Archivo de la categoría: Conferencies

Abril. Mes d’estrenes i de clàssics / April. Month of premieres and classics / Avril. Plus de premières et de classiques / Abril. Más de estrenos y clásicos.

Version française après l’Anglaise

Abril. Mes d’estrenes i de clàssics.

Segre i Tarragona i Montserratí han omplert aquest mes d’Abril. Balaguer, Vilanova de la Barca, Olesa de Montserrat i Selva del Camp han estat els els destins. I tots ells ens han omplert de bones experiències.

A Balaguer sortíem del guió habitual, es a dir, la recreació no era el plat principal. Aquest era un nou llibre de memòries, però amb un afegit molt interessant, l’enfocament didàctic que vol que pugui ser utilitzat en instituts. Cosa que el fa diferent i atractiu respecte altres obres.

Maleït Merengue. Així es diu el llibre, és nascut de la tasca del Camp d’Aprenentatge de la Noguera, que tot animant als seus alumnes a explorar en els records dels seus ja besavis, van fer possible que una de elles trobés els esgrogeits papers d’un veterà del Segre i Ebre.

Evidentment els van caçar, i després d’una tasca ingent de rescat i «transcripció» derivada tant de la mida de la lletra, com de l’estil del moment…va requerir una feina d’adaptació al medi on anava, sense destruir el seu esperit. Objectiu més que complert, sens dubte.

La nostra intervenció? Ser el «protagonista» durant breus moments, dramatitzant uns moments degudament triats per que la gent sortís de les pàgines, i pogués veure un soldat per breus moments.


Moment de l’escenificació de llibre, pica damunt per veure l’enllaç a Radio Balaguer / Moment of the book staging, click on it to see the link to Radio Balaguer / Moment de la mise en scène du livre, cliquez dessus pour voir le lien vers Radio Balaguer / Momento de la escenificación de libro, pica encima para ver el enlace en Radio Balaguer

També es cert que varem portar una mica d’attrezzo per omplir aquells moments entre converses posteriors de la gent, aprofitant-los per explicar el que en pogués derivar de ells, i sempre que fou possible, relacionant-ho amb el protagonista del llibre, que no ens cansarem de recomanar.

El següent acte es a Vilanova de la Barca, al costat de Balaguer, i compartint el riu Segre, per bé que aigües avall.

Aquest acte ja el coneixeu! Un de tants escenaris del que alguns estudiosos anomenen «Les Batalles del Segre», en el nostre cas, escenari d’una ofensiva republicana que va ocupar part de la llera franquista del riu, ni que fos per uns dies.

Ja sabeu com treballem, expositors didàctics i batalla quan cal, reconeixent que el nostre esperit recau més en els expositors didàctics. Que ens permeten un acostament al públic que adorem.


A Vilanova de la Barca hi va intervenir una unitat d’infanteria de marina, detall que sorprèn i que no parem d’explicar / In Vilanova de la Barca, a marine infantry unit intervened, a surprising detail that we keep explaining / À Vilanova de la Barca, une unité d’infanterie de marine est intervenue, un détail surprenant que nous ne cessons d’expliquer / En Vilanova de la Barca intervino una unidad de infantería de marina, detalle que sorprende y que no paramos de explicar

Milicià de Cultura i Cantina, dos espais, el primer dins de l’església, el segon fora, a l’entrada del recinte de l’antiga església.

Aquesta vegada, per això, vam posar en pràctica una petita rotació pensada per que tothom sàpiga una mica del que fa l’altre, i si cal, poder-lo suplir. La companya que portava fent cultura darrerament va anar a cantina, juntament amb una companya veterana per posar una mica de «muscle». I el company que feia cantina, va retornar a cultura després de potser més d’un any de no fer-ne!


La rotació permet cobrir un company si l’encarregat original falla / Rotation allows a colleague to cover if the original person in charge fails / La rotation permet à un collègue de remplacer le responsable initial en cas d’échec / La rotación permite cubrir a un compañero si el encargado original falla

Cada un amb el seu estil i esquema mental propis, però canvi necessari per fer entendre que tots els expositors tenen el seu punt de dificultat, i per generar un entorn de mutu coneixement d’àmbits, qui sap si crear un entorn de polivalència entre companys. No dubteu que quan sigui possible, això tornarà a passar.

I per la tarda, la batalla, que aquest any canviava de lloc, sent de fet el més destacable de la part de la tarda.

Aquesta vegada, el camp de batalla era més proper, no calia agafar el cotxe per anar-hi. N’hi havia prou amb travessar el pont sobre el Segre, i trobar un escenari de nova elaboració.

A més, el públic no estava a nivell de terra (o quasi), aquesta vegada estava damunt del pont, de manera que ho veien tot des de dalt.

«Però si no veien els detalls» pensareu! Tampoc els veien de l’altre manera, i, a més, el format batalla es limitador pel gran públic. L’existència de pirotècnia i altres derivades fa necessària aquesta distància de seguretat.


Diari Segre, 6 d’Abril de 2025 / Segre Newspaper, April 6, 2025 / Journal Segre, 6 avril 2025 / Diario Segre, 6 de Abril de 2025

De fet, la batalla, ve a ser més una representació dels fets, guionitzada en la mesura del possible. No pas un punt d’acostament al públic.

Respecte als sempre polèmics homenatges! Cada dia que passa, crec més que el recreador s’hauria de limitar a fer una escenificació impecable dels escenaris, i anar prescindint de fer de decoració innecessària en actes d’homenatge que si o si (coses del moment polític actual), seran posats en la graella del políticament criticable, i en conseqüència, els recreadors, posats a una banda o altre, segons simpaties del públic, malgrat molts dels nostres companys no hi vulguin ser.

Ara, anem de Vilanova a Olesa de Montserrat. On els companys de ARH Montserratí feien la seva Olesa Represaliada. Acte que ja podríem considerar consolidat i que a mig abril sempre ens fa anar fins al municipi montserratí.


Els joves van prenent posicions, la companya de XV Brigada va deixar el llistó molt alt / The young people are taking positions, the comrade from XV Brigade set the bar very high / Les jeunes prennent position, le camarade de la XVe Brigade a placé la barre très haut / Los jóvenes van tomando posiciones, la compañera de XV Brigada dejó el listón muy alto

Milícies anarquistes, Centre de Reclutament i altres escenes de l’Olesa en Guerra Civil foren representades en diversos espais del municipi, i el públic els va poder observar gràcies a un més que excel·lent servei de guiatge que us portava a través de tots aquests moments de manera prou realista malgrat el pas dels anys, i, que si no hi heu anat, ja podeu agendar per l’any que ve.


Moment de les explicacions dutes a terme per un dels membres de ARH Montserratí / Moment of the explanations carried out by one of the members of ARH Montserratí / Moment of the explanations carried out by one of the members of ARH Montserratí / Momento de las explicaciones llevadas a cabo por uno de los miembros de ARH Montserratí

I si a Olesa varem gaudir, ara anirem a un acte dels que fa goig presumir. Selva del Camp i la presentació d’un nou capítol de Cròniques Selvatanes.

En si, reconeixem les coses, el fet important era el passi del documental. Però, que tal si hi posem una decoració extra per tot el poble, que el públic assistent al passi, anirà veient tot pujant al magnific castell del municipi tarragoní?


Sempre es un repte explicar Milícies i el seu pas a Exercit Popular de la Republica / It is always a challenge to explain Militias and their transition to the People’s Army of the Republic / C’est toujours un défi d’expliquer les milices et leur transition vers l’Armée populaire de la République / Siempre es un reto explicar Milicias y su paso a Ejercito Popular de la Republica

Diversos foren els escenaris, com diverses foren les escenificacions. Centre de Reclutament, Sanitat, Cantina i refugis s’uniren a una representació final de l’entrada dels franquistes al poble que empenyia al públic dins del castell. On trobarien la projecció ja esmentada, i que feia de tancament d’una jornada d’allò més remarcable. I de la qual, per més que escrivim aquí, no arribarem mai a explicar el viscut i sentit. Potser la noticia de Canal Camp sigui el complement d’aquestes línies, o viceversa…

I amb això, abril conclòs, quatre actes, potents tots, cada un en la seva variant, per bé que tres coincidents en format. Però tots actes que volien arribar al vostre cor. Que seria la recreació històrica sense vosaltres? Un joc on quatre adults juguen a la guerra?

Vosaltres, els destinataris de la part didàctica, doneu sentit a les nostres hores d’estudi, la preparació dels materials, la construcció de guions. I per bé que a vegades no us veiem les cares per normes de seguretat imposades. Sempre hi sou!


Gràcies per ser-hi! / Thanks for being there! / Merci d’être là ! / ¡Gracias por estar!

Oriol Miró Serra

4 de Maig de 2025

Ser un més, que vegin que ets com ells, baixar del pedestal! / Be one more, let them see that you are like them, get off the pedestal! / Soyez un de plus, montrez-leur que vous êtes comme eux, descendez du piédestal ! / ¡Ser uno más, que vean que eres como ellos, bajar del pedestal!

El fum, el gust del café, les olors. Totes elles portes directes al record / The smoke, the taste of coffee, the smells. All of them direct doors to memory / La fumée, le goût du café, les odeurs. Toutes ces portes mènent à la mémoire / El humo, el gusto del café, los olores. Todas ellas llevan directas al recuerdo

També col·laborem amb altres entitats, integrant-nos si cal a altres grups. Aquí veiem als dos més joves com a Infanteria de Marina, de GRH El Comité / We also collaborate with other entities, joining other groups if necessary. Here we see the two youngest as Marines, from GRH The Committee / Nous collaborons également avec d’autres entités, en rejoignant d’autres groupes si nécessaire. Ici, nous voyons les deux plus jeunes en tant que Marines, du GRH The Committee / También colaboramos con otras entidades, integrándonos si es necesario en otros grupos. Aquí vemos a los dos más jóvenes como Infantería de Marina, de GRH El Comité

La guerra va cridar a grans (Quinta del Sac) i massa joves (Quinta del Biberó) / The war called for the old (Quinta del Sac) and too young (Quinta del Biberó) / La guerre faisait appel aux vieux (Quinta del Sac) et aux trop jeunes (Quinta del Biberó) / La guerra llamó a grandes (Quinta del Saco) y demasiado jóvenes (Quinta del Biberón)

La nostra cantina, picant damunt anireu a l’enllaç del Diari Tots 21 / Our cantina, clicking on it will take you to the link to the Diari Tots 21 / Notre cantine, en cliquant dessus vous serez redirigé vers le lien vers le Diari Tots 21 / Nuestra cantina, picando encima irá al enlace del Diario Tots 21

Avril. Plus de premières et de classiques.

Segre, Tarragone et Montserratí ont rempli ce mois d’avril. Balaguer, Vilanova de la Barca, Olesa de Montserrat et Selva del Camp ont été les destinations. Et tous nous ont apporté de bonnes expériences.
À Balaguer, nous sommes sortis du scénario habituel, c’est-à-dire que la récréation n’était pas le plat principal. Il s’agit d’un nouveau mémoire, mais avec un ajout très intéressant, l’approche didactique qui veut qu’il soit utilisé dans les lycées. Ce qui le rend différent et attrayant par rapport aux autres œuvres.

Maleït Merengue. C’est le nom du livre, il est né du travail du Camp d’Apprentissage de Noguera, qui, en encourageant ses élèves à explorer les souvenirs de leurs arrière-grands-parents, a permis à l’un d’eux de retrouver les papiers jaunis d’un vétéran du Segre et de l’Ebre.
Ils ont évidemment été traqués, et après un énorme travail de sauvetage et de « transcription » dérivé à la fois de la taille de la police et du style du moment… il a fallu un travail d’adaptation à l’environnement dans lequel il se trouvait, sans pour autant détruire son esprit. Objectif plus qu’atteint, sans aucun doute.Notre intervention ? Être le « protagoniste » pendant de brefs instants, dramatiser des moments dûment choisis pour que les gens sortent des pages et puissent voir un soldat pendant de brefs instants.
Il est également vrai que nous avons apporté quelques accessoires pour combler ces moments entre les conversations ultérieures des gens, en les profitant pour expliquer ce qui pouvait en être tiré, et chaque fois que possible, en le reliant au protagoniste du livre, que nous ne nous lasserons jamais de recommander.
Le prochain événement aura lieu à Vilanova de la Barca, à côté de Balaguer, et partageant la rivière Segre, bien qu’en aval.


Vilanova de la Barca es serveix de l’antiga església, destruïda durant la guerra i ara restaurada per equipament local / Vilanova de la Barca uses the old church, destroyed during the war and now restored by local equipment / Vilanova de la Barca utilise l’ancienne église, détruite pendant la guerre et maintenant restaurée par des équipements locaux / Vilanova de la Barca se sirve de la antigua iglesia, destruida durante la guerra y ahora restaurada por equipamiento local

Vous connaissez déjà cet acte ! L’un des nombreux scénarios de ce que certains chercheurs appellent « Les Batailles du Segre », dans notre cas, le scénario d’une offensive républicaine qui a occupé une partie du lit du fleuve franquiste, même si ce n’était que pour quelques jours.
Vous savez comment nous travaillons, exposants pédagogiques et nous battons quand il le faut, reconnaissant que notre esprit réside davantage dans les exposants pédagogiques. Cela nous permet de nous rapprocher du public que nous adorons.


A Vilanova de la Barca s’hi explica de tot, i per part de molts grups. Destacar-ne un només no es just per ningú / In Vilanova de la Barca, everything is explained, and by many groups. Highlighting just one is not fair to anyone / À Vilanova de la Barca, tout est expliqué, et par de nombreux groupes. Mettre en avant un seul élément n’est juste pour personne / En Vilanova de la Barca se explica de todo, y por parte de muchos grupos. Destacar uno sólo no es justo para nadie

Milicià de Cultura i Cantina, deux espaces, le premier à l’intérieur de l’église, le second à l’extérieur, à l’entrée de l’ancien terrain de l’église.
Cette fois-ci, pour cette raison, nous avons mis en place une petite rotation conçue pour que chacun sache un peu ce que fait l’autre, et si nécessaire, puisse le remplacer. L’ami qui faisait de la culture ces derniers temps est allé à la cantine, accompagné d’un ami vétéran pour se muscler un peu. Et le gars qui travaillait à la cantine, est revenu à la culture après peut-être plus d’un an sans travailler !

Chacun avec son propre style et son schéma mental, mais un changement nécessaire pour faire comprendre que tous les exposants ont leur propre point de difficulté, et pour générer un environnement de connaissance mutuelle des domaines, qui sait si cela créera un environnement de polyvalence entre collègues. N’ayez aucun doute que lorsque cela sera possible, cela se reproduira.
Et dans l’après-midi, la bataille, qui cette année a changé de lieu, a été en fait le moment le plus remarquable de l’après-midi.
Cette fois, le champ de bataille était plus proche, il n’était pas nécessaire de prendre la voiture pour s’y rendre. Il suffisait de traverser le pont sur le Segre et de trouver une scène nouvellement aménagée.
De plus, le public n’était pas au niveau du sol (ou presque), cette fois-ci il était au sommet du pont, donc ils voyaient tout d’en haut.

« Mais que se passerait-il s’ils n’avaient pas vu les détails », penserez-vous ! Ils ne les ont pas vus non plus dans l’autre sens, et, en plus, le format de bataille est limitant pour le grand public. L’existence de pyrotechnie et autres dérivés rend cette distance de sécurité nécessaire.
En fait, la bataille devient davantage une représentation des événements, scénarisée autant que possible. Pas un point d’approche du public.
Concernant les hommages toujours controversés ! Chaque jour qui passe, je crois de plus en plus que le reconstituteur devrait se limiter à faire une mise en scène impeccable des scènes, et se passer de décorations inutiles dans des actes d’hommage qui, oui ou non (choses du moment politique actuel), seront placés sur la grille de ce qui est politiquement critiquable, et par conséquent, les reconstituteurs, placés d’un côté ou de l’autre, selon les sympathies du public, malgré le fait que beaucoup de nos collègues ne veuillent pas être là.

Maintenant, nous allons de Vilanova à Olesa de Montserrat. Où les collègues de l’ARH Montserratí ont réalisé leur Olesa Represaliada. Un événement que nous pourrions déjà considérer comme consolidé et qui nous emmène toujours dans la municipalité de Montserrat à la mi-avril.
Les milices anarchistes, le Centre de recrutement et d’autres scènes d’Olesa pendant la guerre civile ont été représentés dans divers espaces de la municipalité, et le public a pu les observer grâce à un service de guidage plus qu’excellent qui vous a fait traverser tous ces moments de manière assez réaliste malgré le passage des années, et, si vous n’y êtes pas allé, vous pouvez le programmer pour l’année prochaine.

Et si nous avons apprécié Olesa, nous allons maintenant à un événement dont nous aurons plaisir à nous vanter. Selva del Camp et la présentation d’un nouveau chapitre de Cròniques Selvatanes.

En soi, avouons-le, le fait important était la sortie du documentaire. Mais, que se passerait-il si nous mettions une décoration supplémentaire dans toute la ville, que le public assistant à l’événement verrait en montant au magnifique château de la municipalité de Tarragone ?


La Sanitat sempre sorprèn, tothom pensa en la batalla i els soldats, però, que hi havia darrera? / Healthcare always surprises, everyone thinks about the battle and the soldiers, but what was behind it? / Les soins de santé surprennent toujours, tout le monde pense à la bataille et aux soldats, mais qu’est-ce qu’il y avait derrière ? / Sanidad siempre sorprende, todo el mundo piensa en la batalla y los soldados, pero, ¿que había detrás?

Les scénarios étaient divers, tout comme les mises en scène. Le Centre de recrutement, le Centre de santé, la Cantine et les abris se sont joints à une représentation finale de l’entrée des franquistes dans la ville qui a poussé le public à l’intérieur du château. Où ils retrouveraient la projection déjà évoquée, qui clôturait une journée des plus remarquables. Et à ce sujet, peu importe combien nous écrivons ici, nous ne pourrons jamais expliquer ce qui a été vécu et ressenti. Peut-être que les nouvelles de Canal Camp sont le complément de ces lignes, ou vice versa…
Et avec cela, conclut April, quatre actes, tous puissants, chacun dans sa propre variante, bien que trois coïncident dans le format. Mais tous les actes qui voulaient atteindre votre cœur. Que serait la reconstitution historique sans vous ? Un jeu où quatre adultes jouent à la guerre ?
Vous, destinataires de la partie didactique, donnez du sens à nos heures d’étude, à la préparation des supports, à la construction des scénarios. Et même si parfois nous ne voyons pas vos visages en raison des règles de sécurité imposées. Tu es toujours là !

Oriol Miró Serra
4 mai 2025


Últims detalls abans de començar la recreació de la batalla / Last details before starting the battle reenactment / Derniers détails avant de commencer la reconstitution de la bataille / Últimos detalles antes de empezar la recreación de la batalla

Diari La Manñana, 6 d’Abril de 2025 / La Mañana newspaper, April 6, 2025 / Journal La Mañana, 6 avril 2025 / Diario La Mañana, 6 de Abril de 2025

Subirats i Abrera marquen l’entrada d’any / Subirats and Abrera mark the beginning of the year / Subirats et Abrera marquent le début de l’année / Subirats y Abrera marcan la entrada de año.

Version française après l’Anglaise

Subirats i Abrera marquen l’entrada d’any.

Gener ha tornat ser sinònim de Subirats, que no per habitual significa menys important, i hem afegit Abrera, fent entrar una recreació més a l’entorn de les batalles que es van dur a terme als entorns de Barcelona el gener de 1939. I si es veritat que aquests no tenen el renom de les grans batalles, no podem oblidar que gràcies a aquests combats molta gent va salvar la vida.


Moment de l’acte d’Abrera / Moment of the Abrera event / Moment de l’événement Abrera / Momento del acto de Abrera

Entrant ja en matèria, per tant, parlant de Subirats, aquest any hem tornat a ser suport durant els tres dies de les Jornades de Memòria de Subirats, per bé que, com sempre, diumenge es el dia més destacat.

I si bé no ens podem queixar de Subirats, aquesta vegada les jornades van estar tacades de tragèdia. Un accident local va obligar a moure l’acte de divendres, que es farà, però que encara no te data fixe. La resta, va continuar, no sense sentiment, però es va fer el cor fort i es va seguir endavant.

Per tant, el que havia de ser el segon acte, va passar a ser el primer, però quin primer!

Ja coneixem la pujada al turó de les mentides, i les lectures de poemes triats per trencar animes, però aquest any ho havíem vitaminat!

Dos municipis, Olesa de Bonesvalls i Subirats es trobarien al Coll d’Esteles, i d’allà pujarien al turó de les mentides. I clar que hi hauria lectures, però ei! Que tal si hi afegim l’equip que va treballar en l’exhumació dels combatents trobats a la serra fa uns anys i que ara descansen al cementiri d’Olesa.


Moment de l’acte del dissabte al Turó de les Mentides / Moment of the Saturday event at Turó de les Mentides / Moment de l’événement du samedi au Turó de les Mentides / Momento del acto del sábado en el Turó de les Mentides

Tot això ben amenitzat amb música i vosaltres…si, els que esteu llegint ara!

Si que es veritat que no hem citat la pujada de recreadors, però es que aquest any s’havien quedat abaix preparant el terreny de l’endemà.

Ben cert que a la tarda hi havia teatre, que el CESUB quan s’hi posa, s’hi posa! Però a nosaltres ens tocava preparar la recreació del diumenge, i ben mudats que havíem d’estar, que venia la tele tu!


Si voleu veure la noticia, piqueu damunt de la foto / If you want to see the news, click on the photo / Si vous voulez voir les nouvelles, cliquez sur la photo / Si desea ver la noticia, pique sobre la foto

El diumenge, com des del 2017, tocava la ruta per les trinxeres d’última defensa, i creixent cada any. Aquest any portàvem sanitat, transmissions, fortificació, Socors Roig internacional i el Cós Històric de Mossos d’esquadra.

Ruta que va sortir més que bé, com no podia ser d’altre manera, cosa que mica en mica confirma que es millor avisar als grups i deixar que facin, lluny d’intervencionismes en la seva manera de treballar.


Aquest any, com a novetat varem tenir el Cos Históric de Mossos d’Esquadra / This year, as a novelty we had the Historical Corps of the Mossos d’Esquadra / Cette année, comme nouveauté, nous avons eu le Corps Historique des Mossos d’Esquadra / Este año, como novedad, tuvimos el Cuerpo Histórico de Mossos d’Esquadra

Abrera no es nou tampoc! Si de cas es un moviment temporal de Juliol a Gener, acostant-se una mica a la realitat dels combats de 1939, si més no en temperatures. Cosa que feia que portar la roba d’hivern, la que portarien aquell gener del 39, no fos un suïcidi!


Presentació de l’acte d’Abrera, pica damunt per veure l’article de l’ajuntament / Presentation of the Abrera event, click on it to see the city council article / Présentation de l’événement Abrera, cliquez dessus pour voir l’article de la mairie / Presentación del acto de Abrera, pica encima para ver el artículo del ayuntamiento

D’Abrera introduiré el concepte, expositors en una trinxera històrica, on els grups es senten còmodes i poden exposar-se com toca, i saben!

Però, on vull entrar en altres aspectes, com és el de la logística, i les seves variants.

Un exemple es la variabilitat dels formats, per exemple, a Subirats, donades les característiques de les trinxeres que permeten un grup dirigit, a les d’Abrera es va triar per demanar als visitants que es dividissin en grups de confiança i anessin recorrent els expositors. El motiu de la elecció fou que les abrerenques són molt més compactes que les penedesenques, i les primeres s’haguessin omplert ben aviat, tal vegada fent-les arribar al col·lapse.

Clar, això porta en el llenguatge del grups, encara que no sigui massa, hi ha diferències. No es el mateix que et portin el grup de visitants, que els visitants vinguin a tu, aquesta segona opció implica saber-se vendre una mica, també la primera, però en la primera els visitants saben que hi ha un discurs, mentre en la segona el discurs el fas tu com a recreador, i has de convèncer als visitants que han triat bé.


Ens encanta la gent i la explicació de tu a tu / We love people and one-on-one explanations / Nous aimons les gens et les explications individuelles / Nos encanta la gente y la explicación de tú a tú

En aquest cas, ja he dit que la diferència es poca, però en tens.

I si, hi ha més variants i diferencies, però aquestes donarien per un article dels llargs, i no tinc ganes de fer-vos patir tal tortura per avui.

Arribats a aquest punt, poc més ens queda que acomiadar-nos, però abans cal dir que tot això es un moviment global d’entitats, no només recreadores. Hi ha gestors de patrimoni, hi ha comunicadors, entitats municipals i culturals de diverses menes, i un llarg etcètera que poc a poc troben els camins conjunts. I aquests camins per caminar, de ben segur donaran sorpreses d’allò més agradables.

Oriol Miró Serra

15 de febrer de 2025


No podia faltar la ofrena floral / The floral offering could not be missed / L’offrande florale ne pouvait pas être manquée / No podía faltar la ofrenda floral

La feina de GRH El Comité sempre es brillant / The work of the HR Committee is always brilliant / Le travail du Comité RH est toujours brillant / El trabajo de GRH El Comité siempre es brillante

L’expositor de transmissions sempre brilla / The transmission display always shines / L’exposant de transmission brille toujours / El expositor de transmisiones siempre brilla

Subirats et Abrera marquent le début de l’année.

Janvier est redevenu synonyme de Subirats, ce qui ne veut pas dire moins important, et nous avons ajouté Abrera, introduisant une autre reconstitution des batailles qui ont eu lieu dans les environs de Barcelone en janvier 1939. Et s’il est vrai que celles-ci n’ont pas la réputation de grandes batailles, nous ne pouvons pas oublier que grâce à elles, de nombreuses personnes ont sauvé leur vie.
En entrant donc dans le sujet, en parlant de Subirats, cette année encore nous avons été un soutien pendant les trois jours des Subirats Memorial Days, même si, comme toujours, le dimanche est le jour le plus important
Et même si nous ne pouvons pas nous plaindre de Subirats, cette fois-ci la conférence a été entachée par une tragédie. Un accident local a forcé le report de l’événement de vendredi, qui aura lieu, mais n’a pas encore de date fixe. Le reste, continua-t-il, non sans émotion, mais il reprit courage et continua son chemin.
Ainsi, ce qui devait être le deuxième acte est devenu le premier, mais quelle première !
On connaît déjà l’ascension de la colline des mensonges, et les lectures de poèmes choisis pour briser les âmes, mais cette année on l’a vitaminé !

Deux municipalités, Olesa de Bonesvalls et Subirats, se réuniraient au Coll d’Esteles, et de là monteraient jusqu’à la Colline des Mensonges. Et bien sûr, il y aurait des lectures, mais bon ! Que diriez-vous d’ajouter l’équipe qui a travaillé à l’exhumation des combattants retrouvés dans les montagnes il y a quelques années et qui reposent désormais au cimetière d’Olesa.
Tout cela bien agrémenté de musique et de vous… oui, ceux d’entre vous qui lisez en ce moment !
Il est vrai que nous n’avons pas évoqué l’augmentation du nombre de reconstituteurs, mais cette année, ils étaient restés en bas pour préparer le terrain pour le lendemain.
C’est vrai qu’il y avait du théâtre l’après-midi, et quand le CESUB fait du spectacle, il fait du spectacle ! Mais c’était à nous de nous préparer pour la récréation du dimanche, et il fallait être très bien habillé, car la télé arrivait !
Dimanche, comme depuis 2017, le parcours à travers les dernières tranchées de défense était en cours, et s’élargissait chaque année. Cette année, nous avons apporté la santé, les transmissions, la fortification, le Secours Rouge international et le Corps Historique des Mossos d’esquadra.
Un parcours qui s’est plus que bien passé, comme il ne pouvait en être autrement, qui confirme petit à petit qu’il vaut mieux prévenir les groupes et les laisser faire leur travail, loin de l’interventionnisme dans leur façon de travailler.


L’equip de sanitat i Socors Roig Internacional va complir més que bé! / The health team and International Red Cross did a great job! / L’équipe de santé et la Croix-Rouge internationale ont fait un excellent travail ! / ¡El equipo de sanidad y Socorro Rojo Internacional cumplió más que bien!

Abrera n’est pas nouveau non plus ! Il s’agit en tout cas d’un mouvement temporaire de juillet à janvier, se rapprochant un peu plus de la réalité des combats de 1939, du moins en termes de températures. Ce qui signifiait que porter des vêtements d’hiver, ceux qu’ils porteraient en janvier 1939, n’était pas un suicide !
Depuis Abrera je présenterai le concept, des exposants dans une tranchée historique, où les groupes se sentent à l’aise et peuvent s’exposer comme ils le souhaitent, et ils savent comment !
Mais là, je veux aborder d’autres aspects, comme la logistique et ses variantes.
Un exemple est la variabilité des formats, par exemple, à Subirats, étant donné les caractéristiques des tranchées qui permettent un groupe dirigé, dans celles d’Abrera, il a été choisi de demander aux visiteurs de se diviser en groupes de confiance et de faire le tour des exposants. La raison de ce choix était que les Abrerencas sont beaucoup plus compacts que les Penedesans, et les premiers se seraient remplis très rapidement, provoquant peut-être leur effondrement.
Bien sûr, cela se répercute dans le langage des groupes, même si ce n’est pas trop important, il y a des différences. Ce n’est pas la même chose que de faire venir le groupe de visiteurs à vous, cette deuxième option implique de savoir se vendre un peu, comme la première, mais dans la première les visiteurs savent qu’il y a un discours, tandis que dans la seconde le discours est fait par vous en tant que reconstituteur, et vous devez convaincre les visiteurs qu’ils ont bien choisi.


Petit expositor d’una posició defensiva / Small exhibitor of a defensive position / Petit exposant d’une position défensive / Pequeño expositor de una posición defensiva


Dans ce cas, j’ai déjà dit que la différence est petite, mais vous l’avez.
Et oui, il y a plus de variantes et de différences, mais ce serait un long article, et je n’ai pas envie de vous faire subir une telle torture aujourd’hui.
À ce stade, il ne nous reste plus qu’à dire au revoir, mais il faut d’abord dire que tout cela est un mouvement mondial d’entités, pas seulement de récréateurs. Il y a des gestionnaires du patrimoine, il y a des communicateurs, des entités municipales et culturelles de toutes sortes, et une longue liste d’autres qui trouvent peu à peu des chemins communs. Et ces sentiers de promenade vous réserveront sûrement les plus agréables surprises.

Oriol Miró Serra
15 février 2025


Explicacions sobre com es van exhumar els soldats trobat a Serra de Riés / Explanations about how the soldiers found in Serra de Riés were exhumed / Explications sur la manière dont les soldats retrouvés à Serra de Riés ont été exhumés / Explicaciones sobre cómo se exhumaron los soldados encontrados en Serra de Riés

ENLLAÇOS:

Reportatge de TV3

Article sobre les Jornades d’Abrera

I ja hem resolt el novembre! / And we have already solved November! / Et nous avons déjà résolu novembre ! / ¡Y ya hemos resuelto en noviembre!

I ja hem resolt el novembre!

Novembre ha estat més relaxat, però no per això inactiu. Botiga de l’Àvia, Subirats, Flix, Castellvell i Barcelona han estat els nostres destins, i totes en ben variades funcions.

De fet, ha estat un recull d’activitats ja conegudes per vosaltres, i de fet, l’activitat que es surt de mare, es la darrera, a Barcelona, i per la que començarem. Malgrat ser la darrera en fer-se!

Ha estat al curs anomenat «L’Art d’Explicar la Història», organitzat per Artixoc i Escena Històrica, qui ens va concedir poder fer un taller pràctic que permetés explicar el concepte de recreació propera a professionals de la difusió cultural. Taller que a la pràctica s’ha convertit en un aprenentatge per tots els participants.


A falta d’imatges de la sessió per compromisos amb el curs, de moment us deixem el cartell! / In the absence of images from the session due to commitments with the course, for now we leave you the poster! / En l’absence d’images de la séance en raison d’engagements avec le cours, pour l’instant nous vous laissons l’affiche ! / A falta de imágenes de la sesión por compromisos con el curso, ¡de momento os dejamos el cartel!

Era, a més, una tornada a les explicacions de cert prestigi, després de la pèrdua del curs universitari de Robres, perdut per causes polítiques internes del territori aragonès.

Aquesta sessió fou duta a terme al Museu d’Història de Catalunya, envoltat, com he dit, de grans professionals que no tenien por a preguntar ni exposar els seus casos. Convertint-se a la pràctica en una trobada de difusors enriquint-se els uns als altres. I, no se ben bé que en sortirà, però alguna cosa, i bona!

Flix l’he deixat en segon lloc, però es que es disputava el primer lloc molt frec a frec, tal vegada el fet de ser un vell conegut ha fet que entrés en segon lloc.

Però no per ser un vell conegut es menys, i es que aquesta recreació que combina museu viu amb batalla s’ha guanyat un lloc en els paràmetres de qualitat.

La coneixeu, pel matí expositors, aquesta vegada explicant la història de Flix durant la guerra. I per la tarda recreació del darrer combat.


I així es com se’ns veu des del públic, receptor de la nostra activitat cultural / And this is how we are seen by the public, the recipient of our cultural activity. / Et c’est ainsi que nous sommes perçus par le public, destinataire de notre activité culturelle. / Y así es como se nos ve desde el público, receptor de nuestra actividad cultural

Sabem que hi ha molts expositors, i que tots tenen la seva qualitat. La crema de l’església, el bombardeig, l’evacuació i molts altres mereixerien línies de l’article. Però, i crec que ho entendreu!, nosaltres ens centrarem en el nostre, dut a terme de manera brillant per dos membres de l’equip, centrat en l’escola civil i com un dels seus mestres anuncia que s’ha apuntat a les Milícies de Cultura. Mostrant així la declaració d’intencions d’una republica que volia educar tant en temps de pau, com en temps de guerra.

Havíem de ser més, però qui coneix la dinàmica de l’associacionisme, sap que a vegades apareixen compromisos ineludibles que obliguen a modificar els plans.

Per sort, un d’aquests compromisos ineludibles, tenia a veure amb la difusió cultural, motiu pel qual no ens avergonyim de posar-lo aquí. I es que ja sabeu que col·laborem amb altres entitats.

El motiu va ser el Barri de la Marina del Port, explicat a través de la Botiga de l’Àvia, que explica les anades i vingudes del barri a través de les seves botigues centenàries o emblemàtiques.


Diem que passem per patrimoni viu, però malauradament també passem pel seu record, aquí un antic cinema / We say we pass through living heritage, but unfortunately we also pass through its memory, here an old cinema / On dit qu’on traverse un patrimoine vivant, mais malheureusement on traverse aussi sa mémoire, ici un vieux cinéma / Decimos que pasamos por patrimonio vivo, pero desgraciadamente también pasamos por su recuerdo, aquí un antiguo cine

Cosa que s’agraeix, ja que reconeixem que ens apassiona el patrimoni, però si aquest patrimoni encara es viu, a vegades amb mala salut de ferro…, cal fer el possible per que aquesta salut millori i aguantin alguna generació més, i més en una època de gegants internacionals famolencs.

I de La Marina anirem al Penedès, on Ultima Defensa de Barcelona i Sabors en temps de guerra ens esperaven. Ja sabeu, cada tercer diumenge de més a Subirats, aquesta vegada amb dos grups ben participatius, que a més, ens van «regalar» bones fotos de com fem la guia.

Ho destaco per que no sabeu fins al punt que les vostres imatges ens donen la visió de fora, anant molt més enllà de la tradicional però estàtica, per bé que necessària…, foto de grup.


Ens acostem i parlem, us mostrem un gràfic o comentem la jugada amb vosaltres / We come up to you and talk, show you a graph or discuss the play with you. / Nous venons discuter, vous montrer un tableau ou discuter de la pièce avec vous / Nos acercamos y hablamos, le mostramos un gráfico o comentamos la jugada con vosotros FOTOS DE BIEL DIBUIXANT

I ens queda Castellvell, posat en darrer lloc per una lògica de grup temporal, ja que de fet, estem fent la crònica a la inversa i La Marina, Subirats i Flix van ser tot el mateix cap de setmana. Ben segur que ho entendreu.

Mica en mica va tornant-se, qui sap si es pot convertir en periòdic, donant valor a allò de recreació històrica i patrimoni junts. Simbiosi necessària que des d’aquestes línies defensem! I per segona vegada, aquesta línia de recreació ha estat duta a terme des del món civil, que poc a poc va guanyant terreny.


Dels bombardeigs a la gana, no enaltim la guerra!, n’expliquem les conseqüències / From bombings to hunger, we don’t glorify war! We explain its consequences /Des bombardements à la faim, on ne glorifie pas la guerre !, on vous explique les conséquences / De los bombardeos al hambre, ¡no enaltecemos la guerra!, explicamos las consecuencias

Amb tot, també ens hem dedicat a la part patrimonial pura, dedicant part del novembre al Front del Segre. La zona de Lo Morinyol i Preixens ens han donat material que ja podeu veure al Canal de YouTube, i que malgrat l’elaboració «rústica» que s’ha triat com a métode, segur que trobeu prou interessant.

Arribant ja al final d’aquestes línies, que han construït una de les cròniques més llargues de les fetes darrerament, però, que carai!, de vegades cal tractar una mica millor el llenguatge, i no posar-li fre. Que al ritme que anem, i potser per la dictadura de l’audiovisual, si no hi fem res, perdrem bona part de l’escriptura.

Oriol Miró Serra

9 de desembre de 2024


A falta d’imatges de la sessió per compromisos amb el curs, de moment us deixem el cartell! / In the absence of images from the session due to commitments with the course, for now we leave you the poster! / En l’absence d’images de la séance en raison d’engagements avec le cours, pour l’instant nous vous laissons l’affiche ! / A falta de imágenes de la sesión por compromisos con el curso, ¡de momento os dejamos el cartel!

Blanc i negre o color? Com era la vida? Ens hem d’adaptar a la tècnica del moment? / Black and white or color? What was life like? Should we adapt to the technology of the moment? / Noir et blanc ou couleur ? comment était la vie Devons-nous nous adapter à la technique du moment ? / ¿Blanco y negro o color? ¿Cómo era la vida? ¿Debemos adaptarnos a la técnica del momento?

El petit comerç es el formigó de la societat, en alguns casos fins i tot des de fa més de cent anys / Small businesses are the concrete of society, in some cases even for more than a hundred years. / La petite entreprise est le béton de la société, dans certains cas même depuis plus de cent ans / El pequeño comercio es el hormigón de la sociedad, en algunos casos incluso desde hace más de cien años

Escolteu les paraules que us volen dir els materials / Listen to the words the materials want to tell you / Écoutez les mots que les matériaux veulent vous dire / Escuche las palabras que quieren decirles los materiales

Et nous avons déjà résolu novembre !

Novembre a été plus détendu, mais pas inactif pour cette raison. Botiga de l’Avia, Subirats, Flix, Castellvell et Barcelone ont été nos destinations, et toutes dans des fonctions très variées.
En fait, il s’agit d’un ensemble d’activités que vous connaissez déjà, et en fait, l’activité qui quitte la mère est la dernière, à Barcelone, et celle avec laquelle nous commencerons. Bien que ce soit le dernier à faire !
Il a suivi le cours intitulé «L’art d’expliquer l’histoire», organisé par Artixoc et Escena Històrica, qui nous ont donné l’opportunité de réaliser un atelier pratique qui nous a permis d’expliquer le concept de récréation rapprochée aux professionnels de la diffusion culturelle. Atelier qui, en pratique, est devenu une expérience d’apprentissage pour tous les participants.
Il s’agissait en outre d’un retour aux explications d’un certain prestige, après la perte du cursus universitaire de Robres, perdu pour des raisons politiques internes au territoire aragonais.

Cette séance s’est déroulée au Musée d’Histoire de Catalogne, entourée, comme je l’ai dit, de grands professionnels qui n’ont pas eu peur de poser des questions ou de présenter leur cas. Devenant en pratique une rencontre de diffuseurs s’enrichissant mutuellement. Et, je ne sais pas trop ce qui va en résulter, mais quelque chose, et bien !
J’ai laissé Flix à la deuxième place, mais on sait que la première place a été très souvent disputée, peut-être que le fait d’être une vieille connaissance l’a fait arriver à la deuxième place.


Les escenes sempre tenen guió, i aquest busca remoure consciencies! / The scenes always have a script, and this one seeks to stir consciences! / Les scènes ont toujours un scénario, et celui-ci cherche à sensibiliser ! / ¡Las escenas siempre tienen guión, y éste busca remover conciencias!

Mais ce n’est pas pour autant une vieille connaissance, et cette récréation qui combine musée vivant et bataille a gagné une place dans les paramètres de qualité.
Vous la connaissez, grâce aux exposants du matin, qui racontent cette fois l’histoire de Flix pendant la guerre. Et pour la recréation de l’après-midi du dernier combat.
Nous savons qu’il y a de nombreux exposants, et qu’ils ont tous leur qualité. L’incendie de l’église, les bombardements, l’évacuation et bien d’autres mériteraient des lignes d’article. Mais, et je pense que vous l’aurez compris !, nous nous concentrerons sur la nôtre, réalisée avec brio par deux membres de l’équipe, en nous concentrant sur l’école civile et comment l’un de ses professeurs annonce qu’il s’est inscrit dans les Milices de la Culture. Montrant ainsi la déclaration d’intentions d’une république qui voulait éduquer aussi bien en temps de paix qu’en temps de guerre.

Nous aurions dû être plus nombreux, mais quiconque connaît la dynamique de l’associationnisme sait que des engagements parfois inévitables apparaissent et obligent à modifier les plans.
Heureusement, l’un de ces engagements incontournables concernait la diffusion culturelle, c’est pourquoi nous n’avons pas honte de le mettre ici. Et vous savez déjà que nous collaborons avec d’autres entités.
La raison en était le Barri de la Marina del Port, expliqué à travers la Botiga de l’Avia, qui explique les allées et venues du quartier à travers ses boutiques séculaires ou emblématiques.
Ce qui est appréciable, puisque nous reconnaissons que nous sommes passionnés par le patrimoine, mais si ce patrimoine se perpétue encore, parfois avec une santé de fer médiocre…, il faut tout mettre en œuvre pour améliorer cette santé et perdurer encore quelques générations, et encore plus à une époque de géants internationaux affamés.
Et de La Marina, nous nous dirigerons vers le Penedès, où nous attendaient Ultima Defensa de Barcelona et Sabors en time de war. Vous savez, tous les troisièmes dimanches à Subirats, cette fois avec deux groupes très participants, qui nous ont également «offert» de bonnes photos de la façon dont nous faisons le guide.
Je le souligne car vous ne savez pas à quel point vos images nous donnent le regard de l’extérieur, allant bien au-delà de la traditionnelle mais statique, pourtant nécessaire…, photo de groupe.
Et nous nous retrouvons avec Castellvell, placé à la dernière place par une logique de groupe temporaire, puisqu’en fait, nous faisons la chronique à l’envers et La Marina, Subirats et Flix étaient tous dans le même week-end. Je suis sûr que vous comprendrez.


Ens acostem i parlem, us mostrem un gràfic o comentem la jugada amb vosaltres / We come up to you and talk, show you a graph or discuss the play with you. / Nous venons discuter, vous montrer un tableau ou discuter de la pièce avec vous / Nos acercamos y hablamos, le mostramos un gráfico o comentamos la jugada con vosotros FOTOS DE BIEL DIBUIXANT

Petit à petit, il devient, qui sait s’il peut devenir un périodique, valorisant à la fois celui de la récréation historique et du patrimoine. Symbiose nécessaire que nous défendons depuis ces lignes ! Et pour la deuxième fois, cette ligne de récréation est réalisée à partir du monde civil, qui gagne progressivement du terrain.
Cependant, nous nous sommes également consacrés à la partie purement patrimoniale, en consacrant une partie du mois de novembre au Front del Segre. La région de Lo Morinyol et Preixens nous ont donné du matériel que vous pouvez déjà voir sur la chaîne YouTube, et que malgré l’élaboration «rustique» qui a été choisie comme méthode, vous le trouverez sûrement assez intéressant.
En arrivant au terme de ces lignes, qui ont constitué l’une des plus longues chroniques réalisées récemment, mais bon sang !, il faut parfois traiter un peu mieux la langue, et ne pas y mettre un terme. Qu’au train où on va, et peut-être à cause de la dictature audiovisuelle, si on ne fait rien, on va perdre une bonne partie de l’écriture.



Oriol Miró Serra
9 décembre 2024


Cartell de les jornades de recreació de Flix 2024 / Poster for the Flix 2024 reenactment days / Affiche pour les journées de loisirs de Flix 2024 / Cartel de las jornadas de recreación de Flix 2024https://www.instagram.com/xvbrigadamixta/

Les petites portes poden ocultar grans tresors / Small doors can hide great treasures / Les petites portes peuvent cacher de grands trésors / Las pequeñas puertas pueden ocultar grandes tesoros

Abril 2024, Recuperem el Refugi! / April 2024, Let’s take back the Refuge! / Abril 2024, ¡Recuperamos el Refugio!

Versió castellana després de la Anglesa

Abril 2024, Recuperem el Refugi

Abril ha tornat a ser un mes intens, tal com ho va ser l’any passat, i es que entre recreacions, exposicions i tallers didàctics, no hem parat. I res d’això hagués estat possible sense el gran equip humà del que disposem. Equip que s’ha hagut de moure entre Lleida i Barcelona, tot fent aturades en diversos municipis d’ambdues províncies, que ens han dut amb vells coneguts i amb nous projectes. Projectes que, en si, són els que marcaran el ritme d’aquesta crònica.

El primer que voldria remarcar transcorre a l’entorn d’un institut de Sabadell, més exactament el Pau Vila, on reclamen l’obertura d’un vell refugi antiaeri situat entre el gimnàs i l’edifici de les aules, per bé que la majoria «cau» sota el pati. Projecte ambiciós sens dubte, i un d’aquells casos que es impossible negar-se.

En concret, a Sabadell hem fet tres aturades.


Participar de projectes com aquest es un dels motius per seguir fent la feina que fem / Participating in projects like this is one of the reasons to keep doing the work we do / Participar de proyectos como éste es uno de los motivos para seguir haciendo el trabajo que hacemos

La primera fou la exposició, Recuperem el Refugi, un lema més clar impossible que va lluir vora tres setmanes al vell mig de la rambla de la cocapital del Vallés Occidental. I darrere aquest lema hi havia un meravellós muntatge fet entre alumnes i mestres que anava dels orígens del barri de Gràcia a l’actualitat, tot agafant de fil conductor del refugi i els seus usos. Per cert, en aquesta exposició s’hi va poder veure un parell d’uniformes republicans cedits per nosaltres, un de milicià i un de capità republicà, que de fet, només s’afegien a la ingent tasca duta a terme per l’equip de l’institut.


Detall d’un dels plafons on es veu el refugi / Detail of one of the panels where you can see the shelter / Detalle de uno de los paneles donde se ve el refugio

De la Rambla de Sabadell anirem a l’institut, sent aquesta la segona parada. Una parada més didàctica, de la mà d’un dels nostres tallers.

Aquí, a diferencia de la primera estació, hi ha poc a explicar, més per producte conegut que per importància, que no es poca.

Ja ho sabeu, un recreador va a un institut i explica el període de la Republica Espanyola a l’alumnat a base del potencial dels objectes i del suport gràfic. Tot fent èmfasis en els aspectes de rereguarda o derivats de la guerra. I l’esperit ja el sabeu, desglorificar la guerra tot utilitzant la recreació, recreació que a més es presenta en forma de Milícia de Cultura.


Moment de les explicacions a l’institut / Time for explanations at the institute / Momento de las explicaciones en el instituto AUTOR: Institut Pau Vila

Tercera parada, i seguim en l’entorn del Pau Vila, i si abans hem estat amb els alumnes, ara estarem amb el veïnat, al pati del seu institut, on varem portar el nostre Hogar del Soldado, compost per Milícia de Cultura i Cantina, però ja se que no calia que us ho recordés!

Però ei, ja sabeu que ens adaptem a l’entorn, i aquí tocava afegir els atacs aeris, utilitzant un guàrdia d’assalt, per trencar el caqui que tothom sol esperar!

I la veritat es que fou una experiència molt interessant, ja no només pel fet de la proximitat de la gent, sinó per que vam poder copsar que la gent, no només coneixia la presencia del refugi, sinó que donaven suport al projecte dels Davids, cosa que sempre es d’agrair.


Es pot dir que es fa recreació civil…i es pot fer recreació civil / You can say that you do civil reenactment…and you can do civil reemactment / Puede decirse que se hace recreación civil…y se puede hacer recreación civil AUTOR: @artuuuur___

Sobre el terme Davids, si, els he batejat, però es que soc incapaç de dir qui dels dos treballa més pel projecte, com també es cert que aquest Davids…recull tots els mestres i alumnes arrossegats pel seu entusiasme. Espero que sigueu comprensius.

I de Sabadell, anirem a Castell de Gardeny i Olesa de Montserrat, fent a la pràctica que el cap de setmana del 14 d’abril ens ocupés en tres llocs en dos dies.

Castell de Gardeny ja ens va deixar bon sabor de boca l’any passat i repetir presencia era un repte! Estaríem a l’alçada?

Cal pensar en les ambicions de la jornada, posar en valor el monument. Cal pensar les característiques del monument, bàsicament templer, per bé que imperi amunt, exercit avall, tots hi han passat. I cal pensar en nostre format petit, que per bé que es adaptable, pot mostrar les seves mancances en un ambient poc adequat.

I valorant aquests elements, crec que podem valorar el resultat com a bo, els nostres elements de rereguarda es varen guanyar la curiositat de la gent, que sempre espera batalla, i que es va poder acostar a un Hogar del Soldado, que a més va tenir espai per als més menuts de les famílies a través de dos pissarrons i alguns guixos per que hi dibuixessin el que volguessin.


I mentre els nens dibuixaven…els grans miraven de trobar casa seva / And while the children were drawing…the adults were trying to find their home / Y mientras los niños dibujaban…los mayores trataban de encontrar su casa

No ens oblidem d’Olesa de Montserrat, on tot i coincidir amb Sabadell, també vam poder enviar un grup prou lluit de gent, que entre d’altres coses, representaren la detenció d’elements de la dreta per part de la Guàrdia d’Assalt. Tot adaptant-se al guió de la organització, duta magníficament pels companys de ARH Montserratí.


Moments preparatoris a l’acció / Preparatory moments for action / Momentos preparatorios en la acción

Cert, avui està sortint una crònica llarga, senyal de molta activitat, però no patiu, dos aturades i ho hem enllestit.

Tornem a Lleida, però sortim de la ciutat, anirem una setmana enrere en el temps i ens desplaçarem a Vilanova de la Barca al mateix temps. Tot anant a la recreació de Vilanova de la Barca, que aquest any canviava d’escenari matinal.

Cal dir que el canvi era a millor, el fet de concentrar la fira d’artesania i la trinxera viva als entorns de l’antiga església feia que tot fos més accessible, i per tant un intercanvi de gent resultés més fluït i natural.

I si bé es cert que no érem els únics expositor, si que, com es lògic, ens centrarem en Cultura i Cantina.

Cultura es va separar de Cantina aquesta vegada, anant a l’interior de l’església, junt amb la resta d’entitats, unint-se així al bloc de campament amb lloc de comandament, comissariat, transmissions i altres acompanyats d’altíssima qualitat.

Cantina es va quedar fora, a l’entrada de l’església, però es que el foc per fer el cafè i els moderns detectors d’incendis no acaben de tenir una bona relació, i tal separació fou necessària.


Infanteria de Marina donant vida a un dels espais de la Cantina / Marine infantry giving life to one of the spaces of the Canteen / Infantería de Marina dando vida a uno de los espacios de la Cantina AUTOR: Divulga Frene Andaluz

Però no estavem sols, no només teníem l’expositor de la botiga ambulant amb nosaltres, sinó que a més el fet de tenir cafè a l’abast feia que els companys anessin venint, companys que també esdevenien «víctimes» de les nostres explicacions a poc que es deixessin atrapar!

I per la tarda, batalla, al mateix escenari, aquí ens disculpareu!

On es va innovar es en les unitats de combat, sobretot en una, ja que van comptar amb infanteria de marina. Cosa que pot semblar estranya en un front d’interior, però que va ser real. La veritat es que va representar una magnífica oportunitat per explicar la gestió d’un exercit a mesura que passa el temps en un conflicte.

Ara sí, la ultima aturada, que no per ser la ultima es de menor importància, sinó per que realment, aquesta va venir de carambola, i no la podíem desaprofitar. I si ben cert es que fins ara mai havíem anat a primaria, sempre hi ha un primer cop. I per explicar-ho, agafaré la crònica de la companya que hi va anar, que es la més o única autoritzada per dir com va anar:


La companya Esther llesta per la seva presentació / The colleague Esther is ready for her presentation / La compañera Esther lista para su presentación AUTOR: Escola Isabel de Villena

«L’alumnat de 6è de primària de l’Escola Isabel de Villena (tenen insta) avui ha pogut assistir a un Taller sobre la Guerra Civil Espanyola, de la mà de l’Esther Alquézar, recreadora en les seves estones lliures amb el grup de recreació històrica @retallsdercreaciogce [el nostre instagram]. Hem pogut veure la uniformitat dels soldats, milicians i milicianes, fer un breu recorregut per la guerra, trinxeres, refugis i una explicació sobre la guerra a la rereguarda: cantina del soldat i Milícia de Cultura. Hem après algunes coses d’Esplugues durant la guerra, com el projecte fracassat de voladura del Pont i bateries antiaeri de Sant Pere Màrtir, així com com alguns llibres i cançons de l’època. També alguns de nosaltres ens hem vestit d’anarquista o amb roba de l’època. Hem gaudit, però també hem parlat sobre la cultura de la pau i sobre les conseqüències de la guerra. Ens ho hem passat molt bé»

Oriol Miró Serra

Esther Alquézar

12 de Maig de 2024


Els dos uniformes muntats abans de ser traslladats a l’exposició / The two uniforms assembled before being moved to the exhibition / Ambos uniformes montados antes de ser trasladados a la exposición

Guàrdia d’assalt fent sonar una petita alarma antiaèria /Assault guard sounding a small anti-aircraft alarm / Guardia de asalto haciendo sonar una pequeña alarma antiaérea AUTOR: @artuuuur___

Abril 2024, ¡Recuperamos el Refugio!

Abril ha vuelto a ser un mes intenso, tal y como lo fue el año pasado, y es que entre recreaciones, exposiciones y talleres didácticos, no hemos parado. Y nada de esto hubiera sido posible sin el gran equipo humano del que disponemos. Equipo que se ha tenido que mover entre Lleida y Barcelona, haciendo paradas en varios municipios de ambas provincias, que nos han llevado con viejos conocidos y con nuevos proyectos. Proyectos que, en sí, son los que marcarán el ritmo de esa crónica.
Lo primero que quisiera remarcar transcurre en torno a un instituto de Sabadell, más exactamente Pau Vila, donde reclaman la apertura de un viejo refugio antiaéreo situado entre el gimnasio y el edificio de las aulas, aunque la mayoría cae bajo el patio. Proyecto ambicioso sin duda, y uno de esos casos que es imposible negarse.


La milícia de cultura en acció / The culture militia in action / La milicia de cultura en acción AUTOR: Felip Crespí Niubó

En concreto, en Sabadell hemos realizado tres paradas.
La primera fue la exposición, Recuperem el Refugi, un lema más claro imposible que lució cerca de tres semanas en medio de la rambla de la cocapital del Vallés Occidental. Y detrás de este lema había un maravilloso montaje realizado entre alumnos y maestros que iba de los orígenes del barrio de Gràcia a la actualidad, cogiendo de hilo conductor del refugio y sus usos. Por cierto, en esta exposición se pudo ver un par de uniformes republicanos cedidos por nosotros, uno miliciano y uno capitán republicano, que de hecho, sólo se añadían a la ingente labor llevada a cabo por el equipo del instituto.
De la Rambla de Sabadell iremos al instituto, siendo ésta la segunda parada. Un puesto más didáctico, de la mano de uno de nuestros talleres.

Aquí, a diferencia de la primera estación, hay poco que explicar, más por producto conocido que por importancia, que no es poca.
Ya sabéis, un recreador acude a un instituto y explica el período de la República Española al alumnado a base del potencial de los objetos y del soporte gráfico. Haciendo énfasis en los aspectos de retaguardia o derivados de la guerra. Y el espíritu ya lo sabéis, desglorificar la guerra utilizando la recreación, recreación que además se presenta en forma de Milicia de Cultura.
Tercera parada, y seguimos en el entorno de Pau Vila, y si antes hemos estado con los alumnos, ahora estaremos con el vecindario, en el patio de su instituto, donde llevamos nuestra Hogar del Soldado, compuesto por Milicia de Cultura y Cantina ¡pero ya se que no hacía falta que os lo recordara!
Pero, ¡ya sabéis que nos adaptamos al entorno, y aquí tocaba añadir los ataques aéreos, utilizando un guardia de asalto, para romper el caqui que todo el mundo suele esperar!


Plafó Ubicat a l’entrada del gimnàs de l’institut / Panel Located at the entrance to the high school gymnasium / Panel Ubicado en la entrada del gimnasio del instituto AUTOR: Felip Crespí Niubó

Y la verdad es que fue una experiencia muy interesante, ya no sólo por el hecho de la proximidad de la gente, sino porque pudimos captar que la gente, no sólo conocía la presencia del refugio, sino que apoyaban el proyecto de los Davids, cosa que siempre es de agradecer.
Sobre el término Davids, sí, los he bautizado, pero es que soy incapaz de decir quién de los dos trabaja más por el proyecto, como también es cierto que este Davids… recoge a todos los maestros y alumnos arrastrados por su entusiasmo. Espero que seais comprensivos.
Y de Sabadell, iremos a Castell de Gardeny y Olesa de Montserrat, haciendo en la práctica que el fin de semana del 14 de abril nos ocupara en tres puestos en dos días.
Castell de Gardeny ya nos dejó buen sabor de boca el año pasado y repetir presencia ¡era un reto! ¿Estaríamos a la altura?

Hay que pensar en las ambiciones de la jornada, poner en valor el monumento. Hay que pensar las características del monumento, básicamente templario, si bien imperio arriba, ejercido abajo, todos han pasado. Y hay que pensar en nuestro pequeño formato, que aunque es adaptable, puede mostrar sus carencias en un ambiente poco adecuado.
Y valorando estos elementos, creo que podemos valorar el resultado como bueno, nuestros elementos de retaguardia se ganaron la curiosidad de la gente, que siempre espera batalla, y que pudo acercarse a una Hogar del Soldado, que además va tener espacio para los más pequeños de las familias a través de dos pizarrones y algunas tizas para que dibujaran lo que quisieran.
No nos olvidemos de Olesa de Montserrat, donde pese a coincidir con Sabadell, también pudimos enviar un grupo suficientemente lucido de gente, que entre otras cosas, representaron la detención de elementos de la derecha por parte de la Guardia de Asalto. Adaptándose al guión de la organización, llevada magníficamente por los compañeros de ARH Montserratí.
Cierto, hoy está saliendo una crónica larga, señal de mucha actividad, pero no sufría, dos paros y lo hemos terminado.
Volvemos a Lleida, pero salimos de la ciudad, iremos una semana atrás en el tiempo y nos desplazaremos a Vilanova de la Barca al mismo tiempo. Yendo a la recreación de Vilanova de la Barca, que este año cambiaba de escenario matinal.
Hay que decir que el cambio era a mejor, concentrar la feria de artesanía y la trinchera viva en los entornos de la antigua iglesia hacía que todo fuera más accesible, y por tanto un intercambio de gente resultara más fluido y natural.
Y si bien es cierto que no éramos los únicos expositor, si que, como es lógico, nos centraremos en Cultura y Cantina.


La repercussió als medis es el camí a la normalització / Repercussion in the media is the way to normalization / La repercusión en los medios es el camino a la normalización

Cultura se separó de Cantina esta vez, yendo al interior de la iglesia, junto al resto de entidades, uniéndose así al bloque de campamento con puesto de mando, comisariado, transmisiones y otros acompañados de altísima calidad .
Cantina se quedó fuera, en la entrada de la iglesia, pero es que el fuego para tomar el café y los modernos detectores de incendios no acaban de tener una buena relación, y tal separación fue necesaria.
Pero no estábamos solos, no sólo teníamos al expositor de la tienda ambulante con nosotros, sino que además el hecho de tener café al alcance hacía que los compañeros fueran viniendo, compañeros que también se convertían en «víctimas» de nuestras explicaciones a poco que se dejaran atrapar!
Y por la tarde, batalla, en el mismo escenario, ¡aquí nos disculparéis!
Donde se innovó se en las unidades de combate, sobre todo en una, ya que contaron con infantería de marina. Lo que puede parecer extraño en un frente de interior, pero que fue real. Lo cierto es que representó una magnífica oportunidad para explicar la gestión de un ejercido a medida que pasa el tiempo en un conflicto.

Cultura se separó de Cantina esta vez, yendo al interior de la iglesia, junto al resto de entidades, uniéndose así al bloque de campamento con puesto de mando, comisariado, transmisiones y otros acompañados de altísima calidad .
Cantina se quedó fuera, en la entrada de la iglesia, pero es que el fuego para tomar el café y los modernos detectores de incendios no acaban de tener una buena relación, y tal separación fue necesaria.
Pero solos, no sólo teníamos al expositor de la tienda ambulante con nosotros, sino que además el hecho de tener café al alcance hacía que los compañeros fueran viniendo, compañeros que también se convertían en «víctimas» de nuestras explicaciones a poco que se dejaran atrapar!
Y por la tarde, batalla, en el mismo escenario, ¡aquí nos disculparéis!
Donde se innovó se en las unidades de combate, sobre todo en una, ya que contaron con infantería de marina. Lo que puede parecer extraño en un frente de interior, pero que fue real. Lo cierto es que representó una magnífica oportunidad para explicar la gestión de un ejercido a medida que pasa el tiempo en un conflicto.

Ahora sí, la ultima parada, que no por ser el último es de menor importancia, sino porque realmente, éste vino de carambola, y no podíamos desaprovecharlo. Y si bien es cierto que hasta ahora nunca habíamos ido a primaria, siempre hay una primera vez. Y para explicarlo, tomaré la crónica de la compañera que acudió, que es la más o única autorizada para decir cómo fue:
«El alumnado de 6º de primaria de la Escuela Isabel de Villena (tienen insta) hoy ha podido asistir a un Taller sobre la Guerra Civil Española, de la mano de Esther Alquézar, recreadora en sus ratos libres con el grupo de recreación histórica @retallsdercreaciogce [nuestro instagram]. Hemos podido ver la uniformidad de los soldados, milicianos y milicianas, realizar un breve recorrido por la guerra, trincheras, refugios y una explicación sobre la guerra en la retaguardia: cantina del soldado y Milicia de Cultura. Hemos aprendido algunas cosas de Esplugues durante la guerra, como el proyecto fracasado de voladura del Puente y baterías antiaéreo de San Pedro Mártir, así como algunos libros y canciones de la época. También algunos de nosotros nos hemos vestido de anarquista o con ropa de época. Hemos disfrutado pero también hemos hablado sobre la cultura de la paz y sobre las consecuencias de la guerra. Nos lo hemos pasado muy bien»


Oriol Miró Serra

Esther Alquézar
12 de Mayo de 2024

Febrer de nous escenaris / February of new scenarios / Febrero de nuevos escenarios

Versió castellana després de la Anglesa

Febrer de nous escenaris.

Contribuir al coneixement del patrimoni? Noves línies de recreació? Treballar amb nanos? Tot en un mes? I tant que sí!

Però, i si comencem, i anem per feina, el primer es anar al coneixement del patrimoni, concretament a Subirats, que si que hi treballem cada tercer diumenge, cert. Però aquesta vegada ampliem tant en disponibilitat com en recorregut, tot i que de manera un xic diferent.

Es tracta, de fet, d’acompanyar-vos des de Sant Pau d’Ordal a Sant Pau d’Ordal passant per les trinxeres i altres escenaris de la Ultima Defensa de Barcelona, però el dia que vulgueu i a través del vostre telèfon, tot utilitzant una autoguiada que Turisme de Subirats està realitzant.


Moment de l’enregistrament dins de Sant Pau d’Ordal / Time of recording in Sant Pau d’Ordal / Momento de la grabación dentro de Sant Pau d’Ordal

Tot plegat, i entengueu que no expliqui massa més, una experiència que que de ben segur que us resultarà agradable.

I del vostre telèfon, saltarem a la realitat, camp que, com molts sabeu que penso, mai hauria de ser deixat de banda.

A més, viatjarem a una nova zona, i aquesta es Osona, on anirem a Taradell per commemorar els vuitanta cinc anys de l’entrada de les tropes rebels al municipi. I ho farem amb els companys del Montserratí i el músic Ramon Redorta.

Va ser com ens agrada, sense estridències i parlant de tu a tu amb la gent, portant nosaltres la Cantina i la Milícia de Cultura, tot sent els acompanyants de la petita trinxera dels companys montserratins i la sempre impactant actuació d’en Ramon.

Gravació de El 9 TV / Recording of El 9 TV / Grabación de El 9 TV

Si que es cert que vam poder fer l’experiment de cantina activa, tot trencant encara més les distancies entre recreador i públic, situació no sempre possible. Però aquest experiment no va alterar en res la dinàmica local de l’esdeveniment.

Que fem després de Taradell? Doncs tornem a Subirats, i aquesta vegada, durant una setmana no pararà de circular gent. Ja sigui entre el grup de caminaires, ja sigui pels nois i noies de l’institut de Viladecavalls.

Ja ho sabeu, gaudim d’aquestes visites, es on donem el missatge de que recreació històrica i patrimoni poden conviure, i a més, ho fem en un format on vosaltres teniu un percentatge prou elevat de construcció a través de les vostres intervencions. Format que fa que cap de les quatre visites d’aquella setmana fos igual.

Format perillós pensareu alguns, es cert, us diré jo. Però fins ara sempre ha resultat satisfactori, ja que l’intercanvi es bidireccional i enriqueix les dos parts, a més de permetre una adaptabilitat més que necessària, per bé que també requereix que qui et porta en sàpiga.


Material gràfic de suport a les guies / Graphic material to support the guides / Material gráfico de soporte a las guías ( Xavier Carbonell)

Fins aquí ha estat la part de recreació, però es que també s’ha treballat en la web, que no es que tingués un mal format, però ja li tocava una repassada i des de gener que hi treballem. Aconseguint més visualització de les xarxes i on destaca sempre la darrera entrada, a més, hem afegit un parell d’ apartats per destacar altres esdeveniments i els artesans que es relacionen amb la recreació o el patrimoni, qui sap si amb l’esperança d’esdevenir una mica un pol de reunió d’altres branques.

Oriol Miró Serra

29 de febrer de 2024


Enregistrant a El Pago / Recording in El Pago / Grabando en El Pago

Les aparicions en premsa local ajuden a la normalització / Appearances in the local press help normalization/ Las apariciones en prensa local ayudan a la normalización

Treballar amb els instituts aplanarà el camí de la futura difusió? / Will working with institutes pave the way for future diffusion? / ¿Trabajar con los institutos allanará el camino de la futura difusión?

Febrero de nuevos escenarios.

¿Contribuir al conocimiento del patrimonio? ¿Nuevas líneas de recreación? ¿Trabajar con chavales? ¿Todo en un mes? ¡Por supuesto que sí!
Pero, y si empezamos, y vamos por trabajo, lo primero es ir al conocimiento del patrimonio, concretamente a Subirats, que sí que trabajamos cada tercer domingo, cierto. Pero esta vez ampliamos tanto en disponibilidad como en recorrido, aunque de forma algo diferente.
Se trata, de hecho, de acompañarle desde Sant Pau d’Ordal a Sant Pau d’Ordal pasando por las trincheras y otros escenarios de la Ultima Defensa de Barcelona, pero el día que desee y a través de vuestro teléfono, utilizando una autoguiada que Turisme de Subirats está realizando.


Us pensàveu que ens havíem oblidat de les vinyes? / Did you think we had forgotten about the vines?/ ¿Creíais que nos habíamos olvidado de los viñedos?

Todo ello, y entended que no explique demasiado más, una experiencia que que seguro os resultará agradable.
Y de su teléfono, saltaremos a la realidad, campo que, como muchos sabéis que pienso, nunca debería ser dejado de lado.
Además, viajaremos a una nueva zona, y ésta es Osona, donde iremos a Taradell para conmemorar los ochenta y cinco años de la entrada de las tropas rebeldes en el municipio. Y lo haremos con los compañeros del Montserratí y el músico Ramon Redorta.


Gravació de El 9 TV / Recording of El 9 TV / Grabación de El 9 TV

Fue como nos gusta, sin estridencias y hablando de tú a tú con la gente, llevando nosotros la Cantina y la Milicia de Cultura, siendo los acompañantes de la pequeña trinchera de los compañeros montserratins y la siempre impactante actuación de Ramon
Si que es cierto que pudimos realizar el experimento de cantina activa, rompiendo aún más las distancias entre recreador y público, situación no siempre posible. Pero ese experimento no alteró en nada la dinámica local del evento.
¿Qué hacemos después de Taradell? Pues volvemos a Subirats, y esta vez, durante una semana no parará de circular gente. Ya sea entre el grupo de caminantes, ya sea por los chicos y chicas del instituto de Viladecavalls.
Ya lo sabéis, disfrutamos de estas visitas, es donde damos el mensaje de que recreación histórica y patrimonio pueden convivir, y además, lo hacemos en un formato donde usted tiene un porcentaje suficientemente elevado de construcción a través de sus intervenciones. Formato que hace que ninguna de las cuatro visitas de aquella semana fuera igual.
Formato peligroso pensaréis algunos, es cierto, ya os digo yo. Pero hasta ahora siempre ha resultado satisfactorio, ya que el intercambio es bidireccional y enriquece a ambas partes, además de permitir una adaptabilidad más que necesaria, aunque también requiere que quien te lleva sepa.


Moment de la visita del tercer diumenge de mes / Time of the visit on the third Sunday of the month / Momento de la visita del tercer domingo de mes

Hasta aquí ha sido la parte de recreación, pero es que también se ha trabajado en la web, que no es que tuviera un mal formato, pero ya le tocaba un repaso y desde enero que trabajamos en ella. Consiguiendo más visualización de las redes y donde destaca siempre la última entrada, además, hemos añadido un par de apartados para destacar otros eventos y artesanos que se relacionan con la recreación o el patrimonio, quién sabe si con la esperanza de convertirse en algo un polo de reunión de otras ramas.

Oriol Miró Serra
29 de febrero de 2024

Novembre, Jornades de treball i recreació històrica / Noviembre, Jornadas de trabajo y recreación histórica / November, Days of work and reenactment

Novembre, Jornades de treball i recreació històrica.

I d’un octubre tranquil hem anat a la banda contraria, molta feina i variada, necessitant duplicar-nos en alguna ocasió.

Abrera, Aitona, El Xinquer (Alcúdia de Veo), Centre Cultural El Born, Subirats i el MACBA. I si bé no totes van ser de recreació, totes han estat interessants i de ben segur que totes tornaran d’una o altre manera.

Aitona, i ja començant, de fet va ser un retorn, ja que ja hi havíem estat l’any passat, el que aquest cop ens vam adaptar més a la casuística de l’acte, portant la nostra fortificació enlloc de cultura, que tot i estimar-la molt, l’any passat va tenir una acollida més aviat freda.

I es que hem d’acceptar que «competir» amb les fotos de Robert Capa podia ser una tasca difícil.

El cas es que, i per causes externes a nosaltres, tot i portar el material per reproduir una fotografia de Capa, aquesta reproducció no fou possible. Adoptant nosaltres el paper d’acompanyant del grup, tot mostrant el que fem, la recreació didàctica mentre ens barrejàvem amb la gent. Mentre els companys de Ejercito del Ebro es deixaven fotografiar en la reproducció de les fotos de tan il·lustre personatge.


Poder mostrar el funcionament d’objectes caigut en l’oblit (o quasi) es un plaer / Being able to show the operation of objects that have fallen into oblivion (or almost) is a pleasure / Poder mostrar el funcionamiento de objetos caídos en el olvido (o casi) es un placer

Abrera, les trinxeres del bosc de Sant Miquel que ja coneixíem, però diferent format! Quasi bé cent alumnes varen poder veure un requetè revoltat, un soldat republicà i una refugiada. Tres personatges que els explicaven les penúries que causa una guerra, mentre els allunyàvem (o intentàvem) de la gloria de les pel·lícules i els videojocs.


Que puguin tocar, que puguin sentir! / That they can touch, that they can feel! / ¡Que puedan tocar, que puedan sentir!

Com a aclariment, sabem que allà no hi van entrar requetès, que hi van entrar tropes italianes del CTV. Però al no poder trobar algú amb un uniforme italià correcte, vam optar per «baixar uns quilometres» i «anar al sector de Martorell», on gràcies a una conversa de fa temps amb en Jordi Amigó, sabíem que un capità republicà, junt amb els seus homes, havia aguantat durant unes hores contra les avançades d’una divisió de requetès navarresos, ja em disculpeu que no trobi ara les notes.

En qualsevol cas, si bé no era l’episodi real de la zona, si que havia passat i tothom va ser informat de la casuística de la solució representada.

I d’Abrera a El Xinquer, tot avisats per la gent de Aur Art, que van confiar en nosaltres per un projecte meravellós. Escenificar la història de El Xinquer, un despoblat de Alcúdia de Veo que fou abandonat durant la guerra per no ser habitat mai més.

I dic formar part, ja que aquesta història era representada a través de diverses parades teatralitzades amb un gust i assessorament exquisit. Tota una mostra de que una teatralització i una recreació poden conviure, sense que cap de les dues perdi el sentit d’existència.


Aprofitem aquesta imatge per remarcar la importància dels colors i la mimètica / Let’s take advantage of this image to emphasize the importance of colors and mimetic / Aprovechamos esta imagen para remarcar la importancia de los colores y la mimética

I, a més, varem poder mostrar la nostra manera de treballar amb la didàctica de l’objecte, la experiència sensorial i la participació que busquem a través de la nostra recreació didàctica. Missatge que no totes les entitats han adoptat encara, però que cada vegada té més adeptes.

De Castelló anirem a l’Ebre i Barcelona, i tot el mateix cap de setmana! Ja sabem que a vegades les coses es solapen, però en aquest cas podíem acceptar el repte. A Barcelona (Centre Cultural El Born) una jornada que versava sobre diferents maneres de treballar entorn a la recreació històrica amb ponents de gran nivell, i a Flix una recreació històrica que comprenia trinxera viva i combat.


Intervencions Internacionals i de Països Catalans / International Interventions and Catalan Countries / Intervenciones Internacionales y de Països Catalans

Al Born hi anàvem de mà de Artixoc, amb qui ja treballem a La Botiga de l’Avia, confiant que aquesta relació sigui un enriquiment mutu.

La qüestió es que si dissabte hi anàvem més de suport, per bé que vam tenir un breu paper en la visita patrimonial a les restes arqueològiques, diumenge els mostràvem el nostre concepte de Recreació Històrica i Patrimoni Junts a Subirats, participant una part dels ponents de dissabte en la ruta de Ultima Defensa de Barcelona. Ben cert que no en vam parlar dissabte, però, s’ús acut un millor exemple que sobre el terreny?


Explicacions de la batalla aprofitant els mapes del CIUDEB / Explanations of the battle using CIUDEB maps / Explicaciones de la batalla aprovechando los mapas del CIUDEB

Flix «només» va ser dissabte, però quin dissabte! Trinxera viva que «recorria» el poble pel matí i batalla per la tarda, i tot envoltat per diferents grups de recreació, i que costaria dir quin es el millor.

En aquesta ocasió, també per causes externes, no vam poder dur ni Cantina ni Milícia de Cultura, sent necessari dividir el nostre equip entre diversos expositors. Però no patiu, tal divisió no va reduir la nostra qualitat, ja que tenim un equip digne de presumir. I que si fem cas, confirmen que van estar a l’alçada esperada, tant en el CRIM (Centro de Reclutamiento e Instrucción Militar) com en Sanitat. Sortint els nostres companys plenament satisfets de les seves experiències.


Els nostres abans de començar el matí / Ours before starting the morning / Los nuestros antes de empezar la mañana

Si que es cert que no solem dividir l’equip, i que ens hagués agradat portar Cultura, però entenem que per que les coses funcionin a vegades calen «sacrificis», i aquest repte fou entomat i superat amb èxit. I es que si, hi ha solidaritat entre grups, tots, encara que no en solguem parlar d’ella en públic. Però en aquesta casa no creiem en la feina invisible però que es nota i es agraida, i aquestes coses, les fetes abans, les fetes ara i les fetes en el futur, per altres o pels nostres…, cal que es sàpiguen.

A més, proporcionen un coneixement de la feina de l’altre que es impossible quan estàs ocupat en el teu expositor.

I per la tarda? La batalla, des de l’any passat a la zona del Calvari, zona que, realment permet una millor vista de tota l’acció pel públic. No obligant a moure’s o a perdre’s alguna part de l’acció com quan estava al passeig, vora el riu.

Doncs ja tenim el mes fet, podríeu pensar, però no, ja que se’ns va presentar la ocasió d’anar a una Jornada de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i l’Observatori del Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya. Evidentment, no era un tema de recreació, però ens va oferir una oportunitat meravellosa per veure com les entitats museístiques cerquen atraure noves audiències. Permetent escoltar tres casos internacionals i set de l’àmbit català.


Imatge presa abans de començar les intervencions / Image taken before the interventions began / Imagen tomada antes de empezar las intervenciones

Cert que no seran d’aplicació immediata, i que potser tindrem fases de tanteig a la hora d’aplicar certs principis dels escoltats al MACBA, però fins i tot sense poder aplicar-ho seria una gran oportunitat d’haver vist com treballen altres.

Això no ha estat tot clar! Però si el més destacat. Entre mig s’ha anat al Santuari del Tallat per enriquir una mica el canal de YouTube, hem estat amb el CESUB mostrant les trinxeres i ens hem ocupat de les seves xarxes. Tot això alhora que ja comencem a preparar amb ells les jornades de memòria que fan cada gener, que aquestes coses volen el seu temps.

Oriol Miró Serra

3 de desembre de 2023


Les visites van ser conduïdes a través de Serra Brisa i cada foto era explicada / The tours were conducted through Serra Brisa and each photo was explained / Las visitas fueron conducidas a través de Serra Brisa y cada foto era contada

L’antiga església va resultar un magnific lloc per aplicar la recreació didàctica / The old church turned out to be a magnificent place to apply the didactic reenactment / La antigua iglesia resultó un magnífico lugar para aplicar la recreación didáctica

Camí de les trinxeres / Path of the trenches / Camino de las trincheras

Setembre i Agost, xarxes i retorn de les «vacances» / Septiembre y Agosto, redes y retorno de las «vacaciones»

Versió castellana després de la catalana.

Setembre i Agost, xarxes i retorn de les «vacances»

Crònica estranya, sens dubte, i es que ajuntem dos mesos. Però la raó es ben senzilla, a l’agost no es va sortir i setembre ha omplert aquest buit.

Fancon 2023, XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas, Pinell de Brai i xarxes en serien els elements més destacats, i de fet en seran l’esquema. Així doncs…comencem.

Segona participació a FANCON, i inesperada, ja que si de norma era bianual, per aquesta ocasió van fer una excepció, i sembla ser que la nostra tasca era prou ben recordada, ja que ens van tornar a avisar.

Tres van ser les entitats amigues avisades, amb pretensió de fer un bon campament de rereguarda republicana, cosa que sembla que varem aconseguir. XV Brigada ens va dur un centre de reclutament plenament funcional, ARH Montserratí si bé no va portar material, si que feia la guàrdia externa d’un campament, tot definint un perímetre fictici i UDEP ens va portar un servei sanitari digne de presumir-ne. I nosaltres Milícia de Cultura, que crec que podríem definir com el nostre producte estrella.


Registre d’imatges i vídeos de la edició de l’any 2023 de Fancon / Record of images and videos of the 2023 edition of Fancon / Registro de imágenes y vídeos de la edición del año 2023 de Fancon

A més, i ara que ja sabíem el llenguatge de l’esdeveniment, varem enllaçar els quatre papers aconseguint que la experiència acabés posant-se un uniforme. Per qui volgués, només faltaria! I tot això enmig de didàctica i experimentació, com bé podia ser veure que els telèfons eren funcionals o ser traslladat en llitera pels sanitaris.

La participació al XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas fou diferent, i es que vaig parlar-vos a través de internet de la mà de la Funcación Bodas de Isabel, de Terol. Qui em va permetre fer un breu repàs de la casuística que envolta la recreació històrica i alguns reptes de futur, i present!


Aquí podeu veure la intervenció al congrés / Here you can see the speech at the congress / Aquí puede ver la intervención en el congreso

I si ben cert es que quaranta-cinc minuts donen pel que donen, m’agrada creure que la cosa va sortir prou bé. Això si. Em faltava veure les cares, i es que les cares diuen si una cosa s’està fent bé o malament!

A Pinell de Brai, com sempre, es fa un viatge més emocional, per bé que amb la mateixa professionalitat que sabem donar.

Pel matí, museu viu i per la tarda batalla, format que si bé no en podem dir habitual, poc falta per ser-ho.

Pel matí, a l’entorn del campament republicà, un de tres espais dissenyats per l’associació Pandols 38, que organitzava l’acte. Vam portar altre cop milícia de cultura, que varem embrancar amb el Comissariat portat pels companys de El Comité, tot il·lustrant la connexió directa entre aquelles seccions de l’exercit republicà. A més, quan el temps ens deixava, gaudíem de les explicacions del niu de metralladora, el comandament de divisió i el post sanitari conduïts de manera brillant per XV Brigada i Voluntarios de Fayón.

Tot això mentre el company de Pandols 38 conduïa els dos grups de visitants.


Recull d’imatges i vídeos de la darrera edició de Pinell de Brai / Collection of images and videos from the latest edition of Pinell de Brai / Recopilación de imágenes y vídeos de la última edición de Pinell de Brai

Per la tarda, batalla, la recreació dels combats per la cota 666, motiu pel qual ens vam canviar de bàndol. Aquesta vegada, però, l’ideòleg volia remarcar el desastre que significa la guerra, i la recreació acaba amb un gran escampall de «morts» provocats a l’estavellar-se contra una defensa ben muntada i impenetrable. Cosa que a la pràctica significava enviar-los a una mort segura. Convidant d’aquesta manera a la reflexió del preu de la vida, entre d’altres.

Falten les xarxes, quart esdeveniment a remarcar! Aquesta part s’ha fet bàsicament durant l’agost, i ha consistit en dotar de més contingut el ja existent canal de YouTube, mostrant el patrimoni que diem defensar, mostrant recreacions que ja defensàvem, i unint-ho allà on es possible. I a més la idea es anar afegint contingut a mesura que vinguin esdeveniments.

I evidentment que hem fet altres coses, les trinxeres de Subirats han tornat a tenir visites i hem seguit cuinant sortides que anireu veient.


Muntatge on es mostra una gran bateria d’artilleria en casamata / Montage showing a large artillery battery in a casemate / Montaje donde se muestra una gran batería de artillería en casamata

Oriol Miró Serra

2 d’Octubre de 2023

Septiembre y Agosto, redes y retorno de las «vacaciones»

Crónica extraña, sin duda, y es que juntamos dos meses. Pero la razón es muy sencilla, en agosto no se salió y septiembre ha llenado ese vacío.
Fancon 2023, XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas, Pinell de Brai y redes serían los elementos más destacados, y de hecho serán su esquema. Así pues… empecemos.
Segunda participación en FANCON, e inesperada, ya que si de norma era bianual, para esta ocasión hicieron una excepción, y parece que nuestra labor era bastante bien recordada, ya que nos avisaron de nuevo.
Tres fueron las entidades amigas avisadas, con pretensión de realizar un buen campamento de retaguardia republicana, algo que parece que conseguimos. XV Brigada nos llevó un centro de reclutamiento plenamente funcional, ARH Montserratí si bien no trajo material, si que hacía la guardia externa de un campamento, definiendo un perímetro ficticio y UDEP nos trajo un servicio sanitario digno de presumir de ello . Y nosotros Milicia de Cultura, que creo que podríamos definir como nuestro producto estrella.


Registre d’imatges i vídeos de la edició de l’any 2022 de Fancon / Record of images and videos of the 2022 edition of Fancon / Registro de imágenes y vídeos de la edición del año 2022 de Fancon

Además, y ahora que ya sabíamos el lenguaje del evento, enlazamos los cuatro papeles consiguiendo que la experiencia acabara poniéndose un uniforme. ¡Para quien quisiera, sólo faltaría! Y todo ello en medio de didáctica y experimentación, como bien podía verse que los teléfonos eran funcionales o ser trasladado en camilla por los sanitarios.
La participación en el XI Congreso Internacional de Fiestas y Recreaciones Históricas fue diferente, y es que hablé a través de internet de la mano de la Funcación Bodas de Isabel, de Teruel. Quien me permitió hacer un breve repaso de la casuística que envuelve la recreación histórica y algunos retos de futuro, ¡y presente!

Y si bien es cierto que cuarenta y cinco minutos dan por lo que dan, me gusta creer que la cosa salió bien. Eso sí. ¡Me faltaba ver las caras, y es que las caras dicen si algo se está haciendo bien o mal!
En Pinell de Brai, como siempre, se hace un viaje más emocional, aunque con la misma profesionalidad que sabemos dar.
Por la mañana, museo vivo y por la tarde batalla, formado que si bien no podemos llamarlo habitual, poco falta para serlo.
Por la mañana, en torno al campamento republicano, uno de tres espacios diseñados por la asociación Pandols 38, que organizaba el acto. Llevamos de nuevo milicia de cultura, que enzarzamos con el Comisariado traído por los compañeros de El Comité, ilustrando la conexión directa entre aquellas secciones del ejercito republicano. Además, cuando el tiempo nos dejaba, disfrutamos de las explicaciones del nido de ametralladora, el mando de división y el post sanitario conducidos de forma brillante por XV Brigada y Voluntarios de Fayón.
Todo esto mientras el compañero de Pandols 38 conducía a los dos grupos de visitantes.

Por la tarde, batalla, la recreación de los combates por la cota 666, por lo que nos cambiamos de bando. Esta vez, sin embargo, el ideólogo quería remarcar el desastre que significa la guerra, y la recreación termina con un gran esparcimiento de «muertes» provocados al estrellarse contra una defensa bien montada e impenetrable. Lo que en la práctica significaba enviarlos a una muerte segura. Invitando de esta forma a la reflexión del precio de la vida, entre otros.
¡Faltan las redes, cuarto evento a remarcar! Esta parte se ha hecho básicamente durante agosto, y ha consistido en dotar de mayor contenido al ya existente canal de YouTube, mostrando el patrimonio que decimos defender, mostrando recreaciones que ya defendíamos, y uniéndolo allá donde es posible. Y además la idea es ir añadiendo contenido a medida que vengan eventos.
Y evidentemente que hemos hecho otras cosas, las trincheras de Subirats han vuelto a tener visitas y hemos seguido cocinando salidas que irá viendo.


Muntatge on es mostra el niu de metralladora sota el Castell de Montearagón / Montage showing the machine gun nest under Montearagón Castle / Montaje donde se muestra el nido de ametralladora debajo del Castillo de Montearagón

Oriol Miró Serra

2 de octubre de 2023

XI CONGRESO INTERNACIONAL DE FIESTAS Y RECREACIONES HISTÓRICAS

Doncs ja el tenim aquí, un dels tres esdeveniments importants de setembre. I es que participar d’un congrés no es poca cosa, i per bé que tres quarts d’hora sempre es poc, he procurat entrar una mica en tot el que podia anar relacionat. Que es poc i segur que penseu que en alguns temes hagués hagut d’entrar més o menys, ho sé, però ja sabeu com va això!

Well, we have it here, one of the three important events of September. Participating in a congress is no small thing, and even though three quarters of an hour is always not enough, I have tried to get a little into everything that could be related. That’s not much and I’m sure you think that I should have entered more or less on some topics, I know, but you know how that goes!

Pues ya lo tenemos aquí, uno de los tres eventos importantes de septiembre. Y es que participar de un congreso no es poco, y aunque tres cuartos de hora siempre es poco, he procurado entrar un poco en todo lo que podía ir relacionado. Que es poco y seguro que pensáis que en algunos temas hubiera tenido que entrar más o menos, lo sé, ¡pero ya sabéis cómo va esto!

Oriol Miró Serra

29 de setembre de 2023

Juliol intens, quasi hiperactiu! Julio intenso, ¡casi hiperactivo!

Versió castellana després de la catalana.

Juliol intens, quasi hiperactiu!

Si Juny va ser tranquil en actes, es per que la cuina no parava de treure fum, i ara ho veureu. Abrera, la Tele…, Premià de Mar, Universitat de Saragossa a Robres i Subirats ens hauran tingut ocupats! I molt! I reconec que encara no ha acabat el mes, però la cosa ja es prou densa com per fer crònica, i ja farem la resta si s’escau!

Abrera de fet, es una repetició de l’any passat, es a dir!, donar vida a unes trinxeres d’allò més completes mentre expliquem part de la història des de la recreació històrica. Per bé que expliquem uns fets ocorreguts en gener, i en conseqüència ens prenem la llicencia d’anar més estivals, ja perdonareu que no vulguem morir fregits!


Preparant els darrers detalls per quan vingui el públic / Preparing the last details for when the public comes / Preparando los últimos detalles para cuando venga el público

I ho farem com sabem, tres parades didàctiques enfocades a vosaltres, cada una a càrrec d’una associació diferent, per tal de mantenir la seva especialització, i en conseqüència, la seva qualitat. Que bé que ho mereixeu!


El públic es l’objectiu, la recreació didàctica va dirigida a ells / The audience is the target, the didactic reenactment is aimed at them / El público es el objetivo, la recreación didáctica va dirigida a ellos

Sobre la Tele, creieu-me que sap greu no poder explicar massa, coses de la privacitat, però hi tenim dipositades prou esperances cara a la normalització de certs tipus de recreació històrica, o visualització encara que sigui, i espero no haver dit massa! Ja veurem si tot es confirma quan surti.

I ara Premià de Mar, al museu de l’estampació, on haurem col·laborat de manera activa amb la exposició Enemic a la Vista! Que ens mostra com era la defensa de costa al Maresme durant la Guerra Civil.


Cartell d’Enemic a la Vista / Enemy in Sight poster / Cartel de Enemigo en la Vista

Dos fins al moment hauran estat les col·laboracions, la primera, i novetat per nosaltres, deixar un element expositiu durant el tres mesos que podreu anar a veure la exposició, la segona, una recreació de petit format el dia de la seva inauguració, format i paraula no permesa en públic per estar en campanya electoral de les generals, canviant a Obertura, cosa que afecta al format d’algunes coses, però no cap de les nostres.

Quin element hi hem deixat? Us preguntareu! Doncs hi hem deixat un niu de metralladora d’interior amb un sostre didàctic! Cosa que permet fer un contrapunt a la exposició i ens permet mostrar en una petita porció la nostra tasca de difusió i investigació. Ben cert que n’estem força satisfets, però això es normal, qui ha de jutjar sou vosaltres!


Expositor que anomenarem «niu de metralladora amb sostre didàctic» / Exhibitor that we will call «machine gun nest with didactic roof» / Expositor que llamaremos «nido de ametralladora con techo didáctico»

Si anem a la inauguració, oi que ens ho permetreu?, evidentment varem aprofitar el nostre mega expositor, posant-nos a banda i banda. La companya amb una selecció de materials de Milícia de Cultura i el company llest per explicar com eren les comunicacions, alhora que aclaria dubtes sobre l’expositor del «niu de metralladora didàctic». Cal destacar la brillant entrada de la companya que als quinze segons ja tenia tothom a la butxaca, ella va saber atraure de nou una atenció que ja anava de baixada, i es que l’estona passada i la calor ja estaven passant factura.


Explicant la Milícia de Cultura al públic / Explaining the Culture Militia to the public /Explicando la Milicia de Cultura al público

I per calor, anem a Robres, per tercer any ja, i es que de la mà de Didpatri hem estat fent de mestres al Curs extraordinari de: Public History y Guerra Civil, recreación historica y puesta en valor del patrimonio. Organitzat per la Universitat de Saragossa. Experiència de la que sempre n’hem sortit més que satisfets.


Moments de taules rodones, on el coneixement es barreja amb el pensament! / Moments of round tables, where knowledge mixes with thought! / Momentos de mesas redondas, ¡dónde el conocimiento se mezcla con el pensamiento!

Nosaltres hem parlat de dinamitzar el patrimoni a través de la recreació, hem explicat els passos que ha seguit la recreació per arribar on som ara i hem explicat el nostre concepte de Recreació Didàctica a través d’un expositor de Milícia de Cultura. Però es que hi havia molt més, un anàlisi de la vigència de la Guerra Civil Espanyola avui dia, un anàlisi de uniformitats i roba civil i diverses taules rodones per ordenar l’aprés durant la setmana. Tot això amanit amb una visita de les excel·lents mostres patrimonials de la Comarca de los Monegros.


Podem explicar la recreació històrica, per si la viuen millor / We can explain the historical recreation, in case they experience it better /Podemos explicar la recreación histórica, por si la viven mejor

Tot plegat un còctel d’allò més profitós per mestres i alumnes!

I ja per rematar, ja sabeu que no vull articles massa llargs, anirem a Subirats, al nostre tercer diumenge de mes, aquesta vegada amb Sabors en Temps de Guerra a Subirats, que si que no ens va portar grans sorpreses, però mai es igual.

Però encara queda, no us cregueu, i serà tot el darrer cap de setmana, on ens haurem de dividir, de nou, entre Subirats i la Recreació Històrica de Faió! I que, òbviament, no us podem explicar res, coses de no tenir una bola de vidre.

Oriol Miró Serra.

19 de Juliol de 2023.


Comarca de Los Monegros des de les trinxeres de la Ermita de Santa Quiteria / County of Los Monegros from the trenches of the Ermita de Santa Quiteria / Comarca de Los Monegros desde las trincheras de la Ermita de Santa Quiteria

Julio intenso, ¡casi hiperactivo!

Si Junio fue tranquilo en actos, es por que la cocina no paraba de echar humo, y ahora lo vereis. Abrera, la Tele…, Premià de Mar, Universidad de Zaragoza en Robres y Subirats nos habrán tenido ocupados! ¡Y mucho! Y reconozco que aún no ha terminado el mes, pero la cosa ya es lo suficientemente densa como para hacer crónica, ¡y ya haremos el resto si procede!
Abrera de hecho, es una repetición del año pasado, es decir!, dar vida a unas trincheras de lo más completas mientras contamos parte de la historia desde la recreación histórica. Si bien explicamos unos hechos ocurridos en enero, y en consecuencia nos tomamos la licencia de ir más estivales, ¡ya perdonareis que no queramos morir fritos!


Petit assaig de camuflatge de trinxera per mostrar el significat de Arqueologia Experimental / Small trench camouflage essay to show the meaning of Experimental Archeology / Pequeño ensayo de camuflaje de trinchera para mostrar el significado de Arqueología Experimental

Y lo haremos como sabemos, tres paradas didácticas enfocadas a vosotros, cada una a cargo de una asociación diferente, para mantener su especialización y, en consecuencia, su calidad. ¡Qué bien merece!


Si, les noies tenen lloc a la recreació històrica, només cal voluntat! / Yes, girls take place in reenactment, all you need is a will! / Si, las chicas tienen lugar en la recreación histórica, ¡sólo hace falta voluntad!


Sobre la Tele, creedme que sabe mal no poder explicar demasiado, cosas de la privacidad, pero tenemos depositadas suficientes esperanzas de cara a la normalización de ciertos tipos de recreación histórica, o visualización aunque sea, y espero no haber dicho demasiado! Ya veremos si todo se confirma cuando salga.
Y ahora Premià de Mar, en el museo de la estampación, donde habremos colaborado de forma activa con la exposición Enemigo a la Vista! Que nos muestra cómo era la defensa de costa en el Maresme durante la Guerra Civil.


Documentació y models didàctics per ajudar a entendre la fortificació i la recreació / Documentation and didactic models to help understand fortification and reenactment / Documentación y modelos didácticos para ayudar a entender la fortificación y la recreación

Dos hasta el momento habrán sido las colaboraciones, la primera, y novedad para nosotros, dejar un elemento expositivo durante los tres meses que podrá ir a ver la exposición, la segunda, una recreación de pequeño formato el día de su inauguración, formato y palabra no permitida en público por estar en campaña electoral de las generales, cambiando a Apertura, lo que afecta al formato de algunas cosas, pero no ninguna de las nuestras.
¿Qué elemento hemos dejado? Os preguntareis! ¡Pues hemos dejado un nido de ametralladora de interior con un techo didáctico! Lo que permite hacer un contrapunto a la exposición y nos permite mostrar en una pequeña porción nuestra labor de difusión e investigación. Cierto que estamos muy satisfechos, pero esto es normal, ¡quién debe juzgar sois vosotros!


Seria Injust oblidar a l’Adrian de GRIEGC, promotor de la exposició / It would be unfair to forget Adrian de GRIEGC, promoter of the exhibition / Sería Injusto olvidar a Adrian de GRIEGC, promotor de la exposición

Si vamos a la inauguración, ¿verdad que nos lo permitireis?, evidentemente aprovechamos nuestro mega expositor, poniéndonos a ambos lados. La compañera con una selección de materiales de Milicia de Cultura y el compañero listo para explicar cómo eran las comunicaciones, a la vez que despejaba dudas sobre el expositor del «nido de ametralladora didáctico». Cabe destacar la brillante entrada de la compañera que a los quince segundos ya tenía todo el mundo en el bolsillo, ella supo atraer de nuevo una atención que ya iba de bajada, y es que el rato pasado y el calor ya estaban pasando factura.
Y por calor, vamos a Robres, por tercer año ya, y es que de la mano de Didpatri hemos estado haciendo de maestros en el Curso extraordinario de: Public History y Guerra Civil, recreación histórica y puesta en valor del patrimonio. Organizado por la Universidad de Zaragoza. Experiencia de la que siempre hemos salido más que satisfechos.


Moments de taules rodones, on el coneixement es barreja amb el pensament! / Moments of round tables, where knowledge mixes with thought! / Momentos de mesas redondas, ¡dónde el conocimiento se mezcla con el pensamiento!

Nosotros hemos hablado de dinamizar el patrimonio a través de la recreación, hemos explicado los pasos que ha seguido la recreación para llegar a donde estamos ahora y hemos explicado nuestro concepto de Recreación Didáctica a través de un expositor de Milicia de Cultura. Pero es que había mucho más, un análisis de la vigencia de la Guerra Civil Española en la actualidad, un análisis de uniformidades y ropa civil y varias mesas redondas para ordenar el aprendido durante la semana. Todo esto aderezado con una visita de las excelentes muestras patrimoniales de la Comarca de los Monegros.
¡Todo un cóctel de lo más provechoso para maestros y alumnos!


Podem explicar la recreació històrica, per si la viuen millor / We can explain the historical recreation, in case they experience it better /Podemos explicar la recreación histórica, por si la viven mejor


Y ya para rematar, ya sabéis que no quiero artículos demasiado largos, iremos a Subirats, a nuestro tercer domingo de mes, esta vez con Sabores en Tiempo de Guerra en Subirats, que sí que no nos trajo grandes sorpresas, pero nunca da igual .

Pero todavía queda, no os creáis, y será todo el último fin de semana, donde tendremos que dividirnos, de nuevo, entre Subirats y la Recreación Histórica de Fayón! Y que, obviamente, no podemos explicarles nada, cosas de no tener una bola de cristal.

Oriol Miró Serra.
19 de Julio de 2023.

Tallers didàctics a Escoles, instituts i universitats. Apropament al sistema educatiu i normalització? / Talleres didácticos en Escuelas, institutos y universidades. ¿Acercamiento al sistema educativo y normalización?

VERSIÓ CASTELLANA i una part en anglés, DESPRÉS DE LA CATALANA

Tallers didàctics a Escoles, instituts i universitats. Apropament al sistema educatiu i normalització?

La recreació com a eina d’aprenentatge?

Sé que no es normal començar amb una pregunta, però la resposta es un clar si! I aquest Si, es basa en l’acostament al temps explicat, via el recreador i els objecte, els dos «conceptes» amb missatge propi. Però que es necessiten l’un a l’altre.

Si anem per parts, considerant el recreador una part, aquest es l’interpret, l’intermediari entre l’estudiant i els objectes, fent un transit entre ells dos a través de la seva vestimenta. Adequada a l’època estudiada.

Però es que a més, aquest recreador, també es un xic historiador, i ha de saber unir els els objectes amb la història del moment, ja que tot es «presoner» del moment en menor o major mesura. I, per això mateix, el nostre recreador es una persona que ha estudiat i llegit, creant un missatge capaç d’unir la frescor i espontaneïtat de l’estudiant amb el missatge rígid de l’objecte. Fent del recreador una part imprescindible de qualsevol sessió.

Però, si bé el recreador es ben capaç d’explicar sense objectes, aquests en són el seu complement! Tots sabem que el tacte a vegades també fa d’ulls oi?

Sabíeu que als anys 30 l’alumini no era d’ús general com ara? / Did you know that in the 1930s aluminum was not as widely used as it is now? / ¿Sabíais que en los años 30 el aluminio no era de uso general como ahora?

Però pot un objecte parlar? Com s’entén això?

La resposta es…, el recreador! Ell t’interpretarà des del material d’elaboració, moment en que arriba, funció que tenia, i si es dona el cas, la comparativa amb un objecte actual, fent entendre el progrés o canvis pertinents.

Posem per exemple un casc, tot analitzant el que se’n deriva.

Bo i sabent que els cascs d’aquella època no eren el que són ara, sabem que evitaven ferides per metralla, de manera que si amb el casc portes un tros de metralla i un gràfic sobre l’efecte de la metralla en el cos. Has creat un missatge d’allò més antibel·licista, ja que el missatge que qualla…, es el de les terribles ferides.

Imatges com aquesta ( i es suau) ajuden a desmitificar la guerra / Images like this (and it’s soft) help demystify war / Imágenes como ésta (y es suave) ayudan a desmitificar la guerra

Però ei, i parlem del medi, les aules! Les aules no tenen guió, el guió el marquen els alumnes, per bé que tu has de saber poder explicar un mínim de continguts alhora que deixes que ells puguin saber i preguntar el que volen, o si més no una part!

Sona a ambient difícil, però no massa més que altres en realitat, però també es un ambient d’espontaneïtat d’allò més excitant. Alhora que ben explicat, qui sap…, si pot ser el germen de futurs recreadors, o, si més no, gent que respecti la història.

I evidentment que hi haurà cert rebuig i indiferència vers el recreador, però es que hem oblidat que érem? I que, no ens enganyem, no estàs a escola per gust a vegades.

Amb tot, i arribats a aquest punt, veiem que em d’atraure (o intentar) fins i tot als més díscols, tu com a recreador fas de «mestre», però es que a més, el mestre d’ofici, també confia que el teu taller sigui de profit, i per això els recreadors tenim recursos.

Que es provin la roba, que la portin una estona i que expliquin que han sentit! / Let them try on the clothes, wear them for a while and explain what they felt! / ¡Que se prueben la ropa, que la lleven un rato y que expliquen que han sentido!

Objectes interconnectats, explicacions directes i amb valors entenedors, sons i, la possibilitat de vestir-se com a milicià i soldat, per notar les diferencies de la roba actual, ben combinats fan que les dificultats en realitat no siguin tantes. Només cal una mica de pràctica per saber-ho conduir, i que al final sigui un taller didàctic d’alt percentatge de contingut sensitiu.

I fins aquí «tot», que es poc, però clar, parlem de valors i de iniciatives personals del recreador que va a les aules. Ell ha de trobar la manera d’arribar al seu públic, i això es una feina en que se’l pot ajudar, però no dictar-li com.

Com hem dit, cada aula, cada grup, cada alumne, es un món!

Oriol Miró Serra

22 de desembre de 2022

Talleres didácticos en Escuelas, institutos y universidades. ¿Acercamiento al sistema educativo y normalización?

¿La recreación como herramienta de aprendizaje?

Sé que no es normal empezar con una pregunta, ¡pero la respuesta es un claro si! Y este Si, se basa en el acercamiento al tiempo explicado, vía el recreador y los objetos, ambos «conceptos» con mensaje propio. Pero que se necesitan uno a otro.

Si vamos por partes, considerando el recreador una parte, éste es el interprete, el intermediario entre el estudiante y los objetos, haciendo un tránsito entre ambos a través de su vestimenta. Adecuada a la época estudiada.

Pero es que además, este recreador, también es algo historiador, y debe saber unir los objetos con la historia del momento, ya que todo es «prisionero» del momento en menor o mayor medida. Y, por eso mismo, nuestro recreador es una persona que ha estudiado y leído, creando un mensaje capaz de unir la frescura y espontaneidad del estudiante con el mensaje rígido del objeto. Haciendo del recreador una parte imprescindible de cualquier sesión.

Pero, si bien el recreador es capaz de explicar sin objetos, ¡estos son su complemento! ¿Todos sabemos que el tacto a veces también hace de ojos verdad?

El text de la constitució de la República Espanyola com a mostra de voluntat de progrés. / The text of the constitution of the Spanish Republic as a sign of the will to progress. / El texto de la constitución de la República Española como muestra de voluntad de progreso.

¿Pero puede un objeto hablar? ¿Cómo se entiende esto?

La respuesta es… ¡el recreador! Él te interpretará desde el material de elaboración, momento en que llega, función que tenía, y en su caso, la comparativa con un objeto actual, haciendo entender el progreso o cambios pertinentes.

El text de la constitució de la República Espanyola com a mostra de voluntat de progrés. / The text of the constitution of the Spanish Republic as a sign of the will to progress. / El texto de la constitución de la República Española como muestra de voluntad de progreso.

Pongamos por ejemplo un casco, analizando lo que se deriva.

Sabiendo que los cascos de aquella época no eran lo que son ahora, sabemos que evitaban heridas por metralla, por lo que si con el casco llevas un pedazo de metralla y un gráfico sobre el efecto de la metralla en el cuerpo. Has creado un mensaje de lo más antibelicista, ya que el mensaje que cuaja…, es el de las terribles heridas.

Pero ¡ey, y hablamos del medio,¡las aulas! Las aulas no tienen guión, el guión lo marcan los alumnos, aunque tú debes saber poder explicar un mínimo de contenidos a la vez que dejas que ellos puedan saber y preguntar lo que quieren, ¡o por lo menos una parte!

Que es provin la roba, que la portin una estona i que expliquin que han sentit! / Let them try on the clothes, wear them for a while and explain what they felt! / ¡Que se prueben la ropa, que la lleven un rato y que expliquen que han sentido!

Suena a ambiente difícil, pero no más que otros en realidad, pero también es un ambiente de espontaneidad de lo más excitante. Al mismo tiempo que bien explicado, quién sabe…, a ser posible el germen de futuros recreadores, o, al menos, gente que respete la historia.

Y evidentemente que habrá cierto rechazo e indiferencia hacia el recreador, pero ¿es que hemos olvidado que éramos? Y que, no nos engañemos, no estás en la escuela por gusto a veces.

Sin embargo, y llegados a este punto, vemos que debemos atraer (o intentar) incluso a los más díscolos, tú como recreador haces de «maestro», pero es que además, el maestro de oficio, también confía que tu taller sea de provecho, y por eso los recreadores tenemos recursos.

Objetos interconectados, explicaciones directas y con valores comprensibles, sonidos y, la posibilidad de vestirse como miliciano y soldado, para notar las diferencias de la ropa actual, bien combinados hacen que las dificultades en realidad no sean tantas. Sólo hace falta un poco de práctica para saber conducirlo, y que al final sea un taller didáctico de alto porcentaje de contenido sensitivo.

Y hasta aquí «todo», que es poco, pero claro, hablemos de valores y de iniciativas personales del recreador que va a las aulas. Él debe encontrar la manera de llegar a su público, y eso es un trabajo en el que se le puede ayudar, pero no dictarle cómo.

¡Cómo hemos dicho, cada aula, cada grupo, cada alumno, es un mundo!

Oriol Miró Serra

22 de diciembre de 2022

Reenactment as a learning tool?
I know it’s not normal to start with a question, but the answer is a clear yes! And this If, is based on the approach to time explained, via the recreater and the object, the two «concepts» with their own message. But that they need each other.
If we go by parts, considering the reenactor a part, he is the interpreter, the intermediary between the student and the objects, making a transit between the two of them through his clothing. Appropriate to the period studied.
But in addition, this reenactor is also a bit of a historian, and he must know how to connect the objects with the history of the moment, since everything is a «prisoner» of the moment to a greater or lesser extent. And, for this very reason, our recreater is a person who has studied and read, creating a message capable of uniting the freshness and spontaneity of the student with the rigid message of the object. Making the reenactor an essential part of any session.