Archivo de la etiqueta: patrimoni

Març a Castellvell del Camp, un nou refugi visitable / March in Castellvell del Camp, a new refuge that can be visited / Marzo en Castellvell del Camp, un nuevo refugio visitable.

Versió castellana després de la Anglesa

Març a Castellvell del Camp, un nou refugi visitable.

Que la recreació històrica i el patrimoni han d’anar de la mà es un fet, i a Castellvell del Camp ho hem demostrat de nou, aquest cop, inaugurant un nou equipament museístic, un dels tres refugis antiaeris de Castellvell del Camp.

Acte del que varem formar part tot explicant la necessitat dels refugis i l’alimentació, alhora que ens integràvem en una ruta més extensa que la nostra presencia.

Però, que tal si expliquem una mica el que vam fer, tot no, es impossible reflectir els sentiments i les emocions que aquell dia passaven dins nostre, actuàvem a casa d’una companya nostre i això, marca!


Captura d’un perfil d’instagram / Instagram profile capture / Captura d’un perfil d’instagram

Com hem dit, dos varen ser els nostres entorns, i per bé que propers en espai, allunyats en concepte. Un va ser el refugi, l’anomalia de la por causada per una pluja metàl·lica i mortal. L’altre va ser la cantina, on mostràvem les dificultats alimentaries d’un període de guerra.

Si comencem pel refugi, en realitat són dos escenaris, primer s’explicava com s’arribava al conflicte, partint de les promeses de llibertat republicanes fins a l’inici d’una guerra que les deixaria enrere, des d’on passàvem ràpidament als bombardejos i la necessitat d’amagar-se d’ells. Moment en que, feta una sempre massa breu explicació accedien al refugi, degudament adequat amb só per a la seva visita, visita que comptava amb una introducció.


Explicacions a la entrada del refugi / Explanations at the shelter entrance / Explicaciones en la entrada del refugio

Ambdós episodies eren duts a terme per recreadors que s’havien preparat les seves intervencions de manera que la gent pogués interactuar amb ells. Cosa que a la pràctica fa que cap visita sigui igual, però permet adaptabilitat i permeabilitat al coneixement popular. Arriscat, molt! Satisfactori? Més encara.

I de les bombes passàvem al dia a dia, es a dir, al menjar! Per bé que aquest escenari era compartit amb l’ajuntament, que oferia una més que suculenta clotxa com a cloenda de ruta.


Alguns ingredients i receptes extretes d’un llibre de 1937 / Some ingredients and recipes taken from a book from 1937 / Algunos ingredientes y recetas extraídas de un libro de 1937

Que no sabeu que es una clotxa? No sabeu el que us perdeu! I si bé es cert que aquell pa de mig, farcit amb arengada o llonganissa, tomàquet i mongetes no està descrit com a menú de guerra. Si que compleix tots els requisits per ser-ho! Malgrat, i sent sincers, la clotxa es un concepte bastant anterior a la guerra, entrant de ple en les costums de pagès.

L’ajuntament posava la clotxa, cert, nosaltres posàvem el Cafè de Perol, cuinat en olles contemporànies a base d’infusionar saquets de cafè en aigua bullent, i que evidentment no queda com el cafè de les modernes cafeteres. Però no negareu que es una excel·lent forma d’introduir, o fer recordar, certs sabors quasi caiguts en l’oblit.

Tot això mentre explicàvem, a qui volia, l’aventura d’alimentar-se en temps de guerra. Que anava des de receptes amb altes dosis d’inventiva a les cues per comprar menjar.

Com veieu! Dos episodis que expliquen guerra, però que no requereixen armes, com ve a ser la nostra línia principal de defugir la batalla, que en sabem, venim d’allà i que de tant en tant hi participem…, però la línia didàctica cada vegada ens agrada més. Ens deixa la certesa que la gent ha «aprés» quelcom, i això agrada.

No cal dir que no ha estat l’únic que hem fet, però si el més destacable. Subirats i Ultima Defensa de Barcelona creix a bon ritme, les xarxes d’entitats amigues estan tan ben cuidades com el seu ritme de vida demanda, i l’estudi constant segueix entrant per degoteig a les recreacions. Cert que no ho explicarem avui, però es que allargaria un text volgudament breu, que ha de competir amb l’audiovisual, agradi o no aquesta rivalitat.

Oriol Miró Serra

30 de Març de 2024

ACCÉS A LA NOTICIA DEL DIARI TOTS 21


Captura d’un perfil d’instagram / Instagram profile capture / Captura d’un perfil d’instagram

Explicacions a la entrada del refugi / Explanations at the shelter entrance / Explicaciones en la entrada del refugio

Foto de família dels recreadors / Family photo of the reenactors / Foto de familia de los recreadores

Marzo en Castellvell del Camp, un nuevo refugio visitable.

Que la recreación histórica y el patrimonio deben ir de la mano es un hecho, y en Castellvell del Camp lo hemos demostrado de nuevo, esta vez, inaugurando un nuevo equipamiento museístico, uno de los tres refugios antiaéreos de Castellvell del Camp.
Acto del que formamos parte explicando la necesidad de los refugios y la alimentación, al tiempo que nos integrábamos en una ruta más extensa que nuestra presencia.


Un dels punts de visita era aquesta cooperativa agrícola de 1934 / One of the points of interest was this agricultural cooperative from 1934 / Uno de los puntos de visita era esta cooperativa agrícola de 1934


Pero, que tal si explicamos un poco lo que hicimos, todo no, es imposible reflejar los sentimientos y las emociones que ese día pasaban dentro de nosotros, actuábamos en casa de una compañera nuestra y eso, ¡marca!

Como hemos dicho, dos fueron nuestros entornos, y aunque cercanos en espacio, alejados en concepto. Uno fue el refugio, la anomalía del miedo causado por una lluvia metálica y mortal. El otro fue la cantina, donde mostrábamos las dificultades alimentarias de un período de guerra.
Si empezamos por el refugio, en realidad son dos escenarios, primero se explicaba cómo se llegaba al conflicto, partiendo de las promesas de libertad republicanas hasta el inicio de una guerra que las dejaría atrás, desde donde pasábamos rápidamente a los bombardeos y la necesidad de esconderse de ellos. Momento en que, hecha una siempre demasiado breve explicación accedían al refugio, debidamente adecuado con sonido para su visita, visita que contaba con una introducción.
Ambas episodias eran llevadas a cabo por recreadores que se habían preparado sus intervenciones de forma que la gente pudiera interactuar con ellos. Lo que en la práctica hace que ninguna visita sea igual, pero permite adaptabilidad y permeabilidad al conocimiento popular. ¡Arriesgado, mucho! ¿Satisfactorio? Más aún.


Sou vosaltres que doneu sentit a la recreació històrica / It is you who give meaning to the historical recreation / Usted es quien da sentido a la recreación histórica

Y de las bombas pasábamos al día a día, es decir, ¡a la comida! Aunque este escenario era compartido con el ayuntamiento, que ofrecía una más que suculenta clotxa como clausura de ruta.
¿No sabes que es una clotxa? ¡No sabes lo que te pierdes! Y si bien es cierto que ese pan de medio, relleno con arenque o butifarra, tomate y judías no está descrito como menú de guerra. ¡Si que cumple todos los requisitos para serlo! Sin embargo, y siendo sinceros, la clotxa es un concepto bastante anterior a la guerra, entrando de lleno en las costumbres de payés.
El ayuntamiento ponía la clotxa, cierto, nosotros poníamos el Café de Puchero, cocinado en ollas contemporáneas a base de infusionar saquitos de café en agua hirviendo, y que evidentemente no queda como el café de las modernas cafeteras. Pero no negará que es una excelente forma de introducir, o hacer recordar, ciertos sabores casi caídos en el olvido.


Captura d’un perfil d’instagram / Instagram profile capture / Captura d’un perfil d’instagram

Todo esto mientras explicábamos, a quien quería, la aventura de alimentarse en tiempos de guerra. Que iba desde recetas con altas dosis de inventiva en las colas para comprar comida.
¡Cómo veis! Dos episodios que explican guerra, pero que no requieren armas, como viene a ser nuestra línea principal de rehuir la batalla, que sabemos, venimos de allí y que de vez en cuando participamos…, pero la línea didáctica cada vez nos gusta más. Nos deja la certeza de que la gente ha «aprendido» algo, y eso gusta.
Ni que decir tiene que no ha sido lo único que hemos hecho, pero sí lo más destacable. Subirats y Ultima Defensa de Barcelona crece a buen ritmo, las redes de entidades amigas están tan bien cuidadas como su ritmo de vida demanda, y el estudio constante sigue entrando por goteo en las recreaciones. Cierto que no lo explicaremos hoy, pero es que alargaría un texto queridamente breve, que debe competir con el audiovisual, guste o no esta rivalidad.

Oriol Miró Serra
30 de Marzo de 2024

Recreació al cap de pont de Balaguer, «nous i vells» formats de recreació.

Aquest cap de setmana hem estat a les localitzacions de les trinxeres del Merengue i a les trinxeres del Tossal de les Forques, a la zona de Lleida, per a un curtmetratge sobre la guerra civil Espanyola. No podem donar detalls de la gravació fins que estigui estrenada, però si podem deixar vos unes imatges i els fets que van passar fa 80 anys.

Després de l’ofensiva de l’Aragó, a Catalunya el front es va estabilitzar en el Segre i l’Ebre, tret de diversos caps de pont que havien aconseguit travessar per la zona de Serós, Lleida i Balaguer.

Un cop frenada la ofensiva nacional, arribaran a realitzar tres ofensives per recuperar la zona de Balaguer, essent la de finals de maig la més important de les tres, amb l’objectiu de portar el front al riu, situació més fàcil de defensar i demostrar la operativitat de les forces republicanes.

Les localitzacions en que varem estar son, “El Merengue” i “Trinxeres del tossal de la Mata”, les dues eren posicions en mans dels nacionals a la zona del nord a l’hora de l’assalt. Cal destacar que va ser l’enfrontament on s’estrenava la quinta del biberó, joves reclutats d’entre 16 i 18 anys.

El Merengue.

Situat en les proximitats del riu Segre, de la nit del 22 al 23 fins al dia 27 de maig de 1938 els republicans van començar un seguit de combats, per recuperar la posició dels nacionals, al principi de la batalla van utilitzar tancs soviètics per acompanyar les tropes, i rodejar la posició.

Va haver-hi un gran nombre de baixes pel cantó republicà sense arribar a prendre la posició, de format circular, constava de tres nivells de filat espinós, dues línies de posicions per a fusellers intercalats amb nius de metralladora, alguns de formigó, a la part de dalt hi havien els refugis.

La part que s’ha restaurat es la contraria al Segre, a l’altre cara hi trobem un monòlit en honor als caiguts.

Assalt dels republicans a les posicions sublevades
Preparant l’assalt a la trinxera
Foto de grup, fora de càmeres

Tossal de les forques.

A primera línia del front nacional, a pocs kilòmetres de La Sentiu de Sió, trobem les trinxeres del Tossal de les Forques, es una fortificació feta de formigó, amb troneres per a fusellers i pous de tirador units per un passadís també de formigó, tenen una altura d’entre 1,20 i 2 metres de profunditat, i a dintre les marques d’on anaven les caixes de munició per als soldats.

El 27 de maig tenien una posició avançada davant de la cota 292 i el Tossal de les Forques, a la Casa Paris que va ser assaltada a primera hora del matí, els nacionals, al veure que no rebrien reforços abandonen la posició després de causar 200 baixes als republicans.

La forma de construcció de la posició va ser feta amb sacs terrers plens de ciment, grava i altres materials que al llençar aigua, va quedar solidificat i encara s’hi veuen les marques de sacs al encofrat de la trinxera.

Assalt del sector de la Sentiu de Sió
Foto de grup del diumenge
Niu de metralladora

Pep Gallardo Conill

4 de desembre de 2020

Versió Castellana.

On treballa actualment Conèixer escenaris de la Guerra Civil Espanyola?

A dia d’avui conèixer escenaris ha canviat respecte el seu origen, amb plantejaments teòrics que no van reeixir del tot, motiu pel qual s’han anat explorant altres vies, tot aprofitant les existents o obrint-ne de noves. Tant en la part digital com presencial, parts complementaries l’una de l’altre. No oblidant la part patrimonial. Tot sense oblidar el principi pel qual va ser creat.

En la part digital la pàgina que llegiu ara segueix activa malgrat daltabaixos, volent ser encara un centre per les seves característiques per l’escriptura més elaborada en comparació a Twitter i Instagram.

Si bé twitter va néixer amb la pàgina, sent en si un complement per que arribessin al contingut que podeu trobar aquí, aquest té el seu llenguatge i una mica de dinàmica pròpia, per bé que bastant fidel al seu principi.

Un dels retalls de text que trobareu a Instagram

El que ha nascut diferent es Instagram, volent ser una eina real d’ajuda al recreador i no recreador. Si entreu veureu que es de naturalesa poc gràfica, i es que es basa en imatges de llibres que expliquen quelcom interessant o útil. No es un grafisme improvisat, i es que en una època de texts curts i imatges cal recordar d’on ve el coneixement, que entre moltes altres fonts la lectura segueix sent important. Òbviament es un canal que s’alimenta d’un tot, i també anuncia altres continguts, però en una proporció que no desvirtua el seu principi.

En la part presencial, i per entrar en la part didàctica de la recreació històrica tot apartant el joc massa present en el gran públic, he optat per aprofitar de ple la confiança de la que gaudeixo amb l’equip de Didpatri. Tot treballant en els joves que segueixen més enllà del màster de patrimoni i museologia del que són origen, i es que treballar amb ells es treballar en els futurs planificadors de museus, associacions o altres entitats culturals, entitats on la recreació pot ser molt útil ara i en un futur no molt llunyà.

A Lleida es va estrenar la recreació civil

També ha pujat la part organitzadora d’esdeveniments, sempre de la mà d’alguna entitat cultural que ha confiat en la recreació històrica com a complement de la seva jornada. Jornades que intento enriquir amb expositors fixes i didàctics propers a la gent, més efectius que les grans batalles per bé que menys espectaculars. Però el que compta es l’arribada a la gent, cosa que ja s’ha fet a la Seu Vella de Lleida i Subirats com a principals intervencions nascudes aquí, i ajuntant-se en actes ja organitzats quan això ha estat possible. Naixent d’ella una col·laboració entre entitats d’allò més necessària, i que pel moment diria que dona excel·lents resultats.

Moment de la conferencia de la darrera edició de 2019 a Subirats

La part patrimonial, que podria ben bé ser una derivada de la presencial, es basa en exposicions, xerrades o serveis de guia. Cosa que dona un contacte directe amb la gent, qui ha de prendre consciencia de que allò que esta al mig del no res també es patrimoni.

Les exposicions són potser allò que no estava pensat, però la vida te les seves dinàmiques i a base d’ajudar al muntatge de les exposicions de Didpatri va arribar el dia en que vaig poder cedir material propi per l’exposició de Sota les Bombes, a data d’avui exposada al Prat de Llobregat.

Sota les bombes a la seva estada a Granollers

Exposicions que han fet que sorgís una amb material propi que encara circula per terres de la Batalla de l’Ebre, i es que coincidint amb el 80 aniversari de la Batalla de l’Ebre, els meus esquemes de fortificació van ser triats per una exposició que donava valor a les notes de camp, Ciència Crua es actualment visitable a Pinell de Brai.

Ciència bruta a Pinell de Brai

Sobre les visites, en si són les que va iniciar en Josep Mata al CESUB i que va pensar en mi per ser el seu successor en aquesta activitat.

Cada tercer diumenge de mes podeu descobrir les trinxeres de la Ultima Defensa de Barcelona

Afegint jo la millora de fer-les uniformat, de manera que el visitant descobreix unes desconegudes trinxeres de la mà d’un soldat, creant una experiència més inclusiva i didàctica, activitat que sembla que també dona prou bons resultats.

Moment d’una xerrada a Artesa de Segre, en una exposició de fotos sobre Recreació Històrica

El dit i les xerrades per ara ocasionals creen un total d’activitats que cada vegada arriba a més gent. Contribuint a la normalització d’aquest període històric que de ben segur anirà a més, convertint-se tal vegada en un de tants motors econòmics de municipis o entitats, tal vegada un dels llenguatges més entenedors a nivell administratiu.

 

Oriol Miró Serra.

31 de Març de 2019.

Que ha fet Recreació Guerra Civil i Patrimoni junts aquest Gener de 2018.

Com ja heu notat, l’acció d’aquesta pàgina passa per allà on troba lloc, i es que mai se sap on es pot aplicar el missatge de Recreació i Patrimoni Junts. Aquest ja el coneixeu, la Recreació històrica es el complement del patrimoni històric de Guerra Civil. Deixant clar el que ja sabem, que tots som xarxa i tots podem aportar.

CESUB:

Creació d’una xarxa que amplia i integra dins seu el blog amb el que es manegaven. A base de WordPress, Twitter i Instagram. Es calcula creixement lent a causa del volum de l’associació, però hi ha projecte.

Al mateix temps, aquesta xarxa podria ser una de les responsables d’haver quasi doblat l’assistència en les jornades de memòria del 19 al 21 de Gener de 2018. Seguibles a través del hastatg #jornadesmemoriacesub, fent-se una entrada després al WordPress que ho explica. Aquest article ha estat escrit a dos mans, integrant dos estils.

ENLLAÇ A PÀGINA

ENLLAÇ A ARTICLE

REGIMENT PIRINENC

Hem actuat en dos línies, portant recreació al patrimoni de Subirats en la Jornada Històrica i en la recerca de documentació per aquesta associació, de la qual compartim projecte i els portem la xarxa des de la seva creació.

Recreació a Subirats:

Com l’any passat des de Regiment Pirinenc hem rebut el control de la ruta escenificada, ampliant en escenes i pujant l’aposta en quan al representat. Repetint el niu de metralladora i afegint una centraleta de telefon i una miliciana de cultura.

Aquest projecte no hagués pogut ser possible sense XV Brigada ni Didpatri.

ENLLAÇ A ARTICLE

La recerca de documentació:

El premi a quasi dos anys de recerca de testimonis ha donat premi, però com passen les bones coses…concentrada en una setmana. Han arribat nombroses fotos inèdites del regiment, totes elles espectaculars.

A més s’ha tingut accés a un diari també inèdit, aquest, serà digitalitzat com les fotos i estudiat.

Òbviament, no espereu resultats immediats, aquestes coses volen temps.

DIDPATRI

Seguim portant la xarxa @didpatri en els seus aspecte de Twitter i Instagram, coordinats amb la resta, tot promocionant les seves exposicions i altres projectes. Hastag #didpatriexposicions

Sota les Bombes a Tarragona

Pere Català i Pic a Granollers

Megalitisme a Castelló d’Empúries

Neandertals a Prat de Llobregat

A més, s’ha aconseguit una molt bona escenificació per a Subirats amb la Milícia de la Cultura, ampliant la recreació més enllà del típic soldat armat. Seguirem explorant noves línies de recreació pensant en col·laboracions amb altres associacions.

PÀGINES PERSONALS ORIMIRO78 I NOTES DE CAMP

ORIMIRO78.COM

Dos articles que amplien ja una llarga llista.

Una nova critica de llibre que amplia la nova modalitat estrenada l’any passat, sent el quart llibre en rebre critica.

ENLLAÇ A ARTICLE

El segon articles es relatiu a l’aeròdrom d’Alfés, exploració explicada en clau temporal que inclou re-visitar antics llocs i noves exploracions.

ENLLAÇ A ARTICLE

NOTES DE CAMP

Espai iniciat a finals d’any passat que serveix d’expositor de les notes de camp sorgides de les exploracions a patrimoni, aquesta va rebre una forta aportació d’entrades inicial, ara ja suavitza. Aquest més ha rebut set entrades i són:

SAELICES

BALUARD DE FLIX

TRINXERA DE PLÀ DE RABADÀ

REFUGI ANTIAERI DEL RIU LLASTRES

GUINGUETA D’ANEU

PORT DE VALLCARCA

AERODROM DE VIDRERES

 

PROJECTES DE FEBRER

Repetir la presencia al cap de setmana de raquetes de Vall Fosca, creant hastag #raquetesvallfosca per crear album colectiu.

Nova exploració de patrimoni, per definir.

Repetir i ampliar presencia a la cursa dels Biberons de Pinell de Brai, coordinant Regiment Pirinenc i Didpatri.

Participació en la filmació del documental del Regiment Pirinenc.

Oriol Miró Serra.

6 de Febrer de 2018.

Conéixer Escenaris de la Guerra Civil, l’experiència de trepitjar el lloc dels fets.

A vegades podem pensar que amb llegir els fets ja en tenim prou per conéixer el que va passar, i aquest fet si bé es cert, sol espatllar-se quan veiem un mapa de les accions, tot generant seriosos dubtes en el nostre interior, si es que tenim un mínim de curiositat.

Es aquí on entra la presentació que fem avui, la de conéixer els escenaris pel propi peu, sent aquest un servei que oferta aquesta pàgina.

I es que masses vegades els mapes o llibres es centren sobre el que es va fer i no expliquen el que no es va fer ni la seva raó. O expliquen el per què d’una maniobra deixant coixa una descripció que en aquell moment no es té en compte. La del terreny o la de la densitat de fortificació enemiga que sempre marca una decisió estratègica. Citant alguns casos ara a mode d’exemple, ràpid, però que us faran entendre aquest servei.

Aquestes i altres opcions us farán coneixer el conflicte de manera més profunda.

El primer serà un cas pràctic ja aplicat, al juliol farà un any, on encara sense existir aquest servei de manera oficial ja es va aplicar en una dona, d’origen francés, que volia conéixer l’Ebre on va lluitar el seu avi, sent les seves pistes prou precises per atribuir una divisió prou concreta.

La mola de Sant Pau, Miravet, Serres de Caballs i Pàndols varen ser recorreguts. Mostrant cada escenari alguna característica de la batalla que tenia alguna cosa a veure amb el seu familiar, i canviant en un dia la imatge que aquella bona dona tenia.

Senzillament…la batalla havia passat de ser una batalla en terreny pla a una zona escarpada que ella mai havia imaginat. Si que sabia alguns fets, però li faltava la ubicació.

Aquesta visió de la Serra de Caballs va fer canviar la imatge de la Batalla de l’Ebre.

Però no només aprenen els demés, i si aquest editor pot tenir els territoris catalans més o menys apamats, no és així quan en sortim i caiem a Jaén per qüestions de recreació. Aprofitant per conéixer els escenaris de la Batalla de Lopera i el setge al Santuari de la Virgen de la Cabeza.

La exploració personal mai acaba, aquesta proporciona majors coneixements, i millor servei.

Aquests episodis prou coneguts, també em van canviar en veure la orografia i vegetació, entenent el que hagués pogut llegir fins aquell moment.

Així doncs, i posant d’exemple aquests casos, us recomano aquest servei, perfecte complement del que pugui explicar en aquestes línies, i perfecte complement de tot el que hagueu pogut llegir. Creieu-me que ho agraireu.

CONTACTE AMB EL SERVEI DE GUIES

Oriol Miró Serra.

30 d’Abril de 2017.