Archivo de la etiqueta: guerra civil espanyola

De Juny a Agost, Divulgació i col·laboració! / From June to August, Disclosure and Collaboration! / De juin à août, Divulgation et Collaboration ! /

De Juny a Agost, Divulgació i col·laboració!

Version française après l’Anglaise

Bon dia, si! Sabem que es Setembre, i que des de Juny no us dèiem res, no per falta d’activitat, que n’hi ha hagut, sinó per un temps de reflexió en com transmetre el que fèiem.

De fet, i ja us demano un xic de paciència, possiblement els pròxims articles tinguin petits experiments sobre com transmetre, de moment aquest es basarà en tipus d’activitats. Sent les principals activitats d’aquest darrer trimestre la col·laboració i la divulgació.


Milícia de Cultura a la recreació de Faió, pica la imatge per accedir a l’article del diari Heraldo de Aragón / Culture Militia at the Faió recreation, click on the image to access the article from the Heraldo de Aragón newspaper / Milice culturelle à la récréation de Faió, cliquez sur l’image pour accéder à l’article du journal Heraldo de Aragón / Milicia de Cultura en la recreación de Faió, pica la imagen para acceder al artículo del diario Heraldo de Aragón

I es que ja sabeu que aquestes dos paraulotes són dos dels nostres eixos, i aquests dos eixos marcaran les paraules que llegireu a continuació.

M’agradaria començar per la divulgació, ja que es una de les paraules que, contràriament al que pensa molta gent forana a l’ambient. Si, divulguem, per bé que qui només va a veure les batalles, pensa que juguem. I fins i tot alguna premsa oblida sempre la part divulgativa, qui sap, potser matinar els fa mandra…

Per que si, moltes vegades, en recreacions com Faió o Flix, la part matinal es composta de magnífics expositors pensats fins al darrer detall, magníficament versats pels seus protagonistes. I en ells veureu escoles, cuines, enginyers i fins i tot vida civil, per difícil que a certa gent li pugui semblar! I es que la recreació civil, també és recreació.

Roba, manera de parlar, la dramatització que es sol fer i fins i tot la disposició dels expositors tenen un discurs pensat.

A més, aquesta divulgació no te por a escenaris diferents. Un assessorament històric en una pel·lícula, unes jornades de rol, una conferencia són cada vegada més comuns, fent veure que, molt sovint, els recreadors, són un pou de ciència i coneixement amb ganes d’ensenyar.


A Alcoletge ens vam treure l’armadura caqui, i varem explicar la instrucció militar republicana durant la Guerra Civil / In Alcoletge we took off our khaki armor, and explained the Republican military training during the Civil War. / À Alcoletge, nous avons enlevé notre armure kaki et expliqué l’entraînement militaire républicain pendant la guerre civile. / En Alcoletge nos quitamos la armadura caqui, y explicamos la instrucción militar republicana durante la Guerra Civil

Quan parlem de col·laboració parlem d’un d’un escenari molt ample, però que en si respon a una necessitat per la divulgació. Ningú es ell sol, i sempre es necessita de gent.

Hem dit, Faió i Flix, però la més nostrada Cubelles, per citar un exemple, va constar de diversos grups, cada un centrat en una especialitat.

Però no només de grups va la cosa, si volem trencar la barrera de la recreació d’expositor i i batalla, per més que la part d’expositor faci divulgació, hem d’obrir ments i explorar altres terrenys que ens normalitzin com a recreadors, vestint-nos d’una necessitat, se ser necessaris per altres projectes.

La recreació pot ajudar a donar trencar la barrera de la fotografia i mostrar-se en color i amb personatges actuals, com ha passat la darrera temporada del Quanta Guerra, on un mínim de quatre entitats han aportat material i personal. A més, i sense sortir de les pantalles, també podem ser darrere, com hem fet amb l’ESCAC el passat mes de Juliol, on aportàvem roba i explicacions dirigides als actors i a la seva credibilitat.


També hem ajudat al grup musical Malverso en un dels seus videoclips. / We have also helped the musical group Malverso in one of their music videos. / Nous avons également aidé le groupe musical Malverso dans l’un de leurs clips vidéo. / También hemos ayudado al grupo musical Malverso en uno de sus videoclips.

De la mateixa manera que no poques vegades ens unim a un patrimoni i li donem vida, fent que per un dia, els visitants vegin més que un forat o un mur de formigó.

Oriol Miró Serra

Divendres 5 de Setembre de 2025


Diari Segre, 22 d’Agost de 2025 / Segre Newspaper, August 22, 2025 / Journal Segre, 22 août 2025 / Diario Segre, 22 de Agosto de 2025

De juin à août, Divulgation et Collaboration !

Bonjour ! Nous savons que nous sommes en septembre et que depuis juin, nous ne vous avons rien dit, non pas par manque d’activité, mais par réflexion sur la manière de transmettre ce que nous faisions.
En fait, et je vous demande un peu de patience, les prochains articles proposeront peut-être de petites expériences de transmission. Pour l’instant, celui-ci sera axé sur les types d’activités. Les principales activités de ce dernier trimestre étant la collaboration et la divulgation.
Et vous savez déjà que ces deux mots sont deux de nos axes, et ces deux axes marqueront les mots que vous lirez ci-dessous.
Je voudrais commencer par la divulgation, car c’est l’un de ces mots qui, contrairement à ce que pensent beaucoup de personnes extérieures au milieu, « Oui, nous divulguons », même si ceux qui ne font que regarder les combats pensent que nous jouons. Et même certains médias oublient toujours la partie informative ; qui sait, peut-être ont-ils la flemme de se lever tôt…


A Lopera ens varem ser part de l’expositor de GRH El Comité / In Lopera we were part of the GRH exhibitor The Committee / À Lopera, nous avons fait partie de l’exposant GRH Le Comité / En Lopera nos fuimos parte del expositor de GRH El Comité

Car, souvent, dans des reconstitutions comme Faió ou Flix, la matinée est composée d’exposants magnifiques, pensés dans les moindres détails, magnifiquement présentés par leurs protagonistes. On y découvre des écoles, des cuisines, des ingénieurs et même la vie civile, aussi difficile que cela puisse paraître à certains ! Et le fait est que les reconstitutions civiles sont aussi des loisirs.
Les vêtements, le style de parole, la dramatisation habituelle et même l’agencement des exposants témoignent d’un discours réfléchi.
De plus, cette diffusion n’a pas peur des scénarios variés. Un conseil historique dans un film, une conférence de jeu de rôle, une conférence sont de plus en plus fréquents, démontrant que, bien souvent, les reconstituteurs sont une mine de science et de connaissances, animés par une volonté d’enseignement.
Lorsque nous parlons de collaboration, nous parlons d’un scénario très vaste, mais qui répond en soi à un besoin de diffusion. Personne n’est seul, et les gens sont toujours nécessaires.
Nous avons déjà parlé de Faió et de Flix, mais le plus célèbre Cubelles, pour ne citer qu’un exemple, était composé de plusieurs groupes, chacun spécialisé dans une spécialité.
Mais il ne s’agit pas seulement de groupes : si nous voulons briser la barrière de la reconstitution, même si la partie exposante se consacre à la diffusion, nous devons ouvrir les esprits et explorer d’autres domaines qui nous normalisent en tant que reconstituteurs, en nous adaptant à un besoin, si nous sommes nécessaires à d’autres projets.
Les reconstituteurs peuvent contribuer à briser la barrière de la photographie et se montrer en couleur et avec des personnages actuels, comme ce fut le cas lors de la dernière saison de Quanta Guerra, où au moins quatre entités ont contribué au matériel et au personnel. De plus, et sans quitter les écrans, nous pouvons aussi être en retrait, comme nous l’avons fait avec l’ESCAC en juillet dernier, où nous avons fourni des vêtements et des explications visant les acteurs et leur crédibilité.
De la même manière que nous rejoignons souvent un patrimoine et lui donnons vie, en faisant voir aux visiteurs plus qu’un trou ou un mur de béton pendant une journée.

Oriol Miró Serra
Vendredi 5 septembre 2025


Vilamur va ser una invitació de darrera hora que no podiem desaprofitar / Vilamur was a last-minute invitation that we couldn’t pass up / Vilamur était une invitation de dernière minute que nous ne pouvions pas laisser passer / Vilamur fue una invitación de última hora que no podíamos desperdiciar

Aquí també hi serem! / We will be here too! / Nous serons là aussi ! / ¡Aquí también estaremos!

Maig, Nit dels Museus, Cubelles i cine / May, Night of Museums, Cubelles and cinema / Mai, Nuit des Musées, Cubelles et cinéma / Mayo, Noche de los Museos, Cubelles y cine.

Version française après l’Anglaise

Maig, Nit dels Museus, Cubelles i cine.

Museu d’Història de Catalunya, Cubelles, Cànoves i Samalús! Aquests han estat els tres destins d’aquest mes. O dit d’altre manera, Nit dels Museus, Jornada de recreació i ajudar a una escola de cinema.

Ja començant, i anant en la línia cronològica, començaríem pel Museu d’Història de Catalunya i la Nit dels Museus. Que si bé es cert que repetíem, modificàvem la ubicació, tot anant del vestíbul a la tercera planta. Tot fent-nos nostres els espais dedicats a la Guerra Civil, escoles i postguerra fins els 60, posant un equip a cada un dels espais citats. Sense oblidar l’equip històric dels Mossos d’Esquadra, que mantenien la ubicació al vestíbul, i a qui malauradament només vaig poder un anar brevíssim instant.


El primer contacte que amb recreadors el tenien amb els companys que explicaven diversos aspectes de la Guerra Civil Espanyola / The first contact they had with reenactors was with colleagues who explained various aspects of the Spanish Civil War / Le premier contact qu’ils ont eu avec les reconstituteurs s’est fait avec des collègues qui leur ont expliqué divers aspects de la guerre civile espagnole / El primer contacto que con recreadores lo tenían con sus compañeros que explicaban diversos aspectos de la Guerra Civil Española.

Anant de nou a la tercera planta, els tres equips varen complir en escreix la seva feina. Els companys de que feien Guerra Civil varen triar un format més de tu a tu, de grups petits però parlar-los cara a cara, format potser poc vistós, però que no varen parar d’explicar en tota la nit.

L’equip d’escoles va triar quelcom més guionat, per la qual cosa es necessitava que tant per davant com per darrera se’ls fes una mica de coixí per acumular gent. I la veritat es que el guionat valia molt la pena, aquella comparativa entre escola republicana i escola franquista del primer moment va deixar pensativa a més d’una persona.


Com veieu, els companys de UDEP, van reunir gran quantiat de gent amb la seva escola / As you can see, the UDEP colleagues gathered a large number of people with their school / Comme vous pouvez le constater, les collègues de l’UDEP ont rassemblé un grand nombre de personnes avec leur école / Como ven, los compañeros de UDEP, reunieron gran cantidad de gente con su escuela.

Quedava la sortida a la dictadura tova…però dictadura, il·lustrada tot aprofitant la barra de bar dels anys 50 amb primers detalls d’arribada del turisme, una cuina dels anys 60 amb tota mena de comoditats i el mític 600. Que eren un magnific suport per un discurs que no oblidava el retard crònic que pateix la societat espanyola.

I de Barcelona a Cubelles, que repetíem, però aquest cop sense l’aigua del passat octubre. Cosa que ens permetria veure el potencial real d’aquell fortí. (Pica damunt del paràgraf per veure el video)

Varem fer ple total, tant interior de Fortí de la Mota, com expositors exteriors no pararen mai d’explicar. Acabaves d’un grup, i tenies un altre, que, en realitat, estava esperant poder entrar al fortí. Ja que aquest també estava tan ple de gent com les seves característiques marcaven.


Metres de galeria de fuselleria, nius de metralladora, lloc d’observació i latrina formaven part del fortí / Meters of rifle gallery, machine gun nests, observation post and latrine were part of the fort / Des mètres de galerie de fusils, des nids de mitrailleuses, un poste d’observation et des latrines faisaient partie du fort / Metros de galería de fusilería, nidos de ametralladora, lugar de observación y letrina formaban parte del fortín.

Batallons Voluntaris de Fortificació, Hospital, Cos Històric de Mossos d’Esquadra, Milícia de Cultura, un parapet de campanya i tota una fortificació llesta per un combat que mai va arribar, varen traslladar al nombrós públic a una època que per bé que llunyana en anys, encara surt a passejar de tant en tant, sigui per bé o per mal.


Si que vam portar Milícia de Cultura, però vull destacar als companys que parlaven de fortificació / Yes, we brought the Culture Militia, but I want to highlight the colleagues who talked about fortification / Oui, nous avons amené la Milice Culturelle, mais je tiens à souligner les collègues qui ont parlé de fortification / Si que trajimos a Milicia de Cultura, pero quiero destacar a los compañeros que hablaban de fortificación.

Bé fins aquí el format que coneixeu, però es que aquest mes ens hem estrenat en un camp nou! El del cinema! Però no patiu, no com actors, per bé que estic segur que alguns companys tenen fusta d’intèrpret! Vas ser els assessors històrics i en roba d’un petit rodatge d’estudiants d’una escola de cinema.


Alumnes de l’Escola Nou Prodigi preparant-se per una escena / Students from the Nou Prodigi School preparing for a scene / Les élèves de l’école Nou Prodigi se préparent pour une scène / Alumnos de la Escola Nou Prodigi preparándose para una escena. PICA DAMUNT LA FOTO PER VEURE MÉS IMATGES

No es una gran superproducció! Direu vosaltres, i tindreu la raó, però tothom té un inici, i no parlo de nosaltres, parlo de treballar amb instituts, i aquesta es una magnifica variant de doble guany. Nosaltres aprenem com rutlla això que anomenem «Màgia del Cinema» i ells fan uns necessaris primers passos, i ja que els fan, que sigui amb tant fidelitat com l’enfocament o el guió dramàtic permetin.

Oriol Miró Serra.

16 de Juny de 2025.


Moment d’explicacions a la cuina dels anys 60 / A moment of explanation in the kitchen of the 60s / Un moment d’explication dans la cuisine des années 60 / Momento de explicaciones en la cocina de los años 60. FONT: Museu d’Història de Catalunya.

Escenificació de l’escola franquista / Staging of the Francoist school / Mise en scène de l’école franquiste / Escenificación de la escuela franquista. FONT: Museu d’Història de Catalunya. GRUP DE RECRACIÓ: UDEP

Els recreadors de Cubelles / The Cubelles reenactors / Les reconstituteurs de Cubelles / Los recreadores de Cubelles.

Ara si, la nostra milícia de cultura en acció / Now, our culture militia in action / Maintenant, notre milice culturelle en action / Ahora sí, nuestra milicia de cultura en acción

Captura d’una captura…/ Capture of a capture…/ Capture d’une capture…/ Captura de una captura…

Mai, Nuit des Musées, Cubelles et cinéma.


Musée d’Histoire de Catalogne, Cubelles, Cànoves et Samalús ! Voici les trois destinations de ce mois. Autrement dit, Nuit des Musées, Journée de loisirs et soutien à une école de cinéma.
Pour commencer, et par ordre chronologique, nous commencerions par le Musée d’Histoire de Catalogne et la Nuit des Musées. Bien que nous ayons répété l’opération, nous avons modifié l’emplacement, passant du hall au troisième étage. Nous avons également intégré les espaces consacrés à la Guerre Civile, à l’école et à l’après-guerre jusqu’aux années 60, en plaçant une équipe dans chacun des espaces mentionnés. Sans oublier l’équipe historique des Mossos d’Esquadra, qui a conservé l’emplacement dans le hall et que je n’ai malheureusement pu visiter que très brièvement.

De retour au troisième étage, les trois équipes ont largement rempli leur mission. Les camarades de la Guerre Civile ont opté pour un format plus individuel, en petits groupes, mais avec des échanges face à face, un format peut-être peu coloré, mais qu’ils n’ont pas cessé d’expliquer tout au long de la soirée. L’équipe scolaire a opté pour un format plus scénarisé, il a donc fallu prévoir un petit espace devant et derrière pour rassembler les participants. Et le scénario en valait vraiment la peine : la comparaison entre l’école républicaine et l’école franquiste du début a laissé plus d’un songeur.
Il restait encore une issue à la dictature douce… mais une dictature, illustrée par l’exploitation du bar des années 50 avec les premiers détails de l’arrivée du tourisme, d’une cuisine des années 60 avec tout le confort nécessaire et du légendaire 600. De quoi soutenir un discours qui n’oubliait pas le retard chronique de la société espagnole.
Et de Barcelone à Cubelles, comme nous l’avons répété, mais cette fois sans l’eau d’octobre dernier. Ce qui nous permettrait de voir le véritable potentiel de ce fort.


Explicacions dins del fortí / Explanations inside the fort / Explications à l’intérieur du fort / Explicaciones dentro del fortín.

Nous étions combles, tant à l’intérieur du Fortí de la Mota que dans les exposants extérieurs, qui n’arrêtaient pas de nous expliquer. Un groupe terminait, et un autre attendait en réalité d’entrer dans le fort. Celui-ci était lui aussi bondé, comme le laissaient présager ses caractéristiques.


La Sanitat Militar i els inicis del Mètode Trueta sempre sorprenen / Military Health and the beginnings of the Trueta Method always surprise / La santé militaire et les débuts de la méthode Trueta surprennent toujours / La Sanidad Militar y los inicios del Método Trueta siempre sorprenden.

Bataillons de Fortification Volontaires, Hôpital, Corps Historique des Mossos d’Esquadra, Milice de la Culture, un parapet de campagne et une fortification toute entière prête pour une bataille qui n’eut jamais lieu, transportaient le public dans une époque qui, bien que lointaine, se promène encore de temps à autre, pour le meilleur et pour le pire.


Amb gent així, les hores passen ràpid / Amb gent així, les hores passen ràpid / Avec des gens comme ça, les heures passent vite / Con gente así, las horas pasan rápido.

Eh bien, c’est le format que vous connaissez, mais ce mois-ci, nous avons fait nos débuts dans un nouveau domaine ! Celui du cinéma ! Mais ne vous inquiétez pas, pas en tant qu’acteurs, même si je suis sûr que certains de vos collègues ont des talents d’acteurs ! Vous étiez conseillers historiques et costumiers pour un petit tournage d’étudiants d’une école de cinéma.
Ce n’est pas un grand blockbuster ! Vous direz, et vous aurez raison, mais tout le monde a un début, et je ne parle pas de nous, je parle de la collaboration avec des instituts, et c’est une magnifique variante à double avantage. Nous apprenons à utiliser ce que nous appelons la « magie du cinéma » et ils font les premiers pas nécessaires, et puisqu’ils les font, qu’ils le fassent avec autant de fidélité que l’approche ou le scénario le permet.

Oriol Miró Serra.
16 juin 2025.


Cós Històric de Mossos d’Esquadra al Museu / Historical Corps of the Mossos d’Esquadra in the Museum / Corps historique des Mossos d’Esquadra au Musée / Cuerpo Histórico de Mossos d’Esquadra en el Museo.

Interior d’un dels nius de metralladora del Fortí de la Mota / Interior of one of the machine gun nests of Fortí de la Mota / Intérieur d’un des nids de mitrailleuses du Fortí de la Mota / Interior de uno de los nidos de ametralladora del Fortí de la Mota.

Abril. Mes d’estrenes i de clàssics / April. Month of premieres and classics / Avril. Plus de premières et de classiques / Abril. Más de estrenos y clásicos.

Version française après l’Anglaise

Abril. Mes d’estrenes i de clàssics.

Segre i Tarragona i Montserratí han omplert aquest mes d’Abril. Balaguer, Vilanova de la Barca, Olesa de Montserrat i Selva del Camp han estat els els destins. I tots ells ens han omplert de bones experiències.

A Balaguer sortíem del guió habitual, es a dir, la recreació no era el plat principal. Aquest era un nou llibre de memòries, però amb un afegit molt interessant, l’enfocament didàctic que vol que pugui ser utilitzat en instituts. Cosa que el fa diferent i atractiu respecte altres obres.

Maleït Merengue. Així es diu el llibre, és nascut de la tasca del Camp d’Aprenentatge de la Noguera, que tot animant als seus alumnes a explorar en els records dels seus ja besavis, van fer possible que una de elles trobés els esgrogeits papers d’un veterà del Segre i Ebre.

Evidentment els van caçar, i després d’una tasca ingent de rescat i «transcripció» derivada tant de la mida de la lletra, com de l’estil del moment…va requerir una feina d’adaptació al medi on anava, sense destruir el seu esperit. Objectiu més que complert, sens dubte.

La nostra intervenció? Ser el «protagonista» durant breus moments, dramatitzant uns moments degudament triats per que la gent sortís de les pàgines, i pogués veure un soldat per breus moments.


Moment de l’escenificació de llibre, pica damunt per veure l’enllaç a Radio Balaguer / Moment of the book staging, click on it to see the link to Radio Balaguer / Moment de la mise en scène du livre, cliquez dessus pour voir le lien vers Radio Balaguer / Momento de la escenificación de libro, pica encima para ver el enlace en Radio Balaguer

També es cert que varem portar una mica d’attrezzo per omplir aquells moments entre converses posteriors de la gent, aprofitant-los per explicar el que en pogués derivar de ells, i sempre que fou possible, relacionant-ho amb el protagonista del llibre, que no ens cansarem de recomanar.

El següent acte es a Vilanova de la Barca, al costat de Balaguer, i compartint el riu Segre, per bé que aigües avall.

Aquest acte ja el coneixeu! Un de tants escenaris del que alguns estudiosos anomenen «Les Batalles del Segre», en el nostre cas, escenari d’una ofensiva republicana que va ocupar part de la llera franquista del riu, ni que fos per uns dies.

Ja sabeu com treballem, expositors didàctics i batalla quan cal, reconeixent que el nostre esperit recau més en els expositors didàctics. Que ens permeten un acostament al públic que adorem.


A Vilanova de la Barca hi va intervenir una unitat d’infanteria de marina, detall que sorprèn i que no parem d’explicar / In Vilanova de la Barca, a marine infantry unit intervened, a surprising detail that we keep explaining / À Vilanova de la Barca, une unité d’infanterie de marine est intervenue, un détail surprenant que nous ne cessons d’expliquer / En Vilanova de la Barca intervino una unidad de infantería de marina, detalle que sorprende y que no paramos de explicar

Milicià de Cultura i Cantina, dos espais, el primer dins de l’església, el segon fora, a l’entrada del recinte de l’antiga església.

Aquesta vegada, per això, vam posar en pràctica una petita rotació pensada per que tothom sàpiga una mica del que fa l’altre, i si cal, poder-lo suplir. La companya que portava fent cultura darrerament va anar a cantina, juntament amb una companya veterana per posar una mica de «muscle». I el company que feia cantina, va retornar a cultura després de potser més d’un any de no fer-ne!


La rotació permet cobrir un company si l’encarregat original falla / Rotation allows a colleague to cover if the original person in charge fails / La rotation permet à un collègue de remplacer le responsable initial en cas d’échec / La rotación permite cubrir a un compañero si el encargado original falla

Cada un amb el seu estil i esquema mental propis, però canvi necessari per fer entendre que tots els expositors tenen el seu punt de dificultat, i per generar un entorn de mutu coneixement d’àmbits, qui sap si crear un entorn de polivalència entre companys. No dubteu que quan sigui possible, això tornarà a passar.

I per la tarda, la batalla, que aquest any canviava de lloc, sent de fet el més destacable de la part de la tarda.

Aquesta vegada, el camp de batalla era més proper, no calia agafar el cotxe per anar-hi. N’hi havia prou amb travessar el pont sobre el Segre, i trobar un escenari de nova elaboració.

A més, el públic no estava a nivell de terra (o quasi), aquesta vegada estava damunt del pont, de manera que ho veien tot des de dalt.

«Però si no veien els detalls» pensareu! Tampoc els veien de l’altre manera, i, a més, el format batalla es limitador pel gran públic. L’existència de pirotècnia i altres derivades fa necessària aquesta distància de seguretat.


Diari Segre, 6 d’Abril de 2025 / Segre Newspaper, April 6, 2025 / Journal Segre, 6 avril 2025 / Diario Segre, 6 de Abril de 2025

De fet, la batalla, ve a ser més una representació dels fets, guionitzada en la mesura del possible. No pas un punt d’acostament al públic.

Respecte als sempre polèmics homenatges! Cada dia que passa, crec més que el recreador s’hauria de limitar a fer una escenificació impecable dels escenaris, i anar prescindint de fer de decoració innecessària en actes d’homenatge que si o si (coses del moment polític actual), seran posats en la graella del políticament criticable, i en conseqüència, els recreadors, posats a una banda o altre, segons simpaties del públic, malgrat molts dels nostres companys no hi vulguin ser.

Ara, anem de Vilanova a Olesa de Montserrat. On els companys de ARH Montserratí feien la seva Olesa Represaliada. Acte que ja podríem considerar consolidat i que a mig abril sempre ens fa anar fins al municipi montserratí.


Els joves van prenent posicions, la companya de XV Brigada va deixar el llistó molt alt / The young people are taking positions, the comrade from XV Brigade set the bar very high / Les jeunes prennent position, le camarade de la XVe Brigade a placé la barre très haut / Los jóvenes van tomando posiciones, la compañera de XV Brigada dejó el listón muy alto

Milícies anarquistes, Centre de Reclutament i altres escenes de l’Olesa en Guerra Civil foren representades en diversos espais del municipi, i el públic els va poder observar gràcies a un més que excel·lent servei de guiatge que us portava a través de tots aquests moments de manera prou realista malgrat el pas dels anys, i, que si no hi heu anat, ja podeu agendar per l’any que ve.


Moment de les explicacions dutes a terme per un dels membres de ARH Montserratí / Moment of the explanations carried out by one of the members of ARH Montserratí / Moment of the explanations carried out by one of the members of ARH Montserratí / Momento de las explicaciones llevadas a cabo por uno de los miembros de ARH Montserratí

I si a Olesa varem gaudir, ara anirem a un acte dels que fa goig presumir. Selva del Camp i la presentació d’un nou capítol de Cròniques Selvatanes.

En si, reconeixem les coses, el fet important era el passi del documental. Però, que tal si hi posem una decoració extra per tot el poble, que el públic assistent al passi, anirà veient tot pujant al magnific castell del municipi tarragoní?


Sempre es un repte explicar Milícies i el seu pas a Exercit Popular de la Republica / It is always a challenge to explain Militias and their transition to the People’s Army of the Republic / C’est toujours un défi d’expliquer les milices et leur transition vers l’Armée populaire de la République / Siempre es un reto explicar Milicias y su paso a Ejercito Popular de la Republica

Diversos foren els escenaris, com diverses foren les escenificacions. Centre de Reclutament, Sanitat, Cantina i refugis s’uniren a una representació final de l’entrada dels franquistes al poble que empenyia al públic dins del castell. On trobarien la projecció ja esmentada, i que feia de tancament d’una jornada d’allò més remarcable. I de la qual, per més que escrivim aquí, no arribarem mai a explicar el viscut i sentit. Potser la noticia de Canal Camp sigui el complement d’aquestes línies, o viceversa…

I amb això, abril conclòs, quatre actes, potents tots, cada un en la seva variant, per bé que tres coincidents en format. Però tots actes que volien arribar al vostre cor. Que seria la recreació històrica sense vosaltres? Un joc on quatre adults juguen a la guerra?

Vosaltres, els destinataris de la part didàctica, doneu sentit a les nostres hores d’estudi, la preparació dels materials, la construcció de guions. I per bé que a vegades no us veiem les cares per normes de seguretat imposades. Sempre hi sou!


Gràcies per ser-hi! / Thanks for being there! / Merci d’être là ! / ¡Gracias por estar!

Oriol Miró Serra

4 de Maig de 2025

Ser un més, que vegin que ets com ells, baixar del pedestal! / Be one more, let them see that you are like them, get off the pedestal! / Soyez un de plus, montrez-leur que vous êtes comme eux, descendez du piédestal ! / ¡Ser uno más, que vean que eres como ellos, bajar del pedestal!

El fum, el gust del café, les olors. Totes elles portes directes al record / The smoke, the taste of coffee, the smells. All of them direct doors to memory / La fumée, le goût du café, les odeurs. Toutes ces portes mènent à la mémoire / El humo, el gusto del café, los olores. Todas ellas llevan directas al recuerdo

També col·laborem amb altres entitats, integrant-nos si cal a altres grups. Aquí veiem als dos més joves com a Infanteria de Marina, de GRH El Comité / We also collaborate with other entities, joining other groups if necessary. Here we see the two youngest as Marines, from GRH The Committee / Nous collaborons également avec d’autres entités, en rejoignant d’autres groupes si nécessaire. Ici, nous voyons les deux plus jeunes en tant que Marines, du GRH The Committee / También colaboramos con otras entidades, integrándonos si es necesario en otros grupos. Aquí vemos a los dos más jóvenes como Infantería de Marina, de GRH El Comité

La guerra va cridar a grans (Quinta del Sac) i massa joves (Quinta del Biberó) / The war called for the old (Quinta del Sac) and too young (Quinta del Biberó) / La guerre faisait appel aux vieux (Quinta del Sac) et aux trop jeunes (Quinta del Biberó) / La guerra llamó a grandes (Quinta del Saco) y demasiado jóvenes (Quinta del Biberón)

La nostra cantina, picant damunt anireu a l’enllaç del Diari Tots 21 / Our cantina, clicking on it will take you to the link to the Diari Tots 21 / Notre cantine, en cliquant dessus vous serez redirigé vers le lien vers le Diari Tots 21 / Nuestra cantina, picando encima irá al enlace del Diario Tots 21

Avril. Plus de premières et de classiques.

Segre, Tarragone et Montserratí ont rempli ce mois d’avril. Balaguer, Vilanova de la Barca, Olesa de Montserrat et Selva del Camp ont été les destinations. Et tous nous ont apporté de bonnes expériences.
À Balaguer, nous sommes sortis du scénario habituel, c’est-à-dire que la récréation n’était pas le plat principal. Il s’agit d’un nouveau mémoire, mais avec un ajout très intéressant, l’approche didactique qui veut qu’il soit utilisé dans les lycées. Ce qui le rend différent et attrayant par rapport aux autres œuvres.

Maleït Merengue. C’est le nom du livre, il est né du travail du Camp d’Apprentissage de Noguera, qui, en encourageant ses élèves à explorer les souvenirs de leurs arrière-grands-parents, a permis à l’un d’eux de retrouver les papiers jaunis d’un vétéran du Segre et de l’Ebre.
Ils ont évidemment été traqués, et après un énorme travail de sauvetage et de « transcription » dérivé à la fois de la taille de la police et du style du moment… il a fallu un travail d’adaptation à l’environnement dans lequel il se trouvait, sans pour autant détruire son esprit. Objectif plus qu’atteint, sans aucun doute.Notre intervention ? Être le « protagoniste » pendant de brefs instants, dramatiser des moments dûment choisis pour que les gens sortent des pages et puissent voir un soldat pendant de brefs instants.
Il est également vrai que nous avons apporté quelques accessoires pour combler ces moments entre les conversations ultérieures des gens, en les profitant pour expliquer ce qui pouvait en être tiré, et chaque fois que possible, en le reliant au protagoniste du livre, que nous ne nous lasserons jamais de recommander.
Le prochain événement aura lieu à Vilanova de la Barca, à côté de Balaguer, et partageant la rivière Segre, bien qu’en aval.


Vilanova de la Barca es serveix de l’antiga església, destruïda durant la guerra i ara restaurada per equipament local / Vilanova de la Barca uses the old church, destroyed during the war and now restored by local equipment / Vilanova de la Barca utilise l’ancienne église, détruite pendant la guerre et maintenant restaurée par des équipements locaux / Vilanova de la Barca se sirve de la antigua iglesia, destruida durante la guerra y ahora restaurada por equipamiento local

Vous connaissez déjà cet acte ! L’un des nombreux scénarios de ce que certains chercheurs appellent « Les Batailles du Segre », dans notre cas, le scénario d’une offensive républicaine qui a occupé une partie du lit du fleuve franquiste, même si ce n’était que pour quelques jours.
Vous savez comment nous travaillons, exposants pédagogiques et nous battons quand il le faut, reconnaissant que notre esprit réside davantage dans les exposants pédagogiques. Cela nous permet de nous rapprocher du public que nous adorons.


A Vilanova de la Barca s’hi explica de tot, i per part de molts grups. Destacar-ne un només no es just per ningú / In Vilanova de la Barca, everything is explained, and by many groups. Highlighting just one is not fair to anyone / À Vilanova de la Barca, tout est expliqué, et par de nombreux groupes. Mettre en avant un seul élément n’est juste pour personne / En Vilanova de la Barca se explica de todo, y por parte de muchos grupos. Destacar uno sólo no es justo para nadie

Milicià de Cultura i Cantina, deux espaces, le premier à l’intérieur de l’église, le second à l’extérieur, à l’entrée de l’ancien terrain de l’église.
Cette fois-ci, pour cette raison, nous avons mis en place une petite rotation conçue pour que chacun sache un peu ce que fait l’autre, et si nécessaire, puisse le remplacer. L’ami qui faisait de la culture ces derniers temps est allé à la cantine, accompagné d’un ami vétéran pour se muscler un peu. Et le gars qui travaillait à la cantine, est revenu à la culture après peut-être plus d’un an sans travailler !

Chacun avec son propre style et son schéma mental, mais un changement nécessaire pour faire comprendre que tous les exposants ont leur propre point de difficulté, et pour générer un environnement de connaissance mutuelle des domaines, qui sait si cela créera un environnement de polyvalence entre collègues. N’ayez aucun doute que lorsque cela sera possible, cela se reproduira.
Et dans l’après-midi, la bataille, qui cette année a changé de lieu, a été en fait le moment le plus remarquable de l’après-midi.
Cette fois, le champ de bataille était plus proche, il n’était pas nécessaire de prendre la voiture pour s’y rendre. Il suffisait de traverser le pont sur le Segre et de trouver une scène nouvellement aménagée.
De plus, le public n’était pas au niveau du sol (ou presque), cette fois-ci il était au sommet du pont, donc ils voyaient tout d’en haut.

« Mais que se passerait-il s’ils n’avaient pas vu les détails », penserez-vous ! Ils ne les ont pas vus non plus dans l’autre sens, et, en plus, le format de bataille est limitant pour le grand public. L’existence de pyrotechnie et autres dérivés rend cette distance de sécurité nécessaire.
En fait, la bataille devient davantage une représentation des événements, scénarisée autant que possible. Pas un point d’approche du public.
Concernant les hommages toujours controversés ! Chaque jour qui passe, je crois de plus en plus que le reconstituteur devrait se limiter à faire une mise en scène impeccable des scènes, et se passer de décorations inutiles dans des actes d’hommage qui, oui ou non (choses du moment politique actuel), seront placés sur la grille de ce qui est politiquement critiquable, et par conséquent, les reconstituteurs, placés d’un côté ou de l’autre, selon les sympathies du public, malgré le fait que beaucoup de nos collègues ne veuillent pas être là.

Maintenant, nous allons de Vilanova à Olesa de Montserrat. Où les collègues de l’ARH Montserratí ont réalisé leur Olesa Represaliada. Un événement que nous pourrions déjà considérer comme consolidé et qui nous emmène toujours dans la municipalité de Montserrat à la mi-avril.
Les milices anarchistes, le Centre de recrutement et d’autres scènes d’Olesa pendant la guerre civile ont été représentés dans divers espaces de la municipalité, et le public a pu les observer grâce à un service de guidage plus qu’excellent qui vous a fait traverser tous ces moments de manière assez réaliste malgré le passage des années, et, si vous n’y êtes pas allé, vous pouvez le programmer pour l’année prochaine.

Et si nous avons apprécié Olesa, nous allons maintenant à un événement dont nous aurons plaisir à nous vanter. Selva del Camp et la présentation d’un nouveau chapitre de Cròniques Selvatanes.

En soi, avouons-le, le fait important était la sortie du documentaire. Mais, que se passerait-il si nous mettions une décoration supplémentaire dans toute la ville, que le public assistant à l’événement verrait en montant au magnifique château de la municipalité de Tarragone ?


La Sanitat sempre sorprèn, tothom pensa en la batalla i els soldats, però, que hi havia darrera? / Healthcare always surprises, everyone thinks about the battle and the soldiers, but what was behind it? / Les soins de santé surprennent toujours, tout le monde pense à la bataille et aux soldats, mais qu’est-ce qu’il y avait derrière ? / Sanidad siempre sorprende, todo el mundo piensa en la batalla y los soldados, pero, ¿que había detrás?

Les scénarios étaient divers, tout comme les mises en scène. Le Centre de recrutement, le Centre de santé, la Cantine et les abris se sont joints à une représentation finale de l’entrée des franquistes dans la ville qui a poussé le public à l’intérieur du château. Où ils retrouveraient la projection déjà évoquée, qui clôturait une journée des plus remarquables. Et à ce sujet, peu importe combien nous écrivons ici, nous ne pourrons jamais expliquer ce qui a été vécu et ressenti. Peut-être que les nouvelles de Canal Camp sont le complément de ces lignes, ou vice versa…
Et avec cela, conclut April, quatre actes, tous puissants, chacun dans sa propre variante, bien que trois coïncident dans le format. Mais tous les actes qui voulaient atteindre votre cœur. Que serait la reconstitution historique sans vous ? Un jeu où quatre adultes jouent à la guerre ?
Vous, destinataires de la partie didactique, donnez du sens à nos heures d’étude, à la préparation des supports, à la construction des scénarios. Et même si parfois nous ne voyons pas vos visages en raison des règles de sécurité imposées. Tu es toujours là !

Oriol Miró Serra
4 mai 2025


Últims detalls abans de començar la recreació de la batalla / Last details before starting the battle reenactment / Derniers détails avant de commencer la reconstitution de la bataille / Últimos detalles antes de empezar la recreación de la batalla

Diari La Manñana, 6 d’Abril de 2025 / La Mañana newspaper, April 6, 2025 / Journal La Mañana, 6 avril 2025 / Diario La Mañana, 6 de Abril de 2025

Març, Andalusia i Aragó! / March, Andalusia and Aragon! / Mars, Andalousie et Aragon ! / ¡Marzo, Andalucía y Aragón!

Version française après l’Anglaise

Març, Andalusia i Aragó!

Març ha estat un mes d’intensa activitat fora de casa nostra, la nostra gent s’ha desplaçat a actes prou llunyans de terres catalanes, però es que quan un projecte val la pena…s’hi va!

Al sud, Beas de Granada, a peus de Sierra Nevada. Al nord, Sietamo, on hi tornàvem després d’anys d’absència.

A Beas de Granada hi anàvem a col·laborar en l’arrencada d’un acte més que prometedor. Un acte que constava de ruta per les trinxeres properes al municipi andalús i acabava a la Plaza Alta, on hi trobarien un campament recreat, on hi participàvem amb la nostra cantina. Que aquest cop cauria cap a la banda d’un vell requetè al que ja no deixen anar al front, i cuida als joves combatents com li deixen!


La pluja va impedir als visitants descobrir meravelles com aquesta / The rain prevented visitors from discovering wonders like this / La pluie a empêché les visiteurs de découvrir des merveilles comme celle-ci / La lluvia impidió a los visitantes descubrir maravillas como ésta

Malauradament, el clima tenia altres idees, i les pluges ens va obligar a remodelar l’acte, centrant-se tot al voltant del centre cultural, i fent caure la ruta a través de la muntanya. Si que altres s’haurien desanimat! Però això no va passar en aquesta casa.

Si que el viatge ens va portar una estoneta, però la gent de Divulga ho mereixia, per tant, ens hi vam plantar. Tot trobant els companys de Divulga Història Frente Andaluz, GRH el Comitè i XV Brigada Mixta disposats a fer un dels millors escenaris de recreació didàctica que poguéssim fer. Per més que fossin a l’interior en la seva majoria! I de quina qualitat! Seria injust destacar un més que altres!


La intendéncia, una d’aquelles grans oblidades en les recreacions / The Intendency, one of those great forgotten in the reenactments / L’Intendance, une de ces grandes oubliées des récréations / La intendencia, una de esas grandes olvidadas en las recreaciones

I dels peus de Sierra Nevada, anirem a quasi els Pirineus! Aquest cop de la mà dels companys de Primera Linea, a qui vam poder acompanyar en la tradicional recreació històrica de Sietamo, podent encarnar-nos en el paper de les milícies del POUM que aspiren a entrar a Osca.

Aquesta es d’un altre format, de la que dona els seus primers passos a la consolidada! Un trinxera viva de grandíssima qualitat, una fira de militaria que atrau centenars de persones i una batalla urbana que representa l’entrada de les milícies al municipi, que si, que conqueriran, però ja no passaran d’allà!


La plaça de Sietamo acull tots els actes de la jornada / The Sietamo square hosts all the events of the day / La place Sietamo accueille tous les événements de la journée / La plaza de Sietamo acoge todos los actos de la jornada

Aquí, un cop explicats el fets, actes naixents, actes consolidats, canvis de bàndols recreacionalment parlant es on ens permetrem centrar-nos en un tema. La multitud de papers, sempre tractat des del rigor.


Recrear milicians es més que la granota blava i el mocador vermell / Recreating militiamen is more than just the blue jumpsuit and the red scarf / Recréer des miliciens, c’est bien plus que la combinaison bleue et l’écharpe rouge / Recrear a milicianos es más que el mono azul y el pañuelo rojo

Si a Beas de Granada érem el vell combatent, veterà d’Alhucemas, que ja no era apte per estar a primera línia de combat. A Sietamo érem aquelles valentes milícies que lluiten contra els revoltats, a qui encara veuen derrotar-les. I sempre creant un rerefons que faci creïble el paper. Que per això considerem la recreació com una eina d’aprenentatge, i aquest aprenentatge ha de ser capaç d’enfrontar-se a totes les preguntes del públic.

Oriol Miró Serra.

2 d’Abril de 2025



Si, la nostra cantina no és fictícia, el cafè es real i consumible / Yes, our cafeteria is not fictitious, the coffee is real and consumable / Oui, notre cafétéria n’est pas fictive, le café est réel et consommable / Si, nuestra cantina no es ficticia, el café es verdadero y consumible

A falta d’excursió, el patrimoni de Beas fou mostrat per plafons / In the absence of an excursion, the heritage of Beas was displayed through panels / En l’absence d’excursion, le patrimoine de Beas était présenté à travers des panneaux / A falta de excursión, el patrimonio de Beas fue mostrado por paneles

Les milícies van aprofitar la campanya per mostrar la seva simpatia política. Gorrets no verds, estrelles i altres eren comuns al front / The militias took advantage of the campaign to show their political sympathies. Non-green caps, stars and others were common at the front / Les milices ont profité de la campagne pour montrer leur sympathie politique. Les casquettes, étoiles et autres éléments non verts étaient courants sur le devant / Las milicias aprovecharon la campaña para mostrar su simpatía política. Gorritos no verdes, estrellas y otros eran comunes en la frente
Foto de Carlos Neofato de Diario de Huesca

Mars, Andalousie et Aragon !

Mars a été un mois d’intense activité en dehors de chez nous, nos gens ont voyagé à des événements assez loin des terres catalanes, mais quand un projet en vaut la peine… ils y vont !
Au sud, Beas de Granada, au pied de la Sierra Nevada. Au nord, Sietamo, où nous revenions après des années d’absence.
À Beas de Granada, nous allions collaborer au lancement d’un événement plus que prometteur. Un événement qui consistait en un parcours à travers les tranchées près de la municipalité andalouse et se terminait sur la Plaza Alta, où se trouvait un campement recréé, auquel nous avons participé avec notre cantine. Que cette fois-ci, ce soit du côté d’un vieux requeté qui n’a plus le droit d’aller au front, et qu’il s’occupe des jeunes combattants comme ils le lui permettent !


La sanitat sempre atrau mirades i preguntes / Healthcare always attracts attention and questions / Les soins de santé suscitent toujours l’attention et les questions / La sanidad siempre atrae miradas y preguntas

Malheureusement, la météo en a décidé autrement et les pluies nous ont obligés à remodeler l’événement, en centrant tout autour du centre culturel et en empruntant le parcours à travers la montagne. D’autres auraient été découragés ! Mais cela ne s’est pas produit dans cette maison.
Oui, le voyage nous a pris un certain temps, mais les gens de Divulga le méritaient, alors nous avons persévéré. En trouvant des collègues de Divulga Història Frente Andaluz, GRH el Comité et XV Brigada Mixta désireux de créer l’un des meilleurs scénarios de loisirs didactiques que nous pouvions créer. Même s’ils étaient principalement à l’intérieur ! Et quelle qualité ! Il serait injuste de mettre en avant l’un plus que les autres !


La inesperada neu ens va permetre provar la poca qualitat de l’uniforme habitual quan nevava / The unexpected snow allowed us to test the poor quality of the usual uniform when it snowed / La neige inattendue nous a permis de tester la mauvaise qualité de l’uniforme habituel lorsqu’il neigeait / La inesperada nieve nos permitió probar la poca calidad del uniforme habitual cuando nevaba

Et depuis les contreforts de la Sierra Nevada, nous irons presque jusqu’aux Pyrénées ! Cette fois-ci avec l’aide de nos camarades de Primera Linea, que nous avons pu accompagner dans la traditionnelle reconstitution historique de Sietamo, pouvant incarner le rôle des milices du POUM qui aspirent à entrer à Huesca.
Il s’agit d’un format différent, qui fait ses premiers pas vers la consolidation ! Une tranchée vivante de la plus haute qualité, une foire militaria qui attire des centaines de personnes et une bataille urbaine qui représente l’entrée des milices dans la municipalité, qu’elles vont conquérir, mais qu’elles ne quitteront pas !
Ici, une fois les faits expliqués, les actes émergents, les actes consolidés, les changements de camp récréativement parlant, c’est là que nous allons nous permettre de nous concentrer sur un sujet. La multitude de papiers, toujours traités avec rigueur.


La recreació didàctica està plena de demostracions entenedores / The educational recreation is full of understandable demonstrations / Le jeu éducatif est plein de démonstrations compréhensibles / La recreación didáctica está llena de demostraciones comprensibles

Si à Beas de Granada nous étions le vieux combattant, un vétéran d’Alhucemas, qui n’était plus apte à être en première ligne de combat. À Sietamo, nous étions ces braves milices qui luttaient contre les rebelles, qu’ils voient encore les vaincre. Et toujours créer un arrière-plan qui rend le rôle crédible. C’est pourquoi nous considérons les loisirs comme un outil d’apprentissage, et cet apprentissage doit pouvoir faire face à toutes les questions du public.

Oriol Miro Serra.
2 avril 2025


Beas de Granada era una avançada republicana envoltada de fortificacions franquistes / Beas de Granada was a Republican outpost surrounded by Francoist fortifications / Beas de Granada était un avant-poste républicain entouré de fortifications franquistes / Beas de Granada era una avanzada republicana rodeada de fortificaciones franquistas

Saber mirar et donarà sorpreses / Knowing how to look will give you surprises / Savoir regarder vous réservera des surprises / Saber mirar te dará sorpresas

Enllaços

https://www.granadahoy.com/provincia/restos-guerra-civil-granada-trinchera-turismo-sostenible_0_2003578443.html

https://www.granadahoy.com/provincia/mejores-imagenes-recreacion-hospital-durante-guerra-civil-beas-granada_3_2003580323.html#slide-18

https://www.eldiariodehuesca.com/cultura/sietamo-revive-con-sereno-espiritu-critico-esfuerzo-divulgador-sucesos-julio-1936_30834_102/2719586.html

Febrer, Taradell i Subirats / February, Taradell and Subirats / Février, Taradell et Subirats / Febrero, Taradell y Subirats

Version française après l’Anglaise

Febrer, Taradell i Subirats

I si a gener era destinat a la defensa de Catalunya, febrer tenim Taradell, on es recrea la retirada. Tot afegint un molt bon grup a Subirats.

Taradell ja ho podríem considerar repetició. El que aquest any la ruta passava per dins d’alguns racons del poble, fins arribar a la plaça, on els caminants trobaven la cantina de l’any passat i un hospital, sent la plaça la prèvia de la obvia voladura del pont.


Mica en mica normalitzem el concepte de Recreació Històrica / Little by little we are normalizing the concept of Historical Reenactment / Petit à petit, nous normalisons le concept de reconstitution historique / Poco a poco normalizamos el concepto de Recreación Histórica

Anant ja per feina, i centrant-nos en la ruta, aquesta començava a l’església i passava per diversos punts importants en l’historia republicana de Taradell.

L’escola republicana i les seves esperances, amb recreació inclosa, la vida política i la vida social, els bombardejos degudament escenificats i el centre d’acollida de refugiats de la plaça ja explicat, foren entre d’altres els espais per on els caminants varen poder descobrir l’historia d’aquesta vila osonenca. Tot amb la idea de representar el període republicà de la vila, que va acabar entre pedres i cascots, fruit de la destrucció d’un dels seus ponts.


Gran afluència de públic observant la recreació de l’escola republicana / Large crowd of people watching the reenactment of the Republican school / Une grande foule de personnes assistent à la récréation de l’école républicaine / Gran afluencia de público observando la recreación de la escuela republicana

Tot el que hem dit, fou acompanyat per música en directe o grandíssims recreadors, això quan no les dos coses alhora! La música d’en Redorta, la Sanitat de XV, els Carrabiners del Montserratí, els Mossos del Cós històric de Mossos i Recreació i Patrimoni junts fent l’escola, els bombardeigs i la cantina. Tot coordinat per un equip municipal de primer nivell que ens va saber donar seguretat malgrat unes previsions meteorològiques que feien patir! Però que al final ens van respectar, i van permetre un acte que ben segur veurem durant més temps.


Moments de preparació de la Cantina / Canteen preparation moments / Moments de préparation à la cantine / Momentos de preparación de la Cantina

De Taradell anem a Subirats, que recollia l’herència de les jornades de gener, amb grups nombrosos tant en sabors en temps de guerra com a Última Defensa de Barcelona, fent un parell de molt bones rutes, on la barreja de coneixements amb curiositat per aprendre ajudava a que funcionessin gairebé soles. Cosa que sempre s’agraeix, ja que proporciona un intercanvi en dos direccions.


Grup de visitants d’última Defensa de Barcelona davant del Ciudeb / Group of visitors from Barcelona’s last defense in front of the Ciudeb / Groupe de visiteurs de la dernière défense de Barcelone devant la Ciudeb / Grupo de visitantes de última Defensa de Barcelona frente al Ciudeb

I si bé es cert que sembla un febrer baix, mai es para del tot, estudi en forma de lectura, passos més o menys intensos per futurs actes, gestionar xarxes i altres fan que realment mai es pari, i, ben a aviat veureu els resultats!


Lectura més que recomanable que tracta la Guerra Civil Espanyola des del punt de vista arqueològic / Highly recommended reading that deals with the Spanish Civil War from an archaeological point of view / Lecture hautement recommandée qui traite de la guerre civile espagnole d’un point de vue archéologique / Más que recomendable lectura que trata la Guerra Civil Española desde el punto de vista arqueológico

Oriol Miró Serra

8 de Març de 2025


Gran afluència de públic observant la recreació de l’escola republicana / Large crowd of people watching the reenactment of the Republican school / Une grande foule de personnes assistent à la récréation de l’école républicaine / Gran afluencia de público observando la recreación de la escuela republicana

Février, Taradell et Subirats

Et si en janvier on prévoyait la défense de la Catalogne, en février on a Taradell, où la retraite est recréée. Ajout d’un très bon groupe à Subirats.
Taradell, on pourrait déjà le considérer comme une répétition. Cette année, le parcours a traversé quelques coins de la ville, jusqu’à atteindre la place, où les marcheurs ont trouvé la cantine de l’année dernière et un hôpital, la place étant l’antérieur à l’évidente explosion du pont.
En allant au travail et en se concentrant sur l’itinéraire, il a commencé à l’église et est passé par plusieurs points importants de l’histoire républicaine de Taradell.
L’école républicaine et ses espoirs, y compris les loisirs, la vie politique et la vie sociale, les bombardements dûment mis en scène et le centre d’accueil des réfugiés sur la place déjà expliquée, étaient, entre autres, les espaces où les promeneurs ont pu découvrir l’histoire de cette ville d’Osona. Le tout avec l’idée de représenter la période républicaine de la ville, qui s’est terminée parmi les pierres et les décombres, résultat de la destruction d’un des ponts de la ville.
Tout ce que nous avons dit était accompagné de musique live ou de grands reconstituteurs, ou même des deux à la fois ! La musique de Redorta, le XVe Service de Santé, les Carabiniers du Montserratí, les Mossos du Corps Historique des Mossos et la recreation et le Patrimoine font ensemble l’école, les bombardements et la cantine. Le tout coordonné par une équipe municipale de premier ordre qui a su nous garder en sécurité malgré les prévisions météo qui nous faisaient souffrir ! Mais à la fin, ils nous ont respectés et ont permis un événement que nous verrons sûrement encore longtemps.
De Taradell nous allons à Subirats, qui a recueilli l’héritage des journées de janvier, avec de grands groupes aux saveurs de guerre et d’Última Defensa de Barcelona, ​​​​faisant quelques très bons itinéraires, où le mélange de connaissances avec la curiosité d’apprendre les a aidés à fonctionner presque seuls. Quelque chose qui est toujours apprécié, car cela permet un échange à double sens.
Et s’il est vrai que février semble lent, il ne s’arrête jamais complètement, l’étude sous forme de lecture, les démarches plus ou moins intenses pour les événements futurs, la gestion des réseaux et autres font que cela ne s’arrête vraiment jamais, et, très bientôt, vous verrez les résultats !

Oriol Miró Serra
8 mars 2025


Equip de Sanitat llest per recrear / Health Team ready to reenact / L’équipe de santé est prête à recréer / Equipo de Sanidad listo para recrear

Mica en mica normalitzem el concepte de Recreació Històrica / Little by little we are normalizing the concept of Historical Reenactment / Petit à petit, nous normalisons le concept de reconstitution historique / Poco a poco normalizamos el concepto de Recreación Histórica

ENLLAÇOS:

Més Osona

Radio Taradell

Subirats i Abrera marquen l’entrada d’any / Subirats and Abrera mark the beginning of the year / Subirats et Abrera marquent le début de l’année / Subirats y Abrera marcan la entrada de año.

Version française après l’Anglaise

Subirats i Abrera marquen l’entrada d’any.

Gener ha tornat ser sinònim de Subirats, que no per habitual significa menys important, i hem afegit Abrera, fent entrar una recreació més a l’entorn de les batalles que es van dur a terme als entorns de Barcelona el gener de 1939. I si es veritat que aquests no tenen el renom de les grans batalles, no podem oblidar que gràcies a aquests combats molta gent va salvar la vida.


Moment de l’acte d’Abrera / Moment of the Abrera event / Moment de l’événement Abrera / Momento del acto de Abrera

Entrant ja en matèria, per tant, parlant de Subirats, aquest any hem tornat a ser suport durant els tres dies de les Jornades de Memòria de Subirats, per bé que, com sempre, diumenge es el dia més destacat.

I si bé no ens podem queixar de Subirats, aquesta vegada les jornades van estar tacades de tragèdia. Un accident local va obligar a moure l’acte de divendres, que es farà, però que encara no te data fixe. La resta, va continuar, no sense sentiment, però es va fer el cor fort i es va seguir endavant.

Per tant, el que havia de ser el segon acte, va passar a ser el primer, però quin primer!

Ja coneixem la pujada al turó de les mentides, i les lectures de poemes triats per trencar animes, però aquest any ho havíem vitaminat!

Dos municipis, Olesa de Bonesvalls i Subirats es trobarien al Coll d’Esteles, i d’allà pujarien al turó de les mentides. I clar que hi hauria lectures, però ei! Que tal si hi afegim l’equip que va treballar en l’exhumació dels combatents trobats a la serra fa uns anys i que ara descansen al cementiri d’Olesa.


Moment de l’acte del dissabte al Turó de les Mentides / Moment of the Saturday event at Turó de les Mentides / Moment de l’événement du samedi au Turó de les Mentides / Momento del acto del sábado en el Turó de les Mentides

Tot això ben amenitzat amb música i vosaltres…si, els que esteu llegint ara!

Si que es veritat que no hem citat la pujada de recreadors, però es que aquest any s’havien quedat abaix preparant el terreny de l’endemà.

Ben cert que a la tarda hi havia teatre, que el CESUB quan s’hi posa, s’hi posa! Però a nosaltres ens tocava preparar la recreació del diumenge, i ben mudats que havíem d’estar, que venia la tele tu!


Si voleu veure la noticia, piqueu damunt de la foto / If you want to see the news, click on the photo / Si vous voulez voir les nouvelles, cliquez sur la photo / Si desea ver la noticia, pique sobre la foto

El diumenge, com des del 2017, tocava la ruta per les trinxeres d’última defensa, i creixent cada any. Aquest any portàvem sanitat, transmissions, fortificació, Socors Roig internacional i el Cós Històric de Mossos d’esquadra.

Ruta que va sortir més que bé, com no podia ser d’altre manera, cosa que mica en mica confirma que es millor avisar als grups i deixar que facin, lluny d’intervencionismes en la seva manera de treballar.


Aquest any, com a novetat varem tenir el Cos Históric de Mossos d’Esquadra / This year, as a novelty we had the Historical Corps of the Mossos d’Esquadra / Cette année, comme nouveauté, nous avons eu le Corps Historique des Mossos d’Esquadra / Este año, como novedad, tuvimos el Cuerpo Histórico de Mossos d’Esquadra

Abrera no es nou tampoc! Si de cas es un moviment temporal de Juliol a Gener, acostant-se una mica a la realitat dels combats de 1939, si més no en temperatures. Cosa que feia que portar la roba d’hivern, la que portarien aquell gener del 39, no fos un suïcidi!


Presentació de l’acte d’Abrera, pica damunt per veure l’article de l’ajuntament / Presentation of the Abrera event, click on it to see the city council article / Présentation de l’événement Abrera, cliquez dessus pour voir l’article de la mairie / Presentación del acto de Abrera, pica encima para ver el artículo del ayuntamiento

D’Abrera introduiré el concepte, expositors en una trinxera històrica, on els grups es senten còmodes i poden exposar-se com toca, i saben!

Però, on vull entrar en altres aspectes, com és el de la logística, i les seves variants.

Un exemple es la variabilitat dels formats, per exemple, a Subirats, donades les característiques de les trinxeres que permeten un grup dirigit, a les d’Abrera es va triar per demanar als visitants que es dividissin en grups de confiança i anessin recorrent els expositors. El motiu de la elecció fou que les abrerenques són molt més compactes que les penedesenques, i les primeres s’haguessin omplert ben aviat, tal vegada fent-les arribar al col·lapse.

Clar, això porta en el llenguatge del grups, encara que no sigui massa, hi ha diferències. No es el mateix que et portin el grup de visitants, que els visitants vinguin a tu, aquesta segona opció implica saber-se vendre una mica, també la primera, però en la primera els visitants saben que hi ha un discurs, mentre en la segona el discurs el fas tu com a recreador, i has de convèncer als visitants que han triat bé.


Ens encanta la gent i la explicació de tu a tu / We love people and one-on-one explanations / Nous aimons les gens et les explications individuelles / Nos encanta la gente y la explicación de tú a tú

En aquest cas, ja he dit que la diferència es poca, però en tens.

I si, hi ha més variants i diferencies, però aquestes donarien per un article dels llargs, i no tinc ganes de fer-vos patir tal tortura per avui.

Arribats a aquest punt, poc més ens queda que acomiadar-nos, però abans cal dir que tot això es un moviment global d’entitats, no només recreadores. Hi ha gestors de patrimoni, hi ha comunicadors, entitats municipals i culturals de diverses menes, i un llarg etcètera que poc a poc troben els camins conjunts. I aquests camins per caminar, de ben segur donaran sorpreses d’allò més agradables.

Oriol Miró Serra

15 de febrer de 2025


No podia faltar la ofrena floral / The floral offering could not be missed / L’offrande florale ne pouvait pas être manquée / No podía faltar la ofrenda floral

La feina de GRH El Comité sempre es brillant / The work of the HR Committee is always brilliant / Le travail du Comité RH est toujours brillant / El trabajo de GRH El Comité siempre es brillante

L’expositor de transmissions sempre brilla / The transmission display always shines / L’exposant de transmission brille toujours / El expositor de transmisiones siempre brilla

Subirats et Abrera marquent le début de l’année.

Janvier est redevenu synonyme de Subirats, ce qui ne veut pas dire moins important, et nous avons ajouté Abrera, introduisant une autre reconstitution des batailles qui ont eu lieu dans les environs de Barcelone en janvier 1939. Et s’il est vrai que celles-ci n’ont pas la réputation de grandes batailles, nous ne pouvons pas oublier que grâce à elles, de nombreuses personnes ont sauvé leur vie.
En entrant donc dans le sujet, en parlant de Subirats, cette année encore nous avons été un soutien pendant les trois jours des Subirats Memorial Days, même si, comme toujours, le dimanche est le jour le plus important
Et même si nous ne pouvons pas nous plaindre de Subirats, cette fois-ci la conférence a été entachée par une tragédie. Un accident local a forcé le report de l’événement de vendredi, qui aura lieu, mais n’a pas encore de date fixe. Le reste, continua-t-il, non sans émotion, mais il reprit courage et continua son chemin.
Ainsi, ce qui devait être le deuxième acte est devenu le premier, mais quelle première !
On connaît déjà l’ascension de la colline des mensonges, et les lectures de poèmes choisis pour briser les âmes, mais cette année on l’a vitaminé !

Deux municipalités, Olesa de Bonesvalls et Subirats, se réuniraient au Coll d’Esteles, et de là monteraient jusqu’à la Colline des Mensonges. Et bien sûr, il y aurait des lectures, mais bon ! Que diriez-vous d’ajouter l’équipe qui a travaillé à l’exhumation des combattants retrouvés dans les montagnes il y a quelques années et qui reposent désormais au cimetière d’Olesa.
Tout cela bien agrémenté de musique et de vous… oui, ceux d’entre vous qui lisez en ce moment !
Il est vrai que nous n’avons pas évoqué l’augmentation du nombre de reconstituteurs, mais cette année, ils étaient restés en bas pour préparer le terrain pour le lendemain.
C’est vrai qu’il y avait du théâtre l’après-midi, et quand le CESUB fait du spectacle, il fait du spectacle ! Mais c’était à nous de nous préparer pour la récréation du dimanche, et il fallait être très bien habillé, car la télé arrivait !
Dimanche, comme depuis 2017, le parcours à travers les dernières tranchées de défense était en cours, et s’élargissait chaque année. Cette année, nous avons apporté la santé, les transmissions, la fortification, le Secours Rouge international et le Corps Historique des Mossos d’esquadra.
Un parcours qui s’est plus que bien passé, comme il ne pouvait en être autrement, qui confirme petit à petit qu’il vaut mieux prévenir les groupes et les laisser faire leur travail, loin de l’interventionnisme dans leur façon de travailler.


L’equip de sanitat i Socors Roig Internacional va complir més que bé! / The health team and International Red Cross did a great job! / L’équipe de santé et la Croix-Rouge internationale ont fait un excellent travail ! / ¡El equipo de sanidad y Socorro Rojo Internacional cumplió más que bien!

Abrera n’est pas nouveau non plus ! Il s’agit en tout cas d’un mouvement temporaire de juillet à janvier, se rapprochant un peu plus de la réalité des combats de 1939, du moins en termes de températures. Ce qui signifiait que porter des vêtements d’hiver, ceux qu’ils porteraient en janvier 1939, n’était pas un suicide !
Depuis Abrera je présenterai le concept, des exposants dans une tranchée historique, où les groupes se sentent à l’aise et peuvent s’exposer comme ils le souhaitent, et ils savent comment !
Mais là, je veux aborder d’autres aspects, comme la logistique et ses variantes.
Un exemple est la variabilité des formats, par exemple, à Subirats, étant donné les caractéristiques des tranchées qui permettent un groupe dirigé, dans celles d’Abrera, il a été choisi de demander aux visiteurs de se diviser en groupes de confiance et de faire le tour des exposants. La raison de ce choix était que les Abrerencas sont beaucoup plus compacts que les Penedesans, et les premiers se seraient remplis très rapidement, provoquant peut-être leur effondrement.
Bien sûr, cela se répercute dans le langage des groupes, même si ce n’est pas trop important, il y a des différences. Ce n’est pas la même chose que de faire venir le groupe de visiteurs à vous, cette deuxième option implique de savoir se vendre un peu, comme la première, mais dans la première les visiteurs savent qu’il y a un discours, tandis que dans la seconde le discours est fait par vous en tant que reconstituteur, et vous devez convaincre les visiteurs qu’ils ont bien choisi.


Petit expositor d’una posició defensiva / Small exhibitor of a defensive position / Petit exposant d’une position défensive / Pequeño expositor de una posición defensiva


Dans ce cas, j’ai déjà dit que la différence est petite, mais vous l’avez.
Et oui, il y a plus de variantes et de différences, mais ce serait un long article, et je n’ai pas envie de vous faire subir une telle torture aujourd’hui.
À ce stade, il ne nous reste plus qu’à dire au revoir, mais il faut d’abord dire que tout cela est un mouvement mondial d’entités, pas seulement de récréateurs. Il y a des gestionnaires du patrimoine, il y a des communicateurs, des entités municipales et culturelles de toutes sortes, et une longue liste d’autres qui trouvent peu à peu des chemins communs. Et ces sentiers de promenade vous réserveront sûrement les plus agréables surprises.

Oriol Miró Serra
15 février 2025


Explicacions sobre com es van exhumar els soldats trobat a Serra de Riés / Explanations about how the soldiers found in Serra de Riés were exhumed / Explications sur la manière dont les soldats retrouvés à Serra de Riés ont été exhumés / Explicaciones sobre cómo se exhumaron los soldados encontrados en Serra de Riés

ENLLAÇOS:

Reportatge de TV3

Article sobre les Jornades d’Abrera

Desembre, tanquem l’any amb calma / December, we close the year calmly / Décembre, clôturons l’année sereinement / Diciembre, cerramos el año con calma

Version française après l’Anglaise

Desembre, tanquem l’any amb calma

Ben cert que desembre ha estat relaxat, un parell de sortides, però aquestes han estat de gran qualitat.

La primera va ser amb Botiga de l’Àvia, en un format nou per nosaltres, però que gràcies a l’ajuda de la gent d’Escena Històrica va sortir rodat. I es que reconeixem que es la primera vegada que treballem amb Expats, cosa que va implicar certs ajustos, que per bé que menors, sempre s’ha de vigilar.

La veritat es que va anar força bé, com no podia ser d’altre manera! Dos equips, dos idiomes, quatre persones, i tot engranat a la perfecció! Amb un resultat remarcable que va donar a conèixer la història d’Hostafrancs i Sants a través de les seves botiges emblemàtiques.

Com a segona sortida, tenim Subirats i la seva última defensa, tant en variant de Sabors en Temps de Guerra com en ruta llarga per les trinxeres.

Varen ser dos bons grups, participatius i coneixedors, que varen donar grans moments d’intercanvi. Però del que em permetré destacar el segon, el grup de la ruta llarga.

Des del principi es veia que en sabien, comentaris de nivell aquí i allà feien veure que teníem entre mans un grup especial.

Així es va confirmar quan va sortir el nom de Rosa Maria Terrafeta, biògrafa i familiar del capità del Regiment Pirinenc Andreu Xandri que va morir a la Bossa de Bielsa, aquest grup era família seva i havien respirat l’ambient, sabien qui era Manuel Tagueña, que havien compartit àpats abans de la guerra i altres coses, sens dubte transmeses en trobades familiars. I que van fer d’aquella ruta un trajecte on el coneixement sortia per tots els porus de la pell.

I si, això ha estat tot pel desembre, que per bé que no ha estat massa, ha estat de gran qualitat. La resta, entre festa i festa, entre neula i neula, ha servit per analitzar una mica l’any.

No ha estat mal any, hem guanyat llocs, hem perdut llocs, hem refermat llocs, hem fet instituts, hem participat de projectes comunitaris excitants, ens hem estrenat en papers impensables fa anys, i tot de manera molt orgànica.

Que podria haver anat millor? Clar! però per això ja tenim els dies que vindran! On seguirem treballant per una recreació didàctica i assequible a la gent. Tan allunyada de la política com sigui possible, bo i entenent que aquesta, la política, es arreu i en tothom…, i que potser una de les tasques del recreador, es deixar espai per que el públic reflexioni. I que, per això, hem d’ajustar el llenguatge didàctic, exposant les dos vessants de manera crítica i allunyada del «Todos nos hicimos daño» que tan mal ha fet i fa.

Evidentment, i els que ens heu visitat aquest any ho sabeu, aquesta tasca recau sobre nosaltres. Estudi, jornades de millora, debats entre companys i altres variants faran que els visitants, Vosaltres! Us sentiu com a casa amb nosaltres, i, qui sap, quan esteu relaxats us adoneu que heu sortit més rics del que havíeu entrat!

Oriol Miró Serra

11 de Gener de 2025


Un moment d’explicació / A moment of explanation / Un moment d’explication / Un momento de explicación

Grup de visitants davant del CIUDEB / Group of visitors in front of CIUDEB / Groupe de visiteurs devant le CIUDEB / Grupo de visitantes frente al CIUDEB

Décembre, clôturons l’année sereinement

C’est vrai que décembre a été calme, avec quelques sorties, mais celles-ci ont été de grande qualité.
Le premier était avec Botiga de l’Ávia, dans un format nouveau pour nous, mais qui grâce à l’aide des gens d’Escena Històrica a été filmé. Et nous reconnaissons que c’est la première fois que nous travaillons avec des expatriés, ce qui implique certains ajustements, qui, bien que mineurs, doivent toujours être surveillés.
La vérité c’est que ça s’est plutôt bien passé, comment pourrait-il en être autrement ! Deux équipes, deux langues, quatre personnes, et tout s’est parfaitement déroulé ! Avec un résultat remarquable qui a fait connaître l’histoire de Hostafrancs i Sants à travers ses boutiques emblématiques.
Comme deuxième sortie, nous avons Subirats et sa dernière défense, à la fois dans la variante Sabors en Temps de Guerra et dans le long parcours à travers les tranchées.
C’étaient deux bons groupes, participatifs et compétents, qui ont permis de beaux moments d’échanges. Mais ce que je soulignerai, c’est le deuxième, le groupe du long parcours.
Dès le début, il était clair qu’ils savaient, des commentaires de haut niveau ici et là donnaient l’impression que nous avions un groupe spécial entre nos mains.
Cela fut confirmé lorsque le nom de Rosa Maria Terrafeta, biographe et parente du capitaine du régiment pyrénéen Andreu Xandri, décédé à La Bossa de Bielsa, fut mentionné. Ce groupe était sa famille et ils avaient respiré l’atmosphère, ils savaient qui était Manuel Tagueña était. , qui avait partagé des repas avant la guerre et d’autres choses, sans doute transmis lors de réunions de famille. Et qu’ils ont fait de cette route un voyage où la connaissance sortait de chaque pore de leur peau.
Et oui, c’est tout pour décembre, qui même s’il n’a pas été très chargé, a été de grande qualité. Le reste, entre fête et fête, entre flocons de neige et flocons de neige, a servi à analyser un peu l’année.
Ce n’a pas été une mauvaise année, nous avons gagné des postes, perdu des postes, renforcé des postes, créé des instituts, participé à des projets communautaires passionnants et fait nos débuts dans des rôles qui étaient impensables il y a des années, et tout cela de manière très organique.
Qu’est-ce qui aurait pu mieux se passer ? Bien sûr! mais c’est pour ça que nous avons déjà les jours à venir ! Où nous continuerons à œuvrer pour des loisirs éducatifs abordables pour les gens. Le plus loin possible de la politique, et en comprenant que cela, la politique, est partout et en chacun…, et que peut-être l’une des tâches du reconstituteur est de laisser un espace de réflexion au public. Et c’est pour cela que nous devons ajuster le langage didactique, en exposant les deux côtés de manière critique et loin du « nous nous faisons tous du mal » qui a fait et continue de faire tant de mal.
Évidemment, et ceux d’entre vous qui nous ont rendu visite cette année le savent, cette tâche nous incombe. Études, journées de perfectionnement, débats entre collègues et autres variantes feront de vous des visiteurs, Vous ! Vous vous sentirez chez nous comme chez vous, et qui sait, lorsque vous serez détendu, vous vous rendrez compte que vous êtes reparti plus riche qu’à votre arrivée !

Oriol Miró Serra
11 janvier 2025


Grup de visitants davant d’un dels comerços visitats / Group of visitors in front of one of the shops visited / Groupe de visiteurs devant l’une des boutiques visitées / Grupo de visitantes frente a uno de los comercios visitados


I aquest gener…


En Companyia de XV Brigada Mixta, Udep, Arh Montserratí, GRH El Comité, Cos Històric de Mossos d’Esquadra.

Juny d’aeròdroms i botiga de l’àvia! / June of airfields and grandma’s shop! / Juin des aérodromes et de la boutique de grand-mère ! / ¡Junio ​​de aeródromos y Botiga de l’Àvia!

Version française après l’Anglaise

Juny d’aeròdroms i botiga de l’àvia!

Aquest juny serà marcat sobretot per dos grans projectes, o si més no…, el seu inici. Un el situarem al Penedès, a l’antic aeròdrom de Santa Oliva, i l’altre en la obertura d’una nova ruta de la Botiga de l’Àvia, al barri de La Marina de Port.

Cronològicament parlant, la primera es Santa Oliva, on l’associació cultural ADHSO s’ha entestat en recuperar un dels aeròdroms de El Vesper de la Gloriosa, que van tenir el seu municipi durant la Guerra Civil Espanyol, i no s’hi ha posat pas per poc.


Imatge de l’equip de recreadors / Image of the reenactment team / Image de l’équipe de reconstitution / Imagen del equipo de recreación.

I diem això per que per començar han recuperat un refugi, que encara que sigui «dels petits» sempre es una tasca ingent i poc agraïda, que alhora mereixia una inauguració a l’alçada de les circumstàncies.


Pica damunt la imatge per veure el vídeo / Check the image to see the video / Vérifiez l’image pour voir la vidéo / Pica sobre la imagen para ver el vídeo

Que es aquí on entra la pregunta de, estaríem a l’alçada? Sé que alguns pensareu que preguntar-se això sempre pot mostrar dubtes, però sempre s’ha de ser humil, i no donar res per fet.

La qüestió es que el projecte va sortir de converses entre ambdues bandes, tot resultant-ne un seguit d’escenificacions de situacions possibles viscudes al voltant del camp de vol, que, a més, contemplaven vida militar i civil.


La construcció del camp de vol va impactar la comarca / The construction of the airfield impacted the region / La construction de l’aérodrome a impacté la région / La construcción del campo de vuelo impactó la comarca

I com és costum, ens envoltem de la millor companyia, sent aquesta vegada la gent de ARH Montserratí, que varen aportar civils, soldats i milicians, deixant per a nosaltres l’aviació. Malgrat que, la realitat es que al final tots ens varem barrejar una mica.

I la veritat es que la cosa sembla que va anar prou bé, ja que entre escenificacions i explicacions més didàctiques, crec que es podria afirmar que les vora cent seixanta persones que van venir, van marxar amb ganes de més! I això sempre es bo.


Els visitants eren rebuts a l’entrada per recreadors / Visitors were greeted at the entrance by reenactors / Les visiteurs ont été accueillis à l’entrée par des reconstituteurs / Los visitantes eran recibidos en la entrada por recreadores

Així doncs, un cop fet Santa Oliva, tot esperant poder repetir!, anem vers el Barri de la Marina del Port, mal anomenat Zona Franca, i, com sempre que anem Barcelona, hi anem de mà d’Artixoc i la seva Botiga de l’Àvia. Si! les rutes a través de les seves botigues històriques alhora que expliquem els fets més destacables del barri on estem, que ja en són tres.

I la veritat es que ha estat una aventura apassionant, alhora que carregada de nervis, però es que obrir ruta nova porta molta feina, i, en aquest cas, nosaltres només hem hagut d’estudiar i saber connectar i explicar, o explicar i connectar?, no sé, vosaltres mateixos trieu l’ordre.

El que si que crec que podríem confessar, es que hem descobert un barri maltractat al qual li han volgut robar la identitat, i que per ben poc ho aconsegueixen. Per sort, el seu moviment veïnal ha demostrat una salut de ferro i ho han evitat.


La presentació de la ruta va ser feta a la Fira Marinera i de la pagesia / The presentation of the route was made at the Marine and Farming Fair / La présentation du parcours a été faite au Salon de la Marine et de l’Agriculture / La presentación de la ruta fue hecha en la Feria Marinera y del campesinado

Els hi han tret les masies, els hi han tret la platja, els van omplir de barraques, els seus històrics barris de cases baixes dormen entre gegants de varies plantes, les noticies entorn del barri de Marina no sempre van ser bones, i malgrat tot! no han oblidat d’on venen. Cert que estudiar la seva història ha estat una tasca prou important, Però el coneixement adquirit, que va de Ibers a ben entrat el Segle XX no te preu.


I després de ser presentada, la ruta pilot! / And after being presented, the pilot route! / Et après présentation, le parcours pilote ! / Y después de ser presentada, ¡la ruta piloto!

Ara, això si, no espereu que us expliqui coses, primer per que allargaríem molt la crònica, i després, per que, si en voleu saber més, ens haureu de fer companyia.

A més, també hem fet una mica de tasca d’exploració, que per això hi tenim la paraula patrimoni al nom! Triant en aquesta ocasió un antic polvorí entre Montcada i Reixac i Ripollet, que si bé sabíem de la seva existència i de la seva voladura accidental a mitjans del Segle XX, encara no ens hi havíem acostat mai.

I la veritat es que va sorprendre, no es que esperéssim un camp de runes, entenguem-nos! I si bé només en queden les bases de formigó d’algun dels elements, aquests són prou identificables i s’han integrat perfectament a la natura. Donant una mescla molt bonica de passeig i patrimoni que de veritat us recomanem.

Oriol Miró Serra

5 de Juliol de 2024

Col.laborem amb: Escena Històrica (Impulsors de Botiga de l’Avia) / Comerciants la Marina / ADHSO Santa Oliva (Impulsors acte de Santa Oliva)


Pilot i Oficial de terra discutint de les conseqüències d’un bombardeig proper / Pilot and ground officer discussing the consequences of a nearby bombing / Pilote et officier au sol discutant des conséquences d’un bombardement à proximité / Piloto y Oficial de tierra discutiendo de las consecuencias de un bombardeo cercano

La prova pilot fou amb veïns del barri, cosa que va crear una experiència bidireccional meravellosa / The pilot test was with neighborhood residents, which created a wonderful two-way experience / Le test pilote s’est déroulé auprès des résidents du quartier, ce qui a créé une merveilleuse expérience bidirectionnelle / La prueba piloto fue con vecinos del barrio, lo que creó una experiencia bidireccional maravillosa

Barana solitària al mig del no res / Lonely rail in the middle of nowhere / Rail solitaire au milieu de nulle part / Barandilla solitaria en medio de la nada

Juin des aérodromes et de la boutique de grand-mère !



Ce mois de juin sera surtout marqué par deux grands projets, ou du moins…, leur démarrage. Nous en placerons un dans le Penedès, sur l’ancien aérodrome de Santa Oliva, et l’autre lors de l’ouverture d’une nouvelle route à la Botiga de l’Àvia, dans le quartier de La Marina de Port.
Chronologiquement, la première est Santa Oliva, où l’association culturelle ADHSO a participé à la récupération d’un des aérodromes d’El Vesper de la Gloriosa, qui avait sa municipalité pendant la guerre civile espagnole, et n’a pas progressé étape par étape
Et nous disons cela parce qu’au début ils ont récupéré un abri, ce qui, même s’il est «pour les plus petits», est toujours une tâche immense et ingrate, qui méritait en même temps une inauguration à la hauteur des circonstances.

C’est là qu’intervient la question de savoir si nous serions à la hauteur ? Je sais que certains d’entre vous penseront que se poser cette question peut toujours montrer des doutes, mais vous devez toujours être humble et ne rien prendre pour acquis.
Le fait est que le projet est né de conversations entre les deux parties, qui ont abouti à une série de mises en scène de situations possibles vécues autour de l’aérodrome, qui, en outre, envisageaient la vie militaire et civile.


El refugi comptava amb dos boques, una en escala i l’altre en vertical / The shelter had two entrances, one in scale and the other vertical / L’abri avait deux entrées, l’une à l’échelle et l’autre verticale / El refugio contaba con dos bocas, una en escalera y la otra en vertical

Et comme d’habitude, nous nous entourons de la meilleure compagnie, étant cette fois les gens de l’ARH Montserratí, qui ont fourni des civils, des soldats et des miliciens, nous laissant l’aviation. Mais la réalité est qu’au final, nous nous sommes tous un peu mélangés.
Et la vérité est que cela semble s’être assez bien passé, puisqu’entre les mises en scène et les explications plus didactiques, je pense qu’on pourrait dire que les cent soixante personnes environ qui sont venues sont reparties en redemandant ! Et c’est toujours bien.

Alors, une fois que nous avons fait Santa Oliva, en espérant toujours pouvoir recommencer !, nous nous dirigeons vers le Barri de la Marina del Port, appelé à tort Zona Franca, et, comme toujours lorsque nous allons à Barcelone, nous y aller main dans la main avec Artixoc et sa Boutique la grand-mère Oui! les parcours à travers ses boutiques historiques tout en expliquant les faits les plus remarquables du quartier dans lequel nous nous trouvons, qui est déjà au nombre de trois.

Et la vérité est que cela a été une aventure passionnante, en même temps pleine de nerfs, mais il est vrai qu’ouvrir une nouvelle route demande beaucoup de travail et, dans ce cas, il a simplement fallu étudier et savoir comment connecter et expliquer, ou expliquer et connecter ?, je ne sais pas, vous choisissez vous-même la commande.
Ce que je pense que nous pourrions avouer, c’est que nous avons découvert un quartier maltraité dont ils voulaient usurper l’identité, et qu’ils y sont parvenus de peu. Heureusement, leur mouvement de quartier a fait preuve d’une santé de fer et ils l’ont évité.


En Nel.lo i la Rosita us acompanyaran per la història de La Marina / Nel.lo and Rosita will accompany you through the history of La Marina / Nel.lo et Rosita vous accompagneront à travers l’histoire de La Marina / Nel.lo y Rosita os acompañarán por la historia de La Marina

Les fermes ont été enlevées, la plage a été enlevée, elles ont été remplies de cabanes, leurs quartiers historiques de maisons basses dorment parmi des géants à plusieurs étages, l’actualité du quartier de la Marina n’a pas toujours été bonne, et malgré tout ! ils n’ont pas oublié d’où ils viennent. Bien sûr, étudier son histoire a été une tâche assez importante, mais les connaissances acquises, qui s’étendent des Ibers jusqu’au XXe siècle, sont inestimables.

Maintenant, bien sûr, n’attendez pas de moi que je vous explique les choses, d’abord parce que nous rendrions la chronique très longue, et ensuite parce que, si vous voulez en savoir plus, il faudra nous rejoindre.
De plus, nous avons également fait un peu de travail d’exploration, c’est pourquoi nous avons le mot patrimoine dans le nom ! En choisissant à cette occasion une ancienne poudrière entre Montcada i Reixac et Ripollet, dont nous connaissions bien son existence et son explosion accidentelle au milieu du XXe siècle, nous ne l’avions jamais approché.

Et la vérité c’est que c’était surprenant, ce n’est pas comme si on s’attendait à un champ de décombres, avouons-le ! Et même s’il ne reste que les bases concrètes de certains éléments, celles-ci sont suffisamment identifiables et parfaitement intégrées à la nature. Offrant un très beau mélange de balade et de patrimoine que nous recommandons vraiment.

Oriol Miró Serra
5 juillet 2024


Com a nota «fora de lloc», ens agrada veure la tecnologia tradicional, i la pedra seca es meravellosa / As an «out of place» note, we like to see traditional technology, and dry stone is wonderful / En guise de note « déplacée », nous aimons voir la technologie traditionnelle, et la pierre sèche est merveilleuse. / Como nota «fuera de sitio», nos gusta ver la tecnología tradicional, y la piedra seca es maravillosa

Maig, Modernisme i Guerra Civil / May, Modernism and Civil War / Mayo, Modernismo y Guerra Civil.

Versió castellana després de la Anglesa

Maig, Modernisme i Guerra Civil.

Maig ha estat un mes mogut, es nota, i a més, poc a poc la idea del projecte de fer varies èpoques i no sempre bèl·liques, va sortint endavant poc a poc, donant sentit a Recreació Històrica i Patrimoni junts. On creiem i defensem el concempte de xarxa, element que si o si, ha d’estar en el vocabulari de l’associacionisme.

I aquesta vegada tampoc respectarem la línia temporal, funcionant una mica per sensacions! Tot remarcant la nit dels museus en primer lloc. Sense que això signifiqui un menyspreu per tota la resta.


L’equip de Recreació Històrica i Patrimoni Junts (Recrepatri pels amics) abans de començar la nit dels museus / The Historic Reenactment and Heritage Together team (Recrepatri for friends) before starting the night of the museums / El equipo de Recreación Histórica y Patrimonio Juntos (Recrepatri para los amigos) antes de empezar la noche de los museos

Ja ho hem dit, el primer lloc és per la nit dels museus, que si bé va ser a mig mes i ja havíem fet altres coses, es de llarg la de més impacte. Omplir el vestíbul del museu d’Història de Catalunya amb un petit campament de rereguarda, amb cultura, cantina, hospital i cos de guàrdia no es cap broma, com tampoc es broma saber que en aquelles poc més de sis hores vam ser l’atenció de 1253 persones.

Els nostres socis els sabeu, Montserratí, UDEP i XV Brigada ens varen acompanyar en la conquesta de tan significatiu espai en un dels dies de més circulació de l’any, i la veritat es que en varem sortir força contents. A més varem tornar a comptar amb els alumnes de la Universitat de Barcelona coordinat des de Didpatri. Formant a la pràctica un equip d’altíssima qualitat.


Recreadors i estudiants del master / Recreationists and master’s students / Recreadores y estudiantes del master

Tots els recreadors varen explicar a públic de mig món els conceptes de recreació sense armes i didàctica, fent arribar aquest concepte a una parella de Nova Zelanda entre d’altres nacionalitats.

I el 36/39 anirem enrere, vers el modernisme, i de la mà d’Artixoc, amb qui de fet, ja hi treballem de fa dies amb La Botiga de l’Avia. Però aquesta vegada hem sortit del barri per anar fora, agafant el tren cap a Terrassa i la seva fira modernista, on varem portar els personatges de Camèlia i Tonet, que explicaven la feina que fem a Sants i Hostafrancs en una fira de renom internacional. I tornant per la fira Modernista de Barcelona on varem trobar la Camèlia de nou, però no pas en tonet, sinó al senyor Ildefons, que estava visitant les excel·lències preparades a l’entorn del Carrer Bruc, mentre explicàvem i compartíem experiències amb diverses entitats, posant per exemple El Ferrol, on també lluiten per treure a la llum un patrimoni que no brilla prou encara.

A més, ja estem treballant en noves zones, com pot ser el barri de la Marina del Port, on portarem el mètode d’explicar la historia del barri a través de les seves botigues històriques en breu. Demostrant que, moltes vegades, només cal fixar-se i descobrireu que hi ha punts d’interès en més llocs dels que ens pensem.


Explicacions al carrer de la Botiga de l’Avia, en aquest cas una antiga matalasseria / Explanations in Carrer de la Botiga de l’Avia, in this case an old mattress factory / Explicaciones en la calle de la Tienda del Avia, en este caso una antigua colchonería

I així de curt ha quedat un mes d’allò més intens, on a més de les tres grans accions descrites, hem tingut Ultima defensa de Barcelona i Botiga de l’Àvia, que no per conegudes, son de menys valor. De fet, són aquestes coses que anomenarem rutinàries les que poden marcar un discurs d’actuació, discurs també conegut per vosaltres. La Recreació Històrica i el patrimoni es poden retroalimentar, siguin botigues centenàries, siguin trinxeres, siguin museus.

Oriol Miró Serra

5 de juny de 2024


La Sanitat Militar sempre atrau l’atenció del Públic / Military Health always attracts the attention of the public / La Sanidad Militar siempre atrae la atención del Público

Presencia a la Fira Modernista de Barcelona / Presence at the Fira Modernista in Barcelona / Presencia en la Feria Modernista de Barcelona

Mayo, Modernismo y Guerra Civil.

Mayo ha sido un mes movido, se nota, y además, poco a poco la idea del proyecto de realizar varias épocas y no siempre bélicas, va saliendo adelante poco a poco, dando sentido a Recreación Histórica y Patrimonio juntos. Donde creemos y defendemos el concepto de red, elemento que sí o sí, debe estar en el vocabulario del asociacionismo.
Y esta vez tampoco respetaremos la línea temporal, ¡funcionando un poco por sensaciones! Remarcando la noche de los museos en primer lugar. Sin que esto signifique un desprecio por todo lo demás.
Ya lo hemos dicho, el primer lugar es por la noche de los museos, que si bien fue a medio mes y ya habíamos hecho otras cosas, es de largo la de mayor impacto. Llenar el vestíbulo del museo de Historia de Cataluña con un pequeño campamento de retaguardia, con cultura, cantina, hospital y cuerpo de guardia no es ninguna broma, como tampoco se broma saber que en esas poco más de seis horas fuimos la atención de 1253 personas.

Nuestros socios los sabéis, Montserratí, UDEP y XV Brigada nos acompañaron en la conquista de tan significativo espacio en uno de los días de mayor circulación del año, y la verdad es que salimos bastante contentos. Además volvimos a contar con los alumnos de la Universidad de Barcelona coordinado desde Didpatri. Formando en la práctica un equipo de altísima calidad.
Todos los recreadores explicaron a público de medio mundo los conceptos de recreación sin armas y didáctica, haciendo llegar este concepto a una pareja de Nueva Zelanda entre otras nacionalidades.


Durant la Fira Modernista de Terrassa els prinicpals museus resten oberts, unint patrimoni i recreació / During the Terrassa Modernist Fair the main museums remain open, combining heritage and reenactment / Durante la Feria Modernista de Terrassa los principales museos permanecen abiertos, uniendo patrimonio y recreación

Y el 36/39 iremos atrás, hacia el modernismo, y de la mano de Artixoc, con quien de hecho, ya trabajamos hace días con La Botiga de l’Avia. Pero esta vez hemos salido del barrio para ir fuera, cogiendo el tren hacia Terrassa y su feria modernista, donde llevamos a los personajes de Camelia y Tonet, que explicaban el trabajo que hacemos en Sants y Hostafrancs en una feria de renombre internacional. Y volviendo por la feria Modernista de Barcelona donde encontramos a Camelia de nuevo, pero no en tonet, sino al señor Ildefons, que estaba visitando las excelencias preparadas en el entorno de la Calle Bruc, mientras explicábamos y compartíamos experiencias con diversas entidades, poniendo por ejemplo a El Ferrol, donde también luchan por sacar a la luz un patrimonio que no brilla lo suficiente todavía.

Además, ya estamos trabajando en nuevas zonas, como puede ser el barrio de la Marina del Port, donde llevaremos el método de contar la historia del barrio a través de sus tiendas históricas en breve. Demostrando que, muchas veces, sólo hay que fijarse y descubrirá que hay puntos de interés en más lugares de los que pensamos.
Y así de corto ha quedado un mes de lo más intenso, donde además de las tres grandes acciones descritas, hemos tenido Ultima defensa de Barcelona y Botiga de l’Avia, que no por conocidas, son de menor valor. De hecho, son estas cosas que llamaremos rutinarias las que pueden marcar un discurso de actuación, discurso también conocido por vosotros. La Recreación Histórica y el patrimonio pueden retroalimentarse, sean tiendas centenarias, sean trincheras, sean museos.

Oriol Miró Serra
5 de junio de 2024

Abril 2024, Recuperem el Refugi! / April 2024, Let’s take back the Refuge! / Abril 2024, ¡Recuperamos el Refugio!

Versió castellana després de la Anglesa

Abril 2024, Recuperem el Refugi

Abril ha tornat a ser un mes intens, tal com ho va ser l’any passat, i es que entre recreacions, exposicions i tallers didàctics, no hem parat. I res d’això hagués estat possible sense el gran equip humà del que disposem. Equip que s’ha hagut de moure entre Lleida i Barcelona, tot fent aturades en diversos municipis d’ambdues províncies, que ens han dut amb vells coneguts i amb nous projectes. Projectes que, en si, són els que marcaran el ritme d’aquesta crònica.

El primer que voldria remarcar transcorre a l’entorn d’un institut de Sabadell, més exactament el Pau Vila, on reclamen l’obertura d’un vell refugi antiaeri situat entre el gimnàs i l’edifici de les aules, per bé que la majoria «cau» sota el pati. Projecte ambiciós sens dubte, i un d’aquells casos que es impossible negar-se.

En concret, a Sabadell hem fet tres aturades.


Participar de projectes com aquest es un dels motius per seguir fent la feina que fem / Participating in projects like this is one of the reasons to keep doing the work we do / Participar de proyectos como éste es uno de los motivos para seguir haciendo el trabajo que hacemos

La primera fou la exposició, Recuperem el Refugi, un lema més clar impossible que va lluir vora tres setmanes al vell mig de la rambla de la cocapital del Vallés Occidental. I darrere aquest lema hi havia un meravellós muntatge fet entre alumnes i mestres que anava dels orígens del barri de Gràcia a l’actualitat, tot agafant de fil conductor del refugi i els seus usos. Per cert, en aquesta exposició s’hi va poder veure un parell d’uniformes republicans cedits per nosaltres, un de milicià i un de capità republicà, que de fet, només s’afegien a la ingent tasca duta a terme per l’equip de l’institut.


Detall d’un dels plafons on es veu el refugi / Detail of one of the panels where you can see the shelter / Detalle de uno de los paneles donde se ve el refugio

De la Rambla de Sabadell anirem a l’institut, sent aquesta la segona parada. Una parada més didàctica, de la mà d’un dels nostres tallers.

Aquí, a diferencia de la primera estació, hi ha poc a explicar, més per producte conegut que per importància, que no es poca.

Ja ho sabeu, un recreador va a un institut i explica el període de la Republica Espanyola a l’alumnat a base del potencial dels objectes i del suport gràfic. Tot fent èmfasis en els aspectes de rereguarda o derivats de la guerra. I l’esperit ja el sabeu, desglorificar la guerra tot utilitzant la recreació, recreació que a més es presenta en forma de Milícia de Cultura.


Moment de les explicacions a l’institut / Time for explanations at the institute / Momento de las explicaciones en el instituto AUTOR: Institut Pau Vila

Tercera parada, i seguim en l’entorn del Pau Vila, i si abans hem estat amb els alumnes, ara estarem amb el veïnat, al pati del seu institut, on varem portar el nostre Hogar del Soldado, compost per Milícia de Cultura i Cantina, però ja se que no calia que us ho recordés!

Però ei, ja sabeu que ens adaptem a l’entorn, i aquí tocava afegir els atacs aeris, utilitzant un guàrdia d’assalt, per trencar el caqui que tothom sol esperar!

I la veritat es que fou una experiència molt interessant, ja no només pel fet de la proximitat de la gent, sinó per que vam poder copsar que la gent, no només coneixia la presencia del refugi, sinó que donaven suport al projecte dels Davids, cosa que sempre es d’agrair.


Es pot dir que es fa recreació civil…i es pot fer recreació civil / You can say that you do civil reenactment…and you can do civil reemactment / Puede decirse que se hace recreación civil…y se puede hacer recreación civil AUTOR: @artuuuur___

Sobre el terme Davids, si, els he batejat, però es que soc incapaç de dir qui dels dos treballa més pel projecte, com també es cert que aquest Davids…recull tots els mestres i alumnes arrossegats pel seu entusiasme. Espero que sigueu comprensius.

I de Sabadell, anirem a Castell de Gardeny i Olesa de Montserrat, fent a la pràctica que el cap de setmana del 14 d’abril ens ocupés en tres llocs en dos dies.

Castell de Gardeny ja ens va deixar bon sabor de boca l’any passat i repetir presencia era un repte! Estaríem a l’alçada?

Cal pensar en les ambicions de la jornada, posar en valor el monument. Cal pensar les característiques del monument, bàsicament templer, per bé que imperi amunt, exercit avall, tots hi han passat. I cal pensar en nostre format petit, que per bé que es adaptable, pot mostrar les seves mancances en un ambient poc adequat.

I valorant aquests elements, crec que podem valorar el resultat com a bo, els nostres elements de rereguarda es varen guanyar la curiositat de la gent, que sempre espera batalla, i que es va poder acostar a un Hogar del Soldado, que a més va tenir espai per als més menuts de les famílies a través de dos pissarrons i alguns guixos per que hi dibuixessin el que volguessin.


I mentre els nens dibuixaven…els grans miraven de trobar casa seva / And while the children were drawing…the adults were trying to find their home / Y mientras los niños dibujaban…los mayores trataban de encontrar su casa

No ens oblidem d’Olesa de Montserrat, on tot i coincidir amb Sabadell, també vam poder enviar un grup prou lluit de gent, que entre d’altres coses, representaren la detenció d’elements de la dreta per part de la Guàrdia d’Assalt. Tot adaptant-se al guió de la organització, duta magníficament pels companys de ARH Montserratí.


Moments preparatoris a l’acció / Preparatory moments for action / Momentos preparatorios en la acción

Cert, avui està sortint una crònica llarga, senyal de molta activitat, però no patiu, dos aturades i ho hem enllestit.

Tornem a Lleida, però sortim de la ciutat, anirem una setmana enrere en el temps i ens desplaçarem a Vilanova de la Barca al mateix temps. Tot anant a la recreació de Vilanova de la Barca, que aquest any canviava d’escenari matinal.

Cal dir que el canvi era a millor, el fet de concentrar la fira d’artesania i la trinxera viva als entorns de l’antiga església feia que tot fos més accessible, i per tant un intercanvi de gent resultés més fluït i natural.

I si bé es cert que no érem els únics expositor, si que, com es lògic, ens centrarem en Cultura i Cantina.

Cultura es va separar de Cantina aquesta vegada, anant a l’interior de l’església, junt amb la resta d’entitats, unint-se així al bloc de campament amb lloc de comandament, comissariat, transmissions i altres acompanyats d’altíssima qualitat.

Cantina es va quedar fora, a l’entrada de l’església, però es que el foc per fer el cafè i els moderns detectors d’incendis no acaben de tenir una bona relació, i tal separació fou necessària.


Infanteria de Marina donant vida a un dels espais de la Cantina / Marine infantry giving life to one of the spaces of the Canteen / Infantería de Marina dando vida a uno de los espacios de la Cantina AUTOR: Divulga Frene Andaluz

Però no estavem sols, no només teníem l’expositor de la botiga ambulant amb nosaltres, sinó que a més el fet de tenir cafè a l’abast feia que els companys anessin venint, companys que també esdevenien «víctimes» de les nostres explicacions a poc que es deixessin atrapar!

I per la tarda, batalla, al mateix escenari, aquí ens disculpareu!

On es va innovar es en les unitats de combat, sobretot en una, ja que van comptar amb infanteria de marina. Cosa que pot semblar estranya en un front d’interior, però que va ser real. La veritat es que va representar una magnífica oportunitat per explicar la gestió d’un exercit a mesura que passa el temps en un conflicte.

Ara sí, la ultima aturada, que no per ser la ultima es de menor importància, sinó per que realment, aquesta va venir de carambola, i no la podíem desaprofitar. I si ben cert es que fins ara mai havíem anat a primaria, sempre hi ha un primer cop. I per explicar-ho, agafaré la crònica de la companya que hi va anar, que es la més o única autoritzada per dir com va anar:


La companya Esther llesta per la seva presentació / The colleague Esther is ready for her presentation / La compañera Esther lista para su presentación AUTOR: Escola Isabel de Villena

«L’alumnat de 6è de primària de l’Escola Isabel de Villena (tenen insta) avui ha pogut assistir a un Taller sobre la Guerra Civil Espanyola, de la mà de l’Esther Alquézar, recreadora en les seves estones lliures amb el grup de recreació històrica @retallsdercreaciogce [el nostre instagram]. Hem pogut veure la uniformitat dels soldats, milicians i milicianes, fer un breu recorregut per la guerra, trinxeres, refugis i una explicació sobre la guerra a la rereguarda: cantina del soldat i Milícia de Cultura. Hem après algunes coses d’Esplugues durant la guerra, com el projecte fracassat de voladura del Pont i bateries antiaeri de Sant Pere Màrtir, així com com alguns llibres i cançons de l’època. També alguns de nosaltres ens hem vestit d’anarquista o amb roba de l’època. Hem gaudit, però també hem parlat sobre la cultura de la pau i sobre les conseqüències de la guerra. Ens ho hem passat molt bé»

Oriol Miró Serra

Esther Alquézar

12 de Maig de 2024


Els dos uniformes muntats abans de ser traslladats a l’exposició / The two uniforms assembled before being moved to the exhibition / Ambos uniformes montados antes de ser trasladados a la exposición

Guàrdia d’assalt fent sonar una petita alarma antiaèria /Assault guard sounding a small anti-aircraft alarm / Guardia de asalto haciendo sonar una pequeña alarma antiaérea AUTOR: @artuuuur___

Abril 2024, ¡Recuperamos el Refugio!

Abril ha vuelto a ser un mes intenso, tal y como lo fue el año pasado, y es que entre recreaciones, exposiciones y talleres didácticos, no hemos parado. Y nada de esto hubiera sido posible sin el gran equipo humano del que disponemos. Equipo que se ha tenido que mover entre Lleida y Barcelona, haciendo paradas en varios municipios de ambas provincias, que nos han llevado con viejos conocidos y con nuevos proyectos. Proyectos que, en sí, son los que marcarán el ritmo de esa crónica.
Lo primero que quisiera remarcar transcurre en torno a un instituto de Sabadell, más exactamente Pau Vila, donde reclaman la apertura de un viejo refugio antiaéreo situado entre el gimnasio y el edificio de las aulas, aunque la mayoría cae bajo el patio. Proyecto ambicioso sin duda, y uno de esos casos que es imposible negarse.


La milícia de cultura en acció / The culture militia in action / La milicia de cultura en acción AUTOR: Felip Crespí Niubó

En concreto, en Sabadell hemos realizado tres paradas.
La primera fue la exposición, Recuperem el Refugi, un lema más claro imposible que lució cerca de tres semanas en medio de la rambla de la cocapital del Vallés Occidental. Y detrás de este lema había un maravilloso montaje realizado entre alumnos y maestros que iba de los orígenes del barrio de Gràcia a la actualidad, cogiendo de hilo conductor del refugio y sus usos. Por cierto, en esta exposición se pudo ver un par de uniformes republicanos cedidos por nosotros, uno miliciano y uno capitán republicano, que de hecho, sólo se añadían a la ingente labor llevada a cabo por el equipo del instituto.
De la Rambla de Sabadell iremos al instituto, siendo ésta la segunda parada. Un puesto más didáctico, de la mano de uno de nuestros talleres.

Aquí, a diferencia de la primera estación, hay poco que explicar, más por producto conocido que por importancia, que no es poca.
Ya sabéis, un recreador acude a un instituto y explica el período de la República Española al alumnado a base del potencial de los objetos y del soporte gráfico. Haciendo énfasis en los aspectos de retaguardia o derivados de la guerra. Y el espíritu ya lo sabéis, desglorificar la guerra utilizando la recreación, recreación que además se presenta en forma de Milicia de Cultura.
Tercera parada, y seguimos en el entorno de Pau Vila, y si antes hemos estado con los alumnos, ahora estaremos con el vecindario, en el patio de su instituto, donde llevamos nuestra Hogar del Soldado, compuesto por Milicia de Cultura y Cantina ¡pero ya se que no hacía falta que os lo recordara!
Pero, ¡ya sabéis que nos adaptamos al entorno, y aquí tocaba añadir los ataques aéreos, utilizando un guardia de asalto, para romper el caqui que todo el mundo suele esperar!


Plafó Ubicat a l’entrada del gimnàs de l’institut / Panel Located at the entrance to the high school gymnasium / Panel Ubicado en la entrada del gimnasio del instituto AUTOR: Felip Crespí Niubó

Y la verdad es que fue una experiencia muy interesante, ya no sólo por el hecho de la proximidad de la gente, sino porque pudimos captar que la gente, no sólo conocía la presencia del refugio, sino que apoyaban el proyecto de los Davids, cosa que siempre es de agradecer.
Sobre el término Davids, sí, los he bautizado, pero es que soy incapaz de decir quién de los dos trabaja más por el proyecto, como también es cierto que este Davids… recoge a todos los maestros y alumnos arrastrados por su entusiasmo. Espero que seais comprensivos.
Y de Sabadell, iremos a Castell de Gardeny y Olesa de Montserrat, haciendo en la práctica que el fin de semana del 14 de abril nos ocupara en tres puestos en dos días.
Castell de Gardeny ya nos dejó buen sabor de boca el año pasado y repetir presencia ¡era un reto! ¿Estaríamos a la altura?

Hay que pensar en las ambiciones de la jornada, poner en valor el monumento. Hay que pensar las características del monumento, básicamente templario, si bien imperio arriba, ejercido abajo, todos han pasado. Y hay que pensar en nuestro pequeño formato, que aunque es adaptable, puede mostrar sus carencias en un ambiente poco adecuado.
Y valorando estos elementos, creo que podemos valorar el resultado como bueno, nuestros elementos de retaguardia se ganaron la curiosidad de la gente, que siempre espera batalla, y que pudo acercarse a una Hogar del Soldado, que además va tener espacio para los más pequeños de las familias a través de dos pizarrones y algunas tizas para que dibujaran lo que quisieran.
No nos olvidemos de Olesa de Montserrat, donde pese a coincidir con Sabadell, también pudimos enviar un grupo suficientemente lucido de gente, que entre otras cosas, representaron la detención de elementos de la derecha por parte de la Guardia de Asalto. Adaptándose al guión de la organización, llevada magníficamente por los compañeros de ARH Montserratí.
Cierto, hoy está saliendo una crónica larga, señal de mucha actividad, pero no sufría, dos paros y lo hemos terminado.
Volvemos a Lleida, pero salimos de la ciudad, iremos una semana atrás en el tiempo y nos desplazaremos a Vilanova de la Barca al mismo tiempo. Yendo a la recreación de Vilanova de la Barca, que este año cambiaba de escenario matinal.
Hay que decir que el cambio era a mejor, concentrar la feria de artesanía y la trinchera viva en los entornos de la antigua iglesia hacía que todo fuera más accesible, y por tanto un intercambio de gente resultara más fluido y natural.
Y si bien es cierto que no éramos los únicos expositor, si que, como es lógico, nos centraremos en Cultura y Cantina.


La repercussió als medis es el camí a la normalització / Repercussion in the media is the way to normalization / La repercusión en los medios es el camino a la normalización

Cultura se separó de Cantina esta vez, yendo al interior de la iglesia, junto al resto de entidades, uniéndose así al bloque de campamento con puesto de mando, comisariado, transmisiones y otros acompañados de altísima calidad .
Cantina se quedó fuera, en la entrada de la iglesia, pero es que el fuego para tomar el café y los modernos detectores de incendios no acaban de tener una buena relación, y tal separación fue necesaria.
Pero no estábamos solos, no sólo teníamos al expositor de la tienda ambulante con nosotros, sino que además el hecho de tener café al alcance hacía que los compañeros fueran viniendo, compañeros que también se convertían en «víctimas» de nuestras explicaciones a poco que se dejaran atrapar!
Y por la tarde, batalla, en el mismo escenario, ¡aquí nos disculparéis!
Donde se innovó se en las unidades de combate, sobre todo en una, ya que contaron con infantería de marina. Lo que puede parecer extraño en un frente de interior, pero que fue real. Lo cierto es que representó una magnífica oportunidad para explicar la gestión de un ejercido a medida que pasa el tiempo en un conflicto.

Cultura se separó de Cantina esta vez, yendo al interior de la iglesia, junto al resto de entidades, uniéndose así al bloque de campamento con puesto de mando, comisariado, transmisiones y otros acompañados de altísima calidad .
Cantina se quedó fuera, en la entrada de la iglesia, pero es que el fuego para tomar el café y los modernos detectores de incendios no acaban de tener una buena relación, y tal separación fue necesaria.
Pero solos, no sólo teníamos al expositor de la tienda ambulante con nosotros, sino que además el hecho de tener café al alcance hacía que los compañeros fueran viniendo, compañeros que también se convertían en «víctimas» de nuestras explicaciones a poco que se dejaran atrapar!
Y por la tarde, batalla, en el mismo escenario, ¡aquí nos disculparéis!
Donde se innovó se en las unidades de combate, sobre todo en una, ya que contaron con infantería de marina. Lo que puede parecer extraño en un frente de interior, pero que fue real. Lo cierto es que representó una magnífica oportunidad para explicar la gestión de un ejercido a medida que pasa el tiempo en un conflicto.

Ahora sí, la ultima parada, que no por ser el último es de menor importancia, sino porque realmente, éste vino de carambola, y no podíamos desaprovecharlo. Y si bien es cierto que hasta ahora nunca habíamos ido a primaria, siempre hay una primera vez. Y para explicarlo, tomaré la crónica de la compañera que acudió, que es la más o única autorizada para decir cómo fue:
«El alumnado de 6º de primaria de la Escuela Isabel de Villena (tienen insta) hoy ha podido asistir a un Taller sobre la Guerra Civil Española, de la mano de Esther Alquézar, recreadora en sus ratos libres con el grupo de recreación histórica @retallsdercreaciogce [nuestro instagram]. Hemos podido ver la uniformidad de los soldados, milicianos y milicianas, realizar un breve recorrido por la guerra, trincheras, refugios y una explicación sobre la guerra en la retaguardia: cantina del soldado y Milicia de Cultura. Hemos aprendido algunas cosas de Esplugues durante la guerra, como el proyecto fracasado de voladura del Puente y baterías antiaéreo de San Pedro Mártir, así como algunos libros y canciones de la época. También algunos de nosotros nos hemos vestido de anarquista o con ropa de época. Hemos disfrutado pero también hemos hablado sobre la cultura de la paz y sobre las consecuencias de la guerra. Nos lo hemos pasado muy bien»


Oriol Miró Serra

Esther Alquézar
12 de Mayo de 2024