23 octubre, 2020
Cal dir que després d’aquest trepidant i feréstec recorregut, totes les peripècies van tenir el seu premi: les magnífiques vistes des de dalt de La Mola (1103 metres), i el seu Monestir romànic, refet entre finals de Segle XIX i inicis del XX, amb prou cura per ser considerat un dels pocs monestirs romànics purs i que ja surt citat l’any 986. Si no hi heu estat…aneu-hi, ens ho agraireu.
23 octubre, 2020
Cabe decir que después de este trepidante y arriesgado recorrido, todas las peripecias tuvieron su premio: las magnificas vistas desde arriba de La Mola (1103 metros), y su monasterio románico, reconstruido entre finales de Siglo XIX e inicios del XX, con suficiente cura para ser considerado uno de los pocos monasterios románicos puros y que ya sale citado en el 986. Si no habéis estado…id, nos lo agradeceréis.
16 octubre, 2020
Fer muntanya no és difícil, el que costa una mica és trobar una zona de muntanya prou popular i que alhora pogués donar imatges aptes per xarxes, i es que no hem d’oblidar que en temps de pandèmia i sense actes públics, les xarxes han adquirit una importància vital, però al mateix temps no hem de perdre el contacte humà directe. En definitiva, aquest va ser el motiu de creació del retroexcursionisme.
Com sabeu, portàvem temps trepitjant Collserola, i per no córrer el risc d’esgotar-la, vam canviar a Sant Llorenç de Munt, massís amb rutes prou populars, que ens permet arribar a la gent alhora que pugem l’aposta de muntanya, essent el nostre primer objectiu el Montcau, de 1056 metres d’alçada, i tenint com objectiu secundari la Cova Simanya.
16 octubre, 2020
Hacer montaña no es difícil, lo que cuesta un poco es encontrar una zona de montaña suficientemente popular y que al mismo tiempo pueda dar imágenes aptas para redes, y es que no debemos olvidar que en tiempos de pandemia y sin actos públicos, las redes han adquirido una importancia vital, pero al mismo tiempo no debemos de perder el contacto humano directo. En definitiva, este fue un motivo de creación del retroexcursionismo.
Como sabéis, llevábamos tiempo pisando Collserola, y para no correr el riesgo de agotarla, cambiamos a Sant Llorenç de Munt, macizo con rutas bastante populares, que nos permiten llegar a la gente al mismo tiempo que subimos la apuesta de montaña, siendo nuestro primer objetivo el Montcau, de 1056 metros de altura, y teniendo como objetivo secundario la Cova Simanya.
15 octubre, 2020
De ben segur, recreador més, recreador menys, heu sentit la afirmació «es que ningú fa res» alhora que arronsen les espatlles. Afirmació que puc entendre, però que no puc acceptar com excusa per parar aquesta activitat cultural. Apart de que es falsa, i es que aquest mesos ja he vist visites guiades a País Basc, imatges d’ibers en el cap de setmana iber (esdeveniment que desconeixia) i jo mateix he fet visites guiades a Subirats d’uniforme. I de ben segur que se’m escapen altres sortides d’altres grups als quals demano perdó d’antuvi per no citar-los.
Es molt cert que els grans formats han desaparegut, però es que els petits no eren recreació?, es que…només considerem recreació les batalles…?
Seguro que, recreador más, recreador menos, habréis oído la afirmación «es que nadie hace nada» al mismo tiempo que se encogen de hombros. Afirmación que puedo entender, pero que no puedo aceptar como excusa para parar esta actividad cultural. Aparte de que es falsa, y es que estos meses ya he visto visitas guiadas en País Vasco, imágenes de iberos en el fin de semana ibero (evento que desconocía) y yo mismo he hecho visitas guiadas en Subirats de uniforme. Y seguro que se me escapan varias salidas de otros grupos a los que pido perdón de antemano por no citarlos.
Es muy cierto que los grandes formatos han desaparecido, ¿pero es que los pequeños no eran recreación?, ¿es que…solo consideramos recreación las batallas…?
9 octubre, 2020
La Carretera de les Aigües és una via que normalment estaria força concorreguda en un dia de pont com era el nostre, però en ser la climatologia poc favorable per la previsió de pluja, aviat es va demostrar que només els més agosarats compartien camí amb nosaltres… però ens vam trobar prou gent com per a no passar desapercebuts, i diverses persones es van interessar per la nostra activitat, arran que la nostra aparença els despertés la curiositat.
9 octubre, 2020
La Carretera de las Aguas es una vía que normalmente estaría bastante concurrida en un día de puente como era el nuestro, pero al ser la climatología poco favorable por la previsión de lluvia, pronto se demostró que sólo los más atrevidos compartían camino con nosotros … pero nos encontramos bastante gente como para no pasar desapercibidos, y varias personas se interesaron por nuestra actividad, a raíz que nuestra apariencia les despertara la curiosidad hacia el retroexcursionismo (#retroexcursionisme)
7 octubre, 2020
El primer es definir el concepte Defensa en Profunditat, terme confós per alguns com un error d’ubicació, però que en realitat es un dels més grans encerts a l’hora de planificar la teva defensa, i que també trobem en fortificacions abaluartades, encara que no se’n digués així.
7 octubre, 2020
Si preguntem a un forani, interessat o no, ens dirà que una trinxera es «un forat a terra», i no li faltarà raó. Si recorrem al diccionari ja citat ahir trobarem que «Zanja o defensa que permite moverse y disparar manteniendose a cubierto», descripció força encertada i que podria tancar aquestes línies ara mateix, però no ho farà. Ja que en ambdós casos la informació que falta es:
La gracia de les trinxeres es la seva evolució.
2 octubre, 2020
Divendres passat vam decidir-nos a fer, novament per l’entorn de la Serra de Collserola, una ruta un xic més agosarada pel que fa a visibilitat; el recorregut seria Carretera de les Aigües, Ideal Pavillon i Tibidabo, incloent el pas per indrets històrics de Collserola, alhora que ens duria per algunes de les zones preferides de passeig dels barcelonins, sempre concorregudes per caminants, corredors i ciclistes.
La ruta pròpiament la vam iniciar al Monestir de Pedralbes, una de les mostres de gòtic català més notables de Catalunya, en tant que monestir reial, on reposa la Reina Elisenda de Montcada; sortint d’aquí, pugem a través del Parc de l’Oreneta, antigament els terrenys d’una finca rural, que va ser assaltada poc just després del cop del juliol de 1936, de la que queden només algunes restes.