Tastets de la Collserola Industrial, Retroexcursionisme torna on va néixer

Ara mateix, si us diem Collserola, quasi segur que tots pensareu en el gran parc que oxigena Barcelona i el Vallés, sent en gran mesura un gran centre d’esbarjo i entreteniment per a centenars de milers de persones. Però, que pensaríeu si us diguéssim que alguns dels llocs que ara gaudiu mentre passegeu, abans foren centres industrials en menor o major mesura?

Doncs, aquest es l’objectiu de les línies de retroexcursionisme d’avui, que descobriu industria allà on ara no la veieu.

I començarem ben a prop, propers al punt quilomètric 1,5 de la Carretera de les Aigües des de Plaça Mireia, en un revolt desproveït de vegetació que de ben segur heu vist. Es allà on, si us enfileu trobareu una porta no massa gran que dona a una galeria subterrània, tot descobrint la Mina Juanita, una vella mina fèrrica explotada durant segles que guarda prou sorpreses. I de les quals destacaria les sorprenents combinacions de colors.

Es d’allà que agafarem el camí que travessa la zona de pedra nua fins la carena, caient de manera natural cap a Coll del Portell, des d’on tirarem vers Sant Just Desvern uns minuts, no masses, ja que agafarem un corriol que ens apareixerà a la dreta i que recorre una de les vessants de la Vall de Sant Just fins a Coll de Can Cuiàs a través d’una natura d’alzinar i roureda ben mediterranis, i diferent a la coneguda cara de pins que dona al Ciutat Comtal.

Travesseu la carretera que mena a Molins de Rei i agafeu el camí amb més pendent descendent, el que us menarà cap a la Font de Can Llevallol, on, a part de descobrir un monumental Pollancre, ja motiu d’una visita…, descobrireu una antiga instal·lació d’embotellament d’aigua que conserva un vell diposit encara funcional i un petit aqüeducte.

Sent una mostra més de que ja podem haver trepitjat mil cops un lloc, que es possible que mai el coneguem del tot.

Ja refrescats gracies a aquesta aigua de mina, seguirem el camí natural que puja i que ens durà fins la cua del Pantà de Vallvidrera tot passant per les fonts de l’Espingosa i dels Pins, mostrant la riquesa hídrica d’aquesta serra propera a la nostra capital.

Ens trobem al Pantà de Vallvidrera, una petita joia, cada cop menys ignorada i que data del 1860, construït amb la missió d’alimentar l’aleshores vila independent de Sarrià. Una obra de maó prou espectacular que encara perdura, per bé que ara convertida en reserva d’amfibis i pertanyent a l’ara barri barceloní de Sarrià.

Però encara ens falta un punt per descobrir, al qual no ens vam apropar per la prudència que marquen els temps de Covid, potser ens vam passar de prudents…ves a saber. La qüestió es que no volem oblidar el Mina Grott, trobant l’accés uns metres per davant de l’espectacular presa ja comentada.

No era cap ximpleria, podríem afirmar que es el primer tunel excavat a Collserola, pel qual hi circulava un trenet de fins a 36 passatgers sobre una via de 60 centímetres, anterior als ara Ferrocarrils de la Generalitat. Trobant dos primícies en una.

I que, i entrant en un projecte no realitzat mai, haguessin dut a un parc d’atraccions anomenat Lake Valley, qui sap si una alternativa al Tibidabo.

Oriol Miró Serra

10 de desembre de 2020

Versió Castellana