Josep Serra Cardeñes, el Biberó de Artesa de Segre
joves per moltes coses de la vida, però no per anar a lluitar en una guerra que havia començat un no tan llunyà juliol de 1936.
joves per moltes coses de la vida, però no per anar a lluitar en una guerra que havia començat un no tan llunyà juliol de 1936.
Sovint, en les recreacions, veiem als «veterans» alliçonant als menys experimentats en la manera adequada de moure’s amb el fusell a les simulacions de combat, per assegurar que no s’adopten postures anacròniques. L’objectiu d’aquest article és analitzar el rerefons històric d’aquesta qüestió, i proporcionar uns arguments fonamentats sobre les postures més correctes.
Aquest cap de setmana hem estat a les localitzacions de les trinxeres del Merengue i a les trinxeres del Tossal de les Forques, a la zona de Lleida, per a un curtmetratge sobre la guerra civil Espanyola. No podem donar detalls de la gravació fins que estigui estrenada, però si podem deixar vos unes imatges i els fets que van passar fa 80 anys.
Després de l’ofensiva de l’Aragó, a Catalunya el front es va estabilitzar en el Segre i l’Ebre, tret de diversos caps de pont que havien aconseguit travessar per la zona de Serós, Lleida i Balaguer.
El “reglament del 29”, com sol ser anomenat, és relativament fàcil d’aconseguir, sigui en edicions originals o en còpies. Però, com acostuma a passar amb aquests manuals, el seu text és dens i feixuc, i en ocasions fins i tot confús, i té una important mancança – els apartats de la instrucció del soldat no inclouen il·lustracions.
Tot plegat, això fa que el “reglament del 29” no sigui l’eina més pràctica per l’ús dels recreadors, així que vam decidir endegar el projecte de confeccionar un “manual d’instrucció” il·lustrat, centrant-nos en els apartats més rellevants pel que fa a les activitats de recreació de la Guerra Civil Espanyola.
Ben cert que aquest concepte de recreació i patrimoni junts no us ve de nou, però…, que significa? La resposta la trobareu en les següents línies, il·lustrant les trinxeres de El Pago gestionades pel CESUB a Subirats amb les fotografies de Marc Seriol (marcmarkhus a xarxes) amb escenes recreades que de ben segur haguessin pogut passar, a més d’alguna que no, però útil cara a explicar altres coses d’interès. Unint, com hem dit…la recreació històrica i el Patrimoni.
Avui el dia s’ha llevat rúfol i amb una temperatura d’allò més raonable per ser juliol, cosa que m’ha animat a fer un experiment que portava de cap de feia dies, i aquest era fer una ruta per racons coneguts amb roba que utilitzo per recrear, permetent-me fer una comparativa de roba moderna i roba antiga. Triant per l’ocasió la ruta de Carretera de les aigües, de la Serra de Vilana a Turó d’en Corts i d’allà a les bases dels antiaeris de Sant Pere Màrtir, considerant aquestes restes del conflicte com un bon final per l’experiment.
Gener en recreació, si més no per mi sol significar recreacions al
voltant de Barcelona, tot explicant el que va ser l’intent de
defensar la ciutat els fatídics dies de finals de gener. I aquest
any a la ja tradicional de Subirats s’hi havia sumat la d’Abrera,
que va caure a causa del clima.
Subirats, i ja entrant de ple al tema que ens ocupa, era repetir
l’esquema que fem des de fa dos anys a les ja tradicionals jornades
de memòria del CESUB. On el nostre paper era amenitzar la visita a
les trinxeres del que va ser l’última defensa de Barcelona, podent
veure els visitants quelcom més que «forats a terra».
Grandíssim estudi comarcal sobre la Guerra Civil Espanyola a la comarca del Priorat, tot felicitant a l’autor de Jaume Sabaté i Alentron per la creació d’un llibre de consulta com aquest. “aconseguint que aquesta obra sigui un referent local per qualsevol investigador” Si que es cert que l’obre amb unes pàgines de records d’infantesa gens menyspreables, que posen en situació…
Recreació i patrimoni junts es una idea, una idea que implica una necessària col·laboració entre dos àmbits aparentment separats per afavorir l’arribada dels dos al gran públic. I com a prova, us recomano que abans visioneu aquest vídeo realitzat ahir mateix a Alcubierre, on entitats d’arreu es van trobar a les trinxeres de la Ruta Orwell amb l’objectiu comú d’explicar història.
A dia d’avui conèixer escenaris ha canviat respecte el seu origen, amb plantejaments teòrics que no van reeixir del tot, motiu pel qual s’han anat explorant altres vies, tot aprofitant les existents o obrint-ne de noves. Tant en la part digital com presencial, parts complementaries l’una de l’altre. No oblidant la part patrimonial. Tot sense oblidar el principi pel qual…