Archivo de la categoría: Llibres

Conferencies, Llibres, Patrimoni, Recreació, Reflexió

Abril. Mes d’estrenes i de clàssics / April. Month of premieres and classics / Avril. Plus de premières et de classiques / Abril. Más de estrenos y clásicos.

English version after the Catalan one

Version française après l’Anglaise

Versió castellana després de la Francesa

Abril. Mes d’estrenes i de clàssics.

Segre i Tarragona i Montserratí han omplert aquest mes d’Abril. Balaguer, Vilanova de la Barca, Olesa de Montserrat i Selva del Camp han estat els els destins. I tots ells ens han omplert de bones experiències.

A Balaguer sortíem del guió habitual, es a dir, la recreació no era el plat principal. Aquest era un nou llibre de memòries, però amb un afegit molt interessant, l’enfocament didàctic que vol que pugui ser utilitzat en instituts. Cosa que el fa diferent i atractiu respecte altres obres.

Maleït Merengue. Així es diu el llibre, és nascut de la tasca del Camp d’Aprenentatge de la Noguera, que tot animant als seus alumnes a explorar en els records dels seus ja besavis, van fer possible que una de elles trobés els esgrogeits papers d’un veterà del Segre i Ebre.

Evidentment els van caçar, i després d’una tasca ingent de rescat i «transcripció» derivada tant de la mida de la lletra, com de l’estil del moment…va requerir una feina d’adaptació al medi on anava, sense destruir el seu esperit. Objectiu més que complert, sens dubte.

La nostra intervenció? Ser el «protagonista» durant breus moments, dramatitzant uns moments degudament triats per que la gent sortís de les pàgines, i pogués veure un soldat per breus moments.


Moment de l’escenificació de llibre, pica damunt per veure l’enllaç a Radio Balaguer / Moment of the book staging, click on it to see the link to Radio Balaguer / Moment de la mise en scène du livre, cliquez dessus pour voir le lien vers Radio Balaguer / Momento de la escenificación de libro, pica encima para ver el enlace en Radio Balaguer

També es cert que varem portar una mica d’attrezzo per omplir aquells moments entre converses posteriors de la gent, aprofitant-los per explicar el que en pogués derivar de ells, i sempre que fou possible, relacionant-ho amb el protagonista del llibre, que no ens cansarem de recomanar.

El següent acte es a Vilanova de la Barca, al costat de Balaguer, i compartint el riu Segre, per bé que aigües avall.

Aquest acte ja el coneixeu! Un de tants escenaris del que alguns estudiosos anomenen «Les Batalles del Segre», en el nostre cas, escenari d’una ofensiva republicana que va ocupar part de la llera franquista del riu, ni que fos per uns dies.

Ja sabeu com treballem, expositors didàctics i batalla quan cal, reconeixent que el nostre esperit recau més en els expositors didàctics. Que ens permeten un acostament al públic que adorem.


A Vilanova de la Barca hi va intervenir una unitat d’infanteria de marina, detall que sorprèn i que no parem d’explicar / In Vilanova de la Barca, a marine infantry unit intervened, a surprising detail that we keep explaining / À Vilanova de la Barca, une unité d’infanterie de marine est intervenue, un détail surprenant que nous ne cessons d’expliquer / En Vilanova de la Barca intervino una unidad de infantería de marina, detalle que sorprende y que no paramos de explicar

Milicià de Cultura i Cantina, dos espais, el primer dins de l’església, el segon fora, a l’entrada del recinte de l’antiga església.

Aquesta vegada, per això, vam posar en pràctica una petita rotació pensada per que tothom sàpiga una mica del que fa l’altre, i si cal, poder-lo suplir. La companya que portava fent cultura darrerament va anar a cantina, juntament amb una companya veterana per posar una mica de «muscle». I el company que feia cantina, va retornar a cultura després de potser més d’un any de no fer-ne!


La rotació permet cobrir un company si l’encarregat original falla / Rotation allows a colleague to cover if the original person in charge fails / La rotation permet à un collègue de remplacer le responsable initial en cas d’échec / La rotación permite cubrir a un compañero si el encargado original falla

Cada un amb el seu estil i esquema mental propis, però canvi necessari per fer entendre que tots els expositors tenen el seu punt de dificultat, i per generar un entorn de mutu coneixement d’àmbits, qui sap si crear un entorn de polivalència entre companys. No dubteu que quan sigui possible, això tornarà a passar.

I per la tarda, la batalla, que aquest any canviava de lloc, sent de fet el més destacable de la part de la tarda.

Aquesta vegada, el camp de batalla era més proper, no calia agafar el cotxe per anar-hi. N’hi havia prou amb travessar el pont sobre el Segre, i trobar un escenari de nova elaboració.

A més, el públic no estava a nivell de terra (o quasi), aquesta vegada estava damunt del pont, de manera que ho veien tot des de dalt.

«Però si no veien els detalls» pensareu! Tampoc els veien de l’altre manera, i, a més, el format batalla es limitador pel gran públic. L’existència de pirotècnia i altres derivades fa necessària aquesta distància de seguretat.


Diari Segre, 6 d’Abril de 2025 / Segre Newspaper, April 6, 2025 / Journal Segre, 6 avril 2025 / Diario Segre, 6 de Abril de 2025

De fet, la batalla, ve a ser més una representació dels fets, guionitzada en la mesura del possible. No pas un punt d’acostament al públic.

Respecte als sempre polèmics homenatges! Cada dia que passa, crec més que el recreador s’hauria de limitar a fer una escenificació impecable dels escenaris, i anar prescindint de fer de decoració innecessària en actes d’homenatge que si o si (coses del moment polític actual), seran posats en la graella del políticament criticable, i en conseqüència, els recreadors, posats a una banda o altre, segons simpaties del públic, malgrat molts dels nostres companys no hi vulguin ser.

Ara, anem de Vilanova a Olesa de Montserrat. On els companys de ARH Montserratí feien la seva Olesa Represaliada. Acte que ja podríem considerar consolidat i que a mig abril sempre ens fa anar fins al municipi montserratí.


Els joves van prenent posicions, la companya de XV Brigada va deixar el llistó molt alt / The young people are taking positions, the comrade from XV Brigade set the bar very high / Les jeunes prennent position, le camarade de la XVe Brigade a placé la barre très haut / Los jóvenes van tomando posiciones, la compañera de XV Brigada dejó el listón muy alto

Milícies anarquistes, Centre de Reclutament i altres escenes de l’Olesa en Guerra Civil foren representades en diversos espais del municipi, i el públic els va poder observar gràcies a un més que excel·lent servei de guiatge que us portava a través de tots aquests moments de manera prou realista malgrat el pas dels anys, i, que si no hi heu anat, ja podeu agendar per l’any que ve.


Moment de les explicacions dutes a terme per un dels membres de ARH Montserratí / Moment of the explanations carried out by one of the members of ARH Montserratí / Moment of the explanations carried out by one of the members of ARH Montserratí / Momento de las explicaciones llevadas a cabo por uno de los miembros de ARH Montserratí

I si a Olesa varem gaudir, ara anirem a un acte dels que fa goig presumir. Selva del Camp i la presentació d’un nou capítol de Cròniques Selvatanes.

En si, reconeixem les coses, el fet important era el passi del documental. Però, que tal si hi posem una decoració extra per tot el poble, que el públic assistent al passi, anirà veient tot pujant al magnific castell del municipi tarragoní?


Sempre es un repte explicar Milícies i el seu pas a Exercit Popular de la Republica / It is always a challenge to explain Militias and their transition to the People’s Army of the Republic / C’est toujours un défi d’expliquer les milices et leur transition vers l’Armée populaire de la République / Siempre es un reto explicar Milicias y su paso a Ejercito Popular de la Republica

Diversos foren els escenaris, com diverses foren les escenificacions. Centre de Reclutament, Sanitat, Cantina i refugis s’uniren a una representació final de l’entrada dels franquistes al poble que empenyia al públic dins del castell. On trobarien la projecció ja esmentada, i que feia de tancament d’una jornada d’allò més remarcable. I de la qual, per més que escrivim aquí, no arribarem mai a explicar el viscut i sentit. Potser la noticia de Canal Camp sigui el complement d’aquestes línies, o viceversa…

I amb això, abril conclòs, quatre actes, potents tots, cada un en la seva variant, per bé que tres coincidents en format. Però tots actes que volien arribar al vostre cor. Que seria la recreació històrica sense vosaltres? Un joc on quatre adults juguen a la guerra?

Vosaltres, els destinataris de la part didàctica, doneu sentit a les nostres hores d’estudi, la preparació dels materials, la construcció de guions. I per bé que a vegades no us veiem les cares per normes de seguretat imposades. Sempre hi sou!


Gràcies per ser-hi! / Thanks for being there! / Merci d’être là ! / ¡Gracias por estar!

Oriol Miró Serra

4 de Maig de 2025

April. Month of premieres and classics.


Segre and Tarragona and Montserratí have filled this month of April. Balaguer, Vilanova de la Barca, Olesa de Montserrat and Selva del Camp have been the destinations. And all of them have filled us with good experiences.
In Balaguer we went out of the usual script, that is, recreation was not the main course. This was a new memoir, but with a very interesting addition, the didactic approach that wants it to be used in high schools. Something that makes it different and attractive compared to other works

Ser un més, que vegin que ets com ells, baixar del pedestal! / Be one more, let them see that you are like them, get off the pedestal! / Soyez un de plus, montrez-leur que vous êtes comme eux, descendez du piédestal ! / ¡Ser uno más, que vean que eres como ellos, bajar del pedestal!

Maleït Merengue. That’s the name of the book, it was born from the work of the Camp d’Aprenentatge de la Noguera, which, by encouraging its students to explore the memories of their great-grandparents, made it possible for one of them to find the yellowed papers of a veteran of the Segre i Ebre.
They obviously hunted them down, and after a huge task of rescue and «transcription» derived from both the size of the font and the style of the moment… it required a job of adapting to the environment where it was going, without destroying its spirit. Objective more than accomplished, without a doubt.

Our intervention? To be the «protagonist» for brief moments, dramatizing moments duly chosen so that people would leave the pages, and could see a soldier for brief moments.
It is also true that we brought some props to fill those moments between subsequent conversations of people, taking advantage of them to explain what could be derived from them, and whenever possible, relating it to the protagonist of the book, which we will never tire of recommending.
The next event is in Vilanova de la Barca, next to Balaguer, and sharing the Segre River, although downstream.

You already know this event! One of the many scenarios of what some researchers call «The Battles of the Segre», in our case, the scenario of a Republican offensive that occupied part of the Francoist riverbed, even if it was for a few days.
You already know how we work, didactic displays and battle when necessary, recognizing that our spirit falls more on the didactic displays. That allow us to get closer to the public we adore.
Milicià de Cultura i Cantina, two spaces, the first inside the church, the second outside, at the entrance to the old church grounds.
This time, for this reason, we put into practice a small rotation designed so that everyone knows a little about what the other does, and if necessary, can fill in for them. The colleague who had been doing culture lately went to the cantina, along with a veteran colleague to put on a little «muscle». And the fellow who was working in the canteen, returned to culture after perhaps more than a year of not working!


El fum, el gust del café, les olors. Totes elles portes directes al record / The smoke, the taste of coffee, the smells. All of them direct doors to memory / La fumée, le goût du café, les odeurs. Toutes ces portes mènent à la mémoire / El humo, el gusto del café, los olores. Todas ellas llevan directas al recuerdo

Each with their own style and mental scheme, but a necessary change to make it clear that all exhibitors have their own point of difficulty, and to generate an environment of mutual knowledge of areas, who knows if creating an environment of versatility among colleagues. Do not doubt that when possible, this will happen again.
And in the afternoon, the battle, which this year changed place, being in fact the most remarkable part of the afternoon.
This time, the battlefield was closer, it was not necessary to take the car to go there. It was enough to cross the bridge over the Segre, and find a newly prepared stage.
In addition, the audience was not at ground level (or almost), this time it was on the bridge, so they saw everything from above.


També col·laborem amb altres entitats, integrant-nos si cal a altres grups. Aquí veiem als dos més joves com a Infanteria de Marina, de GRH El Comité / We also collaborate with other entities, joining other groups if necessary. Here we see the two youngest as Marines, from GRH The Committee / Nous collaborons également avec d’autres entités, en rejoignant d’autres groupes si nécessaire. Ici, nous voyons les deux plus jeunes en tant que Marines, du GRH The Committee / También colaboramos con otras entidades, integrándonos si es necesario en otros grupos. Aquí vemos a los dos más jóvenes como Infantería de Marina, de GRH El Comité

«But what if they didn’t see the details» you might think! They didn’t see them the other way around either, and, in addition, the battle format is limiting for the general public. The existence of pyrotechnics and other derivatives makes this safety distance necessary.
In fact, the battle becomes more of a representation of the events, scripted as much as possible. Not a point of approach to the public.
Regarding the always controversial tributes! Every day that passes, I believe more that the reenactor should limit himself to making an impeccable staging of the scenarios, and do without making unnecessary decorations in acts of tribute that yes or yes (things of the current political moment), will be put on the grid of the politically criticizable, and consequently, the reenactors, put on one side or the other, according to the sympathies of the public, despite many of our colleagues not wanting to be there.

Now, we go from Vilanova to Olesa de Montserrat. Where the ARH Montserratí comrades held their Olesa Represaliada. An event that we could already consider consolidated and that in mid-April always takes us to the Montserratí municipality.
Anarchist militias, the Recruitment Center and other scenes from Olesa in the Civil War were represented in various spaces of the municipality, and the public was able to observe them thanks to a more than excellent guiding service that took you through all these moments in a fairly realistic way despite the passage of years, and, if you haven’t been there, you can schedule it for next year.


La guerra va cridar a grans (Quinta del Sac) i massa joves (Quinta del Biberó) / The war called for the old (Quinta del Sac) and too young (Quinta del Biberó) / La guerre faisait appel aux vieux (Quinta del Sac) et aux trop jeunes (Quinta del Biberó) / La guerra llamó a grandes (Quinta del Saco) y demasiado jóvenes (Quinta del Biberón)

And if we enjoyed Olesa, now we will go to an event that makes us proud. Selva del Camp and the presentation of a new chapter of Cròniques Selvatanes.
In itself, we recognize things, the important event was the passing of the documentary. But what if we put an extra decoration throughout the town, which the public attending the passing will see while going up to the magnificent castle of the Tarragona municipality?

There were various settings, as there were various performances. The Recruitment Center, Health Center, Canteen and shelters joined in a final representation of the entry of Franco’s forces into the town that pushed the public inside the castle. Where they would find the projection already mentioned, and which closed a most remarkable day. And of which, no matter how much we write here, we will never be able to explain what was experienced and felt. Perhaps the news from Canal Camp will complement these lines, or vice versa…


La nostra cantina, picant damunt anireu a l’enllaç del Diari Tots 21 / Our cantina, clicking on it will take you to the link to the Diari Tots 21 / Notre cantine, en cliquant dessus vous serez redirigé vers le lien vers le Diari Tots 21 / Nuestra cantina, picando encima irá al enlace del Diario Tots 21

And with that, April concluded, four acts, all powerful, each in its own variant, although three coincide in format. But all acts that wanted to reach your heart. What would historical recreation be without you? A game where four adults play war?
You, the recipients of the didactic part, give meaning to our study hours, the preparation of materials, the construction of scripts. And although sometimes we don’t see your faces due to imposed safety regulations. You are always there!

Oriol Miró Serra
May 4, 2025

Avril. Plus de premières et de classiques.

Segre, Tarragone et Montserratí ont rempli ce mois d’avril. Balaguer, Vilanova de la Barca, Olesa de Montserrat et Selva del Camp ont été les destinations. Et tous nous ont apporté de bonnes expériences.
À Balaguer, nous sommes sortis du scénario habituel, c’est-à-dire que la récréation n’était pas le plat principal. Il s’agit d’un nouveau mémoire, mais avec un ajout très intéressant, l’approche didactique qui veut qu’il soit utilisé dans les lycées. Ce qui le rend différent et attrayant par rapport aux autres œuvres.

Maleït Merengue. C’est le nom du livre, il est né du travail du Camp d’Apprentissage de Noguera, qui, en encourageant ses élèves à explorer les souvenirs de leurs arrière-grands-parents, a permis à l’un d’eux de retrouver les papiers jaunis d’un vétéran du Segre et de l’Ebre.
Ils ont évidemment été traqués, et après un énorme travail de sauvetage et de « transcription » dérivé à la fois de la taille de la police et du style du moment… il a fallu un travail d’adaptation à l’environnement dans lequel il se trouvait, sans pour autant détruire son esprit. Objectif plus qu’atteint, sans aucun doute.Notre intervention ? Être le « protagoniste » pendant de brefs instants, dramatiser des moments dûment choisis pour que les gens sortent des pages et puissent voir un soldat pendant de brefs instants.
Il est également vrai que nous avons apporté quelques accessoires pour combler ces moments entre les conversations ultérieures des gens, en les profitant pour expliquer ce qui pouvait en être tiré, et chaque fois que possible, en le reliant au protagoniste du livre, que nous ne nous lasserons jamais de recommander.
Le prochain événement aura lieu à Vilanova de la Barca, à côté de Balaguer, et partageant la rivière Segre, bien qu’en aval.


Vilanova de la Barca es serveix de l’antiga església, destruïda durant la guerra i ara restaurada per equipament local / Vilanova de la Barca uses the old church, destroyed during the war and now restored by local equipment / Vilanova de la Barca utilise l’ancienne église, détruite pendant la guerre et maintenant restaurée par des équipements locaux / Vilanova de la Barca se sirve de la antigua iglesia, destruida durante la guerra y ahora restaurada por equipamiento local

Vous connaissez déjà cet acte ! L’un des nombreux scénarios de ce que certains chercheurs appellent « Les Batailles du Segre », dans notre cas, le scénario d’une offensive républicaine qui a occupé une partie du lit du fleuve franquiste, même si ce n’était que pour quelques jours.
Vous savez comment nous travaillons, exposants pédagogiques et nous battons quand il le faut, reconnaissant que notre esprit réside davantage dans les exposants pédagogiques. Cela nous permet de nous rapprocher du public que nous adorons.


A Vilanova de la Barca s’hi explica de tot, i per part de molts grups. Destacar-ne un només no es just per ningú / In Vilanova de la Barca, everything is explained, and by many groups. Highlighting just one is not fair to anyone / À Vilanova de la Barca, tout est expliqué, et par de nombreux groupes. Mettre en avant un seul élément n’est juste pour personne / En Vilanova de la Barca se explica de todo, y por parte de muchos grupos. Destacar uno sólo no es justo para nadie

Milicià de Cultura i Cantina, deux espaces, le premier à l’intérieur de l’église, le second à l’extérieur, à l’entrée de l’ancien terrain de l’église.
Cette fois-ci, pour cette raison, nous avons mis en place une petite rotation conçue pour que chacun sache un peu ce que fait l’autre, et si nécessaire, puisse le remplacer. L’ami qui faisait de la culture ces derniers temps est allé à la cantine, accompagné d’un ami vétéran pour se muscler un peu. Et le gars qui travaillait à la cantine, est revenu à la culture après peut-être plus d’un an sans travailler !

Chacun avec son propre style et son schéma mental, mais un changement nécessaire pour faire comprendre que tous les exposants ont leur propre point de difficulté, et pour générer un environnement de connaissance mutuelle des domaines, qui sait si cela créera un environnement de polyvalence entre collègues. N’ayez aucun doute que lorsque cela sera possible, cela se reproduira.
Et dans l’après-midi, la bataille, qui cette année a changé de lieu, a été en fait le moment le plus remarquable de l’après-midi.
Cette fois, le champ de bataille était plus proche, il n’était pas nécessaire de prendre la voiture pour s’y rendre. Il suffisait de traverser le pont sur le Segre et de trouver une scène nouvellement aménagée.
De plus, le public n’était pas au niveau du sol (ou presque), cette fois-ci il était au sommet du pont, donc ils voyaient tout d’en haut.

« Mais que se passerait-il s’ils n’avaient pas vu les détails », penserez-vous ! Ils ne les ont pas vus non plus dans l’autre sens, et, en plus, le format de bataille est limitant pour le grand public. L’existence de pyrotechnie et autres dérivés rend cette distance de sécurité nécessaire.
En fait, la bataille devient davantage une représentation des événements, scénarisée autant que possible. Pas un point d’approche du public.
Concernant les hommages toujours controversés ! Chaque jour qui passe, je crois de plus en plus que le reconstituteur devrait se limiter à faire une mise en scène impeccable des scènes, et se passer de décorations inutiles dans des actes d’hommage qui, oui ou non (choses du moment politique actuel), seront placés sur la grille de ce qui est politiquement critiquable, et par conséquent, les reconstituteurs, placés d’un côté ou de l’autre, selon les sympathies du public, malgré le fait que beaucoup de nos collègues ne veuillent pas être là.

Maintenant, nous allons de Vilanova à Olesa de Montserrat. Où les collègues de l’ARH Montserratí ont réalisé leur Olesa Represaliada. Un événement que nous pourrions déjà considérer comme consolidé et qui nous emmène toujours dans la municipalité de Montserrat à la mi-avril.
Les milices anarchistes, le Centre de recrutement et d’autres scènes d’Olesa pendant la guerre civile ont été représentés dans divers espaces de la municipalité, et le public a pu les observer grâce à un service de guidage plus qu’excellent qui vous a fait traverser tous ces moments de manière assez réaliste malgré le passage des années, et, si vous n’y êtes pas allé, vous pouvez le programmer pour l’année prochaine.

Et si nous avons apprécié Olesa, nous allons maintenant à un événement dont nous aurons plaisir à nous vanter. Selva del Camp et la présentation d’un nouveau chapitre de Cròniques Selvatanes.

En soi, avouons-le, le fait important était la sortie du documentaire. Mais, que se passerait-il si nous mettions une décoration supplémentaire dans toute la ville, que le public assistant à l’événement verrait en montant au magnifique château de la municipalité de Tarragone ?


La Sanitat sempre sorprèn, tothom pensa en la batalla i els soldats, però, que hi havia darrera? / Healthcare always surprises, everyone thinks about the battle and the soldiers, but what was behind it? / Les soins de santé surprennent toujours, tout le monde pense à la bataille et aux soldats, mais qu’est-ce qu’il y avait derrière ? / Sanidad siempre sorprende, todo el mundo piensa en la batalla y los soldados, pero, ¿que había detrás?

Les scénarios étaient divers, tout comme les mises en scène. Le Centre de recrutement, le Centre de santé, la Cantine et les abris se sont joints à une représentation finale de l’entrée des franquistes dans la ville qui a poussé le public à l’intérieur du château. Où ils retrouveraient la projection déjà évoquée, qui clôturait une journée des plus remarquables. Et à ce sujet, peu importe combien nous écrivons ici, nous ne pourrons jamais expliquer ce qui a été vécu et ressenti. Peut-être que les nouvelles de Canal Camp sont le complément de ces lignes, ou vice versa…
Et avec cela, conclut April, quatre actes, tous puissants, chacun dans sa propre variante, bien que trois coïncident dans le format. Mais tous les actes qui voulaient atteindre votre cœur. Que serait la reconstitution historique sans vous ? Un jeu où quatre adultes jouent à la guerre ?
Vous, destinataires de la partie didactique, donnez du sens à nos heures d’étude, à la préparation des supports, à la construction des scénarios. Et même si parfois nous ne voyons pas vos visages en raison des règles de sécurité imposées. Tu es toujours là !

Oriol Miró Serra
4 mai 2025

Abril. Más de estrenos y clásicos.


Segre y Tarragona y Montserratí han llenado este mes de Abril. Balaguer, Vilanova de la Barca, Olesa de Montserrat y Selva del Camp han sido los destinos.

En Balaguer salíamos del guión habitual, es decir, la recreación no era el plato principal. Éste era un nuevo libro de memorias, pero con un añadido muy interesante, el enfoque didáctico que quiere que pueda ser utilizado en institutos. Lo que le hace diferente y atractivo respecto a otras obras.

Maleït Merengue. Así se dice el libro, nacido de la labor del Campo de Aprendizaje de la Noguera, que animando a sus alumnos a explorar en los recuerdos de sus ya bisabuelos, hicieron posible que una de ellas encontrara los amarillentos papeles de un veterano del Segre y Ebro.
Evidentemente los cazaron, y tras una ingente labor de rescate y «transcripción» derivada tanto del tamaño de la letra, como del estilo del momento…requirió un trabajo de adaptación al medio al que iba, sin destruir su espíritu. Objetivo más que cumplido, por supuesto.

¿Nuestra intervención? Ser el «protagonista» durante breves momentos, dramatizando unos momentos debidamente elegidos para que la gente saliera de las páginas, y pudiera ver a un soldado por breves momentos.


También es cierto que llevamos un poco de atrezzo para llenar aquellos momentos entre conversaciones posteriores de la gente, aprovechándolos para explicar lo que pudiera derivarse de ellos, y siempre que fue posible, relacionándolo con el protagonista del libro, que no nos cansaremos de recomendar.
El siguiente acto es en Vilanova de la Barca, junto a Balaguer, y compartiendo el río Segre, aunque aguas abajo.


Últims detalls abans de començar la recreació de la batalla / Last details before starting the battle reenactment / Derniers détails avant de commencer la reconstitution de la bataille / Últimos detalles antes de empezar la recreación de la batalla

¡Este acto ya lo conoce! Uno de tantos escenarios de lo que algunos estudiosos llaman «Las Batallas del Segre», en nuestro caso, escenario de una ofensiva republicana que ocupó parte del cauce franquista del río, aunque fuera por unos días.
Ya sabéis cómo trabajamos, expositores didácticos y batalla cuando es necesario, reconociendo que nuestro espíritu recae más en los expositores didácticos. Que nos permiten un acercamiento al público que adoramos.
Miliciano de Cultura y Cantina, dos espacios, el primero dentro de la iglesia, el segundo fuera, en la entrada del recinto de la antigua iglesia.
Esta vez, por eso, pusimos en práctica una pequeña rotación pensada para que todo el mundo sepa algo de lo que hace el otro, y si es necesario, poder suplirlo. La compañera que llevaba haciendo cultura últimamente fue a cantina, junto a una veterana compañera para poner un poco de «musculo». ¡Y el compañero que hacía cantina, volvió a cultura después de quizás más de un año de no hacerla!

Cada uno con su propio estilo y esquema mental, pero cambio necesario para hacer entender que todos los expositores tienen su punto de dificultad, y para generar un entorno de mutuo conocimiento de ámbitos, quién sabe si crear un entorno de polivalencia entre compañeros. No dude en que cuando sea posible, esto volverá a ocurrir.
Y por la tarde, la batalla, que este año cambiaba de sitio, siendo de hecho lo más destacable de la parte de la tarde.
Esta vez, el campo de batalla estaba más cercano, no era necesario coger el coche para ir. Bastaba con atravesar el puente sobre el Segre, y encontrar un escenario de nueva elaboración.
Además, el público no estaba a nivel de tierra (o casi), esta vez estaba encima del puente, por lo que lo veían todo desde arriba.


Diari La Manñana, 6 d’Abril de 2025 / La Mañana newspaper, April 6, 2025 / Journal La Mañana, 6 avril 2025 / Diario La Mañana, 6 de Abril de 2025

«¡Pero si no veían los detalles» pensarán! Tampoco los veían de la otra forma, y, además, el formato batalla es limitador por el gran público. La existencia de pirotecnia y otras derivadas hace necesaria esta distancia de seguridad.
De hecho, la batalla, viene a ser más una representación de los hechos, guionizada en la medida de lo posible. No un punto de acercamiento al público.
¡Respeto a los siempre polémicos homenajes! Cada día que pasa, creo más que el recreador debería limitarse a hacer una escenificación impecable de los escenarios, e ir prescindiendo de hacer de decoración innecesaria en actos de homenaje que si o si (cosas del momento político actual), serán puestos en la parrilla de lo políticamente criticable, y en consecuencia, a los recreadores, puestos a nuestros compañeros no quieran estar.

Ahora, vamos de Vilanova a Olesa de Montserrat. Donde los compañeros de ARH Montserratí hacían su Olesa Represaliada. Acto que ya podríamos considerar consolidado y que a medio abril siempre nos lleva hasta el municipio montserratino.

Milicias anarquistas, Centro de Reclutamiento y otras escenas de la Olesa en Guerra Civil fueron representadas en diversos espacios del municipio, y el público los pudo observar gracias a un más que excelente servicio de guía que le llevaba a través de todos estos momentos de manera bastante realista a pesar del paso de los años, y, que si no ha ido, ya puede agendar para el próximo año.

Y si en Olesa disfrutamos, ahora iremos a un acto de los que gusta presumir. Selva del Camp y la presentación de un nuevo capítulo de Cròniques Selvatanes.
En sí, reconozcamos las cosas, lo importante era el pase del documental. Pero, ¿que tal si ponemos una decoración extra por todo el pueblo, que el público asistente al pase, irá viendo subiendo al magnífico castillo del municipio tarraconense?

Varios fueron los escenarios, como varias fueron las escenificaciones. Centro de Reclutamiento, Sanidad, Cantina y refugios se unieron a una representación final de la entrada de los franquistas en el pueblo que empujaba al público dentro del castillo. Donde encontrarían la proyección mencionada, y que hacía de cierre de una jornada de lo más remarcable. Y de la que, por mucho que escribamos aquí, nunca llegaremos a explicar lo vivido y sentido. Quizás la noticia de Canal Camp sea el complemento de estas líneas, o viceversa…

Y con ello, abril concluido, cuatro actos, potentes todos, cada uno en su variante, si bien tres coincidentes en formato. Pero todos actos que querían llegar a su corazón. ¿Qué sería la recreación histórica sin vosotros? ¿Un juego donde cuatro adultos juegan a la guerra?
Vosotros, los destinatarios de la parte didáctica, da sentido a nuestras horas de estudio, la preparación de los materiales, la construcción de guiones. Y aunque a veces no vemos las caras por normas de seguridad impuestas. ¡Siempre estáis!

Oriol Miró Serra
4 de Mayo de 2025

Llibres, Patrimoni, Recreació

Febrer, Taradell i Subirats / February, Taradell and Subirats / Février, Taradell et Subirats / Febrero, Taradell y Subirats

English version after the Catalan one

Version française après l’Anglaise

Versió castellana després de la Francesa

Febrer, Taradell i Subirats

I si a gener era destinat a la defensa de Catalunya, febrer tenim Taradell, on es recrea la retirada. Tot afegint un molt bon grup a Subirats.

Taradell ja ho podríem considerar repetició. El que aquest any la ruta passava per dins d’alguns racons del poble, fins arribar a la plaça, on els caminants trobaven la cantina de l’any passat i un hospital, sent la plaça la prèvia de la obvia voladura del pont.


Mica en mica normalitzem el concepte de Recreació Històrica / Little by little we are normalizing the concept of Historical Reenactment / Petit à petit, nous normalisons le concept de reconstitution historique / Poco a poco normalizamos el concepto de Recreación Histórica

Anant ja per feina, i centrant-nos en la ruta, aquesta començava a l’església i passava per diversos punts importants en l’historia republicana de Taradell.

L’escola republicana i les seves esperances, amb recreació inclosa, la vida política i la vida social, els bombardejos degudament escenificats i el centre d’acollida de refugiats de la plaça ja explicat, foren entre d’altres els espais per on els caminants varen poder descobrir l’historia d’aquesta vila osonenca. Tot amb la idea de representar el període republicà de la vila, que va acabar entre pedres i cascots, fruit de la destrucció d’un dels seus ponts.


Gran afluència de públic observant la recreació de l’escola republicana / Large crowd of people watching the reenactment of the Republican school / Une grande foule de personnes assistent à la récréation de l’école républicaine / Gran afluencia de público observando la recreación de la escuela republicana

Tot el que hem dit, fou acompanyat per música en directe o grandíssims recreadors, això quan no les dos coses alhora! La música d’en Redorta, la Sanitat de XV, els Carrabiners del Montserratí, els Mossos del Cós històric de Mossos i Recreació i Patrimoni junts fent l’escola, els bombardeigs i la cantina. Tot coordinat per un equip municipal de primer nivell que ens va saber donar seguretat malgrat unes previsions meteorològiques que feien patir! Però que al final ens van respectar, i van permetre un acte que ben segur veurem durant més temps.


Moments de preparació de la Cantina / Canteen preparation moments / Moments de préparation à la cantine / Momentos de preparación de la Cantina

De Taradell anem a Subirats, que recollia l’herència de les jornades de gener, amb grups nombrosos tant en sabors en temps de guerra com a Última Defensa de Barcelona, fent un parell de molt bones rutes, on la barreja de coneixements amb curiositat per aprendre ajudava a que funcionessin gairebé soles. Cosa que sempre s’agraeix, ja que proporciona un intercanvi en dos direccions.


Grup de visitants d’última Defensa de Barcelona davant del Ciudeb / Group of visitors from Barcelona’s last defense in front of the Ciudeb / Groupe de visiteurs de la dernière défense de Barcelone devant la Ciudeb / Grupo de visitantes de última Defensa de Barcelona frente al Ciudeb

I si bé es cert que sembla un febrer baix, mai es para del tot, estudi en forma de lectura, passos més o menys intensos per futurs actes, gestionar xarxes i altres fan que realment mai es pari, i, ben a aviat veureu els resultats!


Lectura més que recomanable que tracta la Guerra Civil Espanyola des del punt de vista arqueològic / Highly recommended reading that deals with the Spanish Civil War from an archaeological point of view / Lecture hautement recommandée qui traite de la guerre civile espagnole d’un point de vue archéologique / Más que recomendable lectura que trata la Guerra Civil Española desde el punto de vista arqueológico

Oriol Miró Serra

8 de Març de 2025

February, Taradell and Subirats

And if in January it was intended for the defense of Catalonia, in February we have Taradell, where the retreat is recreated. Adding a very good group to Subirats.
Taradell could already be considered a repetition. What this year the route passed through some corners of the town, until reaching the square, where the walkers found last year’s canteen and a hospital, the square being the previous to the obvious blowing up of the bridge.
Going for work, and focusing on the route, it began at the church and passed through several important points in the republican history of Taradell.
The republican school and its hopes, with recreation included, political life and social life, the duly staged bombings and the refugee reception center in the square already explained, were among others the spaces where the walkers were able to discover the history of this Osona town. All with the idea of ​​representing the Republican period of the town, which ended in rubble and stones, the result of the destruction of one of the town’s bridges.
Everything we have said was accompanied by live music or great reenactors, or both at the same time! The music of Redorta, the XV Health Service, the Carrabiners del Montserratí, the Mossos del Cós históric de Mossos and Recreation and Heritage together doing the school, the bombings and the canteen. All coordinated by a first-class municipal team that knew how to give us security despite some weather forecasts that made us suffer! But in the end they respected us, and allowed an event that we will surely see for a longer time.
From Taradell we go to Subirats, which gathered the legacy of the January days, with numerous groups in both wartime flavors and Última Defensa de Barcelona, ​​doing a couple of very good routes, where the mix of knowledge with curiosity to learn helped them to function almost alone. Which is always appreciated, since it provides an exchange in two directions.
And although it is true that it seems like a slow February, it never stops completely, study in the form of reading, more or less intense steps for future events, managing networks and others make it really never stop, and, very soon you will see the results!

Oriol Miró Serra
March 8, 2025


Gran afluència de públic observant la recreació de l’escola republicana / Large crowd of people watching the reenactment of the Republican school / Une grande foule de personnes assistent à la récréation de l’école républicaine / Gran afluencia de público observando la recreación de la escuela republicana

Février, Taradell et Subirats

Et si en janvier on prévoyait la défense de la Catalogne, en février on a Taradell, où la retraite est recréée. Ajout d’un très bon groupe à Subirats.
Taradell, on pourrait déjà le considérer comme une répétition. Cette année, le parcours a traversé quelques coins de la ville, jusqu’à atteindre la place, où les marcheurs ont trouvé la cantine de l’année dernière et un hôpital, la place étant l’antérieur à l’évidente explosion du pont.
En allant au travail et en se concentrant sur l’itinéraire, il a commencé à l’église et est passé par plusieurs points importants de l’histoire républicaine de Taradell.
L’école républicaine et ses espoirs, y compris les loisirs, la vie politique et la vie sociale, les bombardements dûment mis en scène et le centre d’accueil des réfugiés sur la place déjà expliquée, étaient, entre autres, les espaces où les promeneurs ont pu découvrir l’histoire de cette ville d’Osona. Le tout avec l’idée de représenter la période républicaine de la ville, qui s’est terminée parmi les pierres et les décombres, résultat de la destruction d’un des ponts de la ville.
Tout ce que nous avons dit était accompagné de musique live ou de grands reconstituteurs, ou même des deux à la fois ! La musique de Redorta, le XVe Service de Santé, les Carabiniers du Montserratí, les Mossos du Corps Historique des Mossos et la recreation et le Patrimoine font ensemble l’école, les bombardements et la cantine. Le tout coordonné par une équipe municipale de premier ordre qui a su nous garder en sécurité malgré les prévisions météo qui nous faisaient souffrir ! Mais à la fin, ils nous ont respectés et ont permis un événement que nous verrons sûrement encore longtemps.
De Taradell nous allons à Subirats, qui a recueilli l’héritage des journées de janvier, avec de grands groupes aux saveurs de guerre et d’Última Defensa de Barcelona, ​​​​faisant quelques très bons itinéraires, où le mélange de connaissances avec la curiosité d’apprendre les a aidés à fonctionner presque seuls. Quelque chose qui est toujours apprécié, car cela permet un échange à double sens.
Et s’il est vrai que février semble lent, il ne s’arrête jamais complètement, l’étude sous forme de lecture, les démarches plus ou moins intenses pour les événements futurs, la gestion des réseaux et autres font que cela ne s’arrête vraiment jamais, et, très bientôt, vous verrez les résultats !

Oriol Miró Serra
8 mars 2025


Equip de Sanitat llest per recrear / Health Team ready to reenact / L’équipe de santé est prête à recréer / Equipo de Sanidad listo para recrear

Febrero, Taradell y Subirats

Y si en enero era destinado a la defensa de Catalunya, febrero tenemos a Taradell, donde se recrea la retirada. Añadiendo un muy buen grupo en Subirats.
Taradell ya podríamos considerarlo repetición. Lo que este año la ruta pasaba por dentro de algunos rincones del pueblo, hasta llegar a la plaza, donde los caminantes encontraban la cantina del pasado año y un hospital, siendo la plaza la previa de la obvia voladura del puente.
Yendo ya por faena, y centrándonos en la ruta, ésta empezaba en la iglesia y pasaba por varios puntos importantes en la historia republicana de Taradell.
La escuela republicana y sus esperanzas, con recreación incluida, la vida política y la vida social, los bombardeos debidamente escenificados y el centro de acogida de refugiados de la plaza ya explicado, fueron entre otros los espacios por los que los caminantes pudieron descubrir la historia de esta villa de Osona. Todo con la idea de representar el período republicano de la villa, que terminó entre piedras y cascotes, fruto de la destrucción de uno de sus puentes.
Todo lo que hemos dicho, fue acompañado por música en directo o grandísimos recreadores, ¡esto cuando no las dos cosas a la vez! La música de Redorta, la Sanidad de XV, los Carabineros del Montserratí, los Mossos del Cós históric de Mossos y Recreación y Patrimonio juntos haciendo la escuela, los bombardeos y la cantina. ¡Todo coordinado por un equipo municipal de primer nivel que nos supo dar seguridad a pesar de unas previsiones meteorológicas que hacían sufrir! Pero que al final nos respetaron, y permitieron un acto que seguro veremos durante más tiempo.
De Taradell vamos a Subirats, que recogía la herencia de las jornadas de enero, con grupos numerosos tanto en sabores en tiempos de guerra como en Última Defensa de Barcelona, ​​haciendo un par de muy buenas rutas, donde la mezcla de conocimientos con curiosidad por aprender ayudaba a que funcionaran casi solas. Lo que siempre se agradece, ya que proporciona un intercambio en dos direcciones.
Y si bien es cierto que parece un febrero bajo, nunca se para del todo, estudio en forma de lectura, pasos más o menos intensos para futuros actos, gestionar redes y otros hacen que realmente nunca se pare, y, ¡pronto vereis los resultados!

Oriol Miró Serra
8 de Marzo de 2025


Mica en mica normalitzem el concepte de Recreació Històrica / Little by little we are normalizing the concept of Historical Reenactment / Petit à petit, nous normalisons le concept de reconstitution historique / Poco a poco normalizamos el concepto de Recreación Histórica

ENLLAÇOS:

Més Osona

Radio Taradell

Llibres, Patrimoni, Recreació

Desembre, tanquem l’any amb calma / December, we close the year calmly / Décembre, clôturons l’année sereinement / Diciembre, cerramos el año con calma

English version after the Catalan one

Version française après l’Anglaise

Versió castellana després de la Francesa

Desembre, tanquem l’any amb calma

Ben cert que desembre ha estat relaxat, un parell de sortides, però aquestes han estat de gran qualitat.

La primera va ser amb Botiga de l’Àvia, en un format nou per nosaltres, però que gràcies a l’ajuda de la gent d’Escena Històrica va sortir rodat. I es que reconeixem que es la primera vegada que treballem amb Expats, cosa que va implicar certs ajustos, que per bé que menors, sempre s’ha de vigilar.

La veritat es que va anar força bé, com no podia ser d’altre manera! Dos equips, dos idiomes, quatre persones, i tot engranat a la perfecció! Amb un resultat remarcable que va donar a conèixer la història d’Hostafrancs i Sants a través de les seves botiges emblemàtiques.

Com a segona sortida, tenim Subirats i la seva última defensa, tant en variant de Sabors en Temps de Guerra com en ruta llarga per les trinxeres.

Varen ser dos bons grups, participatius i coneixedors, que varen donar grans moments d’intercanvi. Però del que em permetré destacar el segon, el grup de la ruta llarga.

Des del principi es veia que en sabien, comentaris de nivell aquí i allà feien veure que teníem entre mans un grup especial.

Així es va confirmar quan va sortir el nom de Rosa Maria Terrafeta, biògrafa i familiar del capità del Regiment Pirinenc Andreu Xandri que va morir a la Bossa de Bielsa, aquest grup era família seva i havien respirat l’ambient, sabien qui era Manuel Tagueña, que havien compartit àpats abans de la guerra i altres coses, sens dubte transmeses en trobades familiars. I que van fer d’aquella ruta un trajecte on el coneixement sortia per tots els porus de la pell.

I si, això ha estat tot pel desembre, que per bé que no ha estat massa, ha estat de gran qualitat. La resta, entre festa i festa, entre neula i neula, ha servit per analitzar una mica l’any.

No ha estat mal any, hem guanyat llocs, hem perdut llocs, hem refermat llocs, hem fet instituts, hem participat de projectes comunitaris excitants, ens hem estrenat en papers impensables fa anys, i tot de manera molt orgànica.

Que podria haver anat millor? Clar! però per això ja tenim els dies que vindran! On seguirem treballant per una recreació didàctica i assequible a la gent. Tan allunyada de la política com sigui possible, bo i entenent que aquesta, la política, es arreu i en tothom…, i que potser una de les tasques del recreador, es deixar espai per que el públic reflexioni. I que, per això, hem d’ajustar el llenguatge didàctic, exposant les dos vessants de manera crítica i allunyada del «Todos nos hicimos daño» que tan mal ha fet i fa.

Evidentment, i els que ens heu visitat aquest any ho sabeu, aquesta tasca recau sobre nosaltres. Estudi, jornades de millora, debats entre companys i altres variants faran que els visitants, Vosaltres! Us sentiu com a casa amb nosaltres, i, qui sap, quan esteu relaxats us adoneu que heu sortit més rics del que havíeu entrat!

Oriol Miró Serra

11 de Gener de 2025


Un moment d’explicació / A moment of explanation / Un moment d’explication / Un momento de explicación

December, we close the year calmly

It is true that December has been relaxed, a couple of outings, but these have been of great quality
The first was with Botiga de l’Àvia, in a new format for us, but thanks to the help of the people from Escena Històrica it came out well. And we must admit that this is the first time we have worked with Expats, which involved certain adjustments, which although minor, always have to be monitored.
The truth is that it went quite well, how could it be otherwise! Two teams, two languages, four people, and everything worked perfectly! With a remarkable result that made the history of Hostafrancs and Sants known through its emblematic shops.
As a second outing, we have Subirats and its last defense, both in the Sabors en Temps de Guerra variant and in the long route through the trenches.
They were two good groups, participative and knowledgeable, which gave great moments of exchange. But of which I will allow myself to highlight the second, the group of the long route.
From the beginning it was clear that they knew, comments of level here and there showed that we had a special group on our hands.
This was confirmed when the name of Rosa Maria Terrafeta came up, biographer and relative of the captain of the Pyrenean Regiment Andreu Xandri who died in La Bossa de Bielsa, this group was her family and they had breathed the atmosphere, they knew who Manuel Tagueña was, they had shared meals before the war and other things, undoubtedly transmitted in family gatherings. And that they made that route a journey where knowledge came out of every pore of the skin.
And yes, that has been all for December, which although it has not been too much, has been of great quality. The rest, between party and party, between neula and neula, has served to analyze the year a little.
It hasn’t been a bad year, we’ve gained places, lost places, strengthened places, created institutes, participated in exciting community projects, we’ve debuted in roles that were unthinkable years ago, and all in a very organic way.
What could have gone better? Sure! but that’s why we already have the days to come! Where we will continue working for a didactic recreation that is accessible to people. As far away from politics as possible, well and understanding that this, politics, is everywhere and in everyone…, and that perhaps one of the tasks of the recreator is to leave space for the public to reflect. And that, for this reason, we have to adjust the didactic language, exposing both sides in a critical way and away from the «We all hurt ourselves» that has done and does so much harm.
Obviously, and those of you who have visited us this year know, this task falls on us. Study, improvement days, debates between colleagues and other variants will make the visitors, You! You will feel at home with us, and who knows, when you are relaxed you will realize that you have left richer than you had entered!

Oriol Miró Serra
January 11, 2025


Grup de visitants davant del CIUDEB / Group of visitors in front of CIUDEB / Groupe de visiteurs devant le CIUDEB / Grupo de visitantes frente al CIUDEB

Décembre, clôturons l’année sereinement

C’est vrai que décembre a été calme, avec quelques sorties, mais celles-ci ont été de grande qualité.
Le premier était avec Botiga de l’Ávia, dans un format nouveau pour nous, mais qui grâce à l’aide des gens d’Escena Històrica a été filmé. Et nous reconnaissons que c’est la première fois que nous travaillons avec des expatriés, ce qui implique certains ajustements, qui, bien que mineurs, doivent toujours être surveillés.
La vérité c’est que ça s’est plutôt bien passé, comment pourrait-il en être autrement ! Deux équipes, deux langues, quatre personnes, et tout s’est parfaitement déroulé ! Avec un résultat remarquable qui a fait connaître l’histoire de Hostafrancs i Sants à travers ses boutiques emblématiques.
Comme deuxième sortie, nous avons Subirats et sa dernière défense, à la fois dans la variante Sabors en Temps de Guerra et dans le long parcours à travers les tranchées.
C’étaient deux bons groupes, participatifs et compétents, qui ont permis de beaux moments d’échanges. Mais ce que je soulignerai, c’est le deuxième, le groupe du long parcours.
Dès le début, il était clair qu’ils savaient, des commentaires de haut niveau ici et là donnaient l’impression que nous avions un groupe spécial entre nos mains.
Cela fut confirmé lorsque le nom de Rosa Maria Terrafeta, biographe et parente du capitaine du régiment pyrénéen Andreu Xandri, décédé à La Bossa de Bielsa, fut mentionné. Ce groupe était sa famille et ils avaient respiré l’atmosphère, ils savaient qui était Manuel Tagueña était. , qui avait partagé des repas avant la guerre et d’autres choses, sans doute transmis lors de réunions de famille. Et qu’ils ont fait de cette route un voyage où la connaissance sortait de chaque pore de leur peau.
Et oui, c’est tout pour décembre, qui même s’il n’a pas été très chargé, a été de grande qualité. Le reste, entre fête et fête, entre flocons de neige et flocons de neige, a servi à analyser un peu l’année.
Ce n’a pas été une mauvaise année, nous avons gagné des postes, perdu des postes, renforcé des postes, créé des instituts, participé à des projets communautaires passionnants et fait nos débuts dans des rôles qui étaient impensables il y a des années, et tout cela de manière très organique.
Qu’est-ce qui aurait pu mieux se passer ? Bien sûr! mais c’est pour ça que nous avons déjà les jours à venir ! Où nous continuerons à œuvrer pour des loisirs éducatifs abordables pour les gens. Le plus loin possible de la politique, et en comprenant que cela, la politique, est partout et en chacun…, et que peut-être l’une des tâches du reconstituteur est de laisser un espace de réflexion au public. Et c’est pour cela que nous devons ajuster le langage didactique, en exposant les deux côtés de manière critique et loin du « nous nous faisons tous du mal » qui a fait et continue de faire tant de mal.
Évidemment, et ceux d’entre vous qui nous ont rendu visite cette année le savent, cette tâche nous incombe. Études, journées de perfectionnement, débats entre collègues et autres variantes feront de vous des visiteurs, Vous ! Vous vous sentirez chez nous comme chez vous, et qui sait, lorsque vous serez détendu, vous vous rendrez compte que vous êtes reparti plus riche qu’à votre arrivée !

Oriol Miró Serra
11 janvier 2025


Grup de visitants davant d’un dels comerços visitats / Group of visitors in front of one of the shops visited / Groupe de visiteurs devant l’une des boutiques visitées / Grupo de visitantes frente a uno de los comercios visitados

Diciembre, cerramos el año con calma

Cierto que diciembre ha sido relajado, un par de salidas, pero éstas han sido de gran calidad.
La primera fue con Botiga de l’Avia, en un formato nuevo para nosotros, pero que gracias a la ayuda de la gente de Escena Histórica salió rodado. Y es que reconocemos que es la primera vez que trabajamos con Expats, lo que implicó ciertos ajustes, que aunque menores, siempre debe vigilarse.
La verdad es que fue bastante bien, ¡cómo no podía ser de otra manera! Dos equipos, dos idiomas, cuatro personas, ¡y todo engranado a la perfección! Con un resultado remarcable que dio a conocer la historia de Hostafrancs y Sants a través de sus tiendas emblemáticas.
Como segunda salida, tenemos a Subirats y su última defensa, tanto en variante de Sabores en Tiempo de Guerra como en ruta larga por las trincheras.
Fueron dos buenos grupos, participativos y conocedores, que dieron grandes momentos de intercambio. Pero de lo que me permitiré destacar el segundo, el grupo de la larga ruta.
Desde el principio se veía que sabían, comentarios de nivel aquí y allá hacían ver que teníamos entre manos un grupo especial.
Así se confirmó cuando salió el nombre de Rosa Maria Terrafeta, biógrafa y familiar del capitán del Regimiento Pirenaico Andreu Xandri que murió en la Bolsa de Bielsa, este grupo era su familia y habían respirado el ambiente, sabían quién era Manuel Tagueña , que habían compartido comidas antes de la guerra y otras cosas, sin duda transmitidas en encuentros familiares. Y que hicieron de esa ruta un trayecto donde el conocimiento salía por todos los poros de la piel.
Y si, esto ha sido todo en diciembre, que aunque no ha sido demasiado, ha sido de gran calidad. El resto, entre fiesta y fiesta, entre barquillo y barquillo, ha servido para analizar un poco al año.
No ha sido mal año, hemos ganado puestos, hemos perdido puestos, hemos afianzado puestos, hemos hecho institutos, hemos participado de proyectos comunitarios excitantes, nos hemos estrenado en papeles impensables hace años, y todo de forma muy orgánica.
¿Qué podría haber ido mejor? ¡Claro! ¡pero por eso ya tenemos los días que vendrán! Donde seguiremos trabajando por una recreación didáctica y asequible a la gente. Tan alejada de la política como sea posible, entendiendo que ésta, la política, se en todas partes…, y que quizás una de las tareas del recreador, es dejar espacio para que el público reflexione. Y que, por eso, debemos ajustar el lenguaje didáctico, exponiendo las dos vertientes de manera crítica y alejada del Todos nos hicimos daño que tan daño ha hecho y hace.
Evidentemente, y los que nos han visitado este año lo sabéis, esta tarea recae sobre nosotros. Estudio, jornadas de mejora, debates entre compañeros y otras variantes harán que los visitantes, Vosotros! Se sienta como en casa con nosotros, y, quién sabe, cuando está relajado se da cuenta de que ha salido más ricos de lo que había entrado!

Oriol Miró Serra
11 de Enero de 2025


I aquest gener…


En Companyia de XV Brigada Mixta, Udep, Arh Montserratí, GRH El Comité, Cos Històric de Mossos d’Esquadra.

Llibres, Patrimoni, Recreació

Febrer tranquil, però no pas inactiu. Pinell i estudi! / Febrero tranquilo, pero no inactivo. Pinell y estudio!

Versió castellana després de la catalana.

Aquest febrer ha estat un més tranquil, cert! Però mai deixem de treballar, aquest més hem estat presents a la Cursa dels Biberons, ja tradicional, i es dona per finiquitat el llibre de Pere Tarrés anomenat El meu diari de guerra. Posant de mostra el continu estudi que els recreadors com cal mai abandonen.

Així doncs…, comencem per la cursa dels Biberons, que no per tradicional deixa de ser emocionant!

Que es la Cursa dels Biberons? Us preguntareu si acabeu d’arribar! Doncs bé, i breument resumit, la definirem com una cursa de muntanya que transcorre per les serres de Pàndols i Cavalls, on es troben recreadors en certs punts. Unint Memòria Històrica i esport en un mateix escenari, a més, també compta amb un circuit popular que permet gaudir a la gent menys esportista d’aquestes espectaculars serres.

Recreadors i corredors a la cota 666 / Reenactors and runners at level 666 / Recreadores y corredores en la cota 666

Aquest any, per necessitats no vam poder recorrer els escenaris vestits de soldat, com els darrers anys, però a canvi ens van regalar poder estar a la Cota 666 de Pàndols, posició republicana fins els darrers dies de la Batalla de l’Ebre i on encara ara trobem restes de la sagnant batalla, per bé que aquestes quedin reduides a petits bocins de metralla o puntes de bala…, segueixen explicant una història tràgica.

Ara rovellades semblen inofensives, però no ho eren pas l’any 38 / Rusted now they seem harmless, but they weren’t in 1938 / Ahora oxidadas parecen inofensivas, pero no lo eran en el año 38

Òbviament, això es tasca d’equip, començant per l’associació germana de Pandols 38, la coordinadora de la nostra presencia, i acabant per totes les entitats de recreació presents, que posen equip, hores i esforços per fer que aquesta ruta sigui d’allò més completa i didàctica. Tot oferint els nostres coneixements a qui ens pot escoltar, entenent que els corredors tenen altres coses al cap (tal com toca en una prova esportiva)

Recreadors participants a la Cursa dels Biberons / Reenactors participants in La Cursa dels Biberons / Recreadores participantes en la Cursa dels Biberons

Ara anem a l’estudi, estudi que omple el personatge i fa al recreador complement perfecte per multitud d’esdeveniments de caire històric, cultural o tantes variants com s’ús acudeixi, tal com acabeu de veure.

En aquest cas hem anat a les memòries d’un sanitari que ens portarà del front del Pallars a la ocupació de Barcelona tot passant per Segre i Ebre. El meu diari de guerra, de Pere Tarrés, llibre que ens dona un punt de vista allunyat de primera línia de front, però suficientment pròxim per veure els horrors de la guerra.

Pàgina del llibre, en aquest cas veiem els moviments de la seva unitat al Pallars / Book page, in this case we see the movements of his unit at Pallars / Página del libro, en este caso vemos los movimientos de su unidad en el Pallars

I per bé que es veu clarament que es tracta d’un lleial geogràfic, les seves memòries us resultaran d’allò més útil cara a les explicacions que pugueu necessitar.

En resum, si, hi ha hagut poca activitat, però no parem, ja que a més del que hem citat, també s’ha fet ruta de Ultima defensa de Barcelona a Subirats, on acostem a qui vulgu l’intent de ultima defensa de la capital catalana contra els agressors feixistes.

Grup de visitants al CIUDEB, després de la visita a #ultimadefensadebarcelona / Group of visitors to the CIUDEB, after the visit to #ultimadefensadebarcelona / Grupo de visitantes en el CIUDEB, después de la visita a #ultimadefensadebarcelona

Oriol Miró Serra

4 de Març de 2023

Febrero tranquilo, pero no inactivo. Pinell y estudio!

¡Este febrero ha sido uno más tranquilo, cierto! Pero nunca dejamos de trabajar, este más hemos estado presentes en la Cursa dels Biberons, ya tradicional, y se da por finiquitado el libro de Pere Tarrés llamado El meu de guerra. Poniendo de muestra el continuo estudio que los recreadores como es debido nunca abandonan.

Así pues…, ¡empezamos por la Cursa dels Biberons, que no por tradicional deja de ser emocionante!

¿Qué es la Cursa dels Biberons? ¡Os preguntareis si acabais de llegar! Pues bien, y brevemente resumido, la definiremos como una carrera de montaña que transcurre por las sierras de Pàndols y Cavalls, donde se encuentran recreadores en ciertos puntos. Uniendo Memoria Histórica y deporte en un mismo escenario, además, también cuenta con un circuito popular que permite disfrutar a la gente menos deportista de estas espectaculares sierras.

Este año, por necesidades no pudimos recorrer los escenarios vestidos de soldado, como en los últimos años, pero a cambio nos regalaron poder estar en la Cota 666 de Pàndols, posición republicana hasta los últimos días de la Batalla del Ebro y donde todavía ahora encontramos restos de la sangrienta batalla, aunque éstos queden reducidos a pequeños pedazos de metralla o puntas de bala…, siguen contando una historia trágica.

Grup de recreadors pujant a la cota 666 / Group of recreationists climbing to the hill 666 / Grupo de recreadores subiendo a la cota 666

Obviamente, esto es tarea de equipo, empezando por la asociación hermana de Pandols 38, la coordinadora de nuestra presencia, y terminando por todas las entidades de recreación presentes, que ponen equipo, horas y esfuerzos para hacer que esta ruta sea de lo más completa y didáctica. Ofreciendo nuestros conocimientos a quienes nos puede escuchar, entendiendo que los corredores tienen otras cosas en la cabeza (tal y como toca en una prueba deportiva)

Ahora vamos al estudio, estudio que llena el personaje y hace al recreador complemento perfecto por multitud de eventos de cariz histórico, cultural o tantas variantes como se os ocurra, tal como acabais de ver.

En este caso hemos ido a las memorias de un sanitario que nos llevará del frente del Pallars a la ocupación de Barcelona pasando por Segre y Ebre. El meu diari de guerra, de Pere Tarrés, libro que nos da un punto de vista alejado de primera línea de frente, pero suficientemente cercano para ver los horrores de la guerra.

Y aunque se ve claramente que se trata de un leal geográfico, sus memorias os resultarán de lo más útil de cara a las explicaciones que podais necesitar.

Encara no coneixeu el CIUDEB? Apunteu vos picant damunt de la imatge / You don’t know the CIUDEB yet? Sign up by clicking on the image / ¿Aún no conoces el CIUDEB? Apunte picando sobre la imagen

En resumen, sí, ha habido poca actividad, pero no paramos, ya que además de lo citado, también se ha hecho ruta de Ultima defensa de Barcelona en Subirats, donde acercamos a quien quiera el intento de ultima defensa de la capital catalana contra los agresores fascistas.

Oriol Miró Serra

4 de Marzo de 2023

Calm February, but not idle. Pinell and study!

This February has been a quieter one, true! But we never stop working, this past month we were present at the already traditional Cursa dels Biberons, and the book by Pere Tarrés called El meu diari de guerra is given as a finishing touch. Showcasing the continuous study that the reenactors as it should never give up.

La lectura es la base del coneixement! / Reading is the basis of knowledge! / ¡La lectura es la base del conocimiento!
Llibres, Recreació, Reflexió

La nostra milícia de cultura, recreem la guerra a l’analfabetisme! / ¡Nuestra milicia de cultura, recreamos la guerra al analfabetismo!

3 comentarios

Versió castellana després de la catalana.

La nostra milícia de cultura, recreem la guerra a l’analfabetisme!

Avui us «presentem» la nostra milícia de cultura, i dic la nostra, ja que si bé no va ser la primera, si que ha estat un format que ha triomfat, arribant a inspirar dos associacions com a mínim. I a vegades cal reclamar els mèrits!

Certament, abans que la nostra va existir una milícia de cultura, de gran format i tot utilitzant un camió a mode d’escenari. Contra la qual, òbviament, no podíem competir. Adoptant nosaltres un format més humil, però que ha demostrat ser summament complex i alhora versàtil. El de les classes que es feien els soldats quan aquests no estaven lluitant!

Milícia de Cultura a la darrera edició de Flix / Milicia de Cultura en la última edición de Flix / Culture Militia in the latest edition of Flix

Però, i passem a mode cronològic, el tema neix sobre 2016, per bé que el concepte es anterior, fruit de lectures que, aquí i allà citaven tal esforç culturitzador entre la tropa. I, vulguis que no, el tema agafava «forma» dins del cap, per bé que tampoc passava d’allà. Coses de boig, pensava jo dins meu!

I després de moltes lectures va arribar l’autentic referent! / ¡Y después de muchas lecturas llegó el auténtico referente! / And after many readings, the authentic reference arrived!

La cosa es que, després de la recreació de Faió, una de les noies (la Georgina diria…), que recreaven amb Didpatri va i deixa anar un (i perdoneu la inexactitud de les paraules), «No podríem recrear quelcom que no requerís armes?», frase que va esdevenir el punt d’origen real d’una aventura en aparença boja.

Aquí comença la investigació, investigació que s’assemblava més a una pesca oportuna de frases en llibres que no anaven sobre les milícies de cultura…, però en que hi apareixia.

Al mateix temps, també s’han d’adquirir o crear materials, alhora que cal crear un discurs pedagògic al voltant del naixent expositor. Pissarres, llibres, complements i explicacions didàctiques van agafant forma, i provant-se en petits esdeveniments. Subirats, Tudela de Segre, va ser un dels primers, però no l’únic, i creieu-me que em sap molt greu no poder-ne dir altres abans de la gran estrena.

Tota gran cosa ha tingut inicis humils, i aquesta situació surt descrita en llibres / Toda gran cosa ha tenido inicios humildes, y esta situación aparece descrita en libros / Every great thing has had humble beginnings, and this situation is described in books

Quina va ser la primera gran sortida de cultura? Va ser a Lopera, altre cop, els records s’han fos i no podria posar any (i l’ordinador em posa totes les fotos a partir de 2019, cosa que no ajuda massa), però allà va ser el primer cop on vam funcionar com una maquina ben greixada. I dic vam…per que aquestes coses requereixen de bon equip. La Martina i la Mireia es complementaven com si haguessin treballat en el projecte des del principi, feien viure els objectes, i sabien fer participar la gent. Creieu-me si us dic que formaven un equip de grandíssima qualitat!

Per alguna raó, possiblement estaríem ocupats, no vam fer fotos en acció, però allà vam incorporar la relació entorn-ensenyament / Por alguna razón, posiblemente estaríamos ocupados, no hicimos fotos en acción, pero ahí incorporamos la relación entorno-enseñanza / For some reason, we would possibly be busy, we didn’t take pictures in action, but we incorporated the environment-learning relationship there

Malauradament els equips en l’entorn de recreació de Didpatri, no són eterns, no es un entorn tan amable com creieu. Es gent que just surt de la universitat i busca el lloc a la vida, i no tot es manegable ni conciliable.

Però es un projecte que ja ha cobrat vida i que atrau, cosa que farà que molts recollim el testimoni i intentem enriquir un projecte de gran complexitat, i ho farem amb major o menor gràcia alhora que el portem arreu per on en deixin. I sempre sota el mateix principi, el de tothom ha de saber fer una mica de l’altre, per si aquell falta un dia.

I aquí arriba la demostració de vida de milícia de cultura, ens ha saltat!, i l’hem de deixar fer. A dia d’avui veureu milícies de cultura en un mínim de tres actes i associacions, cada una amb les seves peculiaritats i necessitats pròpies, tal com ha de ser!

Tornant a nosaltres, que es el que podem controlar, en els darrers temps, hem vist que aquesta milícia de cultura militar, podria passar a la escola civil. Fent els primers experiments a Subirats 2021, on la Natàlia i la Marta van acceptar el repte, i el van superar amb solvència contrastada.

Cap on anirà la escola civil? / ¿Hacia dónde irá la escuela civil? / Where will the civil school go?

I com a variant pròpia, ens enfrontem a dificultats pròpies, sent actualment la dificultat de posar-la en escena. Però es que la recreació civil encara s’ha de fer lloc, per sort o desgracia, tot depèn de com ho miris!

La qüestió es que s’intenti, i se que no som els únics!

Així doncs, ja veieu que parlem d’un òrgan viu que ha saltat d’habitat original, que troba imprudents com la Esther i qui escriu aquestes línies, que l’acompanyem en l’actualitat! I que, de fet, n’aprenem d’ell, així com jo he aprés de tot imprudent que ha gosat posar-se davant de tal «monstre»

Oriol Miró Serra

29 de Novembre de 2022

¡Nuestra milicia de cultura, recreamos la guerra al analfabetismo!

Hoy os «presentamos» nuestra milicia de cultura, y digo la nuestra, ya que si bien no fue la primera, sí que ha sido un formato que ha triunfado, llegando a inspirar al menos dos asociaciones. ¡Y a veces hay que reclamar los méritos!

Ciertamente, antes de que la nuestra existió una milicia de cultura, de gran formato y utilizando un camión a modo de escenario. Contra la que, obviamente, no podíamos competir. Adoptando nosotros un formato más humilde, pero que ha demostrado ser sumamente complejo y al mismo tiempo versátil. ¡El de las clases que se hacían los soldados cuando éstos no estaban luchando!

Encara ara…costa implantar la recreació sense armes, paciència! / Aún ahora…cuesta implantar la recreación sin armas, paciencia! / Even now… it’s hard to implement recreation without weapons, patience!

Sin embargo, y pasamos a modo cronológico, el tema nace sobre 2016, si bien el concepto es anterior, fruto de lecturas que, aquí y allá citaban tal esfuerzo culturizador entre la tropa. Y quieras que no, el tema cogía «forma» dentro de la cabeza, aunque tampoco pasaba de allí. ¡Cosas de loco, pensaba yo dentro de mí!

Una altre obra de referencia, aquesta de lectura més senzilla, però igualment efectiva / Otra obra de referencia, ésta de lectura más sencilla, pero igualmente efectiva / Another work of reference, this easier to read, but equally effective

La cosa es que, después de la recreación de Fayón, una de las chicas (Georgina diría…), que recreaban con Didpatri va y suelta uno (y perdonad la inexactitud de las palabras), «No podríamos recrear algo que ¿no requiriera armas?», frase que se convirtió en el punto de origen real de una aventura en apariencia loca.

Aquí comienza la investigación, investigación que se parecía más a una pesca oportuna de frases en libros que no iban sobre las milicias de cultura…, pero en las que aparecía.

Al mismo tiempo, también se deben adquirir o crear materiales, a la vez que es necesario crear un discurso pedagógico en torno al naciente expositor. Pizarras, libros, complementos y explicaciones didácticas van cogiendo forma, y ​​probándose en pequeños eventos. Subirats, Tudela de Segre, fue uno de los primeros, pero no el único, y créanme que me sabe muy mal no poder decir otros antes del gran estreno.

Fins i tot el material més humil ha de ser fidel i tenir ús didàctic / Incluso el material más humilde debe ser fiel y tener uso didáctico / Even the humblest material must be faithful and have a didactic use

¿Cuál fue la primera gran salida de cultura? Fue en Lopera, de nuevo, los recuerdos se han fundido y no podría poner año (y el ordenador me pone todas las fotos a partir de 2019, cosa que no ayuda demasiado), pero ahí fue la primera vez que empezamos a funcionar como una máquina bien engrasada. Y digo empezamos…porque estas cosas requieren de buen equipo. Martina y Mireia se complementaban como si hubieran trabajado en el proyecto desde el principio, hacían vivir los objetos, y sabían hacer participar a la gente. ¡Creedme si os digo que formaban un equipo de grandísima calidad!

Desgraciadamente los equipos en el entorno de recreación de Didpatri, no son eternos, no es un entorno tan amable como cree. Es gente que sale de la universidad y busca el lugar en la vida, y no todo es manejable ni conciliable.

Pero es un proyecto que ya ha cobrado vida y que atrae, lo que hará que muchos recojamos el testimonio e intentemos enriquecer un proyecto de gran complejidad, y lo haremos con mayor o menor gracia a la vez que lo llevamos por donde dejen. Y siempre bajo el mismo principio, el de todos debe saber hacer un poco del otro, por si aquél falta un día.

Y aquí llega la demostración de vida de milicia de cultura, ¡nos ha saltado!, y debemos dejarla hacer. A día de hoy veréis milicias de cultura en un mínimo de tres actos y asociaciones, cada una con sus peculiaridades y necesidades propias, ¡tal como debe ser!

Volviendo a nosotros, que es lo que podemos controlar, en los últimos tiempos, hemos visto que esta milicia de cultura militar podría pasar a la escuela civil. Haciendo los primeros experimentos en Subirats 2021, donde Natalia y Marta aceptaron el reto, superándolo con solvencia contrastada.

Y como variante propia, nos enfrentamos a dificultades propias, siendo actualmente la dificultad de ponerla en escena. Pero es que la recreación civil aún debe hacerse sitio, por suerte o desgracia, ¡todo depende de cómo lo mires!

¡La cuestión es que se intente, y se que no somos los únicos!

Así pues, ya veis que hablamos de un órgano vivo que ha saltado de hábitat original, que encuentra imprudentes como Esther y ¡quién escribe estas líneas, que le acompañamos en la actualidad! Y que, de hecho, aprendemos de él, así como yo he aprendido de todo imprudente que se ha atrevido a ponerse delante de tal «monstruo»

Oriol Miró Serra

29 de Noviembre de 2022

AMB EL TEMPS HEM PERDUT REFERENCIES DELS AUTORS D’ALGUNES IMATGES, SI ALGÚ IDENTIFICA LA SEVA, ESTAREM ENCANTATS DE POSAR-LI EL NOM.

Llibres, Reflexió

Notas sobre la guerra civil, actuación del POUM, de Juan Andrade.

Que les llibreries de vell són aquell meravellós tresor a conservar ho sabem, però llibres com aquest ho demostren. I es que on sinó trobaríem una obra que posa llum a tot el procés contra el POUM, Partido Obrero de Unificación Marxista, que va portar a un partit comunista a a ser acusat de feixista i col·laborador amb el feixisme contra el qual s’estava lluitant.

Són pagines justificaves des de dins, des de la mateixa cúpula del partit que discorren entre els atacs als que marxen de la línia pura de la revolució alhora que també discorren en la defensa pròpia contra els atacs d’un estalinisme que els vol ofegar. I que de fet…els acabarà ofegant.

De fet, crec ben bé que es pot dir que al POUM «el va matar» el seu purisme, en un temps que no el permetia. Una guerra, diferents faccions antifeixistes, una unitat necessària que permetia poca maniobra i demanava molt sacrifici (incloent a vegades alguns dels principis fundacionals), i sobretot una urgència en contra d’un enemic que esdevindria el terror del continent, i que encara ara ressona per dir que quelcom es inadmissible…El Feixisme que mai ha acabat de marxar.

Poc us puc dir, ja que malgrat el seu petit volum, es una obra densa, però que ajuda a entendre una de tantes ombres que ronden el darrer conflicte civil espanyol. Tal vegada el primer enfrontament mundial entre feixisme i comunisme, i on veiem que tot evoluciona. Que aquella revolució inicial ha vist que ha d’acollir a certa proporció dels antics enemics, prescindint dels vells puristes.

Arribant, si cal, i com va passar, a «fer-lo entrar» a files enemigues. Utilitzant tot el que calgués fins a donar una imatge uniforme d’un comunisme internacional més moderat.

Resumint, i ja per acabar…, un llibre que aboca llum a una zona ombrívola de la història, mai del tot tractada en els grans llibres sobre la guerra civil, i que massa sovint acaba resumida en un Maig de 1937 de múltiples interpretacions. O, Homenatge a Catalunya de George Orwell, obra totalment recomanable, per bé que no es purament política, com es la obra tot just comentada.

Oriol Miró Serra

25 d’Octubre de 2022.

Llibres, Patrimoni

La trinxera, la base de tot…o quasi.

Si preguntem a un forani, interessat o no, ens dirà que una trinxera es «un forat a terra», i no li faltarà raó. Si recorrem al diccionari ja citat ahir trobarem que «Zanja o defensa que permite moverse y disparar manteniendose a cubierto», descripció força encertada i que podria tancar aquestes línies ara mateix, però no ho farà. Ja que en ambdós casos la informació que falta es:

La gracia de les trinxeres es la seva evolució.

Molt bon exemple de trinxera, reforçada amb posicions i estructuralment, Plana del Pilón a Casp

Al que dedicarem les següents línies, tot indicant que jo ho consideraria la base de la fortificació durant la guerra civil a Espanya, i es que tot, des de el niu de metralladora en casamata al més potent refugi neix d’una primigènia rasa a terra.

Trinxera primigènia a Coll d’Ordal, visitables apuntant-se a Turisme Subirats

Partirem d’una trinxera petita, feta amb més o menys pressa i que ja ha aturat el cop tot estabilitzant un front, i que tot i que forma una línia defensiva aquesta no es seguida. Basant la seva força en el foc creuat, de manera que el següent pas serà intercomunicar les diferents posicions creant una autentica línia que pot ser millorada amb diferents opcions.

Trinxera a Coll de Balaguer, Hospitalet de l’Infant

Aquesta unió canviarà segons el moment i situació de la guerra civil que parlem. Si bé al principi, i fent un parèntesi en la seva evolució, seran quasi rectes amb el temps s’aniran complicant tot creant S, fruit de l’evolució de l’arma aèria i artillera, que posa de manifest que una línia recta es més fàcil de batre per una metralladora d’avió.

Trinxera en pedra propera a Cala d’Oques, Hospitalet de l’Infant. Construïda per defensar la costa i dotada de doble nivell i refugis

Un cop hem unit els primers elements podem optar per reforçar-la, sigui fer-les estructuralment resistents o amb posicions de combat o refugis aïllats d’ella alhora que connectades, permetent la circulació de tropa en tot moment. En el nostre cas donarem la prioritat a la opció de dotar-la de elements de combat, que suposadament faran més falta.

Trinxera restaurada dels Barrancs, gestionada pel COMEBE

Òbviament, si la trinxera s’ha convertit en el nostre medi de vida, després crearem refugis i xaboles a les que li donarem la utilitat que creguem necessària, podent ser de diversa complexitat.

Xabola a la trinxera dels Barrancs

Un cop feta la primera estructura, la passarem a reforçar. Aquest reforç dependrà del moment i situació, si es una zona relativament prop de l’acció o tenim escassetat de material podem tirar del tros i aprofitar pedra del terreny, fusta, planxes metàl·liques o el material de fortuna que es trobi.

Trinxera reforçada en pedra seca a Serra de La Fatarella, zona investigada i treballada per LO RIU

Si tenim material i temps, fins i tot podem formigonar les parets de la trinxera i estructures de reforç com poden ser els pous de tirador, nius en casamata, refugis i altres variants. Fent realment forta la estructura.

Trinxera reforçada al Barranc de les Forques, veiem calaixos on es pot apostar un tirador deixant lliure el pas per la trinxera

Arribant d’aquesta manera a una posició d’allò més forta i preparada per resistir tant bé com es pugui. Però ens oblidem una cosa, i aquesta es el camuflatge, per que mentre hem fet això hem creat una cicatriu humana a la terra que es pot reconèixer des de l’aire.

Trinxera perfectament identificable al Tossal de Deu, La Sentiu de Sió

Per evitar tal circumstancia procedirem al camuflatge. Aquest pot ser de branques, lones, aprofitament del terreny o material local. Hi ha tantes opcions com materials i ments humanes.

Restes de trinxera amb vell camuflatge a Coll de Comiols

I amb això hem acabat una trinxera més o menys idíl·lica, procedint a exemples d’altres usos més enllà del combat, ja que com hem dit el forat a terra es el principi de tot. Un refugi d’un aeròdrom de segona línia, el diposit de materials, la trinxera de comunicació o evacuació de la trinxera de combat que acabem de construir…, en tots els casos ens permetrà accedir o guardar objectes de manera més segura que al ras.

Trinxera circular de l’aeròdrom de Vidreres, considerada dipòsit de materials

Donant per acabat en aquest punt el redactat, i no havent entrat en els orígens de la trinxera, que això dona per molt joc, però no patiu que hi ha temps i no descarto entra-hi.

Oriol Miró Serra

13 de Maig de 2020

Bibliografia: Diccionario de historia militar, Desde los reinos medievales hasta nuestros dias

Llibres

Víctimes d’una guerra al Priorat (1936-19..), un molt bon estudi comarcal.

Deja un comentario

Grandíssim estudi comarcal sobre la Guerra Civil Espanyola a la comarca del Priorat, tot felicitant a l’autor de Jaume Sabaté i Alentron per la creació d’un llibre de consulta com aquest.

“aconseguint que aquesta obra sigui un referent local per qualsevol investigador”

Si que es cert que l’obre amb unes pàgines de records d’infantesa gens menyspreables, que posen en situació a qualsevol persona mínimament sensible, tot deixant per escrit experiències personals que d’altre manera potser es perdrien.

Portada del llibre, amb una foto de l’Hospital Internacional de la Cova de Santa Llúcia

Però ben aviat entra en matèria anant poble per poble, dividint la informació en diverses categories que es mantindran en tots els municipis.

Esclat revolucionari el 1936, Assassinats el 1936, Empresonats el 1936, Persones Salvades, Col·lectivització, Emboscats, Refugiats, Bombardeig del poble, Moviment de tropes, Combats d’aviació, Exiliats, Arribada dels franquistes, Afusellats el 1939, Empresonats el 1939 i Morts al front, Invàlids, Empresonats a la Postguerra, Mort en camp d’extermini nazi, Morta Manejant artefactes són les categories.

Categories que requeriran noms i unitats militars que mai amaga, aconseguint que aquesta obra sigui un referent local per qualsevol investigador. I ja de pas ens fa viure un viatge que passa per tots els estadis d’una guerra, de rereguarda segura a rereguarda immediata passant per ser línia de front o base de reorganització de tropes. Sent aquest últim motiu potser el més conegut per ser la base de reorganització de les brigades internacionals.

Amb tot, i donada la naturalesa de la obra, no ha estat una lectura àgil, per bé que com he dit si necessària i no tan pesada com seria de pensar, motiu per el qual recomano aquestes pàgines.

Oriol Miró Serra

13 d’agost de 2019

Conferencies, Llibres, Patrimoni, Recreació, Sin categoría

On treballa actualment Conèixer escenaris de la Guerra Civil Espanyola?

Deja un comentario

A dia d’avui conèixer escenaris ha canviat respecte el seu origen, amb plantejaments teòrics que no van reeixir del tot, motiu pel qual s’han anat explorant altres vies, tot aprofitant les existents o obrint-ne de noves. Tant en la part digital com presencial, parts complementaries l’una de l’altre. No oblidant la part patrimonial. Tot sense oblidar el principi pel qual va ser creat.

En la part digital la pàgina que llegiu ara segueix activa malgrat daltabaixos, volent ser encara un centre per les seves característiques per l’escriptura més elaborada en comparació a Twitter i Instagram.

Si bé twitter va néixer amb la pàgina, sent en si un complement per que arribessin al contingut que podeu trobar aquí, aquest té el seu llenguatge i una mica de dinàmica pròpia, per bé que bastant fidel al seu principi.

Un dels retalls de text que trobareu a Instagram

El que ha nascut diferent es Instagram, volent ser una eina real d’ajuda al recreador i no recreador. Si entreu veureu que es de naturalesa poc gràfica, i es que es basa en imatges de llibres que expliquen quelcom interessant o útil. No es un grafisme improvisat, i es que en una època de texts curts i imatges cal recordar d’on ve el coneixement, que entre moltes altres fonts la lectura segueix sent important. Òbviament es un canal que s’alimenta d’un tot, i també anuncia altres continguts, però en una proporció que no desvirtua el seu principi.

En la part presencial, i per entrar en la part didàctica de la recreació històrica tot apartant el joc massa present en el gran públic, he optat per aprofitar de ple la confiança de la que gaudeixo amb l’equip de Didpatri. Tot treballant en els joves que segueixen més enllà del màster de patrimoni i museologia del que són origen, i es que treballar amb ells es treballar en els futurs planificadors de museus, associacions o altres entitats culturals, entitats on la recreació pot ser molt útil ara i en un futur no molt llunyà.

A Lleida es va estrenar la recreació civil

També ha pujat la part organitzadora d’esdeveniments, sempre de la mà d’alguna entitat cultural que ha confiat en la recreació històrica com a complement de la seva jornada. Jornades que intento enriquir amb expositors fixes i didàctics propers a la gent, més efectius que les grans batalles per bé que menys espectaculars. Però el que compta es l’arribada a la gent, cosa que ja s’ha fet a la Seu Vella de Lleida i Subirats com a principals intervencions nascudes aquí, i ajuntant-se en actes ja organitzats quan això ha estat possible. Naixent d’ella una col·laboració entre entitats d’allò més necessària, i que pel moment diria que dona excel·lents resultats.

Moment de la conferencia de la darrera edició de 2019 a Subirats

La part patrimonial, que podria ben bé ser una derivada de la presencial, es basa en exposicions, xerrades o serveis de guia. Cosa que dona un contacte directe amb la gent, qui ha de prendre consciencia de que allò que esta al mig del no res també es patrimoni.

Les exposicions són potser allò que no estava pensat, però la vida te les seves dinàmiques i a base d’ajudar al muntatge de les exposicions de Didpatri va arribar el dia en que vaig poder cedir material propi per l’exposició de Sota les Bombes, a data d’avui exposada al Prat de Llobregat.

Sota les bombes a la seva estada a Granollers

Exposicions que han fet que sorgís una amb material propi que encara circula per terres de la Batalla de l’Ebre, i es que coincidint amb el 80 aniversari de la Batalla de l’Ebre, els meus esquemes de fortificació van ser triats per una exposició que donava valor a les notes de camp, Ciència Crua es actualment visitable a Pinell de Brai.

Ciència bruta a Pinell de Brai

Sobre les visites, en si són les que va iniciar en Josep Mata al CESUB i que va pensar en mi per ser el seu successor en aquesta activitat.

Cada tercer diumenge de mes podeu descobrir les trinxeres de la Ultima Defensa de Barcelona

Afegint jo la millora de fer-les uniformat, de manera que el visitant descobreix unes desconegudes trinxeres de la mà d’un soldat, creant una experiència més inclusiva i didàctica, activitat que sembla que també dona prou bons resultats.

Moment d’una xerrada a Artesa de Segre, en una exposició de fotos sobre Recreació Històrica

El dit i les xerrades per ara ocasionals creen un total d’activitats que cada vegada arriba a més gent. Contribuint a la normalització d’aquest període històric que de ben segur anirà a més, convertint-se tal vegada en un de tants motors econòmics de municipis o entitats, tal vegada un dels llenguatges més entenedors a nivell administratiu.

 

Oriol Miró Serra.

31 de Març de 2019.