








English version after the Catalan one
Version française après l’Anglaise
Versió castellana després de la Francesa
Bon dia, si! Sabem que es Setembre, i que des de Juny no us dèiem res, no per falta d’activitat, que n’hi ha hagut, sinó per un temps de reflexió en com transmetre el que fèiem.
De fet, i ja us demano un xic de paciència, possiblement els pròxims articles tinguin petits experiments sobre com transmetre, de moment aquest es basarà en tipus d’activitats. Sent les principals activitats d’aquest darrer trimestre la col·laboració i la divulgació.

I es que ja sabeu que aquestes dos paraulotes són dos dels nostres eixos, i aquests dos eixos marcaran les paraules que llegireu a continuació.
M’agradaria començar per la divulgació, ja que es una de les paraules que, contràriament al que pensa molta gent forana a l’ambient. Si, divulguem, per bé que qui només va a veure les batalles, pensa que juguem. I fins i tot alguna premsa oblida sempre la part divulgativa, qui sap, potser matinar els fa mandra…
Per que si, moltes vegades, en recreacions com Faió o Flix, la part matinal es composta de magnífics expositors pensats fins al darrer detall, magníficament versats pels seus protagonistes. I en ells veureu escoles, cuines, enginyers i fins i tot vida civil, per difícil que a certa gent li pugui semblar! I es que la recreació civil, també és recreació.
Roba, manera de parlar, la dramatització que es sol fer i fins i tot la disposició dels expositors tenen un discurs pensat.
A més, aquesta divulgació no te por a escenaris diferents. Un assessorament històric en una pel·lícula, unes jornades de rol, una conferencia són cada vegada més comuns, fent veure que, molt sovint, els recreadors, són un pou de ciència i coneixement amb ganes d’ensenyar.

Quan parlem de col·laboració parlem d’un d’un escenari molt ample, però que en si respon a una necessitat per la divulgació. Ningú es ell sol, i sempre es necessita de gent.
Hem dit, Faió i Flix, però la més nostrada Cubelles, per citar un exemple, va constar de diversos grups, cada un centrat en una especialitat.
Però no només de grups va la cosa, si volem trencar la barrera de la recreació d’expositor i i batalla, per més que la part d’expositor faci divulgació, hem d’obrir ments i explorar altres terrenys que ens normalitzin com a recreadors, vestint-nos d’una necessitat, se ser necessaris per altres projectes.
La recreació pot ajudar a donar trencar la barrera de la fotografia i mostrar-se en color i amb personatges actuals, com ha passat la darrera temporada del Quanta Guerra, on un mínim de quatre entitats han aportat material i personal. A més, i sense sortir de les pantalles, també podem ser darrere, com hem fet amb l’ESCAC el passat mes de Juliol, on aportàvem roba i explicacions dirigides als actors i a la seva credibilitat.

De la mateixa manera que no poques vegades ens unim a un patrimoni i li donem vida, fent que per un dia, els visitants vegin més que un forat o un mur de formigó.
Oriol Miró Serra
Divendres 5 de Setembre de 2025
Good morning, yes! We know that it is September, and that since June we have not told you anything, not for lack of activity, which there has been, but for a time of reflection on how to transmit what we were doing.
In fact, and I ask you for a little patience, possibly the next articles will have small experiments on how to transmit, for now this one will be based on types of activities. The main activities of this last quarter being collaboration and disclosure.

And you already know that these two words are two of our axes, and these two axes will mark the words that you will read below.
I would like to start with disclosure, since it is one of the words that, contrary to what many people outside the environment think. Yes, we disclose, although those who only go to watch the battles think that we play. And even some press always forgets the informative part, who knows, maybe they are lazy to get up early…
Because, many times, in recreations like Faió or Flix, the morning part is made up of magnificent exhibitors thought out down to the last detail, magnificently versed by their protagonists. And in them you will see schools, kitchens, engineers and even civilian life, however difficult it may seem to some people! And the fact is that civilian recreation is also recreation.
Clothing, way of speaking, the dramatization that is usually done and even the arrangement of the exhibitors have a thought-out discourse.
In addition, this dissemination is not afraid of different scenarios. A historical advisory in a film, a role-playing conference, a conference are increasingly common, showing that, very often, the reenactors are a well of science and knowledge with a desire to teach.
When we talk about collaboration, we are talking about a very broad scenario, but which in itself responds to a need for dissemination. No one is alone, and people are always needed.
We have said, Faió and Flix, but the most famous Cubelles, to cite an example, consisted of several groups, each focused on a specialty.
But it is not just about groups, if we want to break the barrier of the recreation of exhibitor and battle, even if the exhibitor part does dissemination, we must open minds and explore other areas that normalize us as reenactors, dressing ourselves in a need, if we are necessary for other projects.
Reenactors can help break the barrier of photography and show themselves in color and with current characters, as happened in the last season of Quanta Guerra, where at least four entities have contributed material and personnel. In addition, and without leaving the screens, we can also be behind, as we did with ESCAC last July, where we provided clothes and explanations aimed at the actors and their credibility.
In the same way that we often join a heritage and give it life, making visitors see more than a hole or a concrete wall for a day.
Oriol Miró Serra
Friday, September 5, 2025
Bonjour ! Nous savons que nous sommes en septembre et que depuis juin, nous ne vous avons rien dit, non pas par manque d’activité, mais par réflexion sur la manière de transmettre ce que nous faisions.
En fait, et je vous demande un peu de patience, les prochains articles proposeront peut-être de petites expériences de transmission. Pour l’instant, celui-ci sera axé sur les types d’activités. Les principales activités de ce dernier trimestre étant la collaboration et la divulgation.
Et vous savez déjà que ces deux mots sont deux de nos axes, et ces deux axes marqueront les mots que vous lirez ci-dessous.
Je voudrais commencer par la divulgation, car c’est l’un de ces mots qui, contrairement à ce que pensent beaucoup de personnes extérieures au milieu, « Oui, nous divulguons », même si ceux qui ne font que regarder les combats pensent que nous jouons. Et même certains médias oublient toujours la partie informative ; qui sait, peut-être ont-ils la flemme de se lever tôt…

Car, souvent, dans des reconstitutions comme Faió ou Flix, la matinée est composée d’exposants magnifiques, pensés dans les moindres détails, magnifiquement présentés par leurs protagonistes. On y découvre des écoles, des cuisines, des ingénieurs et même la vie civile, aussi difficile que cela puisse paraître à certains ! Et le fait est que les reconstitutions civiles sont aussi des loisirs.
Les vêtements, le style de parole, la dramatisation habituelle et même l’agencement des exposants témoignent d’un discours réfléchi.
De plus, cette diffusion n’a pas peur des scénarios variés. Un conseil historique dans un film, une conférence de jeu de rôle, une conférence sont de plus en plus fréquents, démontrant que, bien souvent, les reconstituteurs sont une mine de science et de connaissances, animés par une volonté d’enseignement.
Lorsque nous parlons de collaboration, nous parlons d’un scénario très vaste, mais qui répond en soi à un besoin de diffusion. Personne n’est seul, et les gens sont toujours nécessaires.
Nous avons déjà parlé de Faió et de Flix, mais le plus célèbre Cubelles, pour ne citer qu’un exemple, était composé de plusieurs groupes, chacun spécialisé dans une spécialité.
Mais il ne s’agit pas seulement de groupes : si nous voulons briser la barrière de la reconstitution, même si la partie exposante se consacre à la diffusion, nous devons ouvrir les esprits et explorer d’autres domaines qui nous normalisent en tant que reconstituteurs, en nous adaptant à un besoin, si nous sommes nécessaires à d’autres projets.
Les reconstituteurs peuvent contribuer à briser la barrière de la photographie et se montrer en couleur et avec des personnages actuels, comme ce fut le cas lors de la dernière saison de Quanta Guerra, où au moins quatre entités ont contribué au matériel et au personnel. De plus, et sans quitter les écrans, nous pouvons aussi être en retrait, comme nous l’avons fait avec l’ESCAC en juillet dernier, où nous avons fourni des vêtements et des explications visant les acteurs et leur crédibilité.
De la même manière que nous rejoignons souvent un patrimoine et lui donnons vie, en faisant voir aux visiteurs plus qu’un trou ou un mur de béton pendant une journée.
Oriol Miró Serra
Vendredi 5 septembre 2025
¡Buenos días, sí! Sabemos que es Septiembre, y que desde Junio no le decíamos nada, no por falta de actividad, que ha habido, sino por un tiempo de reflexión en cómo transmitir lo que hacíamos.
De hecho, y ya le pido un poco de paciencia, posiblemente los próximos artículos tengan pequeños experimentos sobre cómo transmitir, de momento éste se basará en tipos de actividades. Siendo las principales actividades de este último trimestre la colaboración y divulgación.
Y es que ya sabéis que estas dos palabrotas son dos de nuestros ejes, y estos dos ejes marcarán las palabras que leerá a continuación.
Me gustaría empezar por la divulgación, ya que es una de las palabras que, contrariamente a lo que piensa mucha gente foránea en el ambiente. Si, divulgamos, aunque quien sólo va a ver las batallas, piensa que jugamos. E incluso alguna prensa olvida siempre la parte divulgativa, quién sabe, quizá madrugar les da pereza…
Porque si, muchas veces, en recreaciones como Fayón o Flix, la parte matinal está compuesta de magníficos expositores pensados hasta el último detalle, magníficamente versados por sus protagonistas. Y en ellos verá escuelas, cocinas, ingenieros e incluso vida civil, ¡por difícil que a cierta gente le pueda parecer! Y es que la recreación civil también es recreación.

Ropa, modo de hablar, la dramatización que suele hacerse e incluso la disposición de los expositores tienen un discurso pensado.
Además, esta divulgación no teme a escenarios diferentes. Un asesoramiento histórico en una película, unas jornadas de rol, una conferencia son cada vez más comunes, simulando que, muy a menudo, los recreadores, son un pozo de ciencia y conocimiento con ganas de enseñar
Cuando hablamos de colaboración hablamos de uno de un escenario muy amplio, pero que en sí responde a una necesidad por la divulgación. Nadie es solo, y siempre se necesita de gente.
Hemos dicho, Faió y Flix, pero la más nostrada Cubelles, por citar un ejemplo, constó de varios grupos, cada uno centrado en una especialidad.
Pero no sólo de grupos va la cosa, si queremos romper la barrera de la recreación de expositor y batalla, por más que la parte de expositor haga divulgación, debemos abrir mentes y explorar otros terrenos que nos normalicen como recreadores, vistiéndonos de una necesidad, ser necesarios para otros proyectos.
La recreación puede ayudar a romper la barrera de la fotografía y mostrarse en color y con personajes actuales, como ha pasado la última temporada del Quanta Guerra, donde un mínimo de cuatro entidades han aportado material y personal. Además, y sin salir de las pantallas, también podemos estar detrás, como hemos hecho con ESCAC el pasado mes de Julio, donde aportábamos ropa y explicaciones dirigidas a los actores ya su credibilidad.
De la misma forma que no pocas veces nos unimos a un patrimonio y le damos vida, haciendo que por un día, los visitantes vean más que un agujero o un muro de hormigón.
Oriol Miró Serra
Viernes 5 de Septiembre de 2025
English version after the Catalan one
Version française après l’Anglaise
Versió castellana després de la Francesa
Museu d’Història de Catalunya, Cubelles, Cànoves i Samalús! Aquests han estat els tres destins d’aquest mes. O dit d’altre manera, Nit dels Museus, Jornada de recreació i ajudar a una escola de cinema.
Ja començant, i anant en la línia cronològica, començaríem pel Museu d’Història de Catalunya i la Nit dels Museus. Que si bé es cert que repetíem, modificàvem la ubicació, tot anant del vestíbul a la tercera planta. Tot fent-nos nostres els espais dedicats a la Guerra Civil, escoles i postguerra fins els 60, posant un equip a cada un dels espais citats. Sense oblidar l’equip històric dels Mossos d’Esquadra, que mantenien la ubicació al vestíbul, i a qui malauradament només vaig poder un anar brevíssim instant.

Anant de nou a la tercera planta, els tres equips varen complir en escreix la seva feina. Els companys de que feien Guerra Civil varen triar un format més de tu a tu, de grups petits però parlar-los cara a cara, format potser poc vistós, però que no varen parar d’explicar en tota la nit.
L’equip d’escoles va triar quelcom més guionat, per la qual cosa es necessitava que tant per davant com per darrera se’ls fes una mica de coixí per acumular gent. I la veritat es que el guionat valia molt la pena, aquella comparativa entre escola republicana i escola franquista del primer moment va deixar pensativa a més d’una persona.

Quedava la sortida a la dictadura tova…però dictadura, il·lustrada tot aprofitant la barra de bar dels anys 50 amb primers detalls d’arribada del turisme, una cuina dels anys 60 amb tota mena de comoditats i el mític 600. Que eren un magnific suport per un discurs que no oblidava el retard crònic que pateix la societat espanyola.
I de Barcelona a Cubelles, que repetíem, però aquest cop sense l’aigua del passat octubre. Cosa que ens permetria veure el potencial real d’aquell fortí. (Pica damunt del paràgraf per veure el video)
Varem fer ple total, tant interior de Fortí de la Mota, com expositors exteriors no pararen mai d’explicar. Acabaves d’un grup, i tenies un altre, que, en realitat, estava esperant poder entrar al fortí. Ja que aquest també estava tan ple de gent com les seves característiques marcaven.

Batallons Voluntaris de Fortificació, Hospital, Cos Històric de Mossos d’Esquadra, Milícia de Cultura, un parapet de campanya i tota una fortificació llesta per un combat que mai va arribar, varen traslladar al nombrós públic a una època que per bé que llunyana en anys, encara surt a passejar de tant en tant, sigui per bé o per mal.

Bé fins aquí el format que coneixeu, però es que aquest mes ens hem estrenat en un camp nou! El del cinema! Però no patiu, no com actors, per bé que estic segur que alguns companys tenen fusta d’intèrpret! Vas ser els assessors històrics i en roba d’un petit rodatge d’estudiants d’una escola de cinema.

No es una gran superproducció! Direu vosaltres, i tindreu la raó, però tothom té un inici, i no parlo de nosaltres, parlo de treballar amb instituts, i aquesta es una magnifica variant de doble guany. Nosaltres aprenem com rutlla això que anomenem «Màgia del Cinema» i ells fan uns necessaris primers passos, i ja que els fan, que sigui amb tant fidelitat com l’enfocament o el guió dramàtic permetin.
Oriol Miró Serra.
16 de Juny de 2025.
Museum of History of Catalonia, Cubelles, Cànoves and Samalús! These have been the three destinations this month. Or in other words, Night of Museums, Day of recreation and helping a film school.
Starting off, and going in chronological order, we would start with the Museum of History of Catalonia and the Night of Museums. Although it is true that we repeated, we modified the location, going from the lobby to the third floor. While making the spaces dedicated to the Civil War, schools and post-war until the 60s our own, placing a team in each of the spaces mentioned. Without forgetting the historical team of the Mossos d’Esquadra, which maintained the location in the lobby, and which unfortunately I was only able to visit for a very brief moment.

Going back to the third floor, the three teams more than fulfilled their task. The comrades who were doing Civil War chose a more one-on-one format, with small groups but talking to them face to face, a format that was perhaps not very colorful, but that they did not stop explaining throughout the night.
The school team chose something more scripted, so it was necessary to make a little cushion both in front and behind to accumulate people. And the truth is that the script was very worth it, that comparison between the republican school and the Francoist school of the first moment left more than one person thoughtful.

There was still the way out of the soft dictatorship…but dictatorship, illustrated by taking advantage of the bar from the 50s with the first details of the arrival of tourism, a kitchen from the 60s with all kinds of comforts and the legendary 600. Which were a magnificent support for a discourse that did not forget the chronic delay suffered by Spanish society.
And from Barcelona to Cubelles, which we repeated, but this time without the water of last October. Which would allow us to see the real potential of that fort.

We were completely full, both inside Fortí de la Mota, and the outside exhibitors never stopped explaining. You would finish one group, and you would have another, who, in reality, was waiting to enter the fort. Since this one was also as full of people as its characteristics indicated.
Volunteer Fortification Battalions, Hospital, Historical Corps of the Mossos d’Esquadra, Militia of Culture, a campaign parapet and an entire fortification ready for a battle that never came, transported the large public to an era that, although distant in years, still goes out for a walk from time to time, for better or for worse.

Well, that’s the format you know, but this month we’ve debuted in a new field! That of cinema! But don’t worry, not as actors, although I’m sure some of your colleagues have acting chops! You were the historical and costume advisors for a small film school student shoot.

It’s not a great blockbuster! You’ll say, and you’ll be right, but everyone has a beginning, and I’m not talking about us, I’m talking about working with institutes, and this is a magnificent double win variant. We learn how to roll what we call «Cinema Magic» and they take some necessary first steps, and since they do them, let it be with as much fidelity as the approach or the dramatic script allows.
Oriol Miró Serra.
June 16, 2025.
Musée d’Histoire de Catalogne, Cubelles, Cànoves et Samalús ! Voici les trois destinations de ce mois. Autrement dit, Nuit des Musées, Journée de loisirs et soutien à une école de cinéma.
Pour commencer, et par ordre chronologique, nous commencerions par le Musée d’Histoire de Catalogne et la Nuit des Musées. Bien que nous ayons répété l’opération, nous avons modifié l’emplacement, passant du hall au troisième étage. Nous avons également intégré les espaces consacrés à la Guerre Civile, à l’école et à l’après-guerre jusqu’aux années 60, en plaçant une équipe dans chacun des espaces mentionnés. Sans oublier l’équipe historique des Mossos d’Esquadra, qui a conservé l’emplacement dans le hall et que je n’ai malheureusement pu visiter que très brièvement.
De retour au troisième étage, les trois équipes ont largement rempli leur mission. Les camarades de la Guerre Civile ont opté pour un format plus individuel, en petits groupes, mais avec des échanges face à face, un format peut-être peu coloré, mais qu’ils n’ont pas cessé d’expliquer tout au long de la soirée. L’équipe scolaire a opté pour un format plus scénarisé, il a donc fallu prévoir un petit espace devant et derrière pour rassembler les participants. Et le scénario en valait vraiment la peine : la comparaison entre l’école républicaine et l’école franquiste du début a laissé plus d’un songeur.
Il restait encore une issue à la dictature douce… mais une dictature, illustrée par l’exploitation du bar des années 50 avec les premiers détails de l’arrivée du tourisme, d’une cuisine des années 60 avec tout le confort nécessaire et du légendaire 600. De quoi soutenir un discours qui n’oubliait pas le retard chronique de la société espagnole.
Et de Barcelone à Cubelles, comme nous l’avons répété, mais cette fois sans l’eau d’octobre dernier. Ce qui nous permettrait de voir le véritable potentiel de ce fort.

Nous étions combles, tant à l’intérieur du Fortí de la Mota que dans les exposants extérieurs, qui n’arrêtaient pas de nous expliquer. Un groupe terminait, et un autre attendait en réalité d’entrer dans le fort. Celui-ci était lui aussi bondé, comme le laissaient présager ses caractéristiques.

Bataillons de Fortification Volontaires, Hôpital, Corps Historique des Mossos d’Esquadra, Milice de la Culture, un parapet de campagne et une fortification toute entière prête pour une bataille qui n’eut jamais lieu, transportaient le public dans une époque qui, bien que lointaine, se promène encore de temps à autre, pour le meilleur et pour le pire.

Eh bien, c’est le format que vous connaissez, mais ce mois-ci, nous avons fait nos débuts dans un nouveau domaine ! Celui du cinéma ! Mais ne vous inquiétez pas, pas en tant qu’acteurs, même si je suis sûr que certains de vos collègues ont des talents d’acteurs ! Vous étiez conseillers historiques et costumiers pour un petit tournage d’étudiants d’une école de cinéma.
Ce n’est pas un grand blockbuster ! Vous direz, et vous aurez raison, mais tout le monde a un début, et je ne parle pas de nous, je parle de la collaboration avec des instituts, et c’est une magnifique variante à double avantage. Nous apprenons à utiliser ce que nous appelons la « magie du cinéma » et ils font les premiers pas nécessaires, et puisqu’ils les font, qu’ils le fassent avec autant de fidélité que l’approche ou le scénario le permet.
Oriol Miró Serra.
16 juin 2025.
¡Museo de Historia de Cataluña, Cubelles, Cànoves y Samalús! Estos han sido los tres destinos de este mes. O dicho de otro modo, Noche de los Museos, Jornada de recreación y ayudar a una escuela de cine.
Ya empezando, y yendo en la línea cronológica, empezaríamos por el Museo de Historia de Cataluña y la Noche de los Museos. Que si bien es cierto que repetíamos, modificábamos la ubicación, yendo del vestíbulo a la tercera planta. Haciéndonos nuestros espacios dedicados a la Guerra Civil, escuelas y posguerra hasta los 60, poniendo un equipo en cada uno de los espacios citados. Sin olvidar el equipo histórico de los Mossos d’Esquadra, que mantenían la ubicación en el vestíbulo, y al que desgraciadamente sólo pude ir un brevísimo instante.

Yendo de nuevo a la tercera planta, los tres equipos cumplieron con creces su trabajo. Los compañeros de que hacían Guerra Civil eligieron un formato más de tú a tú, de grupos pequeños pero hablarles cara a cara, formado quizás poco vistoso, pero que no pararon de contar en toda la noche.
El equipo de escuelas eligió algo más guionado, por lo que se necesitaba que tanto por delante como por detrás se les hiciera algo de almohada para acumular gente. Y la verdad es que el guionado valía mucho la pena, aquella comparativa entre escuela republicana y escuela franquista del primer momento dejó pensativa a más de una persona.
Quedaba la salida a la dictadura blanda…pero dictadura, ilustrada aprovechando la barra de bar de los años 50 con primeros detalles de llegada del turismo, una cocina de los años 60 con todo tipo de comodidades y el mítico 600. Que eran un magnífico apoyo para un discurso que no olvidaba el retraso crónico que sufre la sociedad española.
Y de Barcelona a Cubelles, que repetíamos, pero esta vez sin el agua del pasado octubre. Lo que nos permitiría ver el potencial real de ese fortín.

Hicimos lleno total, tanto interior de Fortí de la Mota, como expositores exteriores no pararon nunca de contar. Terminabas de un grupo, y tenías otro, que, en realidad, estaba esperando poder entrar en el fortín. Ya que éste también estaba tan lleno de gente como sus características marcaban.
Batallones Voluntarios de Fortificación, Hospital, Cuerpo Histórico de Mossos d’Esquadra, Milicia de Cultura, un parapeto de campaña y toda una fortificación lista por un combate que nunca llegó, trasladaron al numeroso público a una época que aunque lejana en años, todavía sale a pasear de vez en cuando, sea por bien o por mal.

Bien hasta aquí el formato que conoce, pero es que este mes nos hemos estrenado en un campo nuevo! ¡El del cine! Pero no sufráis, no como actores, ¡aunque estoy seguro de que algunos compañeros tienen madera de intérprete! Fuiste los asesores históricos y en ropa de un pequeño rodaje de estudiantes de una escuela de cine.
¡No es una gran superproducción! Decid vosotros, y tendrá la razón, pero todo el mundo tiene un inicio, y no hablo de nosotros, hablo de trabajar con institutos, y ésta es una magnífica variante de doble ganancia. Nosotros aprendemos cómo funciona esto que llamamos «Magia del Cine» y ellos dan unos necesarios primeros pasos, y ya que los hacen, que sea con tanta fidelidad como el enfoque o el guión dramático permitan.
Oriol Miró Serra.
16 de Junio de 2025.
English version after the Catalan one
Version française après l’Anglaise
Versió castellana després de la Francesa
Segre i Tarragona i Montserratí han omplert aquest mes d’Abril. Balaguer, Vilanova de la Barca, Olesa de Montserrat i Selva del Camp han estat els els destins. I tots ells ens han omplert de bones experiències.
A Balaguer sortíem del guió habitual, es a dir, la recreació no era el plat principal. Aquest era un nou llibre de memòries, però amb un afegit molt interessant, l’enfocament didàctic que vol que pugui ser utilitzat en instituts. Cosa que el fa diferent i atractiu respecte altres obres.
Maleït Merengue. Així es diu el llibre, és nascut de la tasca del Camp d’Aprenentatge de la Noguera, que tot animant als seus alumnes a explorar en els records dels seus ja besavis, van fer possible que una de elles trobés els esgrogeits papers d’un veterà del Segre i Ebre.

Evidentment els van caçar, i després d’una tasca ingent de rescat i «transcripció» derivada tant de la mida de la lletra, com de l’estil del moment…va requerir una feina d’adaptació al medi on anava, sense destruir el seu esperit. Objectiu més que complert, sens dubte.
La nostra intervenció? Ser el «protagonista» durant breus moments, dramatitzant uns moments degudament triats per que la gent sortís de les pàgines, i pogués veure un soldat per breus moments.

També es cert que varem portar una mica d’attrezzo per omplir aquells moments entre converses posteriors de la gent, aprofitant-los per explicar el que en pogués derivar de ells, i sempre que fou possible, relacionant-ho amb el protagonista del llibre, que no ens cansarem de recomanar.
El següent acte es a Vilanova de la Barca, al costat de Balaguer, i compartint el riu Segre, per bé que aigües avall.
Aquest acte ja el coneixeu! Un de tants escenaris del que alguns estudiosos anomenen «Les Batalles del Segre», en el nostre cas, escenari d’una ofensiva republicana que va ocupar part de la llera franquista del riu, ni que fos per uns dies.
Ja sabeu com treballem, expositors didàctics i batalla quan cal, reconeixent que el nostre esperit recau més en els expositors didàctics. Que ens permeten un acostament al públic que adorem.

Milicià de Cultura i Cantina, dos espais, el primer dins de l’església, el segon fora, a l’entrada del recinte de l’antiga església.
Aquesta vegada, per això, vam posar en pràctica una petita rotació pensada per que tothom sàpiga una mica del que fa l’altre, i si cal, poder-lo suplir. La companya que portava fent cultura darrerament va anar a cantina, juntament amb una companya veterana per posar una mica de «muscle». I el company que feia cantina, va retornar a cultura després de potser més d’un any de no fer-ne!

Cada un amb el seu estil i esquema mental propis, però canvi necessari per fer entendre que tots els expositors tenen el seu punt de dificultat, i per generar un entorn de mutu coneixement d’àmbits, qui sap si crear un entorn de polivalència entre companys. No dubteu que quan sigui possible, això tornarà a passar.
I per la tarda, la batalla, que aquest any canviava de lloc, sent de fet el més destacable de la part de la tarda.
Aquesta vegada, el camp de batalla era més proper, no calia agafar el cotxe per anar-hi. N’hi havia prou amb travessar el pont sobre el Segre, i trobar un escenari de nova elaboració.
A més, el públic no estava a nivell de terra (o quasi), aquesta vegada estava damunt del pont, de manera que ho veien tot des de dalt.
«Però si no veien els detalls» pensareu! Tampoc els veien de l’altre manera, i, a més, el format batalla es limitador pel gran públic. L’existència de pirotècnia i altres derivades fa necessària aquesta distància de seguretat.

De fet, la batalla, ve a ser més una representació dels fets, guionitzada en la mesura del possible. No pas un punt d’acostament al públic.
Respecte als sempre polèmics homenatges! Cada dia que passa, crec més que el recreador s’hauria de limitar a fer una escenificació impecable dels escenaris, i anar prescindint de fer de decoració innecessària en actes d’homenatge que si o si (coses del moment polític actual), seran posats en la graella del políticament criticable, i en conseqüència, els recreadors, posats a una banda o altre, segons simpaties del públic, malgrat molts dels nostres companys no hi vulguin ser.
Ara, anem de Vilanova a Olesa de Montserrat. On els companys de ARH Montserratí feien la seva Olesa Represaliada. Acte que ja podríem considerar consolidat i que a mig abril sempre ens fa anar fins al municipi montserratí.

Milícies anarquistes, Centre de Reclutament i altres escenes de l’Olesa en Guerra Civil foren representades en diversos espais del municipi, i el públic els va poder observar gràcies a un més que excel·lent servei de guiatge que us portava a través de tots aquests moments de manera prou realista malgrat el pas dels anys, i, que si no hi heu anat, ja podeu agendar per l’any que ve.

I si a Olesa varem gaudir, ara anirem a un acte dels que fa goig presumir. Selva del Camp i la presentació d’un nou capítol de Cròniques Selvatanes.
En si, reconeixem les coses, el fet important era el passi del documental. Però, que tal si hi posem una decoració extra per tot el poble, que el públic assistent al passi, anirà veient tot pujant al magnific castell del municipi tarragoní?

Diversos foren els escenaris, com diverses foren les escenificacions. Centre de Reclutament, Sanitat, Cantina i refugis s’uniren a una representació final de l’entrada dels franquistes al poble que empenyia al públic dins del castell. On trobarien la projecció ja esmentada, i que feia de tancament d’una jornada d’allò més remarcable. I de la qual, per més que escrivim aquí, no arribarem mai a explicar el viscut i sentit. Potser la noticia de Canal Camp sigui el complement d’aquestes línies, o viceversa…
I amb això, abril conclòs, quatre actes, potents tots, cada un en la seva variant, per bé que tres coincidents en format. Però tots actes que volien arribar al vostre cor. Que seria la recreació històrica sense vosaltres? Un joc on quatre adults juguen a la guerra?
Vosaltres, els destinataris de la part didàctica, doneu sentit a les nostres hores d’estudi, la preparació dels materials, la construcció de guions. I per bé que a vegades no us veiem les cares per normes de seguretat imposades. Sempre hi sou!

Oriol Miró Serra
4 de Maig de 2025
Segre and Tarragona and Montserratí have filled this month of April. Balaguer, Vilanova de la Barca, Olesa de Montserrat and Selva del Camp have been the destinations. And all of them have filled us with good experiences.
In Balaguer we went out of the usual script, that is, recreation was not the main course. This was a new memoir, but with a very interesting addition, the didactic approach that wants it to be used in high schools. Something that makes it different and attractive compared to other works

Maleït Merengue. That’s the name of the book, it was born from the work of the Camp d’Aprenentatge de la Noguera, which, by encouraging its students to explore the memories of their great-grandparents, made it possible for one of them to find the yellowed papers of a veteran of the Segre i Ebre.
They obviously hunted them down, and after a huge task of rescue and «transcription» derived from both the size of the font and the style of the moment… it required a job of adapting to the environment where it was going, without destroying its spirit. Objective more than accomplished, without a doubt.
Our intervention? To be the «protagonist» for brief moments, dramatizing moments duly chosen so that people would leave the pages, and could see a soldier for brief moments.
It is also true that we brought some props to fill those moments between subsequent conversations of people, taking advantage of them to explain what could be derived from them, and whenever possible, relating it to the protagonist of the book, which we will never tire of recommending.
The next event is in Vilanova de la Barca, next to Balaguer, and sharing the Segre River, although downstream.
You already know this event! One of the many scenarios of what some researchers call «The Battles of the Segre», in our case, the scenario of a Republican offensive that occupied part of the Francoist riverbed, even if it was for a few days.
You already know how we work, didactic displays and battle when necessary, recognizing that our spirit falls more on the didactic displays. That allow us to get closer to the public we adore.
Milicià de Cultura i Cantina, two spaces, the first inside the church, the second outside, at the entrance to the old church grounds.
This time, for this reason, we put into practice a small rotation designed so that everyone knows a little about what the other does, and if necessary, can fill in for them. The colleague who had been doing culture lately went to the cantina, along with a veteran colleague to put on a little «muscle». And the fellow who was working in the canteen, returned to culture after perhaps more than a year of not working!

Each with their own style and mental scheme, but a necessary change to make it clear that all exhibitors have their own point of difficulty, and to generate an environment of mutual knowledge of areas, who knows if creating an environment of versatility among colleagues. Do not doubt that when possible, this will happen again.
And in the afternoon, the battle, which this year changed place, being in fact the most remarkable part of the afternoon.
This time, the battlefield was closer, it was not necessary to take the car to go there. It was enough to cross the bridge over the Segre, and find a newly prepared stage.
In addition, the audience was not at ground level (or almost), this time it was on the bridge, so they saw everything from above.

«But what if they didn’t see the details» you might think! They didn’t see them the other way around either, and, in addition, the battle format is limiting for the general public. The existence of pyrotechnics and other derivatives makes this safety distance necessary.
In fact, the battle becomes more of a representation of the events, scripted as much as possible. Not a point of approach to the public.
Regarding the always controversial tributes! Every day that passes, I believe more that the reenactor should limit himself to making an impeccable staging of the scenarios, and do without making unnecessary decorations in acts of tribute that yes or yes (things of the current political moment), will be put on the grid of the politically criticizable, and consequently, the reenactors, put on one side or the other, according to the sympathies of the public, despite many of our colleagues not wanting to be there.
Now, we go from Vilanova to Olesa de Montserrat. Where the ARH Montserratí comrades held their Olesa Represaliada. An event that we could already consider consolidated and that in mid-April always takes us to the Montserratí municipality.
Anarchist militias, the Recruitment Center and other scenes from Olesa in the Civil War were represented in various spaces of the municipality, and the public was able to observe them thanks to a more than excellent guiding service that took you through all these moments in a fairly realistic way despite the passage of years, and, if you haven’t been there, you can schedule it for next year.

And if we enjoyed Olesa, now we will go to an event that makes us proud. Selva del Camp and the presentation of a new chapter of Cròniques Selvatanes.
In itself, we recognize things, the important event was the passing of the documentary. But what if we put an extra decoration throughout the town, which the public attending the passing will see while going up to the magnificent castle of the Tarragona municipality?
There were various settings, as there were various performances. The Recruitment Center, Health Center, Canteen and shelters joined in a final representation of the entry of Franco’s forces into the town that pushed the public inside the castle. Where they would find the projection already mentioned, and which closed a most remarkable day. And of which, no matter how much we write here, we will never be able to explain what was experienced and felt. Perhaps the news from Canal Camp will complement these lines, or vice versa…

And with that, April concluded, four acts, all powerful, each in its own variant, although three coincide in format. But all acts that wanted to reach your heart. What would historical recreation be without you? A game where four adults play war?
You, the recipients of the didactic part, give meaning to our study hours, the preparation of materials, the construction of scripts. And although sometimes we don’t see your faces due to imposed safety regulations. You are always there!
Oriol Miró Serra
May 4, 2025
Segre, Tarragone et Montserratí ont rempli ce mois d’avril. Balaguer, Vilanova de la Barca, Olesa de Montserrat et Selva del Camp ont été les destinations. Et tous nous ont apporté de bonnes expériences.
À Balaguer, nous sommes sortis du scénario habituel, c’est-à-dire que la récréation n’était pas le plat principal. Il s’agit d’un nouveau mémoire, mais avec un ajout très intéressant, l’approche didactique qui veut qu’il soit utilisé dans les lycées. Ce qui le rend différent et attrayant par rapport aux autres œuvres.
Maleït Merengue. C’est le nom du livre, il est né du travail du Camp d’Apprentissage de Noguera, qui, en encourageant ses élèves à explorer les souvenirs de leurs arrière-grands-parents, a permis à l’un d’eux de retrouver les papiers jaunis d’un vétéran du Segre et de l’Ebre.
Ils ont évidemment été traqués, et après un énorme travail de sauvetage et de « transcription » dérivé à la fois de la taille de la police et du style du moment… il a fallu un travail d’adaptation à l’environnement dans lequel il se trouvait, sans pour autant détruire son esprit. Objectif plus qu’atteint, sans aucun doute.Notre intervention ? Être le « protagoniste » pendant de brefs instants, dramatiser des moments dûment choisis pour que les gens sortent des pages et puissent voir un soldat pendant de brefs instants.
Il est également vrai que nous avons apporté quelques accessoires pour combler ces moments entre les conversations ultérieures des gens, en les profitant pour expliquer ce qui pouvait en être tiré, et chaque fois que possible, en le reliant au protagoniste du livre, que nous ne nous lasserons jamais de recommander.
Le prochain événement aura lieu à Vilanova de la Barca, à côté de Balaguer, et partageant la rivière Segre, bien qu’en aval.

Vous connaissez déjà cet acte ! L’un des nombreux scénarios de ce que certains chercheurs appellent « Les Batailles du Segre », dans notre cas, le scénario d’une offensive républicaine qui a occupé une partie du lit du fleuve franquiste, même si ce n’était que pour quelques jours.
Vous savez comment nous travaillons, exposants pédagogiques et nous battons quand il le faut, reconnaissant que notre esprit réside davantage dans les exposants pédagogiques. Cela nous permet de nous rapprocher du public que nous adorons.

Milicià de Cultura i Cantina, deux espaces, le premier à l’intérieur de l’église, le second à l’extérieur, à l’entrée de l’ancien terrain de l’église.
Cette fois-ci, pour cette raison, nous avons mis en place une petite rotation conçue pour que chacun sache un peu ce que fait l’autre, et si nécessaire, puisse le remplacer. L’ami qui faisait de la culture ces derniers temps est allé à la cantine, accompagné d’un ami vétéran pour se muscler un peu. Et le gars qui travaillait à la cantine, est revenu à la culture après peut-être plus d’un an sans travailler !
Chacun avec son propre style et son schéma mental, mais un changement nécessaire pour faire comprendre que tous les exposants ont leur propre point de difficulté, et pour générer un environnement de connaissance mutuelle des domaines, qui sait si cela créera un environnement de polyvalence entre collègues. N’ayez aucun doute que lorsque cela sera possible, cela se reproduira.
Et dans l’après-midi, la bataille, qui cette année a changé de lieu, a été en fait le moment le plus remarquable de l’après-midi.
Cette fois, le champ de bataille était plus proche, il n’était pas nécessaire de prendre la voiture pour s’y rendre. Il suffisait de traverser le pont sur le Segre et de trouver une scène nouvellement aménagée.
De plus, le public n’était pas au niveau du sol (ou presque), cette fois-ci il était au sommet du pont, donc ils voyaient tout d’en haut.
« Mais que se passerait-il s’ils n’avaient pas vu les détails », penserez-vous ! Ils ne les ont pas vus non plus dans l’autre sens, et, en plus, le format de bataille est limitant pour le grand public. L’existence de pyrotechnie et autres dérivés rend cette distance de sécurité nécessaire.
En fait, la bataille devient davantage une représentation des événements, scénarisée autant que possible. Pas un point d’approche du public.
Concernant les hommages toujours controversés ! Chaque jour qui passe, je crois de plus en plus que le reconstituteur devrait se limiter à faire une mise en scène impeccable des scènes, et se passer de décorations inutiles dans des actes d’hommage qui, oui ou non (choses du moment politique actuel), seront placés sur la grille de ce qui est politiquement critiquable, et par conséquent, les reconstituteurs, placés d’un côté ou de l’autre, selon les sympathies du public, malgré le fait que beaucoup de nos collègues ne veuillent pas être là.
Maintenant, nous allons de Vilanova à Olesa de Montserrat. Où les collègues de l’ARH Montserratí ont réalisé leur Olesa Represaliada. Un événement que nous pourrions déjà considérer comme consolidé et qui nous emmène toujours dans la municipalité de Montserrat à la mi-avril.
Les milices anarchistes, le Centre de recrutement et d’autres scènes d’Olesa pendant la guerre civile ont été représentés dans divers espaces de la municipalité, et le public a pu les observer grâce à un service de guidage plus qu’excellent qui vous a fait traverser tous ces moments de manière assez réaliste malgré le passage des années, et, si vous n’y êtes pas allé, vous pouvez le programmer pour l’année prochaine.
Et si nous avons apprécié Olesa, nous allons maintenant à un événement dont nous aurons plaisir à nous vanter. Selva del Camp et la présentation d’un nouveau chapitre de Cròniques Selvatanes.
En soi, avouons-le, le fait important était la sortie du documentaire. Mais, que se passerait-il si nous mettions une décoration supplémentaire dans toute la ville, que le public assistant à l’événement verrait en montant au magnifique château de la municipalité de Tarragone ?

Les scénarios étaient divers, tout comme les mises en scène. Le Centre de recrutement, le Centre de santé, la Cantine et les abris se sont joints à une représentation finale de l’entrée des franquistes dans la ville qui a poussé le public à l’intérieur du château. Où ils retrouveraient la projection déjà évoquée, qui clôturait une journée des plus remarquables. Et à ce sujet, peu importe combien nous écrivons ici, nous ne pourrons jamais expliquer ce qui a été vécu et ressenti. Peut-être que les nouvelles de Canal Camp sont le complément de ces lignes, ou vice versa…
Et avec cela, conclut April, quatre actes, tous puissants, chacun dans sa propre variante, bien que trois coïncident dans le format. Mais tous les actes qui voulaient atteindre votre cœur. Que serait la reconstitution historique sans vous ? Un jeu où quatre adultes jouent à la guerre ?
Vous, destinataires de la partie didactique, donnez du sens à nos heures d’étude, à la préparation des supports, à la construction des scénarios. Et même si parfois nous ne voyons pas vos visages en raison des règles de sécurité imposées. Tu es toujours là !
Oriol Miró Serra
4 mai 2025
Segre y Tarragona y Montserratí han llenado este mes de Abril. Balaguer, Vilanova de la Barca, Olesa de Montserrat y Selva del Camp han sido los destinos.
En Balaguer salíamos del guión habitual, es decir, la recreación no era el plato principal. Éste era un nuevo libro de memorias, pero con un añadido muy interesante, el enfoque didáctico que quiere que pueda ser utilizado en institutos. Lo que le hace diferente y atractivo respecto a otras obras.
Maleït Merengue. Así se dice el libro, nacido de la labor del Campo de Aprendizaje de la Noguera, que animando a sus alumnos a explorar en los recuerdos de sus ya bisabuelos, hicieron posible que una de ellas encontrara los amarillentos papeles de un veterano del Segre y Ebro.
Evidentemente los cazaron, y tras una ingente labor de rescate y «transcripción» derivada tanto del tamaño de la letra, como del estilo del momento…requirió un trabajo de adaptación al medio al que iba, sin destruir su espíritu. Objetivo más que cumplido, por supuesto.
¿Nuestra intervención? Ser el «protagonista» durante breves momentos, dramatizando unos momentos debidamente elegidos para que la gente saliera de las páginas, y pudiera ver a un soldado por breves momentos.
También es cierto que llevamos un poco de atrezzo para llenar aquellos momentos entre conversaciones posteriores de la gente, aprovechándolos para explicar lo que pudiera derivarse de ellos, y siempre que fue posible, relacionándolo con el protagonista del libro, que no nos cansaremos de recomendar.
El siguiente acto es en Vilanova de la Barca, junto a Balaguer, y compartiendo el río Segre, aunque aguas abajo.

¡Este acto ya lo conoce! Uno de tantos escenarios de lo que algunos estudiosos llaman «Las Batallas del Segre», en nuestro caso, escenario de una ofensiva republicana que ocupó parte del cauce franquista del río, aunque fuera por unos días.
Ya sabéis cómo trabajamos, expositores didácticos y batalla cuando es necesario, reconociendo que nuestro espíritu recae más en los expositores didácticos. Que nos permiten un acercamiento al público que adoramos.
Miliciano de Cultura y Cantina, dos espacios, el primero dentro de la iglesia, el segundo fuera, en la entrada del recinto de la antigua iglesia.
Esta vez, por eso, pusimos en práctica una pequeña rotación pensada para que todo el mundo sepa algo de lo que hace el otro, y si es necesario, poder suplirlo. La compañera que llevaba haciendo cultura últimamente fue a cantina, junto a una veterana compañera para poner un poco de «musculo». ¡Y el compañero que hacía cantina, volvió a cultura después de quizás más de un año de no hacerla!
Cada uno con su propio estilo y esquema mental, pero cambio necesario para hacer entender que todos los expositores tienen su punto de dificultad, y para generar un entorno de mutuo conocimiento de ámbitos, quién sabe si crear un entorno de polivalencia entre compañeros. No dude en que cuando sea posible, esto volverá a ocurrir.
Y por la tarde, la batalla, que este año cambiaba de sitio, siendo de hecho lo más destacable de la parte de la tarde.
Esta vez, el campo de batalla estaba más cercano, no era necesario coger el coche para ir. Bastaba con atravesar el puente sobre el Segre, y encontrar un escenario de nueva elaboración.
Además, el público no estaba a nivel de tierra (o casi), esta vez estaba encima del puente, por lo que lo veían todo desde arriba.

«¡Pero si no veían los detalles» pensarán! Tampoco los veían de la otra forma, y, además, el formato batalla es limitador por el gran público. La existencia de pirotecnia y otras derivadas hace necesaria esta distancia de seguridad.
De hecho, la batalla, viene a ser más una representación de los hechos, guionizada en la medida de lo posible. No un punto de acercamiento al público.
¡Respeto a los siempre polémicos homenajes! Cada día que pasa, creo más que el recreador debería limitarse a hacer una escenificación impecable de los escenarios, e ir prescindiendo de hacer de decoración innecesaria en actos de homenaje que si o si (cosas del momento político actual), serán puestos en la parrilla de lo políticamente criticable, y en consecuencia, a los recreadores, puestos a nuestros compañeros no quieran estar.
Ahora, vamos de Vilanova a Olesa de Montserrat. Donde los compañeros de ARH Montserratí hacían su Olesa Represaliada. Acto que ya podríamos considerar consolidado y que a medio abril siempre nos lleva hasta el municipio montserratino.
Milicias anarquistas, Centro de Reclutamiento y otras escenas de la Olesa en Guerra Civil fueron representadas en diversos espacios del municipio, y el público los pudo observar gracias a un más que excelente servicio de guía que le llevaba a través de todos estos momentos de manera bastante realista a pesar del paso de los años, y, que si no ha ido, ya puede agendar para el próximo año.
Y si en Olesa disfrutamos, ahora iremos a un acto de los que gusta presumir. Selva del Camp y la presentación de un nuevo capítulo de Cròniques Selvatanes.
En sí, reconozcamos las cosas, lo importante era el pase del documental. Pero, ¿que tal si ponemos una decoración extra por todo el pueblo, que el público asistente al pase, irá viendo subiendo al magnífico castillo del municipio tarraconense?
Varios fueron los escenarios, como varias fueron las escenificaciones. Centro de Reclutamiento, Sanidad, Cantina y refugios se unieron a una representación final de la entrada de los franquistas en el pueblo que empujaba al público dentro del castillo. Donde encontrarían la proyección mencionada, y que hacía de cierre de una jornada de lo más remarcable. Y de la que, por mucho que escribamos aquí, nunca llegaremos a explicar lo vivido y sentido. Quizás la noticia de Canal Camp sea el complemento de estas líneas, o viceversa…
Y con ello, abril concluido, cuatro actos, potentes todos, cada uno en su variante, si bien tres coincidentes en formato. Pero todos actos que querían llegar a su corazón. ¿Qué sería la recreación histórica sin vosotros? ¿Un juego donde cuatro adultos juegan a la guerra?
Vosotros, los destinatarios de la parte didáctica, da sentido a nuestras horas de estudio, la preparación de los materiales, la construcción de guiones. Y aunque a veces no vemos las caras por normas de seguridad impuestas. ¡Siempre estáis!
Oriol Miró Serra
4 de Mayo de 2025
English version after the Catalan one
Version française après l’Anglaise
Versió castellana després de la Francesa
Març ha estat un mes d’intensa activitat fora de casa nostra, la nostra gent s’ha desplaçat a actes prou llunyans de terres catalanes, però es que quan un projecte val la pena…s’hi va!
Al sud, Beas de Granada, a peus de Sierra Nevada. Al nord, Sietamo, on hi tornàvem després d’anys d’absència.
A Beas de Granada hi anàvem a col·laborar en l’arrencada d’un acte més que prometedor. Un acte que constava de ruta per les trinxeres properes al municipi andalús i acabava a la Plaza Alta, on hi trobarien un campament recreat, on hi participàvem amb la nostra cantina. Que aquest cop cauria cap a la banda d’un vell requetè al que ja no deixen anar al front, i cuida als joves combatents com li deixen!

Malauradament, el clima tenia altres idees, i les pluges ens va obligar a remodelar l’acte, centrant-se tot al voltant del centre cultural, i fent caure la ruta a través de la muntanya. Si que altres s’haurien desanimat! Però això no va passar en aquesta casa.
Si que el viatge ens va portar una estoneta, però la gent de Divulga ho mereixia, per tant, ens hi vam plantar. Tot trobant els companys de Divulga Història Frente Andaluz, GRH el Comitè i XV Brigada Mixta disposats a fer un dels millors escenaris de recreació didàctica que poguéssim fer. Per més que fossin a l’interior en la seva majoria! I de quina qualitat! Seria injust destacar un més que altres!

I dels peus de Sierra Nevada, anirem a quasi els Pirineus! Aquest cop de la mà dels companys de Primera Linea, a qui vam poder acompanyar en la tradicional recreació històrica de Sietamo, podent encarnar-nos en el paper de les milícies del POUM que aspiren a entrar a Osca.
Aquesta es d’un altre format, de la que dona els seus primers passos a la consolidada! Un trinxera viva de grandíssima qualitat, una fira de militaria que atrau centenars de persones i una batalla urbana que representa l’entrada de les milícies al municipi, que si, que conqueriran, però ja no passaran d’allà!

Aquí, un cop explicats el fets, actes naixents, actes consolidats, canvis de bàndols recreacionalment parlant es on ens permetrem centrar-nos en un tema. La multitud de papers, sempre tractat des del rigor.

Si a Beas de Granada érem el vell combatent, veterà d’Alhucemas, que ja no era apte per estar a primera línia de combat. A Sietamo érem aquelles valentes milícies que lluiten contra els revoltats, a qui encara veuen derrotar-les. I sempre creant un rerefons que faci creïble el paper. Que per això considerem la recreació com una eina d’aprenentatge, i aquest aprenentatge ha de ser capaç d’enfrontar-se a totes les preguntes del públic.
Oriol Miró Serra.
2 d’Abril de 2025
March has been a month of intense activity outside our home, our people have traveled to events quite far from Catalan lands, but when a project is worth it…they go there!
In the south, Beas de Granada, at the foot of the Sierra Nevada. In the north, Sietamo, where we were returning after years of absence.
In Beas de Granada we were going to collaborate in the start of a more than promising event. An event that consisted of a route through the trenches near the Andalusian municipality and ended in the Plaza Alta, where they would find a recreated camp, where we participated with our canteen. That this time would fall to the side of an old requeté who is no longer allowed to go to the front, and takes care of the young fighters as they let him!

Unfortunately, the weather had other ideas, and the rains forced us to remodel the event, focusing everything around the cultural center, and making the route through the mountain fall. Yes, others would have been discouraged! But that didn’t happen in this house.
Yes, the trip took us a while, but the people of Divulga deserved it, so we stuck with it. Finding our colleagues from Divulga Història Frente Andaluz, GRH el Comité and XV Brigada Mixta willing to make one of the best educational recreation scenarios we could make. Even though they were mostly indoors! And what quality! It would be unfair to highlight one more than others!

And from the foothills of the Sierra Nevada, we will go almost to the Pyrenees! This time hand in hand with the comrades of Primera Linea, whom we were able to accompany in the traditional historical recreation of Sietamo, being able to embody ourselves in the role of the POUM militias who aspire to enter Huesca.
This is of a different format, from the one that takes its first steps to the consolidated one! A living trench of great quality, a fair of militaria that attracts hundreds of people and an urban battle that represents the entry of the militias into the municipality, which yes, they will conquer, but they will not pass from there!
Here, once the facts have been explained, nascent acts, consolidated acts, changes of sides recreationally speaking is where we will allow ourselves to focus on one topic. The multitude of roles, always treated with rigor.

If in Beas de Granada we were the old fighter, veteran of Alhucemas, who was no longer fit to be on the front line of combat. In Sietamo we were those brave militias who fight against the rebels, whom they still see defeating them. And always creating a background that makes the role credible. That is why we consider recreation as a learning tool, and this learning must be able to face all the questions of the public.
Oriol Miró Serra.
April 2, 2025
Mars a été un mois d’intense activité en dehors de chez nous, nos gens ont voyagé à des événements assez loin des terres catalanes, mais quand un projet en vaut la peine… ils y vont !
Au sud, Beas de Granada, au pied de la Sierra Nevada. Au nord, Sietamo, où nous revenions après des années d’absence.
À Beas de Granada, nous allions collaborer au lancement d’un événement plus que prometteur. Un événement qui consistait en un parcours à travers les tranchées près de la municipalité andalouse et se terminait sur la Plaza Alta, où se trouvait un campement recréé, auquel nous avons participé avec notre cantine. Que cette fois-ci, ce soit du côté d’un vieux requeté qui n’a plus le droit d’aller au front, et qu’il s’occupe des jeunes combattants comme ils le lui permettent !

Malheureusement, la météo en a décidé autrement et les pluies nous ont obligés à remodeler l’événement, en centrant tout autour du centre culturel et en empruntant le parcours à travers la montagne. D’autres auraient été découragés ! Mais cela ne s’est pas produit dans cette maison.
Oui, le voyage nous a pris un certain temps, mais les gens de Divulga le méritaient, alors nous avons persévéré. En trouvant des collègues de Divulga Història Frente Andaluz, GRH el Comité et XV Brigada Mixta désireux de créer l’un des meilleurs scénarios de loisirs didactiques que nous pouvions créer. Même s’ils étaient principalement à l’intérieur ! Et quelle qualité ! Il serait injuste de mettre en avant l’un plus que les autres !

Et depuis les contreforts de la Sierra Nevada, nous irons presque jusqu’aux Pyrénées ! Cette fois-ci avec l’aide de nos camarades de Primera Linea, que nous avons pu accompagner dans la traditionnelle reconstitution historique de Sietamo, pouvant incarner le rôle des milices du POUM qui aspirent à entrer à Huesca.
Il s’agit d’un format différent, qui fait ses premiers pas vers la consolidation ! Une tranchée vivante de la plus haute qualité, une foire militaria qui attire des centaines de personnes et une bataille urbaine qui représente l’entrée des milices dans la municipalité, qu’elles vont conquérir, mais qu’elles ne quitteront pas !
Ici, une fois les faits expliqués, les actes émergents, les actes consolidés, les changements de camp récréativement parlant, c’est là que nous allons nous permettre de nous concentrer sur un sujet. La multitude de papiers, toujours traités avec rigueur.

Si à Beas de Granada nous étions le vieux combattant, un vétéran d’Alhucemas, qui n’était plus apte à être en première ligne de combat. À Sietamo, nous étions ces braves milices qui luttaient contre les rebelles, qu’ils voient encore les vaincre. Et toujours créer un arrière-plan qui rend le rôle crédible. C’est pourquoi nous considérons les loisirs comme un outil d’apprentissage, et cet apprentissage doit pouvoir faire face à toutes les questions du public.
Oriol Miro Serra.
2 avril 2025
Marzo ha sido un mes de intensa actividad fuera de nuestra casa, nuestra gente se ha desplazado a actos bastante lejanos de tierras catalanas, pero es que cuando un proyecto vale la pena… ¡se va!
Al sur, Beas de Granada, a pies de Sierra Nevada. Al norte, Sietamo, donde volvíamos después de años de ausencia.
En Beas de Granada íbamos a colaborar en el arranque de un acto más que prometedor. Un acto que constaba de ruta por las trincheras cercanas al municipio andaluz y terminaba en la Plaza Alta, donde encontrarían un campamento recreado, en el que participábamos con nuestra cantina. ¡Que esta vez caería hacia la banda de un viejo requeté al que ya no sueltan al frente, y cuida a los jóvenes combatientes como le dejan!
Desgraciadamente, el clima tenía otras ideas, y las lluvias nos obligó a remodelar el acto, centrándose todo en torno al centro cultural, y dejando caer la ruta a través de la montaña. ¡Si que otros se habrían desanimado! Pero esto no ocurrió en esta casa.
Si que el viaje nos trajo un ratito, pero la gente de Divulga lo merecía, por tanto, nos plantamos. Encontrando a los compañeros de Divulga Historia Frente Andaluz, GRH el Comité y XV Brigada Mixta dispuestos a hacer uno de los mejores escenarios de recreación didáctica que pudiéramos hacer. ¡Por mucho que estuvieran en el interior en su mayoría! ¡Y de qué calidad! ¡Sería injusto destacar uno más que otros!

Y de los pies de Sierra Nevada, ¡iremos a casi los Pirineos! Esta vez de la mano de los compañeros de Primera Linea, a quienes pudimos acompañar en la tradicional recreación histórica de Sietamo, pudiendo encarnarnos en el papel de las milicias del POUM que aspiran a entrar en Huesca.
¡Esta es de otro formato, de la que da sus primeros pasos a la consolidada! Un trinchera viva de grandísima calidad, una feria de militaría que atrae a cientos de personas y una batalla urbana que representa la entrada de las milicias en el municipio, que sí, que conquistarán, ¡pero ya no pasarán de allí!
Aquí, una vez explicados los hechos, actos nacientes, actos consolidados, cambios de bandos recreacionalmente hablando es donde nos permitiremos centrarnos en un tema. La multitud de papeles, siempre tratado desde el rigor.

Si en Beas de Granada éramos el viejo combatiente, veterano de Alhucemas, que ya no era apto para estar en primera línea de combate. En Sietamo éramos aquellas valientes milicias que luchan contra los sublevados, a quienes aún ven derrotarlas. Y siempre creando un trasfondo que haga creíble el papel. Que por eso consideramos la recreación como una herramienta de aprendizaje, y ese aprendizaje debe ser capaz de enfrentarse a todas las preguntas del público.
Oriol Miró Serra.
2 de Abril de 2025
English version after the Catalan one
Version française après l’Anglaise
Versió castellana després de la Francesa
I si a gener era destinat a la defensa de Catalunya, febrer tenim Taradell, on es recrea la retirada. Tot afegint un molt bon grup a Subirats.
Taradell ja ho podríem considerar repetició. El que aquest any la ruta passava per dins d’alguns racons del poble, fins arribar a la plaça, on els caminants trobaven la cantina de l’any passat i un hospital, sent la plaça la prèvia de la obvia voladura del pont.

Anant ja per feina, i centrant-nos en la ruta, aquesta començava a l’església i passava per diversos punts importants en l’historia republicana de Taradell.
L’escola republicana i les seves esperances, amb recreació inclosa, la vida política i la vida social, els bombardejos degudament escenificats i el centre d’acollida de refugiats de la plaça ja explicat, foren entre d’altres els espais per on els caminants varen poder descobrir l’historia d’aquesta vila osonenca. Tot amb la idea de representar el període republicà de la vila, que va acabar entre pedres i cascots, fruit de la destrucció d’un dels seus ponts.

Tot el que hem dit, fou acompanyat per música en directe o grandíssims recreadors, això quan no les dos coses alhora! La música d’en Redorta, la Sanitat de XV, els Carrabiners del Montserratí, els Mossos del Cós històric de Mossos i Recreació i Patrimoni junts fent l’escola, els bombardeigs i la cantina. Tot coordinat per un equip municipal de primer nivell que ens va saber donar seguretat malgrat unes previsions meteorològiques que feien patir! Però que al final ens van respectar, i van permetre un acte que ben segur veurem durant més temps.

De Taradell anem a Subirats, que recollia l’herència de les jornades de gener, amb grups nombrosos tant en sabors en temps de guerra com a Última Defensa de Barcelona, fent un parell de molt bones rutes, on la barreja de coneixements amb curiositat per aprendre ajudava a que funcionessin gairebé soles. Cosa que sempre s’agraeix, ja que proporciona un intercanvi en dos direccions.

I si bé es cert que sembla un febrer baix, mai es para del tot, estudi en forma de lectura, passos més o menys intensos per futurs actes, gestionar xarxes i altres fan que realment mai es pari, i, ben a aviat veureu els resultats!

Oriol Miró Serra
8 de Març de 2025
And if in January it was intended for the defense of Catalonia, in February we have Taradell, where the retreat is recreated. Adding a very good group to Subirats.
Taradell could already be considered a repetition. What this year the route passed through some corners of the town, until reaching the square, where the walkers found last year’s canteen and a hospital, the square being the previous to the obvious blowing up of the bridge.
Going for work, and focusing on the route, it began at the church and passed through several important points in the republican history of Taradell.
The republican school and its hopes, with recreation included, political life and social life, the duly staged bombings and the refugee reception center in the square already explained, were among others the spaces where the walkers were able to discover the history of this Osona town. All with the idea of representing the Republican period of the town, which ended in rubble and stones, the result of the destruction of one of the town’s bridges.
Everything we have said was accompanied by live music or great reenactors, or both at the same time! The music of Redorta, the XV Health Service, the Carrabiners del Montserratí, the Mossos del Cós históric de Mossos and Recreation and Heritage together doing the school, the bombings and the canteen. All coordinated by a first-class municipal team that knew how to give us security despite some weather forecasts that made us suffer! But in the end they respected us, and allowed an event that we will surely see for a longer time.
From Taradell we go to Subirats, which gathered the legacy of the January days, with numerous groups in both wartime flavors and Última Defensa de Barcelona, doing a couple of very good routes, where the mix of knowledge with curiosity to learn helped them to function almost alone. Which is always appreciated, since it provides an exchange in two directions.
And although it is true that it seems like a slow February, it never stops completely, study in the form of reading, more or less intense steps for future events, managing networks and others make it really never stop, and, very soon you will see the results!
Oriol Miró Serra
March 8, 2025

Et si en janvier on prévoyait la défense de la Catalogne, en février on a Taradell, où la retraite est recréée. Ajout d’un très bon groupe à Subirats.
Taradell, on pourrait déjà le considérer comme une répétition. Cette année, le parcours a traversé quelques coins de la ville, jusqu’à atteindre la place, où les marcheurs ont trouvé la cantine de l’année dernière et un hôpital, la place étant l’antérieur à l’évidente explosion du pont.
En allant au travail et en se concentrant sur l’itinéraire, il a commencé à l’église et est passé par plusieurs points importants de l’histoire républicaine de Taradell.
L’école républicaine et ses espoirs, y compris les loisirs, la vie politique et la vie sociale, les bombardements dûment mis en scène et le centre d’accueil des réfugiés sur la place déjà expliquée, étaient, entre autres, les espaces où les promeneurs ont pu découvrir l’histoire de cette ville d’Osona. Le tout avec l’idée de représenter la période républicaine de la ville, qui s’est terminée parmi les pierres et les décombres, résultat de la destruction d’un des ponts de la ville.
Tout ce que nous avons dit était accompagné de musique live ou de grands reconstituteurs, ou même des deux à la fois ! La musique de Redorta, le XVe Service de Santé, les Carabiniers du Montserratí, les Mossos du Corps Historique des Mossos et la recreation et le Patrimoine font ensemble l’école, les bombardements et la cantine. Le tout coordonné par une équipe municipale de premier ordre qui a su nous garder en sécurité malgré les prévisions météo qui nous faisaient souffrir ! Mais à la fin, ils nous ont respectés et ont permis un événement que nous verrons sûrement encore longtemps.
De Taradell nous allons à Subirats, qui a recueilli l’héritage des journées de janvier, avec de grands groupes aux saveurs de guerre et d’Última Defensa de Barcelona, faisant quelques très bons itinéraires, où le mélange de connaissances avec la curiosité d’apprendre les a aidés à fonctionner presque seuls. Quelque chose qui est toujours apprécié, car cela permet un échange à double sens.
Et s’il est vrai que février semble lent, il ne s’arrête jamais complètement, l’étude sous forme de lecture, les démarches plus ou moins intenses pour les événements futurs, la gestion des réseaux et autres font que cela ne s’arrête vraiment jamais, et, très bientôt, vous verrez les résultats !
Oriol Miró Serra
8 mars 2025

Y si en enero era destinado a la defensa de Catalunya, febrero tenemos a Taradell, donde se recrea la retirada. Añadiendo un muy buen grupo en Subirats.
Taradell ya podríamos considerarlo repetición. Lo que este año la ruta pasaba por dentro de algunos rincones del pueblo, hasta llegar a la plaza, donde los caminantes encontraban la cantina del pasado año y un hospital, siendo la plaza la previa de la obvia voladura del puente.
Yendo ya por faena, y centrándonos en la ruta, ésta empezaba en la iglesia y pasaba por varios puntos importantes en la historia republicana de Taradell.
La escuela republicana y sus esperanzas, con recreación incluida, la vida política y la vida social, los bombardeos debidamente escenificados y el centro de acogida de refugiados de la plaza ya explicado, fueron entre otros los espacios por los que los caminantes pudieron descubrir la historia de esta villa de Osona. Todo con la idea de representar el período republicano de la villa, que terminó entre piedras y cascotes, fruto de la destrucción de uno de sus puentes.
Todo lo que hemos dicho, fue acompañado por música en directo o grandísimos recreadores, ¡esto cuando no las dos cosas a la vez! La música de Redorta, la Sanidad de XV, los Carabineros del Montserratí, los Mossos del Cós históric de Mossos y Recreación y Patrimonio juntos haciendo la escuela, los bombardeos y la cantina. ¡Todo coordinado por un equipo municipal de primer nivel que nos supo dar seguridad a pesar de unas previsiones meteorológicas que hacían sufrir! Pero que al final nos respetaron, y permitieron un acto que seguro veremos durante más tiempo.
De Taradell vamos a Subirats, que recogía la herencia de las jornadas de enero, con grupos numerosos tanto en sabores en tiempos de guerra como en Última Defensa de Barcelona, haciendo un par de muy buenas rutas, donde la mezcla de conocimientos con curiosidad por aprender ayudaba a que funcionaran casi solas. Lo que siempre se agradece, ya que proporciona un intercambio en dos direcciones.
Y si bien es cierto que parece un febrero bajo, nunca se para del todo, estudio en forma de lectura, pasos más o menos intensos para futuros actos, gestionar redes y otros hacen que realmente nunca se pare, y, ¡pronto vereis los resultados!
Oriol Miró Serra
8 de Marzo de 2025

English version after the Catalan one
Version française après l’Anglaise
Versió castellana després de la Francesa
Gener ha tornat ser sinònim de Subirats, que no per habitual significa menys important, i hem afegit Abrera, fent entrar una recreació més a l’entorn de les batalles que es van dur a terme als entorns de Barcelona el gener de 1939. I si es veritat que aquests no tenen el renom de les grans batalles, no podem oblidar que gràcies a aquests combats molta gent va salvar la vida.

Entrant ja en matèria, per tant, parlant de Subirats, aquest any hem tornat a ser suport durant els tres dies de les Jornades de Memòria de Subirats, per bé que, com sempre, diumenge es el dia més destacat.
I si bé no ens podem queixar de Subirats, aquesta vegada les jornades van estar tacades de tragèdia. Un accident local va obligar a moure l’acte de divendres, que es farà, però que encara no te data fixe. La resta, va continuar, no sense sentiment, però es va fer el cor fort i es va seguir endavant.
Per tant, el que havia de ser el segon acte, va passar a ser el primer, però quin primer!
Ja coneixem la pujada al turó de les mentides, i les lectures de poemes triats per trencar animes, però aquest any ho havíem vitaminat!
Dos municipis, Olesa de Bonesvalls i Subirats es trobarien al Coll d’Esteles, i d’allà pujarien al turó de les mentides. I clar que hi hauria lectures, però ei! Que tal si hi afegim l’equip que va treballar en l’exhumació dels combatents trobats a la serra fa uns anys i que ara descansen al cementiri d’Olesa.

Tot això ben amenitzat amb música i vosaltres…si, els que esteu llegint ara!
Si que es veritat que no hem citat la pujada de recreadors, però es que aquest any s’havien quedat abaix preparant el terreny de l’endemà.
Ben cert que a la tarda hi havia teatre, que el CESUB quan s’hi posa, s’hi posa! Però a nosaltres ens tocava preparar la recreació del diumenge, i ben mudats que havíem d’estar, que venia la tele tu!

El diumenge, com des del 2017, tocava la ruta per les trinxeres d’última defensa, i creixent cada any. Aquest any portàvem sanitat, transmissions, fortificació, Socors Roig internacional i el Cós Històric de Mossos d’esquadra.
Ruta que va sortir més que bé, com no podia ser d’altre manera, cosa que mica en mica confirma que es millor avisar als grups i deixar que facin, lluny d’intervencionismes en la seva manera de treballar.

Abrera no es nou tampoc! Si de cas es un moviment temporal de Juliol a Gener, acostant-se una mica a la realitat dels combats de 1939, si més no en temperatures. Cosa que feia que portar la roba d’hivern, la que portarien aquell gener del 39, no fos un suïcidi!

D’Abrera introduiré el concepte, expositors en una trinxera històrica, on els grups es senten còmodes i poden exposar-se com toca, i saben!
Però, on vull entrar en altres aspectes, com és el de la logística, i les seves variants.
Un exemple es la variabilitat dels formats, per exemple, a Subirats, donades les característiques de les trinxeres que permeten un grup dirigit, a les d’Abrera es va triar per demanar als visitants que es dividissin en grups de confiança i anessin recorrent els expositors. El motiu de la elecció fou que les abrerenques són molt més compactes que les penedesenques, i les primeres s’haguessin omplert ben aviat, tal vegada fent-les arribar al col·lapse.
Clar, això porta en el llenguatge del grups, encara que no sigui massa, hi ha diferències. No es el mateix que et portin el grup de visitants, que els visitants vinguin a tu, aquesta segona opció implica saber-se vendre una mica, també la primera, però en la primera els visitants saben que hi ha un discurs, mentre en la segona el discurs el fas tu com a recreador, i has de convèncer als visitants que han triat bé.

En aquest cas, ja he dit que la diferència es poca, però en tens.
I si, hi ha més variants i diferencies, però aquestes donarien per un article dels llargs, i no tinc ganes de fer-vos patir tal tortura per avui.
Arribats a aquest punt, poc més ens queda que acomiadar-nos, però abans cal dir que tot això es un moviment global d’entitats, no només recreadores. Hi ha gestors de patrimoni, hi ha comunicadors, entitats municipals i culturals de diverses menes, i un llarg etcètera que poc a poc troben els camins conjunts. I aquests camins per caminar, de ben segur donaran sorpreses d’allò més agradables.
Oriol Miró Serra
15 de febrer de 2025
January has once again become synonymous with Subirats, which does not usually mean less important, and we have added Abrera, introducing another recreation around the battles that took place in the surroundings of Barcelona in January 1939. And while it is true that these do not have the reputation of great battles, we cannot forget that thanks to these battles many people saved their lives.
Getting into the subject, therefore, speaking of Subirats, this year we have once again been a support during the three days of the Subirats Memorial Days, although, as always, Sunday is the most prominent day.
And although we cannot complain about Subirats, this time the days were tainted by tragedy. A local accident forced the Friday event, which will take place, to be moved, but which does not yet have a fixed date. The rest, he continued, not without feeling, but his heart was strong and he kept going.
Therefore, what was supposed to be the second act, became the first, but what a first!
We already know the climb up the hill of lies, and the readings of poems chosen to break souls, but this year we had vitaminized it!

Two municipalities, Olesa de Bonesvalls and Subirats would meet at Coll d’Esteles, and from there they would go up to the hill of lies. And of course there would be readings, but hey! How about we add the team that worked on the exhumation of the combatants found in the mountains a few years ago and who now rest in the Olesa cemetery.
All this well enlivened with music and you…yes, those of you who are reading now!
Yes, it is true that we have not mentioned the rise of reenactors, but this year they had stayed down preparing the ground for the next day.
Of course there was theatre in the afternoon, which when CESUB gets involved, gets involved! But it was up to us to prepare the reenactors for Sunday, and no matter how changed we had to be, the TV was coming!
On Sunday, as in 2017, the route through the last defense trenches was on, and it has grown every year. This year we brought health, communications, fortification, international Red Cross and the Historical Corps of the Mossos d’esquadra.
A route that went more than well, as it could not have been otherwise, which little by little confirms that it is better to warn the groups and let them do their work, far from interventionism in their way of working.

Abrera is not new either! In any case, it is a temporary movement from July to January, getting a little closer to the reality of the 1939 fighting, at least in terms of temperatures. Which meant that wearing winter clothes, the ones they would have worn in that January of 1939, was not suicide!
I will introduce the concept of exhibitors in a historical trench from Abrera, where groups feel comfortable and can exhibit themselves as they please, and they know how!
But, where I want to go into other aspects, such as logistics, and its variants.
An example is the variability of the formats, for example, in Subirats, given the characteristics of the trenches that allow a directed group, in those of Abrera it was chosen to ask visitors to divide themselves into groups of trust and go around the exhibitors. The reason for the choice was that the Abrerencs are much more compact than the Penedesensecs, and the former would have filled up very quickly, perhaps causing them to collapse.

Of course, this brings in the language of the groups, although not too much, there are differences. It is not the same that the group of visitors brings you, that the visitors come to you, this second option implies knowing how to sell yourself a little, also the first, but in the first the visitors know that there is a speech, while in the second the speech is made by you as a reenactor, and you have to convince the visitors that they have chosen wel
In this case, I have already said that the difference is small, but you have it.
And yes, there are more variants and differences, but these would make for a long article, and I do not want to make you suffer such torture for today.
At this point, there is little left for us to do but say goodbye, but first it must be said that all this is a global movement of entities, not just reenactors. There are heritage managers, there are communicators, municipal and cultural entities of various kinds, and a long etcetera that little by little find common paths. And these paths to walk, will surely give the most pleasant surprises.
Oriol Miró Serra
February 15, 2025
Janvier est redevenu synonyme de Subirats, ce qui ne veut pas dire moins important, et nous avons ajouté Abrera, introduisant une autre reconstitution des batailles qui ont eu lieu dans les environs de Barcelone en janvier 1939. Et s’il est vrai que celles-ci n’ont pas la réputation de grandes batailles, nous ne pouvons pas oublier que grâce à elles, de nombreuses personnes ont sauvé leur vie.
En entrant donc dans le sujet, en parlant de Subirats, cette année encore nous avons été un soutien pendant les trois jours des Subirats Memorial Days, même si, comme toujours, le dimanche est le jour le plus important
Et même si nous ne pouvons pas nous plaindre de Subirats, cette fois-ci la conférence a été entachée par une tragédie. Un accident local a forcé le report de l’événement de vendredi, qui aura lieu, mais n’a pas encore de date fixe. Le reste, continua-t-il, non sans émotion, mais il reprit courage et continua son chemin.
Ainsi, ce qui devait être le deuxième acte est devenu le premier, mais quelle première !
On connaît déjà l’ascension de la colline des mensonges, et les lectures de poèmes choisis pour briser les âmes, mais cette année on l’a vitaminé !
Deux municipalités, Olesa de Bonesvalls et Subirats, se réuniraient au Coll d’Esteles, et de là monteraient jusqu’à la Colline des Mensonges. Et bien sûr, il y aurait des lectures, mais bon ! Que diriez-vous d’ajouter l’équipe qui a travaillé à l’exhumation des combattants retrouvés dans les montagnes il y a quelques années et qui reposent désormais au cimetière d’Olesa.
Tout cela bien agrémenté de musique et de vous… oui, ceux d’entre vous qui lisez en ce moment !
Il est vrai que nous n’avons pas évoqué l’augmentation du nombre de reconstituteurs, mais cette année, ils étaient restés en bas pour préparer le terrain pour le lendemain.
C’est vrai qu’il y avait du théâtre l’après-midi, et quand le CESUB fait du spectacle, il fait du spectacle ! Mais c’était à nous de nous préparer pour la récréation du dimanche, et il fallait être très bien habillé, car la télé arrivait !
Dimanche, comme depuis 2017, le parcours à travers les dernières tranchées de défense était en cours, et s’élargissait chaque année. Cette année, nous avons apporté la santé, les transmissions, la fortification, le Secours Rouge international et le Corps Historique des Mossos d’esquadra.
Un parcours qui s’est plus que bien passé, comme il ne pouvait en être autrement, qui confirme petit à petit qu’il vaut mieux prévenir les groupes et les laisser faire leur travail, loin de l’interventionnisme dans leur façon de travailler.

Abrera n’est pas nouveau non plus ! Il s’agit en tout cas d’un mouvement temporaire de juillet à janvier, se rapprochant un peu plus de la réalité des combats de 1939, du moins en termes de températures. Ce qui signifiait que porter des vêtements d’hiver, ceux qu’ils porteraient en janvier 1939, n’était pas un suicide !
Depuis Abrera je présenterai le concept, des exposants dans une tranchée historique, où les groupes se sentent à l’aise et peuvent s’exposer comme ils le souhaitent, et ils savent comment !
Mais là, je veux aborder d’autres aspects, comme la logistique et ses variantes.
Un exemple est la variabilité des formats, par exemple, à Subirats, étant donné les caractéristiques des tranchées qui permettent un groupe dirigé, dans celles d’Abrera, il a été choisi de demander aux visiteurs de se diviser en groupes de confiance et de faire le tour des exposants. La raison de ce choix était que les Abrerencas sont beaucoup plus compacts que les Penedesans, et les premiers se seraient remplis très rapidement, provoquant peut-être leur effondrement.
Bien sûr, cela se répercute dans le langage des groupes, même si ce n’est pas trop important, il y a des différences. Ce n’est pas la même chose que de faire venir le groupe de visiteurs à vous, cette deuxième option implique de savoir se vendre un peu, comme la première, mais dans la première les visiteurs savent qu’il y a un discours, tandis que dans la seconde le discours est fait par vous en tant que reconstituteur, et vous devez convaincre les visiteurs qu’ils ont bien choisi.

Dans ce cas, j’ai déjà dit que la différence est petite, mais vous l’avez.
Et oui, il y a plus de variantes et de différences, mais ce serait un long article, et je n’ai pas envie de vous faire subir une telle torture aujourd’hui.
À ce stade, il ne nous reste plus qu’à dire au revoir, mais il faut d’abord dire que tout cela est un mouvement mondial d’entités, pas seulement de récréateurs. Il y a des gestionnaires du patrimoine, il y a des communicateurs, des entités municipales et culturelles de toutes sortes, et une longue liste d’autres qui trouvent peu à peu des chemins communs. Et ces sentiers de promenade vous réserveront sûrement les plus agréables surprises.
Oriol Miró Serra
15 février 2025
Enero ha vuelto ser sinónimo de Subirats, que no por habitual significa menos importante, y hemos añadido Abrera, haciendo entrar una recreación más en torno a las batallas que se llevaron a cabo en los entornos de Barcelona en enero de 1939. Y si es verdad que éstos no tienen el renombre de las grandes batallas, no podemos olvidar que gracias a estos combates mucha gente salvó la vida.
Entrando ya en materia, por tanto, hablando de Subirats, este año hemos vuelto a ser apoyo durante los tres días de las Jornadas de Memoria de Subirats, si bien, como siempre, el domingo es el día más destacado.
Y si bien no podemos quejarnos de Subirats, esta vez las jornadas estuvieron manchadas de tragedia. Un accidente local obligó a mover el acto del viernes, que tendrá lugar, pero que todavía no tiene fecha fija. El resto, siguió, no sin sentimiento, pero se hizo el corazón fuerte y se siguió adelante.
Por tanto, lo que debía ser el segundo acto, pasó a ser el primero, pero ¡qué primero!
Ya conocemos la subida al Turó de les Mentides, y las lecturas de poemas elegidos para romper almas, ¡pero este año lo habíamos vitaminado!

Dos municipios, Olesa de Bonesvalls y Subirats se encontrarían en el Coll d’Esteles, y de allí subirían al Turó de les Mentides. Y claro que habría lecturas, pero ¡ey! Que tal si añadimos el equipo que trabajó en la exhumación de los combatientes hallados en la sierra hace unos años y que ahora descansan en el cementerio de Olesa.
Todo esto bien amenizado con música y vosotros…sí, ¡los que estais leyendo ahora!
Si que es verdad que no hemos citado la subida de recreadores, pero es que este año se habían quedado abajo preparando el terreno del día siguiente.
Cierto que por la tarde había teatro, que el CESUB cuando se pone, se pone! Pero a nosotros nos tocaba preparar la recreación del domingo, ¡y bien guapos que teníamos que estar, que vendía la tele tú!
El domingo, como desde el 2017, tocaba la ruta por las trincheras de última defensa, creciendo cada año. Este año llevábamos sanidad, transmisiones, fortificación, Socorro Rojo internacional y el Cuerpo Histórico de Mossos d’Esquadra.
Ruta que salió más que bien, como no podía ser de otra manera, lo que poco a poco confirma que es mejor avisar a los grupos y dejar que hagan, lejos de intervencionismos en su forma de trabajar.
¡Abrera no es nuevo tampoco! Si acaso es un movimiento temporal de Julio a Enero, acercándose un poco a la realidad de los combates de 1939, al menos en temperaturas. Lo que hacía que llevar la ropa de invierno, la que llevarían ese enero del 39, ¡no fuera un suicidio!
De Abrera introduciré el concepto, expositores en una trinchera histórica, donde los grupos se sienten cómodos y pueden exponerse como toca, ¡y saben!
Pero donde quiero entrar en otros aspectos, como es el de la logística, y sus variantes.
Un ejemplo es la variabilidad de los formatos, por ejemplo, en Subirats, dadas las características de las trincheras que permiten un grupo dirigido, a las de Abrera se eligió para pedir a los visitantes que se dividieran en grupos de confianza y fueran recorriendo los expositores. El motivo de la elección fue que las abrerenas son mucho más compactas que las del Penedès, y las primeras se hubieran llenado en breve, tal vez haciéndolas llegar al colapso.
Claro, esto lleva en el lenguaje de los grupos, aunque no sea demasiado, existen diferencias. No es lo mismo que te traigan el grupo de visitantes, que los visitantes vengan a ti, esta segunda opción implica saberse vender un poco, también la primera, pero en la primera los visitantes saben que hay un discurso, mientras en la segunda el discurso lo haces tú como recreador, y debes convencer a los visitantes de que han elegido bien.
En este caso, ya he dicho que la diferencia es poca, pero tienes.
Y sí, hay más variantes y diferencias, pero éstas darían por un artículo de los largos, y no tengo ganas de hacerle sufrir tal tortura para hoy.
Llegados a este punto, poco más nos queda que despedirnos, pero antes hace falta decir que todo esto es un movimiento global de entidades, no sólo creadoras. Hay gestores de patrimonio, hay comunicadores, entidades municipales y culturales de varios tipos, y un largo etcétera que poco a poco encuentran los caminos conjuntos. Y estos caminos para andar, seguro darán sorpresas de lo más agradables.
Oriol Miró Serra
15 de febrero de 2025
English version after the Catalan one
Version française après l’Anglaise
Versió castellana després de la Francesa
Ben cert que desembre ha estat relaxat, un parell de sortides, però aquestes han estat de gran qualitat.
La primera va ser amb Botiga de l’Àvia, en un format nou per nosaltres, però que gràcies a l’ajuda de la gent d’Escena Històrica va sortir rodat. I es que reconeixem que es la primera vegada que treballem amb Expats, cosa que va implicar certs ajustos, que per bé que menors, sempre s’ha de vigilar.
La veritat es que va anar força bé, com no podia ser d’altre manera! Dos equips, dos idiomes, quatre persones, i tot engranat a la perfecció! Amb un resultat remarcable que va donar a conèixer la història d’Hostafrancs i Sants a través de les seves botiges emblemàtiques.
Com a segona sortida, tenim Subirats i la seva última defensa, tant en variant de Sabors en Temps de Guerra com en ruta llarga per les trinxeres.
Varen ser dos bons grups, participatius i coneixedors, que varen donar grans moments d’intercanvi. Però del que em permetré destacar el segon, el grup de la ruta llarga.
Des del principi es veia que en sabien, comentaris de nivell aquí i allà feien veure que teníem entre mans un grup especial.
Així es va confirmar quan va sortir el nom de Rosa Maria Terrafeta, biògrafa i familiar del capità del Regiment Pirinenc Andreu Xandri que va morir a la Bossa de Bielsa, aquest grup era família seva i havien respirat l’ambient, sabien qui era Manuel Tagueña, que havien compartit àpats abans de la guerra i altres coses, sens dubte transmeses en trobades familiars. I que van fer d’aquella ruta un trajecte on el coneixement sortia per tots els porus de la pell.
I si, això ha estat tot pel desembre, que per bé que no ha estat massa, ha estat de gran qualitat. La resta, entre festa i festa, entre neula i neula, ha servit per analitzar una mica l’any.
No ha estat mal any, hem guanyat llocs, hem perdut llocs, hem refermat llocs, hem fet instituts, hem participat de projectes comunitaris excitants, ens hem estrenat en papers impensables fa anys, i tot de manera molt orgànica.
Que podria haver anat millor? Clar! però per això ja tenim els dies que vindran! On seguirem treballant per una recreació didàctica i assequible a la gent. Tan allunyada de la política com sigui possible, bo i entenent que aquesta, la política, es arreu i en tothom…, i que potser una de les tasques del recreador, es deixar espai per que el públic reflexioni. I que, per això, hem d’ajustar el llenguatge didàctic, exposant les dos vessants de manera crítica i allunyada del «Todos nos hicimos daño» que tan mal ha fet i fa.
Evidentment, i els que ens heu visitat aquest any ho sabeu, aquesta tasca recau sobre nosaltres. Estudi, jornades de millora, debats entre companys i altres variants faran que els visitants, Vosaltres! Us sentiu com a casa amb nosaltres, i, qui sap, quan esteu relaxats us adoneu que heu sortit més rics del que havíeu entrat!
Oriol Miró Serra
11 de Gener de 2025

It is true that December has been relaxed, a couple of outings, but these have been of great quality
The first was with Botiga de l’Àvia, in a new format for us, but thanks to the help of the people from Escena Històrica it came out well. And we must admit that this is the first time we have worked with Expats, which involved certain adjustments, which although minor, always have to be monitored.
The truth is that it went quite well, how could it be otherwise! Two teams, two languages, four people, and everything worked perfectly! With a remarkable result that made the history of Hostafrancs and Sants known through its emblematic shops.
As a second outing, we have Subirats and its last defense, both in the Sabors en Temps de Guerra variant and in the long route through the trenches.
They were two good groups, participative and knowledgeable, which gave great moments of exchange. But of which I will allow myself to highlight the second, the group of the long route.
From the beginning it was clear that they knew, comments of level here and there showed that we had a special group on our hands.
This was confirmed when the name of Rosa Maria Terrafeta came up, biographer and relative of the captain of the Pyrenean Regiment Andreu Xandri who died in La Bossa de Bielsa, this group was her family and they had breathed the atmosphere, they knew who Manuel Tagueña was, they had shared meals before the war and other things, undoubtedly transmitted in family gatherings. And that they made that route a journey where knowledge came out of every pore of the skin.
And yes, that has been all for December, which although it has not been too much, has been of great quality. The rest, between party and party, between neula and neula, has served to analyze the year a little.
It hasn’t been a bad year, we’ve gained places, lost places, strengthened places, created institutes, participated in exciting community projects, we’ve debuted in roles that were unthinkable years ago, and all in a very organic way.
What could have gone better? Sure! but that’s why we already have the days to come! Where we will continue working for a didactic recreation that is accessible to people. As far away from politics as possible, well and understanding that this, politics, is everywhere and in everyone…, and that perhaps one of the tasks of the recreator is to leave space for the public to reflect. And that, for this reason, we have to adjust the didactic language, exposing both sides in a critical way and away from the «We all hurt ourselves» that has done and does so much harm.
Obviously, and those of you who have visited us this year know, this task falls on us. Study, improvement days, debates between colleagues and other variants will make the visitors, You! You will feel at home with us, and who knows, when you are relaxed you will realize that you have left richer than you had entered!
Oriol Miró Serra
January 11, 2025

C’est vrai que décembre a été calme, avec quelques sorties, mais celles-ci ont été de grande qualité.
Le premier était avec Botiga de l’Ávia, dans un format nouveau pour nous, mais qui grâce à l’aide des gens d’Escena Històrica a été filmé. Et nous reconnaissons que c’est la première fois que nous travaillons avec des expatriés, ce qui implique certains ajustements, qui, bien que mineurs, doivent toujours être surveillés.
La vérité c’est que ça s’est plutôt bien passé, comment pourrait-il en être autrement ! Deux équipes, deux langues, quatre personnes, et tout s’est parfaitement déroulé ! Avec un résultat remarquable qui a fait connaître l’histoire de Hostafrancs i Sants à travers ses boutiques emblématiques.
Comme deuxième sortie, nous avons Subirats et sa dernière défense, à la fois dans la variante Sabors en Temps de Guerra et dans le long parcours à travers les tranchées.
C’étaient deux bons groupes, participatifs et compétents, qui ont permis de beaux moments d’échanges. Mais ce que je soulignerai, c’est le deuxième, le groupe du long parcours.
Dès le début, il était clair qu’ils savaient, des commentaires de haut niveau ici et là donnaient l’impression que nous avions un groupe spécial entre nos mains.
Cela fut confirmé lorsque le nom de Rosa Maria Terrafeta, biographe et parente du capitaine du régiment pyrénéen Andreu Xandri, décédé à La Bossa de Bielsa, fut mentionné. Ce groupe était sa famille et ils avaient respiré l’atmosphère, ils savaient qui était Manuel Tagueña était. , qui avait partagé des repas avant la guerre et d’autres choses, sans doute transmis lors de réunions de famille. Et qu’ils ont fait de cette route un voyage où la connaissance sortait de chaque pore de leur peau.
Et oui, c’est tout pour décembre, qui même s’il n’a pas été très chargé, a été de grande qualité. Le reste, entre fête et fête, entre flocons de neige et flocons de neige, a servi à analyser un peu l’année.
Ce n’a pas été une mauvaise année, nous avons gagné des postes, perdu des postes, renforcé des postes, créé des instituts, participé à des projets communautaires passionnants et fait nos débuts dans des rôles qui étaient impensables il y a des années, et tout cela de manière très organique.
Qu’est-ce qui aurait pu mieux se passer ? Bien sûr! mais c’est pour ça que nous avons déjà les jours à venir ! Où nous continuerons à œuvrer pour des loisirs éducatifs abordables pour les gens. Le plus loin possible de la politique, et en comprenant que cela, la politique, est partout et en chacun…, et que peut-être l’une des tâches du reconstituteur est de laisser un espace de réflexion au public. Et c’est pour cela que nous devons ajuster le langage didactique, en exposant les deux côtés de manière critique et loin du « nous nous faisons tous du mal » qui a fait et continue de faire tant de mal.
Évidemment, et ceux d’entre vous qui nous ont rendu visite cette année le savent, cette tâche nous incombe. Études, journées de perfectionnement, débats entre collègues et autres variantes feront de vous des visiteurs, Vous ! Vous vous sentirez chez nous comme chez vous, et qui sait, lorsque vous serez détendu, vous vous rendrez compte que vous êtes reparti plus riche qu’à votre arrivée !
Oriol Miró Serra
11 janvier 2025

Cierto que diciembre ha sido relajado, un par de salidas, pero éstas han sido de gran calidad.
La primera fue con Botiga de l’Avia, en un formato nuevo para nosotros, pero que gracias a la ayuda de la gente de Escena Histórica salió rodado. Y es que reconocemos que es la primera vez que trabajamos con Expats, lo que implicó ciertos ajustes, que aunque menores, siempre debe vigilarse.
La verdad es que fue bastante bien, ¡cómo no podía ser de otra manera! Dos equipos, dos idiomas, cuatro personas, ¡y todo engranado a la perfección! Con un resultado remarcable que dio a conocer la historia de Hostafrancs y Sants a través de sus tiendas emblemáticas.
Como segunda salida, tenemos a Subirats y su última defensa, tanto en variante de Sabores en Tiempo de Guerra como en ruta larga por las trincheras.
Fueron dos buenos grupos, participativos y conocedores, que dieron grandes momentos de intercambio. Pero de lo que me permitiré destacar el segundo, el grupo de la larga ruta.
Desde el principio se veía que sabían, comentarios de nivel aquí y allá hacían ver que teníamos entre manos un grupo especial.
Así se confirmó cuando salió el nombre de Rosa Maria Terrafeta, biógrafa y familiar del capitán del Regimiento Pirenaico Andreu Xandri que murió en la Bolsa de Bielsa, este grupo era su familia y habían respirado el ambiente, sabían quién era Manuel Tagueña , que habían compartido comidas antes de la guerra y otras cosas, sin duda transmitidas en encuentros familiares. Y que hicieron de esa ruta un trayecto donde el conocimiento salía por todos los poros de la piel.
Y si, esto ha sido todo en diciembre, que aunque no ha sido demasiado, ha sido de gran calidad. El resto, entre fiesta y fiesta, entre barquillo y barquillo, ha servido para analizar un poco al año.
No ha sido mal año, hemos ganado puestos, hemos perdido puestos, hemos afianzado puestos, hemos hecho institutos, hemos participado de proyectos comunitarios excitantes, nos hemos estrenado en papeles impensables hace años, y todo de forma muy orgánica.
¿Qué podría haber ido mejor? ¡Claro! ¡pero por eso ya tenemos los días que vendrán! Donde seguiremos trabajando por una recreación didáctica y asequible a la gente. Tan alejada de la política como sea posible, entendiendo que ésta, la política, se en todas partes…, y que quizás una de las tareas del recreador, es dejar espacio para que el público reflexione. Y que, por eso, debemos ajustar el lenguaje didáctico, exponiendo las dos vertientes de manera crítica y alejada del Todos nos hicimos daño que tan daño ha hecho y hace.
Evidentemente, y los que nos han visitado este año lo sabéis, esta tarea recae sobre nosotros. Estudio, jornadas de mejora, debates entre compañeros y otras variantes harán que los visitantes, Vosotros! Se sienta como en casa con nosotros, y, quién sabe, cuando está relajado se da cuenta de que ha salido más ricos de lo que había entrado!
Oriol Miró Serra
11 de Enero de 2025
I aquest gener…

En Companyia de XV Brigada Mixta, Udep, Arh Montserratí, GRH El Comité, Cos Històric de Mossos d’Esquadra.
English version after the Catalan one
Version française après l’Anglaise
Versió castellana després de la Francesa
I ja hem resolt el novembre!
Novembre ha estat més relaxat, però no per això inactiu. Botiga de l’Àvia, Subirats, Flix, Castellvell i Barcelona han estat els nostres destins, i totes en ben variades funcions.
De fet, ha estat un recull d’activitats ja conegudes per vosaltres, i de fet, l’activitat que es surt de mare, es la darrera, a Barcelona, i per la que començarem. Malgrat ser la darrera en fer-se!
Ha estat al curs anomenat «L’Art d’Explicar la Història», organitzat per Artixoc i Escena Històrica, qui ens va concedir poder fer un taller pràctic que permetés explicar el concepte de recreació propera a professionals de la difusió cultural. Taller que a la pràctica s’ha convertit en un aprenentatge per tots els participants.

Era, a més, una tornada a les explicacions de cert prestigi, després de la pèrdua del curs universitari de Robres, perdut per causes polítiques internes del territori aragonès.
Aquesta sessió fou duta a terme al Museu d’Història de Catalunya, envoltat, com he dit, de grans professionals que no tenien por a preguntar ni exposar els seus casos. Convertint-se a la pràctica en una trobada de difusors enriquint-se els uns als altres. I, no se ben bé que en sortirà, però alguna cosa, i bona!
Flix l’he deixat en segon lloc, però es que es disputava el primer lloc molt frec a frec, tal vegada el fet de ser un vell conegut ha fet que entrés en segon lloc.
Però no per ser un vell conegut es menys, i es que aquesta recreació que combina museu viu amb batalla s’ha guanyat un lloc en els paràmetres de qualitat.
La coneixeu, pel matí expositors, aquesta vegada explicant la història de Flix durant la guerra. I per la tarda recreació del darrer combat.

Sabem que hi ha molts expositors, i que tots tenen la seva qualitat. La crema de l’església, el bombardeig, l’evacuació i molts altres mereixerien línies de l’article. Però, i crec que ho entendreu!, nosaltres ens centrarem en el nostre, dut a terme de manera brillant per dos membres de l’equip, centrat en l’escola civil i com un dels seus mestres anuncia que s’ha apuntat a les Milícies de Cultura. Mostrant així la declaració d’intencions d’una republica que volia educar tant en temps de pau, com en temps de guerra.
Havíem de ser més, però qui coneix la dinàmica de l’associacionisme, sap que a vegades apareixen compromisos ineludibles que obliguen a modificar els plans.
Per sort, un d’aquests compromisos ineludibles, tenia a veure amb la difusió cultural, motiu pel qual no ens avergonyim de posar-lo aquí. I es que ja sabeu que col·laborem amb altres entitats.
El motiu va ser el Barri de la Marina del Port, explicat a través de la Botiga de l’Àvia, que explica les anades i vingudes del barri a través de les seves botigues centenàries o emblemàtiques.

Cosa que s’agraeix, ja que reconeixem que ens apassiona el patrimoni, però si aquest patrimoni encara es viu, a vegades amb mala salut de ferro…, cal fer el possible per que aquesta salut millori i aguantin alguna generació més, i més en una època de gegants internacionals famolencs.
I de La Marina anirem al Penedès, on Ultima Defensa de Barcelona i Sabors en temps de guerra ens esperaven. Ja sabeu, cada tercer diumenge de més a Subirats, aquesta vegada amb dos grups ben participatius, que a més, ens van «regalar» bones fotos de com fem la guia.
Ho destaco per que no sabeu fins al punt que les vostres imatges ens donen la visió de fora, anant molt més enllà de la tradicional però estàtica, per bé que necessària…, foto de grup.

I ens queda Castellvell, posat en darrer lloc per una lògica de grup temporal, ja que de fet, estem fent la crònica a la inversa i La Marina, Subirats i Flix van ser tot el mateix cap de setmana. Ben segur que ho entendreu.
Mica en mica va tornant-se, qui sap si es pot convertir en periòdic, donant valor a allò de recreació històrica i patrimoni junts. Simbiosi necessària que des d’aquestes línies defensem! I per segona vegada, aquesta línia de recreació ha estat duta a terme des del món civil, que poc a poc va guanyant terreny.

Amb tot, també ens hem dedicat a la part patrimonial pura, dedicant part del novembre al Front del Segre. La zona de Lo Morinyol i Preixens ens han donat material que ja podeu veure al Canal de YouTube, i que malgrat l’elaboració «rústica» que s’ha triat com a métode, segur que trobeu prou interessant.
Arribant ja al final d’aquestes línies, que han construït una de les cròniques més llargues de les fetes darrerament, però, que carai!, de vegades cal tractar una mica millor el llenguatge, i no posar-li fre. Que al ritme que anem, i potser per la dictadura de l’audiovisual, si no hi fem res, perdrem bona part de l’escriptura.
9 de desembre de 2024
And we have already solved November!
November has been more relaxed, but not inactive for that reason. Botiga de l’Àvia, Subirats, Flix, Castellvell and Barcelona have been our destinations, and all in very varied functions.
In fact, it has been a collection of activities already known to you, and in fact, the activity that comes out of nowhere, is the last one, in Barcelona, and the one we will start with. Despite being the last one to be done!
It has been at the course called «The Art of Explaining History», organized by Artixoc and Escena Històrica, who granted us the opportunity to do a practical workshop that allowed us to explain the concept of close recreation to professionals in the cultural dissemination. A workshop that in practice has become a learning experience for all the participants.
It was also a return to the explanations of a certain prestige, after the loss of the Robres university course, lost due to internal political causes in the Aragonese territory.

This session was held at the Museum of History of Catalonia, surrounded, as I said, by great professionals who were not afraid to ask questions or present their cases. Becoming in practice a meeting of speakers enriching each other. And, I don’t know exactly what will come out of it, but something, and good!
I left Flix in second place, but it was very close to the first place, perhaps the fact that it was an old acquaintance has made it come in second place.
But not because it is an old acquaintance is any less, and this recreation that combines a living museum with a battle has earned a place in the quality parameters.
You know it, in the morning exhibitors, this time explaining the history of Flix during the war. And in the afternoon a recreation of the last battle.
We know that there are many exhibitors, and that they all have their quality. The burning of the church, the bombing, the evacuation and many others would deserve lines of the article. But, and I think you will understand!, we will focus on ours, carried out brilliantly by two members of the team, focused on the civilian school and how one of its teachers announces that he has signed up for the Cultural Militias. Thus showing the declaration of intentions of a republic that wanted to educate both in times of peace and in times of war.

We should have been more, but anyone who knows the dynamics of associations knows that sometimes unavoidable commitments appear that force us to modify plans.
Luckily, one of these unavoidable commitments had to do with cultural dissemination, which is why we are not ashamed to put it here. And you already know that we collaborate with other entities.
The reason was the Marina del Port neighborhood, explained through the Botiga de l’Àvia, which explains the comings and goings of the neighborhood through its century-old or emblematic stores.
Something that is appreciated, since we recognize that we are passionate about heritage, but if this heritage is still lived, sometimes with poor iron health…, we must do everything possible so that this health improves and lasts for a few more generations, and especially in an era of hungry international giants.

And from La Marina we will go to the Penedès, where Ultima Defensa de Barcelona and Sabors en temps de guerre awaited us. You know, every third Sunday more in Subirats, this time with two very participatory groups, who also «gave us» good photos of how we do the guide.
I highlight this because you don’t know to what extent your images give us the vision from the outside, going far beyond the traditional but static, although necessary…, group photo.
And we are left with Castellvell, placed in last place by a temporary group logic, since in fact, we are doing the chronicle in reverse and La Marina, Subirats and Flix were all the same weekend. I’m sure you’ll understand.

Little by little it is becoming, who knows if it can become a newspaper, giving value to historical recreation and heritage together. A necessary symbiosis that we defend from these lines! And for the second time, this line of recreation has been carried out from the civilian world, which is gradually gaining ground.
However, we have also dedicated ourselves to the pure heritage part, dedicating part of November to the Front del Segre. The area of Lo Morinyol and Preixens have given us material that you can already see on the YouTube Channel, and that despite the «rustic» elaboration that has been chosen as a method, you will surely find quite interesting.
Arriving at the end of these lines, which have built one of the longest chronicles of those made recently, but, what the hell!, sometimes it is necessary to treat language a little better, and not put a brake on it. That at the pace we are going, and perhaps because of the dictatorship of the audiovisual, if we do nothing about it, we will lose a good part of the writing
Oriol Miró Serra
December 9, 2024
Et nous avons déjà résolu novembre !
Novembre a été plus détendu, mais pas inactif pour cette raison. Botiga de l’Avia, Subirats, Flix, Castellvell et Barcelone ont été nos destinations, et toutes dans des fonctions très variées.
En fait, il s’agit d’un ensemble d’activités que vous connaissez déjà, et en fait, l’activité qui quitte la mère est la dernière, à Barcelone, et celle avec laquelle nous commencerons. Bien que ce soit le dernier à faire !
Il a suivi le cours intitulé «L’art d’expliquer l’histoire», organisé par Artixoc et Escena Històrica, qui nous ont donné l’opportunité de réaliser un atelier pratique qui nous a permis d’expliquer le concept de récréation rapprochée aux professionnels de la diffusion culturelle. Atelier qui, en pratique, est devenu une expérience d’apprentissage pour tous les participants.
Il s’agissait en outre d’un retour aux explications d’un certain prestige, après la perte du cursus universitaire de Robres, perdu pour des raisons politiques internes au territoire aragonais.
Cette séance s’est déroulée au Musée d’Histoire de Catalogne, entourée, comme je l’ai dit, de grands professionnels qui n’ont pas eu peur de poser des questions ou de présenter leur cas. Devenant en pratique une rencontre de diffuseurs s’enrichissant mutuellement. Et, je ne sais pas trop ce qui va en résulter, mais quelque chose, et bien !
J’ai laissé Flix à la deuxième place, mais on sait que la première place a été très souvent disputée, peut-être que le fait d’être une vieille connaissance l’a fait arriver à la deuxième place.

Mais ce n’est pas pour autant une vieille connaissance, et cette récréation qui combine musée vivant et bataille a gagné une place dans les paramètres de qualité.
Vous la connaissez, grâce aux exposants du matin, qui racontent cette fois l’histoire de Flix pendant la guerre. Et pour la recréation de l’après-midi du dernier combat.
Nous savons qu’il y a de nombreux exposants, et qu’ils ont tous leur qualité. L’incendie de l’église, les bombardements, l’évacuation et bien d’autres mériteraient des lignes d’article. Mais, et je pense que vous l’aurez compris !, nous nous concentrerons sur la nôtre, réalisée avec brio par deux membres de l’équipe, en nous concentrant sur l’école civile et comment l’un de ses professeurs annonce qu’il s’est inscrit dans les Milices de la Culture. Montrant ainsi la déclaration d’intentions d’une république qui voulait éduquer aussi bien en temps de paix qu’en temps de guerre.
Nous aurions dû être plus nombreux, mais quiconque connaît la dynamique de l’associationnisme sait que des engagements parfois inévitables apparaissent et obligent à modifier les plans.
Heureusement, l’un de ces engagements incontournables concernait la diffusion culturelle, c’est pourquoi nous n’avons pas honte de le mettre ici. Et vous savez déjà que nous collaborons avec d’autres entités.
La raison en était le Barri de la Marina del Port, expliqué à travers la Botiga de l’Avia, qui explique les allées et venues du quartier à travers ses boutiques séculaires ou emblématiques.
Ce qui est appréciable, puisque nous reconnaissons que nous sommes passionnés par le patrimoine, mais si ce patrimoine se perpétue encore, parfois avec une santé de fer médiocre…, il faut tout mettre en œuvre pour améliorer cette santé et perdurer encore quelques générations, et encore plus à une époque de géants internationaux affamés.
Et de La Marina, nous nous dirigerons vers le Penedès, où nous attendaient Ultima Defensa de Barcelona et Sabors en time de war. Vous savez, tous les troisièmes dimanches à Subirats, cette fois avec deux groupes très participants, qui nous ont également «offert» de bonnes photos de la façon dont nous faisons le guide.
Je le souligne car vous ne savez pas à quel point vos images nous donnent le regard de l’extérieur, allant bien au-delà de la traditionnelle mais statique, pourtant nécessaire…, photo de groupe.
Et nous nous retrouvons avec Castellvell, placé à la dernière place par une logique de groupe temporaire, puisqu’en fait, nous faisons la chronique à l’envers et La Marina, Subirats et Flix étaient tous dans le même week-end. Je suis sûr que vous comprendrez.

Petit à petit, il devient, qui sait s’il peut devenir un périodique, valorisant à la fois celui de la récréation historique et du patrimoine. Symbiose nécessaire que nous défendons depuis ces lignes ! Et pour la deuxième fois, cette ligne de récréation est réalisée à partir du monde civil, qui gagne progressivement du terrain.
Cependant, nous nous sommes également consacrés à la partie purement patrimoniale, en consacrant une partie du mois de novembre au Front del Segre. La région de Lo Morinyol et Preixens nous ont donné du matériel que vous pouvez déjà voir sur la chaîne YouTube, et que malgré l’élaboration «rustique» qui a été choisie comme méthode, vous le trouverez sûrement assez intéressant.
En arrivant au terme de ces lignes, qui ont constitué l’une des plus longues chroniques réalisées récemment, mais bon sang !, il faut parfois traiter un peu mieux la langue, et ne pas y mettre un terme. Qu’au train où on va, et peut-être à cause de la dictature audiovisuelle, si on ne fait rien, on va perdre une bonne partie de l’écriture.
Oriol Miró Serra
9 décembre 2024
¡Y ya hemos resuelto en noviembre!
Noviembre ha estado más relajado, pero no por eso inactivo. Botiga de l’Avia, Subirats, Flix, Castellvell y Barcelona han sido nuestros destinos, y todas en muy variadas funciones.
De hecho, ha sido una recopilación de actividades ya conocidas por vosotros, y de hecho, la actividad que se sale de madre, es la última, en Barcelona, y por la que empezaremos. ¡A pesar de ser la última en hacerse!
Ha sido en el curso llamado «El Arte de Contar la Historia», organizado por Artixoc y Escena Histórica, quien nos concedió poder realizar un taller práctico que permitiera explicar el concepto de recreación cercana a profesionales de la difusión cultural. Taller que en la práctica se ha convertido en un aprendizaje para todos los participantes.
Era, además, una vuelta a las explicaciones de cierto prestigio, después de la pérdida del curso universitario de Robres, perdido por causas políticas internas del territorio aragonés.
Esta sesión fue llevada a cabo en el Museo de Historia de Cataluña, rodeado, como he dicho, de grandes profesionales que no tenían miedo a preguntar ni exponer sus casos. Convirtiéndose en la práctica en un encuentro de difusores enriqueciéndose unos a otros. Y, no sé que saldrá, pero algo, ¡y bueno!
Flix lo he dejado en segundo lugar, pero es que se disputaba el primer puesto muy lindo, tal vez el hecho de ser un viejo conocido ha hecho que entrara en segundo lugar.
Pero no por ser un viejo conocido es menos, y es que esta recreación que combina museo vivo con batalla se ha ganado un sitio en los parámetros de calidad.

La conoce, por la mañana expositores, esta vez contando la historia de Flix durante la guerra. Y por la tarde recreación del último combate.
Sabemos que existen muchos expositores, y que todos tienen su calidad. La quema de la iglesia, el bombardeo, la evacuación y otros muchos merecerían líneas del artículo. Pero, ¡y creo que lo entenderá!, nosotros nos centraremos en el nuestro, llevado a cabo de manera brillante por dos miembros del equipo, centrado en la escuela civil y como uno de sus maestros anuncia que se ha apuntado a las Milicias de Cultura. Mostrando así la declaración de intenciones de una república que quería educar tanto en tiempo de paz, como en tiempo de guerra.
Debíamos ser más, pero quien conoce la dinámica del asociacionismo sabe que a veces aparecen compromisos ineludibles que obligan a modificar los planes.
Por suerte, uno de estos compromisos ineludibles, tenía que ver con la difusión cultural, por lo que no nos avergüenzamos de ponerlo aquí. Y es que ya sabéis que colaboramos con otras entidades.
El motivo fue el Barrio de la Marina del Port, explicado a través de la Tienda de la Abuela, que explica las idas y venidas del barrio a través de sus tiendas centenarias o emblemáticas.
Lo que se agradece, ya que reconocemos que nos apasiona el patrimonio, pero si este patrimonio todavía se vive, a veces con mala salud de hierro…, es necesario hacer lo posible para que esta salud mejore y aguanten alguna generación más, y más en una época de gigantes internacionales hambrientos.

Y de La Marina iremos al Penedès, donde Ultima Defensa de Barcelona y Sabors en tiempos de guerra nos esperaban. Ya sabéis, cada tercer domingo de mes en Subirats, esta vez con dos grupos bien participativos, que además, nos regalaron buenas fotos de cómo hacemos la guía.
Lo destaco por que no sabéis hasta el punto de que sus imágenes nos dan la visión de fuera, yendo mucho más allá de la tradicional pero estática, aunque necesaria…, foto de grupo.
Y nos queda Castellvell, puesto en último lugar por una lógica de grupo temporal, puesto que de hecho, estamos haciendo la crónica a la inversa y La Marina, Subirats y Flix fueron todo el mismo fin de semana. Seguro que lo entenderá.
Poco a poco va volviéndose, quién sabe si puede convertirse en periódico, dando valor a lo de recreación histórica y patrimonio juntos. ¡Simbiosis necesaria que desde estas líneas defendemos! Y por segunda vez, esta línea de recreación se ha llevado a cabo desde el mundo civil, que poco a poco va ganando terreno.
Sin embargo, también nos hemos dedicado a la parte patrimonial pura, dedicando parte de noviembre al Frente del Segre. La zona de Lo Morinyol y Preixens nos han dado material que ya podéis ver en el Canal de YouTube, y que a pesar de la elaboración «rústica» que se ha elegido como método, seguro que encuentra bastante interesante.
Llegando ya al final de estas líneas, que han construido una de las crónicas más largas de las hechas últimamente, pero, ¡que caray!, a veces hay que tratar un poco mejor el lenguaje, y no ponerle freno. Que al ritmo que vayamos, y quizás por la dictadura del audiovisual, si no hacemos nada, perderemos buena parte de la escritura.
Oriol Miró Serra
9 de diciembre de 2024