English version after the Catalan one
Version française après l’Anglaise
Versió castellana després de la Francesa
Abril. Mes d’estrenes i de clàssics.
Segre i Tarragona i Montserratí han omplert aquest mes d’Abril. Balaguer, Vilanova de la Barca, Olesa de Montserrat i Selva del Camp han estat els els destins. I tots ells ens han omplert de bones experiències.
A Balaguer sortíem del guió habitual, es a dir, la recreació no era el plat principal. Aquest era un nou llibre de memòries, però amb un afegit molt interessant, l’enfocament didàctic que vol que pugui ser utilitzat en instituts. Cosa que el fa diferent i atractiu respecte altres obres.
Maleït Merengue. Així es diu el llibre, és nascut de la tasca del Camp d’Aprenentatge de la Noguera, que tot animant als seus alumnes a explorar en els records dels seus ja besavis, van fer possible que una de elles trobés els esgrogeits papers d’un veterà del Segre i Ebre.

Evidentment els van caçar, i després d’una tasca ingent de rescat i «transcripció» derivada tant de la mida de la lletra, com de l’estil del moment…va requerir una feina d’adaptació al medi on anava, sense destruir el seu esperit. Objectiu més que complert, sens dubte.
La nostra intervenció? Ser el «protagonista» durant breus moments, dramatitzant uns moments degudament triats per que la gent sortís de les pàgines, i pogués veure un soldat per breus moments.

Moment de l’escenificació de llibre, pica damunt per veure l’enllaç a Radio Balaguer / Moment of the book staging, click on it to see the link to Radio Balaguer / Moment de la mise en scène du livre, cliquez dessus pour voir le lien vers Radio Balaguer / Momento de la escenificación de libro, pica encima para ver el enlace en Radio Balaguer
També es cert que varem portar una mica d’attrezzo per omplir aquells moments entre converses posteriors de la gent, aprofitant-los per explicar el que en pogués derivar de ells, i sempre que fou possible, relacionant-ho amb el protagonista del llibre, que no ens cansarem de recomanar.
El següent acte es a Vilanova de la Barca, al costat de Balaguer, i compartint el riu Segre, per bé que aigües avall.
Aquest acte ja el coneixeu! Un de tants escenaris del que alguns estudiosos anomenen «Les Batalles del Segre», en el nostre cas, escenari d’una ofensiva republicana que va ocupar part de la llera franquista del riu, ni que fos per uns dies.
Ja sabeu com treballem, expositors didàctics i batalla quan cal, reconeixent que el nostre esperit recau més en els expositors didàctics. Que ens permeten un acostament al públic que adorem.

A Vilanova de la Barca hi va intervenir una unitat d’infanteria de marina, detall que sorprèn i que no parem d’explicar / In Vilanova de la Barca, a marine infantry unit intervened, a surprising detail that we keep explaining / À Vilanova de la Barca, une unité d’infanterie de marine est intervenue, un détail surprenant que nous ne cessons d’expliquer / En Vilanova de la Barca intervino una unidad de infantería de marina, detalle que sorprende y que no paramos de explicar
Milicià de Cultura i Cantina, dos espais, el primer dins de l’església, el segon fora, a l’entrada del recinte de l’antiga església.
Aquesta vegada, per això, vam posar en pràctica una petita rotació pensada per que tothom sàpiga una mica del que fa l’altre, i si cal, poder-lo suplir. La companya que portava fent cultura darrerament va anar a cantina, juntament amb una companya veterana per posar una mica de «muscle». I el company que feia cantina, va retornar a cultura després de potser més d’un any de no fer-ne!

La rotació permet cobrir un company si l’encarregat original falla / Rotation allows a colleague to cover if the original person in charge fails / La rotation permet à un collègue de remplacer le responsable initial en cas d’échec / La rotación permite cubrir a un compañero si el encargado original falla
Cada un amb el seu estil i esquema mental propis, però canvi necessari per fer entendre que tots els expositors tenen el seu punt de dificultat, i per generar un entorn de mutu coneixement d’àmbits, qui sap si crear un entorn de polivalència entre companys. No dubteu que quan sigui possible, això tornarà a passar.
I per la tarda, la batalla, que aquest any canviava de lloc, sent de fet el més destacable de la part de la tarda.
Aquesta vegada, el camp de batalla era més proper, no calia agafar el cotxe per anar-hi. N’hi havia prou amb travessar el pont sobre el Segre, i trobar un escenari de nova elaboració.
A més, el públic no estava a nivell de terra (o quasi), aquesta vegada estava damunt del pont, de manera que ho veien tot des de dalt.
«Però si no veien els detalls» pensareu! Tampoc els veien de l’altre manera, i, a més, el format batalla es limitador pel gran públic. L’existència de pirotècnia i altres derivades fa necessària aquesta distància de seguretat.

Diari Segre, 6 d’Abril de 2025 / Segre Newspaper, April 6, 2025 / Journal Segre, 6 avril 2025 / Diario Segre, 6 de Abril de 2025
De fet, la batalla, ve a ser més una representació dels fets, guionitzada en la mesura del possible. No pas un punt d’acostament al públic.
Respecte als sempre polèmics homenatges! Cada dia que passa, crec més que el recreador s’hauria de limitar a fer una escenificació impecable dels escenaris, i anar prescindint de fer de decoració innecessària en actes d’homenatge que si o si (coses del moment polític actual), seran posats en la graella del políticament criticable, i en conseqüència, els recreadors, posats a una banda o altre, segons simpaties del públic, malgrat molts dels nostres companys no hi vulguin ser.
Ara, anem de Vilanova a Olesa de Montserrat. On els companys de ARH Montserratí feien la seva Olesa Represaliada. Acte que ja podríem considerar consolidat i que a mig abril sempre ens fa anar fins al municipi montserratí.

Els joves van prenent posicions, la companya de XV Brigada va deixar el llistó molt alt / The young people are taking positions, the comrade from XV Brigade set the bar very high / Les jeunes prennent position, le camarade de la XVe Brigade a placé la barre très haut / Los jóvenes van tomando posiciones, la compañera de XV Brigada dejó el listón muy alto
Milícies anarquistes, Centre de Reclutament i altres escenes de l’Olesa en Guerra Civil foren representades en diversos espais del municipi, i el públic els va poder observar gràcies a un més que excel·lent servei de guiatge que us portava a través de tots aquests moments de manera prou realista malgrat el pas dels anys, i, que si no hi heu anat, ja podeu agendar per l’any que ve.

Moment de les explicacions dutes a terme per un dels membres de ARH Montserratí / Moment of the explanations carried out by one of the members of ARH Montserratí / Moment of the explanations carried out by one of the members of ARH Montserratí / Momento de las explicaciones llevadas a cabo por uno de los miembros de ARH Montserratí
I si a Olesa varem gaudir, ara anirem a un acte dels que fa goig presumir. Selva del Camp i la presentació d’un nou capítol de Cròniques Selvatanes.
En si, reconeixem les coses, el fet important era el passi del documental. Però, que tal si hi posem una decoració extra per tot el poble, que el públic assistent al passi, anirà veient tot pujant al magnific castell del municipi tarragoní?

Sempre es un repte explicar Milícies i el seu pas a Exercit Popular de la Republica / It is always a challenge to explain Militias and their transition to the People’s Army of the Republic / C’est toujours un défi d’expliquer les milices et leur transition vers l’Armée populaire de la République / Siempre es un reto explicar Milicias y su paso a Ejercito Popular de la Republica
Diversos foren els escenaris, com diverses foren les escenificacions. Centre de Reclutament, Sanitat, Cantina i refugis s’uniren a una representació final de l’entrada dels franquistes al poble que empenyia al públic dins del castell. On trobarien la projecció ja esmentada, i que feia de tancament d’una jornada d’allò més remarcable. I de la qual, per més que escrivim aquí, no arribarem mai a explicar el viscut i sentit. Potser la noticia de Canal Camp sigui el complement d’aquestes línies, o viceversa…
I amb això, abril conclòs, quatre actes, potents tots, cada un en la seva variant, per bé que tres coincidents en format. Però tots actes que volien arribar al vostre cor. Que seria la recreació històrica sense vosaltres? Un joc on quatre adults juguen a la guerra?
Vosaltres, els destinataris de la part didàctica, doneu sentit a les nostres hores d’estudi, la preparació dels materials, la construcció de guions. I per bé que a vegades no us veiem les cares per normes de seguretat imposades. Sempre hi sou!

Gràcies per ser-hi! / Thanks for being there! / Merci d’être là ! / ¡Gracias por estar!
Oriol Miró Serra
4 de Maig de 2025
April. Month of premieres and classics.
Segre and Tarragona and Montserratí have filled this month of April. Balaguer, Vilanova de la Barca, Olesa de Montserrat and Selva del Camp have been the destinations. And all of them have filled us with good experiences.
In Balaguer we went out of the usual script, that is, recreation was not the main course. This was a new memoir, but with a very interesting addition, the didactic approach that wants it to be used in high schools. Something that makes it different and attractive compared to other works

Maleït Merengue. That’s the name of the book, it was born from the work of the Camp d’Aprenentatge de la Noguera, which, by encouraging its students to explore the memories of their great-grandparents, made it possible for one of them to find the yellowed papers of a veteran of the Segre i Ebre.
They obviously hunted them down, and after a huge task of rescue and «transcription» derived from both the size of the font and the style of the moment… it required a job of adapting to the environment where it was going, without destroying its spirit. Objective more than accomplished, without a doubt.
Our intervention? To be the «protagonist» for brief moments, dramatizing moments duly chosen so that people would leave the pages, and could see a soldier for brief moments.
It is also true that we brought some props to fill those moments between subsequent conversations of people, taking advantage of them to explain what could be derived from them, and whenever possible, relating it to the protagonist of the book, which we will never tire of recommending.
The next event is in Vilanova de la Barca, next to Balaguer, and sharing the Segre River, although downstream.
You already know this event! One of the many scenarios of what some researchers call «The Battles of the Segre», in our case, the scenario of a Republican offensive that occupied part of the Francoist riverbed, even if it was for a few days.
You already know how we work, didactic displays and battle when necessary, recognizing that our spirit falls more on the didactic displays. That allow us to get closer to the public we adore.
Milicià de Cultura i Cantina, two spaces, the first inside the church, the second outside, at the entrance to the old church grounds.
This time, for this reason, we put into practice a small rotation designed so that everyone knows a little about what the other does, and if necessary, can fill in for them. The colleague who had been doing culture lately went to the cantina, along with a veteran colleague to put on a little «muscle». And the fellow who was working in the canteen, returned to culture after perhaps more than a year of not working!

El fum, el gust del café, les olors. Totes elles portes directes al record / The smoke, the taste of coffee, the smells. All of them direct doors to memory / La fumée, le goût du café, les odeurs. Toutes ces portes mènent à la mémoire / El humo, el gusto del café, los olores. Todas ellas llevan directas al recuerdo
Each with their own style and mental scheme, but a necessary change to make it clear that all exhibitors have their own point of difficulty, and to generate an environment of mutual knowledge of areas, who knows if creating an environment of versatility among colleagues. Do not doubt that when possible, this will happen again.
And in the afternoon, the battle, which this year changed place, being in fact the most remarkable part of the afternoon.
This time, the battlefield was closer, it was not necessary to take the car to go there. It was enough to cross the bridge over the Segre, and find a newly prepared stage.
In addition, the audience was not at ground level (or almost), this time it was on the bridge, so they saw everything from above.

També col·laborem amb altres entitats, integrant-nos si cal a altres grups. Aquí veiem als dos més joves com a Infanteria de Marina, de GRH El Comité / We also collaborate with other entities, joining other groups if necessary. Here we see the two youngest as Marines, from GRH The Committee / Nous collaborons également avec d’autres entités, en rejoignant d’autres groupes si nécessaire. Ici, nous voyons les deux plus jeunes en tant que Marines, du GRH The Committee / También colaboramos con otras entidades, integrándonos si es necesario en otros grupos. Aquí vemos a los dos más jóvenes como Infantería de Marina, de GRH El Comité
«But what if they didn’t see the details» you might think! They didn’t see them the other way around either, and, in addition, the battle format is limiting for the general public. The existence of pyrotechnics and other derivatives makes this safety distance necessary.
In fact, the battle becomes more of a representation of the events, scripted as much as possible. Not a point of approach to the public.
Regarding the always controversial tributes! Every day that passes, I believe more that the reenactor should limit himself to making an impeccable staging of the scenarios, and do without making unnecessary decorations in acts of tribute that yes or yes (things of the current political moment), will be put on the grid of the politically criticizable, and consequently, the reenactors, put on one side or the other, according to the sympathies of the public, despite many of our colleagues not wanting to be there.
Now, we go from Vilanova to Olesa de Montserrat. Where the ARH Montserratí comrades held their Olesa Represaliada. An event that we could already consider consolidated and that in mid-April always takes us to the Montserratí municipality.
Anarchist militias, the Recruitment Center and other scenes from Olesa in the Civil War were represented in various spaces of the municipality, and the public was able to observe them thanks to a more than excellent guiding service that took you through all these moments in a fairly realistic way despite the passage of years, and, if you haven’t been there, you can schedule it for next year.

La guerra va cridar a grans (Quinta del Sac) i massa joves (Quinta del Biberó) / The war called for the old (Quinta del Sac) and too young (Quinta del Biberó) / La guerre faisait appel aux vieux (Quinta del Sac) et aux trop jeunes (Quinta del Biberó) / La guerra llamó a grandes (Quinta del Saco) y demasiado jóvenes (Quinta del Biberón)
And if we enjoyed Olesa, now we will go to an event that makes us proud. Selva del Camp and the presentation of a new chapter of Cròniques Selvatanes.
In itself, we recognize things, the important event was the passing of the documentary. But what if we put an extra decoration throughout the town, which the public attending the passing will see while going up to the magnificent castle of the Tarragona municipality?
There were various settings, as there were various performances. The Recruitment Center, Health Center, Canteen and shelters joined in a final representation of the entry of Franco’s forces into the town that pushed the public inside the castle. Where they would find the projection already mentioned, and which closed a most remarkable day. And of which, no matter how much we write here, we will never be able to explain what was experienced and felt. Perhaps the news from Canal Camp will complement these lines, or vice versa…

La nostra cantina, picant damunt anireu a l’enllaç del Diari Tots 21 / Our cantina, clicking on it will take you to the link to the Diari Tots 21 / Notre cantine, en cliquant dessus vous serez redirigé vers le lien vers le Diari Tots 21 / Nuestra cantina, picando encima irá al enlace del Diario Tots 21
And with that, April concluded, four acts, all powerful, each in its own variant, although three coincide in format. But all acts that wanted to reach your heart. What would historical recreation be without you? A game where four adults play war?
You, the recipients of the didactic part, give meaning to our study hours, the preparation of materials, the construction of scripts. And although sometimes we don’t see your faces due to imposed safety regulations. You are always there!
Oriol Miró Serra
May 4, 2025
Avril. Plus de premières et de classiques.
Segre, Tarragone et Montserratí ont rempli ce mois d’avril. Balaguer, Vilanova de la Barca, Olesa de Montserrat et Selva del Camp ont été les destinations. Et tous nous ont apporté de bonnes expériences.
À Balaguer, nous sommes sortis du scénario habituel, c’est-à-dire que la récréation n’était pas le plat principal. Il s’agit d’un nouveau mémoire, mais avec un ajout très intéressant, l’approche didactique qui veut qu’il soit utilisé dans les lycées. Ce qui le rend différent et attrayant par rapport aux autres œuvres.
Maleït Merengue. C’est le nom du livre, il est né du travail du Camp d’Apprentissage de Noguera, qui, en encourageant ses élèves à explorer les souvenirs de leurs arrière-grands-parents, a permis à l’un d’eux de retrouver les papiers jaunis d’un vétéran du Segre et de l’Ebre.
Ils ont évidemment été traqués, et après un énorme travail de sauvetage et de « transcription » dérivé à la fois de la taille de la police et du style du moment… il a fallu un travail d’adaptation à l’environnement dans lequel il se trouvait, sans pour autant détruire son esprit. Objectif plus qu’atteint, sans aucun doute.Notre intervention ? Être le « protagoniste » pendant de brefs instants, dramatiser des moments dûment choisis pour que les gens sortent des pages et puissent voir un soldat pendant de brefs instants.
Il est également vrai que nous avons apporté quelques accessoires pour combler ces moments entre les conversations ultérieures des gens, en les profitant pour expliquer ce qui pouvait en être tiré, et chaque fois que possible, en le reliant au protagoniste du livre, que nous ne nous lasserons jamais de recommander.
Le prochain événement aura lieu à Vilanova de la Barca, à côté de Balaguer, et partageant la rivière Segre, bien qu’en aval.

Vilanova de la Barca es serveix de l’antiga església, destruïda durant la guerra i ara restaurada per equipament local / Vilanova de la Barca uses the old church, destroyed during the war and now restored by local equipment / Vilanova de la Barca utilise l’ancienne église, détruite pendant la guerre et maintenant restaurée par des équipements locaux / Vilanova de la Barca se sirve de la antigua iglesia, destruida durante la guerra y ahora restaurada por equipamiento local
Vous connaissez déjà cet acte ! L’un des nombreux scénarios de ce que certains chercheurs appellent « Les Batailles du Segre », dans notre cas, le scénario d’une offensive républicaine qui a occupé une partie du lit du fleuve franquiste, même si ce n’était que pour quelques jours.
Vous savez comment nous travaillons, exposants pédagogiques et nous battons quand il le faut, reconnaissant que notre esprit réside davantage dans les exposants pédagogiques. Cela nous permet de nous rapprocher du public que nous adorons.

A Vilanova de la Barca s’hi explica de tot, i per part de molts grups. Destacar-ne un només no es just per ningú / In Vilanova de la Barca, everything is explained, and by many groups. Highlighting just one is not fair to anyone / À Vilanova de la Barca, tout est expliqué, et par de nombreux groupes. Mettre en avant un seul élément n’est juste pour personne / En Vilanova de la Barca se explica de todo, y por parte de muchos grupos. Destacar uno sólo no es justo para nadie
Milicià de Cultura i Cantina, deux espaces, le premier à l’intérieur de l’église, le second à l’extérieur, à l’entrée de l’ancien terrain de l’église.
Cette fois-ci, pour cette raison, nous avons mis en place une petite rotation conçue pour que chacun sache un peu ce que fait l’autre, et si nécessaire, puisse le remplacer. L’ami qui faisait de la culture ces derniers temps est allé à la cantine, accompagné d’un ami vétéran pour se muscler un peu. Et le gars qui travaillait à la cantine, est revenu à la culture après peut-être plus d’un an sans travailler !
Chacun avec son propre style et son schéma mental, mais un changement nécessaire pour faire comprendre que tous les exposants ont leur propre point de difficulté, et pour générer un environnement de connaissance mutuelle des domaines, qui sait si cela créera un environnement de polyvalence entre collègues. N’ayez aucun doute que lorsque cela sera possible, cela se reproduira.
Et dans l’après-midi, la bataille, qui cette année a changé de lieu, a été en fait le moment le plus remarquable de l’après-midi.
Cette fois, le champ de bataille était plus proche, il n’était pas nécessaire de prendre la voiture pour s’y rendre. Il suffisait de traverser le pont sur le Segre et de trouver une scène nouvellement aménagée.
De plus, le public n’était pas au niveau du sol (ou presque), cette fois-ci il était au sommet du pont, donc ils voyaient tout d’en haut.
« Mais que se passerait-il s’ils n’avaient pas vu les détails », penserez-vous ! Ils ne les ont pas vus non plus dans l’autre sens, et, en plus, le format de bataille est limitant pour le grand public. L’existence de pyrotechnie et autres dérivés rend cette distance de sécurité nécessaire.
En fait, la bataille devient davantage une représentation des événements, scénarisée autant que possible. Pas un point d’approche du public.
Concernant les hommages toujours controversés ! Chaque jour qui passe, je crois de plus en plus que le reconstituteur devrait se limiter à faire une mise en scène impeccable des scènes, et se passer de décorations inutiles dans des actes d’hommage qui, oui ou non (choses du moment politique actuel), seront placés sur la grille de ce qui est politiquement critiquable, et par conséquent, les reconstituteurs, placés d’un côté ou de l’autre, selon les sympathies du public, malgré le fait que beaucoup de nos collègues ne veuillent pas être là.
Maintenant, nous allons de Vilanova à Olesa de Montserrat. Où les collègues de l’ARH Montserratí ont réalisé leur Olesa Represaliada. Un événement que nous pourrions déjà considérer comme consolidé et qui nous emmène toujours dans la municipalité de Montserrat à la mi-avril.
Les milices anarchistes, le Centre de recrutement et d’autres scènes d’Olesa pendant la guerre civile ont été représentés dans divers espaces de la municipalité, et le public a pu les observer grâce à un service de guidage plus qu’excellent qui vous a fait traverser tous ces moments de manière assez réaliste malgré le passage des années, et, si vous n’y êtes pas allé, vous pouvez le programmer pour l’année prochaine.
Et si nous avons apprécié Olesa, nous allons maintenant à un événement dont nous aurons plaisir à nous vanter. Selva del Camp et la présentation d’un nouveau chapitre de Cròniques Selvatanes.
En soi, avouons-le, le fait important était la sortie du documentaire. Mais, que se passerait-il si nous mettions une décoration supplémentaire dans toute la ville, que le public assistant à l’événement verrait en montant au magnifique château de la municipalité de Tarragone ?

La Sanitat sempre sorprèn, tothom pensa en la batalla i els soldats, però, que hi havia darrera? / Healthcare always surprises, everyone thinks about the battle and the soldiers, but what was behind it? / Les soins de santé surprennent toujours, tout le monde pense à la bataille et aux soldats, mais qu’est-ce qu’il y avait derrière ? / Sanidad siempre sorprende, todo el mundo piensa en la batalla y los soldados, pero, ¿que había detrás?
Les scénarios étaient divers, tout comme les mises en scène. Le Centre de recrutement, le Centre de santé, la Cantine et les abris se sont joints à une représentation finale de l’entrée des franquistes dans la ville qui a poussé le public à l’intérieur du château. Où ils retrouveraient la projection déjà évoquée, qui clôturait une journée des plus remarquables. Et à ce sujet, peu importe combien nous écrivons ici, nous ne pourrons jamais expliquer ce qui a été vécu et ressenti. Peut-être que les nouvelles de Canal Camp sont le complément de ces lignes, ou vice versa…
Et avec cela, conclut April, quatre actes, tous puissants, chacun dans sa propre variante, bien que trois coïncident dans le format. Mais tous les actes qui voulaient atteindre votre cœur. Que serait la reconstitution historique sans vous ? Un jeu où quatre adultes jouent à la guerre ?
Vous, destinataires de la partie didactique, donnez du sens à nos heures d’étude, à la préparation des supports, à la construction des scénarios. Et même si parfois nous ne voyons pas vos visages en raison des règles de sécurité imposées. Tu es toujours là !
Oriol Miró Serra
4 mai 2025
Abril. Más de estrenos y clásicos.
Segre y Tarragona y Montserratí han llenado este mes de Abril. Balaguer, Vilanova de la Barca, Olesa de Montserrat y Selva del Camp han sido los destinos.
En Balaguer salíamos del guión habitual, es decir, la recreación no era el plato principal. Éste era un nuevo libro de memorias, pero con un añadido muy interesante, el enfoque didáctico que quiere que pueda ser utilizado en institutos. Lo que le hace diferente y atractivo respecto a otras obras.
Maleït Merengue. Así se dice el libro, nacido de la labor del Campo de Aprendizaje de la Noguera, que animando a sus alumnos a explorar en los recuerdos de sus ya bisabuelos, hicieron posible que una de ellas encontrara los amarillentos papeles de un veterano del Segre y Ebro.
Evidentemente los cazaron, y tras una ingente labor de rescate y «transcripción» derivada tanto del tamaño de la letra, como del estilo del momento…requirió un trabajo de adaptación al medio al que iba, sin destruir su espíritu. Objetivo más que cumplido, por supuesto.
¿Nuestra intervención? Ser el «protagonista» durante breves momentos, dramatizando unos momentos debidamente elegidos para que la gente saliera de las páginas, y pudiera ver a un soldado por breves momentos.
También es cierto que llevamos un poco de atrezzo para llenar aquellos momentos entre conversaciones posteriores de la gente, aprovechándolos para explicar lo que pudiera derivarse de ellos, y siempre que fue posible, relacionándolo con el protagonista del libro, que no nos cansaremos de recomendar.
El siguiente acto es en Vilanova de la Barca, junto a Balaguer, y compartiendo el río Segre, aunque aguas abajo.

Últims detalls abans de començar la recreació de la batalla / Last details before starting the battle reenactment / Derniers détails avant de commencer la reconstitution de la bataille / Últimos detalles antes de empezar la recreación de la batalla
¡Este acto ya lo conoce! Uno de tantos escenarios de lo que algunos estudiosos llaman «Las Batallas del Segre», en nuestro caso, escenario de una ofensiva republicana que ocupó parte del cauce franquista del río, aunque fuera por unos días.
Ya sabéis cómo trabajamos, expositores didácticos y batalla cuando es necesario, reconociendo que nuestro espíritu recae más en los expositores didácticos. Que nos permiten un acercamiento al público que adoramos.
Miliciano de Cultura y Cantina, dos espacios, el primero dentro de la iglesia, el segundo fuera, en la entrada del recinto de la antigua iglesia.
Esta vez, por eso, pusimos en práctica una pequeña rotación pensada para que todo el mundo sepa algo de lo que hace el otro, y si es necesario, poder suplirlo. La compañera que llevaba haciendo cultura últimamente fue a cantina, junto a una veterana compañera para poner un poco de «musculo». ¡Y el compañero que hacía cantina, volvió a cultura después de quizás más de un año de no hacerla!
Cada uno con su propio estilo y esquema mental, pero cambio necesario para hacer entender que todos los expositores tienen su punto de dificultad, y para generar un entorno de mutuo conocimiento de ámbitos, quién sabe si crear un entorno de polivalencia entre compañeros. No dude en que cuando sea posible, esto volverá a ocurrir.
Y por la tarde, la batalla, que este año cambiaba de sitio, siendo de hecho lo más destacable de la parte de la tarde.
Esta vez, el campo de batalla estaba más cercano, no era necesario coger el coche para ir. Bastaba con atravesar el puente sobre el Segre, y encontrar un escenario de nueva elaboración.
Además, el público no estaba a nivel de tierra (o casi), esta vez estaba encima del puente, por lo que lo veían todo desde arriba.

Diari La Manñana, 6 d’Abril de 2025 / La Mañana newspaper, April 6, 2025 / Journal La Mañana, 6 avril 2025 / Diario La Mañana, 6 de Abril de 2025
«¡Pero si no veían los detalles» pensarán! Tampoco los veían de la otra forma, y, además, el formato batalla es limitador por el gran público. La existencia de pirotecnia y otras derivadas hace necesaria esta distancia de seguridad.
De hecho, la batalla, viene a ser más una representación de los hechos, guionizada en la medida de lo posible. No un punto de acercamiento al público.
¡Respeto a los siempre polémicos homenajes! Cada día que pasa, creo más que el recreador debería limitarse a hacer una escenificación impecable de los escenarios, e ir prescindiendo de hacer de decoración innecesaria en actos de homenaje que si o si (cosas del momento político actual), serán puestos en la parrilla de lo políticamente criticable, y en consecuencia, a los recreadores, puestos a nuestros compañeros no quieran estar.
Ahora, vamos de Vilanova a Olesa de Montserrat. Donde los compañeros de ARH Montserratí hacían su Olesa Represaliada. Acto que ya podríamos considerar consolidado y que a medio abril siempre nos lleva hasta el municipio montserratino.
Milicias anarquistas, Centro de Reclutamiento y otras escenas de la Olesa en Guerra Civil fueron representadas en diversos espacios del municipio, y el público los pudo observar gracias a un más que excelente servicio de guía que le llevaba a través de todos estos momentos de manera bastante realista a pesar del paso de los años, y, que si no ha ido, ya puede agendar para el próximo año.
Y si en Olesa disfrutamos, ahora iremos a un acto de los que gusta presumir. Selva del Camp y la presentación de un nuevo capítulo de Cròniques Selvatanes.
En sí, reconozcamos las cosas, lo importante era el pase del documental. Pero, ¿que tal si ponemos una decoración extra por todo el pueblo, que el público asistente al pase, irá viendo subiendo al magnífico castillo del municipio tarraconense?
Varios fueron los escenarios, como varias fueron las escenificaciones. Centro de Reclutamiento, Sanidad, Cantina y refugios se unieron a una representación final de la entrada de los franquistas en el pueblo que empujaba al público dentro del castillo. Donde encontrarían la proyección mencionada, y que hacía de cierre de una jornada de lo más remarcable. Y de la que, por mucho que escribamos aquí, nunca llegaremos a explicar lo vivido y sentido. Quizás la noticia de Canal Camp sea el complemento de estas líneas, o viceversa…
Y con ello, abril concluido, cuatro actos, potentes todos, cada uno en su variante, si bien tres coincidentes en formato. Pero todos actos que querían llegar a su corazón. ¿Qué sería la recreación histórica sin vosotros? ¿Un juego donde cuatro adultos juegan a la guerra?
Vosotros, los destinatarios de la parte didáctica, da sentido a nuestras horas de estudio, la preparación de los materiales, la construcción de guiones. Y aunque a veces no vemos las caras por normas de seguridad impuestas. ¡Siempre estáis!
Oriol Miró Serra
4 de Mayo de 2025