Tag Archives : recreació historica

REGLAMENTO TÁCTICO DE INFANTERÍA de 1929 – Edición 2020


Amb aquest segon lliurament del Reglamento Táctico de Infantería de 1929 – edició 2020, continuem amb la instrucció individual del soldat. Al lliurament anterior, es recollien els articles relatius a la “Instrucció sense armes”; en aquest, comencem amb l’apartat de la “Instrucció amb armes”, els primers articles del qual es refereixen a les armes més comunes a la tropa – el fusell i el mosquetó.

Estan descrites les posicions bàsiques, seguides dels denominats “moviments amb uniformitat”. Reconeixereu doncs, en aquesta segona part, les postures i moviments més habituals en els esdeveniments de recreació … i possiblement, descobrireu alguna cosa que no sabíeu.

Read More »

GALERIA DE RECREADORS


Com ara sabem, aquesta mesura fou del tot desatrossa per als lleials al govern, que tot i organitzar-se militarment en base a columnes i milícies més o menys ben preparades, poc van poder fer contra un exercit que havia mantingut l’estructura militar i la utilitzava amb tota la seva eficàcia. Convertint un seguit de territoris allunyats entre si en una zona compacta i comunicada alhora que començava el setge sobre Madrid.
Fet potser, sense descartar altres, que dugué al govern de la República Espanyola a crear un nou exercit a l’octubre de 1936. L’Exercit Popular de la República, que entre d’altres coses va canviar la estructura, les divises i la uniformitat. Uniformitat ara presentada per a vosaltres.

Read More »

Arriba el REGLAMENTO TÁCTICO DE INFANTERÍA (1929) Edició 2020


El “reglament del 29”, com sol ser anomenat, és relativament fàcil d’aconseguir, sigui en edicions originals o en còpies. Però, com acostuma a passar amb aquests manuals, el seu text és dens i feixuc, i en ocasions fins i tot confús, i té una important mancança – els apartats de la instrucció del soldat no inclouen il·lustracions.
Tot plegat, això fa que el “reglament del 29” no sigui l’eina més pràctica per l’ús dels recreadors, així que vam decidir endegar el projecte de confeccionar un “manual d’instrucció” il·lustrat, centrant-nos en els apartats més rellevants pel que fa a les activitats de recreació de la Guerra Civil Espanyola.

Read More »

Recreació i patrimoni junts, aplicació gràfica del concepte.


Ben cert que aquest concepte de recreació i patrimoni junts no us ve de nou, però…, que significa? La resposta la trobareu en les següents línies, il·lustrant les trinxeres de El Pago gestionades pel CESUB a Subirats amb les fotografies de Marc Seriol (marcmarkhus a xarxes) amb escenes recreades que de ben segur haguessin pogut passar, a més d’alguna que no, però útil cara a explicar altres coses d’interès. Unint, com hem dit…la recreació històrica i el Patrimoni.

Read More »

GALERIA DE RECREADORS:


Segons el «Reglamento Táctico de Infantería» de 1929, en la seva edició de 1938, un escamot estava constituït per tres esquadres, cadascuna a càrrec d’un caporal, que estaven sota el comandament d’un sergent; i aquest (igual que els caporals i els soldats, excepte el tirador i el proveïdor del fusell metrallador) estava dotat d’un fusell o mosquetó.

En base a aquesta informació, vaig decidir recrear el que seria el típic cap d’escamot en la Guerra Civil Espanyola, un sergent armat amb fusell i amb el corresponent equipament de fuseller.

Read More »

La Mola, patrimoni i experimentació.


Cal dir que després d’aquest trepidant i feréstec recorregut, totes les peripècies van tenir el seu premi: les magnífiques vistes des de dalt de La Mola (1103 metres), i el seu Monestir romànic, refet entre finals de Segle XIX i inicis del XX, amb prou cura per ser considerat un dels pocs monestirs romànics purs i que ja surt citat l’any 986. Si no hi heu estat…aneu-hi, ens ho agraireu.

Read More »

El Montcau – ja hem fet un mil!


Fer muntanya no és difícil, el que costa una mica és trobar una zona de muntanya prou popular i que alhora pogués donar imatges aptes per xarxes, i es que no hem d’oblidar que en temps de pandèmia i sense actes públics, les xarxes han adquirit una importància vital, però al mateix temps no hem de perdre el contacte humà directe. En definitiva, aquest va ser el motiu de creació del retroexcursionisme.
Com sabeu, portàvem temps trepitjant Collserola, i per no córrer el risc d’esgotar-la, vam canviar a Sant Llorenç de Munt, massís amb rutes prou populars, que ens permet arribar a la gent alhora que pugem l’aposta de muntanya, essent el nostre primer objectiu el Montcau, de 1056 metres d’alçada, i tenint com objectiu secundari la Cova Simanya.

Read More »

Recreant en època de Covid, supervivència o adaptació.


De ben segur, recreador més, recreador menys, heu sentit la afirmació «es que ningú fa res» alhora que arronsen les espatlles. Afirmació que puc entendre, però que no puc acceptar com excusa per parar aquesta activitat cultural. Apart de que es falsa, i es que aquest mesos ja he vist visites guiades a País Basc, imatges d’ibers en el cap de setmana iber (esdeveniment que desconeixia) i jo mateix he fet visites guiades a Subirats d’uniforme. I de ben segur que se’m escapen altres sortides d’altres grups als quals demano perdó d’antuvi per no citar-los.
Es molt cert que els grans formats han desaparegut, però es que els petits no eren recreació?, es que…només considerem recreació les batalles…?
Seguro que, recreador más, recreador menos, habréis oído la afirmación «es que nadie hace nada» al mismo tiempo que se encogen de hombros. Afirmación que puedo entender, pero que no puedo aceptar como excusa para parar esta actividad cultural. Aparte de que es falsa, y es que estos meses ya he visto visitas guiadas en País Vasco, imágenes de iberos en el fin de semana ibero (evento que desconocía) y yo mismo he hecho visitas guiadas en Subirats de uniforme. Y seguro que se me escapan varias salidas de otros grupos a los que pido perdón de antemano por no citarlos.
Es muy cierto que los grandes formatos han desaparecido, ¿pero es que los pequeños no eran recreación?, ¿es que…solo consideramos recreación las batallas…?

Read More »

Carretera de les aigües i Pedra de Collserola.


La Carretera de les Aigües és una via que normalment estaria força concorreguda en un dia de pont com era el nostre, però en ser la climatologia poc favorable per la previsió de pluja, aviat es va demostrar que només els més agosarats compartien camí amb nosaltres… però ens vam trobar prou gent com per a no passar desapercebuts, i diverses persones es van interessar per la nostra activitat, arran que la nostra aparença els despertés la curiositat.

Read More »